D.H ^familid dd gènere dt pM Ckníkn aasorhtt 01 tíHBSi Dí punt Sí SMmm-bo ciutadà nia) Casa Rodó[ FONTANELLA. 14 Secció de sastreria a mida, per home PREUS REDUÏTS Santia Casares Quir ministre, ciutadà i El personatge i la decoració Ad teniu el ministre. S'ha assegut damunt de la gran taula inútil que hl ha al bell mig del saló Imponent del Ministeri de la Governació. La taula, atapeïda de papers, llibres, fascicles, cendrers. etc. L'home ha ajuntat les cames que pengen en l'aire 1 que tan un lleuger moviment nerviós de trapecL Puma unes cigarretes angleses refinades I somriu. A les parets bl ha els retrata del senyor Maura. del senyor Morat, del senyor Cànovas del Castillo que deuen estar una mica esventa de veure com un ministre de la Governació, amb un aire esportiu, seu al damunt d'una taula, encén cigarretes 1 somriu amb un cert aire Irònic. El senyor Maura. d senyor Cànovas del Castilla el senyor Moret, estan encastats a les parets, tan •ertasos com havien passat per la vida. exhibint unes levites impecables, de folres lluents 1 de Unia rectisslma. Els bigotis del senyor Moret. l'onda blanca del cap del senyor Maula, les ulleres bellugadisses del senyor Cànovas del Castillo tenen tota la cosa d'un perfil acadèmic i transcendental. Aquests homes anaven sempre amb barret de copa 1 duien calçotets llargs amb betes blanques. Lalre viu. esportiu, àgil. reflnadament irònic d'En Santiago Casares Quiroga, els ve de nou. Casares Quiroga és un home fred. simpàtic, cordial d'una simpatia neta üf tota comèdia vella: cordial amb tota senzillesa. Ells que han presenciat dea dels plafons que els són destinats en memòria dels mesos que ran passar pel ministeri, el pas d* consellers puerils o espantadlssos o criminals o brètols, es troben ara amb un home que té una gràcia personal encisadora t que alhora té un posat net. ferm. categòric i digne, sense necesitor per a això d'una "pose" teatral l efímera d'acadèmic o de carcamal condecorat Santiago Casares Quiroga és el més espiritual de tots els ministres. No es tracta que practiqui esports. Es tracta de l'esperit de l'home. I l'esperit de Santiago Casares Quiroga és el d'un home franc, categòricament esportiu. Es parla del nou estil de la República. El nou estil de la República és el més ben representat per Santiago Casares Quiroga 'tEI aire sonriente de la República?" pregunta Ortega i Gasset Acf hi ha on ministre que nl en els moments greus pels quals ha passat la Republicà, no ha tingut un gest de pailr». "íEl nuevo estilo de la Republicà'" demana Manuel Azafta Acl hl ha un ministre que ho ha fet tot sense donar transcendència a les coses. No 11 ha donat importància nl a l'i·M'-lm. nl a l'avis pueril 1 temo rflnc. nl a la lluita, oi al perill. Acl bj ha un ministre que sap dir que no als qui van a demanar. Aci hl h* un ministre que no dóna cops a l'espatlla, que no promet el que no pot fer. que no fa declaracions quotidianes 1 vagues, que no diu una cosa per altra. Parla clar. té una vida impecable, treballa, perd salut, compleix amb el seu deure i s'avé a dir la veritat a qui l'ataca injustament D'on ha sortit aquest home? i Qui era Santiago Casares Quiroga el 14 d'abril de l'any 1931? Casares Quiroga era per a la resta d'Espanya el qua era. en realitat. Lluís Nicolau d'Olwer. Dn home conegut a un tros de la Península, però que no havia intervingut mai en la vida general de la política espanyola. Nicolau d'Olwer era conegut a Catalunya. Casares Quiroga era conegut a Galícia. Ah. si! A Galícia el coneixien molt. molttsslm. il com és que un home que anava a representar Galícia, les forces pollitlques de la Galícia — VO R. G. A. — no havia pres part en «1 míting de la plaça de braus de Madrid — la gran concentració republicana nacional de l'any SO I en la qual parlà tot el pals — 1 en canvi féu ús de la paraula on pobre home. avui, orrepenjat a la majoria radlral. company de l'Emlllano i incapacitat per a tota obra dc govern seriós? Aneu a saber! Misteris de l'organltlacló "caudillista". clanlstlca en què es mantenia la política del pals. EH cas és que Santiago Casares Quiroga, advocat gallec el 14 d'AbrU. va anar al Ministeri de Marina. Coneixement de les coses de la mor? Hom les Ignora. Aftció a la mar? Moltlsslma. Ura de les biblioteques més extraorduiàries del pals sobre coses de mar la té Santiago Casares Quiroga. Qut podia donar aquell home prim escardnlenc? Que faria? Aviat se sabria... Es qusn passa a un altre ministeri: el de Is Governació. L'iniciació pimargalliana —Jo be nascut en una llar federal — , diu Santiago Casares Quiroga, mentre llença el lluml vora un balcó del d «apa tat — El meu pare..'. («1 meu psi que aquest sl que és un valor humà per a una novel·la El mou pare va sortir de cosa als sis anys per anar a guanyar-se la vida.. I la va guanyar i ens va donar carrera I en* ya fer homes.:.) El meu pare era republicà. Honrat, com tots els republicans del seu temps.. Penseu que • el meu pare va ésser el secretari de la famosa Assemblea federal de Saragossa, que va presidir don Francesc Pl 1 Margall El meu poro.em va educar en les fonts del plmargalllsme. Tota la vida he cregut que mentre a Espanya no es despertessin les velles personalitats polítiques que els monarques enfonsaven degudament, perquè sabien que la puixança d'elles era. fatalment, la debilitat de l'Estat centralista, la impotència de la burocràcia i la collocacló de l'Exèrcit en Uurs límits tècnics. Espanya no tindria salvació. Fins que Castella no tomi a ésser Costella. Catalunya. Catalunya. Galícia. Galícia, la unitat moral l material d'Espanya seria una ficció. — Així vós davant de l'Estatut... —Com davant de l'Estatut? Pero vós creieu que Jo vaig arribar al problema català en el moment que presentaven els catalans el seu Estatut? No. Jo coneixia el problema català, el seguia, l'estudiava, l'admirava I el sentia de feia molts anys. des dels dies de "Solidaritat Catalana" I des de l'hora solemnlal en què don Nicolau Salmerón es va donar compte de la gran política a fer... De «Solidaritat Catalana» a «Solidaridad Gallega» — Des d'aquells temps? — Sl. Jo era un marrec quan va sorgir "Solidaridad Catalana" 1 em vaig entusiasmar Entre els estudiants decidirem fer el mateix. I va sorgir ' Solidaridad Gallega"... —De manera que la "Solidaridad Gallega" de l'any 1808 és una conseqüència de la "Solidaritat Catalana"... —Va ésser un ajut. Nosaltres també teníem consciència de la nostra personalitat espiritual Nosaltres també teníem un profund coneixement de la nostra vida Interna. I vam anar al moviment sentimental, espiritual de GaHcla amb la mateixa emoció que van anar-hi els catalana —Vi ésser un gran èxit? —Evident! Galícia té una vida "gallegulsta" intima 1 esplèndida. L'home del camp a Galícia no és amor el que sent pel que el volta; és fervor. Té fervor pels arbres, té fervor pel sol, té fervor per la pluja, té fervor pel verd del camp 1 de les muntanyes, fervor per les rics I fervor pels follets que volten tot el que de misteri té el capvespre de GaUcl». Aquell moviment fou revelador de la vitalitat gallega. Galícia no estava adormida, no era morta. Estava sotmesa, si. a un caciquisme potent... Bl caciquisme de Galícia no és pas el mateix de les terres llevantines, de les terres de Castella, de les terres andaluses. El caciquisme d'aquests Indrets és un caciquisme vil. gruixut, de força cega. Un garrot. la coacció material, la duresa de