6 d'octubre de 1930 la rambla de Catalunya 13 humcr^amb Cedí l'onaT ^Jet de Jurf sdíceiens Tots a la presó LA UNITAT CATALANA Catalunya i Barcelona Han passat ju aquells temps en qui ,1 censor del Covem eml es defensa:« el sou i h col·locació a bou de tatrar el que se'ns ocorreguts dir a profàsit de Us obre: de la pltKa de CataInnyt, de ta carn congelada, del forIn Zamora, del túnel del tirrer de balmes, del discurs que va fer el rei dient qui descendia de Felip V. Han passat aquells temps. Els censors, i d general Milans del Bosch que els jiirtnn ■»<í'» tW* df i*' i-aren salvar el pals perqui impediren gM des dels diaris es parlis d'aquests lemei esmentats o l'alear, que foren ta part més ridiaila de la Dictadura. Els llims els sij.nn propicis. Aro la censura Iw passat, i ens trobem encarals de fle amb cl . odi penal del Colo Ponle i amb la Uèi de Jurisdiccions. Es una llàstima que UgM i'hdtrrompre les nostres rtH^fiàní amb la censuro, perqui per As periodistes sempre era •>■ mitjà d'injormació. Sentíeu el teli fon que trucava. Us posàveu a l'ap.rell. — Aquí; Gobiemo civil ; censura— *»nMn< que deien. — Con «luién hablo? —Amb un redactor. —Pues que no %c puede decir nada del asesinalo del verdugo Rogelio Perer en la Riera Alta. —L'endemà : Que no se diga una palibra dc la deserción de a6 sJdados del batallón de guarnición en la Seo de Urgel uue han pasado la frontera. / lot això sempre era nis interessant que les declaracions del governador, qtte, o no deia res, o domtv noticies tendencioses. Però lot ai..ò s'Ita acabat. La censura ha J aparegut. Abans els censors se n'anavei. al llit a l'hora que els galls cantaven, i ara is al revis, que han de trobar-se al Covem civil abans que canti el primer gall. Ara els censors s'hxi de llevar de bon mati com els bons caçadors i com els bons electors. Ve bon mati, al Govern civil, els ceusors, que són els perdiguers del delicte comès amb la Impremta, ensumen tols els diaris que porten encara fiesca la Imta de la màquina i senyalen la caça al fiscal, que cs lletja cap allà a Ics nou, i com que ja li han portat o la loulelo de nit la premsa amb nne. gran senyals de lia/»'. vermell allà on hi ha la caca, des tlcl llil mateix, pam, pam, pam, no ha de fer sinó tirar. Cada tret dti fiscal is mm procés. Al soroll dels trets els policies, desvagats ordinàriament, es llancen al carrer amb aquelles ganes de prestar ''un Servicio", i fan la raxriu >lcls quioscos i estiren dje les butxaques dels tmiseünts els diaris dtnnncials. A ta tina, el fiscal fa el vermut amb clhes amb jqurlla satisfacció de l'home que ha complert el seu deure. En ets Ires primers dies de supressió de la censura, ja hi ha sü processos contra diarit de Barcelona. Waqui a un mes n'hi haurà seixanta pel cap baix, D'aqui a Ires mesos, dos cents. Si això durava mig any tols els ciutadans que són propietaris íuna -esti¬ logràfica ei trobarien empaperats a\ Palau de Juslicia, Aquests són els grans recursos que ii la monarquia per defensar-se i per demostrar al país la seva iorça. El procés. El procis, a has* d'un Codi penal redactat per ipialre ximples una nit nne com que plovia na tingueren ganes de sortir i cs iligueren : —Toma, vamos a reformar el Código Pena!. I es va publicar a la 'Cacela", sense que ta representació del pals l'haguis aprovat. Cal que donem ta veu d'alerta a les autoritats respecte de les deritveions que poden venir de l'aplicació d'aquest Codi passat de eonlrahan. Tothom sap que a hores d'ara ja hi ha un centenar d'oradors processals en tol el territori espanyol N'M lus