Joies — Rellotges Objectes per a presents EL REGULADOR Rambla de les Flors, 87 - Carme, 1 caüiunua (esport 1 ciutadania) XOCOLATES Jaume Boix Tasteu les noves creacionst Núm. 9 - Fondant, marca cavall-indL Preu: Pessetes 110 el paquet Ametlla, per a menjar cru Preu: 0'80 ptes. PaqUet PER ImA CONCÒRDIA BERENGUER Una: nota 3el governador de Barcelona matin del* fel» btorrtguls ca l'trríbada de Jaume Comte, el gpwtXBMior de Barcelona va facilitar «queata interesianüstima nota: ^El primer morimíento de piedad in faror de lo* preioi era perfetwunente comprensible, y mi» aún que fueran U» mujeres, a impulso eotao aktnpre de »u corazón, la» jfW toia cettramente «ecundaran festa campafia «entimental de generoto perdón. En eambio, no e» comprensible ni tolerable ademi* esa •eric de manifestacione» apoteòsica», que no estin justificada» ni tie■en razóa de »er, y que tienden únican-.ínií a peHo'rbar la pas y tranqnilidad de Barcelona. Que »e tributen homenaje», que »e preparen recibimiento» triunfale» a qui»ne» han puetto »u» inteügencia», sn» hacienda» o »u» vida» al Servicio de aipún noble ideal, o, mi» mode»tamente, tan sólo a procurar el bienestar de »u» conciudadano», c incluso de su» propio» vecinos o familiare» trabajando incesantemente por algo digno y honrado, es 16gico, jnsto y natural; pero trat&ndose de individuo» cuya notoriedad es hija de un acto punible, una vez alcanzado para ellos el perdón, lo mi» dUcrcto et cl silencio. El Gobierno no puede tolerar ningún acto en la via pública cuya autorizacién no haya sido previamente solicitada, y tale» autorizacione» tó- DESPUJOL GÜELL lo »e conceder&n en ca»os ja»tifica· do» y jami» para alentar tendència» que ni la moral, nl la justícia, ni el derecho pueden »an:ionar. Aun qulzi Hegarin a nuestra ciudad otra» individualidade» cuya actuación pesada ha »ido objeto de »evera» censuras y motivado ias mis enèrgica» protestas. Repito lo que antes dije: Si el Gobierr.o de Sn Majestad ha e»timado conveniente otorgar un amplio perdón, »us razones tendri para ello, que rcspeluotzmenle debemos todos acatar; pero nada de pretender homenajes ni ovaciones, preparar recibimientos ni entrada» triunfales para aquelloi a quienes cuadra mucho mis una actitud de contrita gratitud que atrevldas arroganciat e injustificades deiplante», incompatible» con el piarioso olvido que requieren sn» pasado» yerros." i Amnistia per als presos socials! L'afer del Consorci del Port Franc L'OPINIO DE L'AJUNTAMENT DE BARCELONA En la sessió qac l'Ajuntament dc Barcelona celebrà cl dimecres passat, es parli extensament del funcionament del Port Franc El regidor senyor Santamaría — segons extracte periodístic que tenim davant els ulls— pogué dir que "l'austeritat que sempre fou norma de l'obra inicial del Port Franc s'ha convertit en una orgia"; que "abans de la Dictadura nomís s'havien despès 136.000 pessetes cn sis anys; en el pressupost de 1930 les despeses pujaren a 403.000 pessetes", i que "tn el servei de l'explotació de la sorra, les despeses absorbeixen prop del 60 per cent". I el senyor Massot pogué afegir que "el senyor Alvarez de la Campa ha eliminat la ciutat del Port Franc, el qual ha convertit en una petita dictadura. Aquest senyor invità, des de la presidència de l'Ajuntament dictatorial, a la delació anònima • subscrita amb la garantia de no paisar res als delators, contra els que constituïren l'Ajuntament popular, per als quals no deixi de tenir gran nombre de paraules de menyspreu"; que "el concurs d'avantprojecte», ha costat al Consorci prop de 500.00» pessetes, després de deixar abandonat el projecte de L. Cabestany, molf ben fet, segons el parer delí tècnics", i que "la simple lectura d'alguns capítols del reglament del Consorci. demostren com els veritables representants de la ciutat hi són embotellat», ja que »ense e! petit dictador no es pot discutir ni acordar res, despré» d'haver procurat arranjar les cose» de manera que