tracte, el pacte de la fam. Es fàcil de veure l'adversari, l'enemic, 1 és fàcil de sotmet re-s'hi o sotmetre!... El caciquisme, a Galícia, és quelcom subtillsslm . suau. Imperceptible... Sembla una paret de teranyina. No hl ha pas mitjà de combatrel cara a cara. Hom es troba embolcallat en eU. sense adonar's-en Són uns altres follets de la vida gallega. El caciquisme galleg és inteUlgent. penetrodor. filtrat... Es una cosa tan tendra, que hom no sap ben bé on comença 1 on acaba... Doncs bé. aquest caciquisme anava a combatre la manera de no deixar ressuscitar la vida Intima I fervorosa de Galícia. La Joventut va treballar molt. El gallec del cmnpj va emprendre la seva ruta. però — sempre el però sinistre I obslaculii/'idor — també tinguérem les nostri.', talles... que em va fer una impressió considerable. La ciutat em va aclaparar. Sal va te lla tenia un "charme" considerable. Tho donava tot fet. Anaves amb ell 1 semblava que viatgessis amb les portes obertes de bat a bat. Salvatella em va dur a Figueres, em va endinsar a les terres de l'Empordà. Em va ensenyar cançons alegres 1 deshonestes. fetes d'una pasta laica marcadament marítima I masónlca. etc... Mantes vegades ens reuníem, a Madrid, al vell "griU-room" del "Palace". Hl anaven En Felip CASARES QUIROGA (Delarco). Les ah»ÍBtats catalanes de Casares Quiroga. — Salvàteila-Rodés-Molee — i Vàreu conèixer molts catalans del moviment de "Solidaritat"? — SL Molts d'ells ni em deuen recordar. Vaig fer una gran amistat amb Joaquim Salvatella. Amb aquest sl, val^ ésser un gran amic tota la vida. Ell és el qui va dur-me a Catalunya per primera vegada, cap allà l'any 1908... Vaig conèixer Barcelona. Rodes, nue nl tan sols em ;deu recordar. 1 potser ara se sorprendria en saber que él qui avui és ministre de la Governació és aquell' minyó cscardalenc l malaltís que seia a la seva taula de caf e. escoltant les aventures, trucs poltlcs r facècies electorals i En Joan Moles, l'avui Alt Comissari... Per cert que quan 11 vaig dir a Moles que Jo era aquell mlnyonet. va dir que em recordava... Estic convençut que ho va dir com una finesa 1 que el devia sorprendre que quan eU Ja era tot un senyor diputat amb prestigi considerable per haver defensà mossèn Clnto. Jo era llavors un esàidlantet pobret.l alegret. fos en un moment donat, llur superior Jeràrquic, administrativament parlant.. En Salvatella. En Rodes 1 En Moles eren els tres diputats que m'eren més simpàtics, perquè eren d'esquerra. Els de la Lliga no em plaïen perquè eren de dreta. Jo considerava que un moviment collectlu liberal havia d'ésser dirigit per liberals, no pè« per altres. En Rodés era un home pulcre, molt elegant, feia un gran efecte entre les dones que llavors freqüentaven el "Palace". i En Salvatella tenia una atracció personal que II salvava tota els detectes l totes les febleses,.. —i No vàreu conèixer cap mes diputat català? —Si. Sol 1 Ortega... Per cert que... —Què? —L'anècdota és dolorosa per e ell... — Dlgueu-la. doncs. —No. Deixeu-ho córrer. —Per què no? —Més val silenciar-la. —Féu mal fet... —L'anàrem a veure una tarda Pulano, Mengano I Jo... Però. no. Deixem-ho, delx^m-ho... Coses del caciquisme gàllec —1 quin efecte us feia el moviment català? —El considerava d'una gran plenitud política, però també considerava que mentre les forces de dreta el dirigissin no tindria salvació positíble. perquè' els problemes de llibertat no els poden resoldre més que els homes francament l autènticament liberals. Catalunya va donarnos una pauta. Nosaltres l'acollírem. Però el moviment de Galícia estigué sempre a mans d'esquerra. Galícia es desvetllava. Li costava més perquè 11 mancava l'entrenament de Catalunya. Nosaltres no vam tenir, com