prou amb qui diguis que el clima del pais seria del lot exccUent, si no fos que de tant en tant s'han de fer rogatives perqui plogui, perqui et processin per delicte de 'lesa pàtria'. Aquest centenar de processals porten er les tres regions catalanes: el vell Principat. València i les illes Balear» i Pitiüses, regions que podem anomenar, reipecllvament, Catalunya septentrional, Cata.hinya meridional j Catalunya insular. declarar i això ets farà perdre lemps. Cridem l'àlehció del general Despujol respecte d'aquest particular. Els tnteressos dels directors de palla dels diaris són tan sagrats com ho puguin isser eh dc qualsewt altre ofici, però tolerar coaccions i precisament en el moment en qui, com que hi ha més feina, són més necessaris, no. El general Despujol sabrà vetllar perqui aquestes coaccions no es realitzin. Els direclors de palla es prenien fins ara l'ofici com una mena de cosa de Cprnestolles, perqui no hi havia feina. Cal que el governador els demostri que no is cosa de Carnestoltes, i que han de complir llur deure com qualsevol altri ciuladà. J. VENTALLÓ Serà una nació unificada i descentralitzada alhora, una i vària. Barcelona no governari aquesta Nació, prou capaç de governar-se ella mateixa amb la totalitat dels seus òrgans comuns i amb la intervenció de totes les regions i comarques. Barcelona no governarà r.i governa Catalunya. Barcelona presidirà i presideix la terra catalana, totes les terres catalanes. Cap i casal de Catalunya. I no pas capital autoritària i burocràtic», Barcelona continuarà la seva gran feina de coordinar i d'impulsar la vida espiritual de la Nació. Barcelona ès d'aquelles ciutats que no necessita, per a viure i per ■ prosperar, ni la capitalitat de província, ni la capitalitat de reció, ni la capitalitat de nació. No ís d'aquelles ciutat» que deuen la vida i Ik creixença al fet de la capitalitat oficial. En l'economia de ciutat europea que tí Barcelona, totes les capitalitats no representarien altra cosa sinó una aportació Insignificant. I «i. et dia de demà. es plantegis el problema de la capitalitat regional de la Catalunya f)' Kb^t** estricta, o el de la capitaütat nacional de ta Catalunya ampla, Barcelona no »'oposaria pas — n'estem segurs — a la delimitació d'un territori mis o menys proper, on s'er-tablis la capità- j litat oficial i on fossin instatlats els organismes propis de la capital política. • • • Qae els cacic» enyoradissos del fosc període pròvindal remmcïïn al vell truc del centralisme barceloní. Aquest truc només podia fer efecte quan els tarragonins i ets lleidatans i els gironin» no tenien consciència de la unitat catalana. Ara que tenen aquesta consciència nacional, i cada dia més profund» i més robusta, l'espantall provincià fa riure fins a te» criatures. Els catalans hem retrobat el propi tresor espiritual, i sabem que aquest en» donarà la riques» d'ànim» ! I» màxima prosperitat econòmica, que mai no haurien poput donar-nos les províncies escarransides, acostumades als tristos í-als ilr •nsc^ons. A. ROVIRA I VIRGILI ser dies UEEI Demà tindrà lloc al Poble Nou, al mig de la Rambla, una simpàtica festa cultural amb motiu de la Diada del Llibre. De si» a nou del vespre, un equip d'oradors dirigirà contínuament la paraula al públic. Parlaran representants de la premsa catalana i de diverses entitat» representativej. . Fel nostre setmanari prendran la paraula Jaume Aiguader i Miró, Josep Fontbernat i Emili Oranier-Barrer». • Per al pròxim diumenge, dia ia, le» entitat» sabadellenque» han organitzat una diada pro-presos polí- | Català: Recorda que una de les llibreries barcelonines que millor celebraran el Dia del Llibre serà la casa SEGIMON ROVIRA a la Rambla de Catalunya, número 62 tic» i socials amb els següents actes; Mati, de 8 i to: Concert per totes les societats chorals sabadellenques a la Plaça del Mercadal A le» onze: Míting. Hi prendran part destacades personalitats. Podem »vençar «I» nom» de Lluí» Nicol»u d'Olwer, Ma i (sou Dorèe Cafè - Brasserie - Restaurant - Saló de Te PLAÇA DE CATALUNYA, NUMERO 7 BILLAR venc barat gran match nou de caramboles especial per a campionat. Raó plaça Catedral, a. Resíauraní Riera Passeig de Gràcia, 100 COBERT RECLAM A CINC PESSETES TOT COMPRES Esplèndid servei a la carta. Preus econòmica. CLÍNICA BOADA Mal» ■•ecrets - Onarlmen: radi-ü de 1» blcnorrkirli, per erònlc» que »-pal Carrer fle Sant Pau, 44, pral.rd'ouie ■ aoize del msil 1 0» set • nou oe Is all. J. Aiguader i Miró, Lluís Companys, Ventura Gassol, Muntaner, Jordi Arquer i Peiró. Tarda, a dos quart» d'una: Ballada de sardanes a la Plaça Major, a càrrec de la Cobla "La Principal del Vallè». A le» tres: Festival al Catalunya Parc, »mb la col·laboració de l'Esbart Follc-lore del Foment de la Sardana, Cobla "La Principal del V»llè»" i Orfeó de Sabadell. La Comissió organitzadora d'aquesta diada fa constar les facilitats que ha trobat fins avui prop dels elements col·laboradors, com el gran interès que tot» ban demostrat per coUaborar-hL - • Són nombroslssim» els telegrames que Catalunya ha adreçat al govern Berenguer com » protesta de l'atropell de qiíè ha estat víctima Francesc 'Macià. • Ahir te celebrà » Silge», amb èxit esclatant, 1» III Fest» del Llibre, que organitza cada any l'Ateneu "El Ccnt»ure". Rod» i Ventura, Carme Espinosa, LODISEA del profe«»or Blanco Ja va passar quan Altain Cerbaull rs arribar a tHovrl, fo uns quants mesos, i tampoc pod-.a deixar de produirne amb motiu del fantàstic desembarcament del professor hlanco o Barcelona. Ens referim a l'actitud d'aquells senyors que, datvnl de ta mirovellosa aventura, hi fan el següent comentari: — De qui ka servil aquest esforç f Qui hi guanya la Humanitat f Travessar tAllànlie amb barca, més que una heroïcitat, és una imprudència temerària, més aviat mereixedora d'una snmanla que no pas d'un homenatge... I després de parlar així, ets nostres senyors es donin per moll satisfets i es pensen que han dit ttna cosa plena dt bon smtil. No tenim cap inconvenient a admetre que de l'odissea de Cerbaull o del professor Blanco i família, ta Humanitat no eu treu cap profil. Es podria sostenir, i no pas d'una manera gratuila, que performances d'aquest lo són una lliçó de tenacitat i coratge ben remarcables. Perd deixem això a part i admelein, en principi, el punt de vista dels criticaires: — Qui hi guanya ta Humanitat amb aquests grans fsforçosf La millor mantra de respondre és posant, al nostre lom, una altra pregunla; —Qui ha éil qui Cerbaull e Blanco s'abandonessin o fAltàntic per fer un favor o la Humar.ilolf Perqui cal distingir. Sembla que qualsevol ciuladà que vulgui sorlir-st amb més o menys empenta de ta tnonolonia ambient i emprengui pel seu compte una cabriola sensacional, dl siguida ha de donar comptes del seu acte a tothom. — Perdoni— li dm la Humanitat-. Amb això que vosti fa, jo no hi guanyo rei~. —Dispensi — fa el Progris—. Del seu acte, jo no en trec cap avantatge... En els casos de Cerbaull i de Blanco, sobretot en el del primer, hom s'ha llançat a la fantàstica aventura de dominar l'Oceà amb una barqueta de no-res, precisament per fugir (Taquesla Humanitat