l'alcalde de la ciutat no pugui figurar més GAMBO en thcomissariat del Port Franc". En terme» »émblajits, parlaren el» jenyor» Quifós, Roçha i Maynés. L'OPINIO DEL GENERAL BERENGUER El mateix dimecres, a les deu del vespre, el general Berenguer v^ rebre els periodiste», va parlar de la dimissió presentada pel senyor Alvarez de la Camp», director del Port Franc de Barcelona. Dimissió —va dir Berenguer — que el Govern ha acordat no acceptar, car esti molt satisfet de la gestió realitzada per-aquest senyor. Ja he rebut indicacions per a no modificar el règim que se segueix en l'esmentat Port Franc, entitat de caràcter internacional i el desenvolupament de la qual és njolt satisfactori. Camí de la concòrdia El Govern Gvil de Barcelona ecs comunica — en atenta comunicació— que ha imposat una multa de 500 pessetes a LA RAMBLA DE CATALUNYA per "no presentar a la censura grabados, según està previsto". Tenim entès que^ la mulla ens ha estat imposada per un dels gravadets publicats a la primera pàgina del nostre número anterior. Per això el Govern no ha vo'gr acceptar la dimissió del senyor A' vtrez de la Campa ni vol modií.ct :n re» la tasca que allà s'està m litzant. Seguírem insistint... Seguir etn IniïeHirf, ftft"q5l fBs Quedi veu per fer-nos iecoltar, fins que ens quedin forces per estendre cl braç, cn aquesta demanda nostra — demanda del poble flat reclama la justícia dc la lliberal: Amnistia, amninia! > 'Amnistia per als presó* socials, tmnistia per ela exiliat» polític»! yUnnbtia per tot» aquell» home» germana que per r.o caure com cl» .««clau» hagueren de dreçar-se, refcels, en les hores d'angoixa de la jdicadtira de Primo dc Rivera. Seguirem insistint-. Baidament l'csdevttridor no sigui prenyi d'es- Ences gaira falaguere»; baldat. la realitat se'ns mostri receIpi* } avara da llibertat; baidament fa emtadaaia no encerti t trobar, en ft Bou camí, la serà executòria de normalitat, seguirem insistint per ràBiniítia. Pas»i cl que passi, siguin flúfn» siguin els dies presents i els dies que vindran, ara ja no podem ïrenr d» pensar en el» home» que Darden la vida. de mica en mica, darrera les relxe» dels presidis. L'esfiarç popular, el clam unànime del jatecr. obrf les porte» de la presó Btaha bomes que al» ull» del règim IwvieB delinquit. sortir, les figures dels alliberats deixaven enrera, « Taltra banda de les reixes, les fiftres cagríllonades — àvides de cel — ddt obrers rebels. Ells. pogueren fcnsar, ca aquella hora, que la repanefó no tardaria a venir, que la prApia llibertat no faria e»perar-se. l·lin anat passat dic» i les llar», prescàtidea, a'han tornat a allunyar darrera, el tràgic horitzó de més anys «la captiven'— No podem oblidar-noa d'ells. I ara meny» que rtai. Ara, aquells prcao» «ocials sofreixen per la manca de llibertat i per la marca d'igualtat. Si al carrer hi hagué cn els seus br\ço» un ge»t de rebeldia, «la murs hostils del presidi hauran donat una violència nova a aquell gest. Violència d'odi fermentat en la desigualtat irritant de Ics classiliracion» i de Ics tries. | No podem oblidar-no» d'ell», ara menys que mai. Els presos social» necessiten, com els altre» o nié» que els altre», la llibertat concedida als p/ttos poütic». Vam reclamar la d'aqueat»; Ara, amb la mateixa tenacitat, seguirem reclamant la d'aijuclls. Si e» delinquí, delinquiren rtks: si e» pecà, pecaren^ tols; si cl» uns tnereixeren un cistic, els altambé. Si el» un» tenien una gran raó, el» kltfes tenien, lambé, una gran raó.