Catalunya, el cop d'un triomf electoral com el de Solidaritat Catalana. Sl l'arribem a tenir! Ens enviaven els candidats encasellats l no podien lluitar amb ells. El caciquisme ens dominava. Espiritualment érem molt. materialment no érem res. Per exemple. Jo ém' vaig presentar diputat per Corunya l'any 1917. La capital va lligada a 50 pobles Doncs b,. a la capital tenia Jo una majoria de més de 3.500 vots 1 als 50 pobles era derrotat, no Ueialment. és clar. però era derrotat . —Les actes en blanc la compra de vots... —El que vulgueu. Hec «L'Estatut a Galícia arribarà a la seva hora...» —I ara? t —Ara anem de dret cap a 1 Estatut. —Però Ja haureu vist que sembla que també ea ía obstrucció anti-estatutista... —Són els darrers moments d'un caciquisme que agonitza... —Voleu dir? —N'estic segur. Conec ben bé el meu pals. Sé que des de fa anys vol viure la seva pròpia i autèntica vida, vol ésser, no vol que U arrebassin el que és. I Galícia, amb voluntat, serà el que vulgui. L'Estatut ha d'ésser obra viva. No ha d'ésser una obra encarregada i feta. L'Estatut de Galícia arribarà a la mateixa hora en què arriba per a Catalunya: quan sigui una finalitat i vingui a complir una missió. Recarregar l'Estat d'una nova formació político-administratlva és un suïcidi i una etzagalada. Però Galícia, que va sentir el bategar de la llar quan les primeres veus d'uns minyons 11 ho van advertir, no ha deixat de guardar el ritme històric... Ja veureu com de sobte hl ha una reacció magnifica que no podrà ésser desfigurada, nl traïda. Un retrat de Kerenski Santiago Casares Quiroga calla. Aquest home avui ha donat a la República el millor de la seva vida; el millor de la seva salut, el millor de la seva tranquiUitat. Ha estat Just, equànim. ponderat, generós i liberal Ha tingut sentit de l'ordre, de la responsabilitat, de la vitalitat republicana. No ha defallit. S'ho ha Jugat tot quan s'ho havia de Jugar, però sense posar en el gest l'aire acadèmic d'una d'aquelles figures decoratives del saló : el senyor Maura, el senyor Moret. el senyor Cànovas del Castillo. Per alguna cosa té damunt de la taula un magnífic retrat de Kerenski. Se'l mira mantes vegades l potser diu: "—No faré pas la mateixa feina." L'anècdota de Sol i Ortega Abans d'acabar. He preguntat a un dels qui van acompanyar Casares a visitar Sol i Ortega, l'anècdota que no m'ha volgut contar. Es aquesta: Sol i Ortega, escèptic, els va dir: "— Muchachos. rectifiquen. Aún estàn a tlempo. Piensen que yo he perdido cuarenta anos tras la República No tendremos jamàs República en Espafia. Hemos de continuar republicanes los que ya llevamos etiqueta: los que todavla no la tienen. que no se la pongan. Van a perder el tlempo." Descoratjador, dramàtic, potser sinistre. Francesc Madrid Les sessions de les ConstitrcLents Lerroux, obstruccionista professiona El carro entravessat a la carretera Obstrucció radical. Lerroux i els seus diputats s'han entrevessat en el camí dels debats parlamentaris. Per ortentar-los? Per influir sobre determinats aspectes del seu desenrotllament? Per Impedir l'aprovació d'alguna llet que consideren equivocada? Per salvar el règim d'algun perill? No. S'han entravessat en el camí purament 1 simplement per aturar el Parlament de la República. Per Impedir que es legisli. Això té un altre nom. més gràfic. Aquest: sabotejar la República. Sabotejar la República. Neutralitzar el règim que actua, en deflnlUva. com a règim democràtic, a través del seu Parlament. Ara. gràcies a l'actitud del lerrouxisme, el Parlament no funciona. El Parlament no legisla. El Parlament ha deixat d'exlstlr. Gràcies a un reglament absurd — el mateix reglament que permetia que Royo fes el pallasso en el curs de