- I no é» just, no, concedir un perdó de privilegi» I una gràcia de claases. No é» just fer pagar la llibertat deia un» amb la desolada permanència del» altre»; no é» just d'encendre la joi» d'unea llar» per ofegar de naixença la joia d'nnes altre». Nosaltres, en reclamar la gràcia per a un» germans, volíem dir tots els germans. El poble, el poble autèntic que e» trobava en la demanda, no feia distincion» entre aquesta fillada que havia lluitat i havia caigut per un noble ideal de redempcions. Nosaltres hem vist, aquests dies, les llars desolades dels obrers que l'ban quedat a presidi Nosaltres hem vist el desconsol d'aquestes mares I d'aqnests fill» que, per un moment, van poder pensar que era pròxima l'abraçada de l'estimat absent... de l'estimat absent que no havia de tornar perquè el perdó no sabé ésser generós. No»altre» hem vist com havien estat dnrs aquest» any» cn les llars del» proletaris revoltat». Nosaltres hem vist com la' misèria senyorejava en les fredes parets familiars i cn les taules buides de goig i de pa. Nosaltres hem vist, en la visita d'un moment, molts any» d'angoixe» i d'esperances mortes.. Ara, fa poc» dic», una llum de joia il·luminà un moment la solilod. Però en apagarse deixà una amarga estela dc rancors i de l'evoltes. No sap ningú la tragèdia d'aquestes llars obreres bandejades del perdó; no sap ningú l'angoixa d'aquestes llargne» anyades viscudes per les esposes i ela fills del proletari absent, dc l'Jiome que no lia pogut lluitar per portae a ía taula dels seus el pa de cada dia i el foc de cada hiverri. No ha sap ningú. Ha e«tat, cn molles, un calvari horrible, que la ploma del repòrter no gosa a explicar, de tristesa i d'angúnia. Cal que el poble demani, tenaçment, la llibertat d'aquests home» i la reconstrucció d'aquestes llars deífete» pír la fatalitat. Ara meny» nue mji. no podem oblidar-los. Ara meny» qne mal— »con»cgutda la llibertat del» nresos polítics — hem d'oblidar la llibertat del» preso» social». Són çrermans nostres, ger t. Si hi hagué cn Ics « ves vides una hera de fronèn'ques violèncie»; culpi'» i acusi'» el» c,uc fomentaren. La cmsura ha faual ptr aquest númtro Cal que el poble no «'oblidi d'ell». E» un deure de fraternitat i de civilitat Cal que el poble sàpiga reivindicar, com a carn de la »eva carn, aquest» fill» del poble que es diuen Massachs, Acher, Climent, Gniot, Nicolau, acusat* Cal que el poble no abandoni, i meny» en aquesta hora, le» llar» de»olades dels sen» obren exclosos d'una gràcia de perdó qne, K Lo censura ha passal fer tujuesl número No podem ni hem d'abandonar-lo» a la seva »ort. En» faríem còmplices, aleihores, d'nna injustícia monstruosa. Cal que tote» le» corporacions i entitat» ie Catalunya — Ajuntament» i Diputacion» al davant — , Cal qne tots el* homes t dones de Catalunya — que prou han sabut combatre per l'amnistia dels presos polítics—, no faltin ara en la demanda de jastfda i de llibertat per als preso» socials. E» un deure de tots. E» un imperatiu que no podem deixar d'escoltar, en tota la seva urgència í en tota la seva intensitat. La manifestació hoscil del dia primer de maig tingué ja una gran amplitud. Ara, i» preci» qce particularment i col·lectivament siguem tots una veu i un vot que d:mani, amb la serena vehemència del que reclama justícia, l'amnistia per als presos social», el perdó per als nostre» germans de llibertat. JOSEP M. MASSIP Un tràjíic Encara l'amnistia interrogant Desitjaríem no parlar més de l'amnistia. Ten» la sensació de cansar la gent: esgotes els argument», i cal repetir-los una i altra volta. Però no pot ésser d'altra manera ; la campanya per l'amnistia ha de durar, malgrat s'abusi de la paciència dels lectors i de la fecúndia dels escriptors. Ha de durar fins a l'èxit complet. Na són els moments actuals propicis a posicions acadèmiques ni literàries. Estem en hores d'un caliu popular que I10 abassega tot, d'una febre intervencionista de tots els catalans, i aqaest caliu i aquesta febre reclamen justícia per als nostres presos com en reclani/h per a les nostres llibertat». No escrivia' de cara a un Atenen n! d'una penya dc selecte» que nece»«iten originalitat i plat» nous per a eatnsiasmartc, sinó davant per davant d'un poble qne no s'avé que a mig camí cn» can- . «em amb l'excusa de reaponsabilitat» -..literàries. No fem literatura. No is l'hora de fer literatura; el nostre poble ens de' mana co??* mís coftfistenls que unes vbelles imatges iiirifmçs. Avui els pe■ riòdic» han d'ésser uii^ cosa viva. i •1» vida no s'hi encaparra gaire en re-' • tòrique»; vol feK ! ara els fets que tot (italunya demana és la llibertat dels presos socials, la tornada de tots, absolutament de tots, els exiliats. Hn vol per esperit de justícia i per "tmirr a aquest» homes que entre reixe» purguen nn pecat col·lectiu, que cn rrxifi. foren, no un tros de terra, sinó tot l'esperit de la terra que hagué d'emigrar per no ronformar-se amb la vexació i amb la injustícia. Ho «0) perquè, com hem dit en altre» articles, ha trobat la seva unitat d'aspiracions. Unitat que no ha pogut .trencar la traveta feta amb tota la segona intenció amb el darrer indult, en divifïir ris presos catalanistes dels pre, .«0» socials. — I eoçara ris catalanfste» _ segmenjr.s temljç _. Totlreui fom;i rom nhans i amb la moteixa decisió que abans. I és que a més de tot això, el poWe de Catalunya ha donat a la seva lluita — lluita, no prec — per l'amnistia les prepordom d'una gesia. NTtt fet un símbol i una orientació : si tarda massa la nimbarà de viriuts" providencials . - i mítiqucf. •■ " , •• No bi poía tan sols enfta «era carn-IWya ei desig (Tiljiberar uns homes auriolaU-per la dignitat dèl «eu ge,, ; pel- sacrifici i dolor, sinó que per a la . nostra gent. alts i baixos, rics i po- [ hrtto l'alliberació dels presos. la tornxds «els exiliats és ralliberació del jioWe. Cal només veure l'entusiasme de I ■Ie*-im:li;·.uds per als primers qne han es vol privar, és l'acoblament d'aqncUes multituds devotes, és el sentit enlairat i de protesta que la gent dóna a aquests homes símbol dels sofrimentcol·lectiu» i símbol de l'altivesa coUectíva. El tret més ferm travessa fronteres i va dret a Bèlgica, i és Macià a qui s'amenaça. La figura noble i cavalleresça de Macià, ple d'idealitat i gallardia, esprimatxat i senyorívol — ( així devia ésser el gran cavaller de : l'Ideal Don Quixot — és qui ells teI men de veure arribar. Si arribés capcot i avergonyit, si sabessin qne el poble el bandejava per culpable o atabalat, no s'hi pensarien tant ni farien gruar la voluntat popular. Però allà.o ací ell significa el mateix per a tot» -nosaltres. Gom en I* presó signifiquen el mateix els condemnats -socials — si bé-cn 1» majoria el delicte ■Jéíi:'politic, 'La- censura' te passol per aquest número J. AIGUADER I MIRO MACIÀ arribat. Sense preparació prèvia, sen-. »e cap crida, la gentada »'ha reunit a le» andanes o al carrer a esperar el» que venien de presidi. Es que per l'home ingenu del carrer, cada un dels reintegrat» significa un tros de Catalunya segregada en hora , de dissort. Catalunya anava a rebre Catalunya : el ' poble que esperava «nava a rebre el poble que venia i que havia .eitat l'activitat de les seves volences. C«da un d'ells és la llibertat qne s'apropa. I no és el poble sol qui ho entén així, són els de dalt que també ho entenen de la mateixa manera, i regategen i es contradiuen perquè men- ' tre sembla que vacil·len guanyen temps. Estem contemplant les coses més ■Hogiques: són alliberats els de Garraf I inculpats de regicidi, i continua a la -preso Sancho Alegre, condemnat per regic.d. frnstat també, i continca a la presó En Massachs; surten els set mculr-ats com a autors material» del .fet de Garraf, i s'ertpresona a Daniel Cardona, que feia més de mir any ? J.,"-'^» « França- quan s'esca.Ri* 1 mlent. i s'amenaça d'empreso- "«(lles, Fontbernat. Fabregat i Pagfc^aibat, també, i sense que sabes- .an rts de, complot, se'ls hi complica Pfrquè st 1 són declarats en rebel·lió. ir tots ernera entendre la veritat d'a- Wte contradiccions i desgavells. Lexrjlcaci6 is que no T rnWí n; repenedits, I que ^-uny^nocls rep com a uns equi^ saqu, perdona pel demència. '* scva ,ori«da clamorosa el que BORDES DE LA CUESTA Aquest número de LA RAMBLA DE CATALUNYA s'ha hagut de sotmetre a la censura del Govern civil