llargues dlat ribes contra Catalunya — , Lerroux 1 els seus diputats han aturat la labor legislativa de la República. La setmana passada el Parlament no ha actuat. No ha aprovat una sola Llei. No ha existit més que per a la baralla personal o el comentari banal dels passadissos. Han aconseguit això — a força d'esmenes i de discursos, autoritzats pel reglament — Lerroux 1 els seus diputats. ' Quan l'obstrucció dels agraris, capitanejats aleshores pel pallasso Royo VUlanova contra l'Estatut de Catalunya — obstrucció per de prompte, recolzada moralment pels diputats lerrouxlstes — la posició ten!a la seva lògica. En definitiva, els que intentaven aleshoree paralitzar la labor legislativa 1 provocar un conflicte al carrer, eren enemics del règim r ..ablicà. Tots ells s'havien manifestat implícitament o explícitament monàrquics. Tan monàrquic era — l és — Royo com Fanjul. No tractaren de dlsslmular-ho mal: , Ho deien clar. a cada discurs, a cada sessió. Els republicans sabien amb qui se les havien. La "imitat espanyola" era un postulat essencial de la Restauració, l aquella gent era conseqüent amb el seu programa quan en feia la defensa. Àdhuc bo era quan organitzava el míting de la plaça per JOSEP M.A MASSIP de braus de Madrid i quan esperava el motí al carrer que tombés el Opvem 1 el règim. En Idèntica p^lció — ni n és nl menys — es troben avui els AZAftA AL PAIS OE LILIPUT diputats lerrouxlstes. que s'autoanomenen republicans històrics Entre l'actuació d'aquests republicans (I) d'avui i d'aquells monàrquics d 'ahir, no bl ha altra per Castanys) diferència iue la noblesa dels monàrquics de confessar llur convicció. I aquesta altra: que mentre aquests combatien — donant la cara — un règim, els lerrouxlstes sabotegen el règim del qual s'han declarat servidors 1 pel qual — diuen — han lluitat tota la seva vida. S. . itegen el règim, be dit. Que és el paper dels traïdors, dels perjurs. dels comerciants d'idees, dels pistolers de la política. En la seva posició m, bl ha nl un Idealisme, nl un punt de programa, nl una engruna de fe, ni l'ombra d*nn ible afany. Quan l'obstrucció a l'Estatut, la posició de les dietes a;cnàrqulques era la de defensar una Idea 1 un programa. Amb l'obstrucció dels radicals, la Idea és Impedir la funció del règim parlamentari. Presentar centenars d'esmenes a tots els Projectes de Llei, no perquè no siguin aprovats, que això interessa poc, sinó per ofegar el Parlament 1 neutralitzar el Govern. Aquell senorlto cridaner 1 Imbècil que és Rey Mora. bo deia en una de les darreres sessions en aixecar-se per defensar una esmena a un projecte de Llei. El secretari l'havia llegida. El diputat per Huelva demanà que es repetís la lectura, perquè ell no s'hi havia fixat. I després: — Senores diputados: He de confesar que poco me importa la enmlenda que voy a defender, cuya lectura acabàis de escuchar. La enmlenda es lo de menos. Lo de màs. para nosotros, la minoria radial, es la decidida obstrucción a todos los proyectos del Goblerno... Lerroux, obstruccionista professional No és nova l'actitud de Lerroux d'aquests dies. No havia adquirit fins ara. cert. aquest caràcter d'obstrucció 1 de sabotatge oficial a la labor de l'organisme representatiu de la democràcia republicana. Sempre s'havia procurat cobrir sota unn aparença de republicanisme el que no era altra cosa que una punyalada al règim. Però, avui, com ahir. l'obstrucció ha existit, resumida en la persona del caudillo. Lerroux, abans de la Republicà. 1 ara. amb el règim en marxa, ha estat una mena de professional de l'obstrucció. El carro entravessat a la carretera. Lerroux. Formà part, com a ministre d'Estat, del Govern provisional de la República. Tenia (Passa a la pàgina 5)