que exigeix el tant per cent de beneficis dl l'empresa,,. De més a més. seria curiós dl saber qui fan en bt dl la Humanitat els senyors qui critiquen la gesta di Blanco (diuen: fins se'n vo endur la família I). A fi de comptes, sempre té més solta passar-se dos mesos entre cel i aigua, desafiant constantment Us forcis adverses de la Naturalesa, qui no pas veure escórrer lis dies i lis setmanes, i eU mesos i els anys. dit del fons del mateix despatx a travis de la desprestigiada consumació de la inevitable terrassa del cafi. Però dóna la casualiíat qui els senyors diU dispatxos i els senyors di tes terrasses del cafè són els qui lene% unes idees més agressives contra t* geni que es Permet aquestes tombarelles. L'home qui in Vlpoca dl Lindberg, del cinema sonor i del general Despujol tria una trista barca com a mitjà de travessar l'Allàntie, els apareix com un revolucionari de la pitjor mena — perqui vindrà un dia que la cosa més aulinlicament rexolucionària serà anar a peu. MES enllà de la critica £1 públic de Barcelona eslà fent un ixit gros del film Quatre d';nfanteria. No fiber si aquest públic s'hi diverlei.r poc o molt amb et meravellós film de guerra — més aviat ens decantaríem a creure qui no s'hi "diverteix" gaire — , Però Timportani is que hi vagi. Films d'aquesta mena haurien if isser subvencionats pels governs i s'haurien de projectar a les escotes i a Us casernes. Ultra ésser «rto veritable obra d'ori. Quatre d'infanteria inclou una lliçó inapreciable d'humanitarisme. No hi cerqueu cap mena de "panaehe", in aquest film de guerra. Ni músiquis, ni banderes, ni xovinisme. La misiria, l'esgarrifosa misiria de lo guerra i prou. En aquesta ipoea, sobretot, en qui Europa sembla haver-se oblidat definitivament de la monstruosa catàstrofe de 1914-1918, en qui lols els nacionalismes tomen a posar-sf al punt de dalt. Quatre d' nfanteria és ** poderós crit íalarma i una jueomanacii d* prudincia. • Eficaç?.- JOSEP MARIA PLANES Jo»ep Fontbernat, Veptura Gassol i Jaume Aiguader, »dreç»ren la paraula, en ple carrer sitgetà, a la '; g«írnació que acudí a escoltar-los, i que ovacionà xardorosameat els orador*. Cla acumuladors do més ♦ fama :: Recanvis de totes 1 menes por a la part elòotrloa dols autos Reparclons garantides - Antotraccló Elèctrica, 8. A Moià, 6 I 8 (Aríbau - Diagonal) * Telèfon núm. 77420 • VEI nostre mlc Segimon Rovira, i el conegut impre»»or i llibreter ' barcaloni de la Rambla de Catalunya, presentarà demà, amb motiu del Dia del Llibre, nn e»tablimeit "magnlficampnt decorat per l'escenògraf FernAndez. De set a vuit del vespre. Joan Puig I Ferreter signarà, a l'esmentat establiment, le» seves obre». • El president de l'Agrupació Musical Montserrat ens prega de fer públic que si aquesta corporació no prengué part en el festival propresos celebrat el passat dia 38 de setembre al Foment Marlinenc fou perquè els organitaador» refusaren el seo concurs — ofert desinteressadament i reiteradament — per imposició de l'esmentat Foment. Així bo fem constar a honor de la veritat • El Comitè del Partit Republicà Federal de Palma dc Mallorca ens tramet una atenta carta- d'adhesió a !.i nostra campanya per l'afer Macià protesta vivament de ratropellamem de què ha estat víctima. * Joan Puig i Ferreter donà alni una interessant íssima conferencia a Sant Feliu de Llobregat, sobre ir, tema de cultura i política, i presidi !a representació de "La dama enatnor.v da" que el grup escèn c de la Unió Choral representi magistralment. En» dol, per manca d'espai, no poder donar la interessant ressenya qut ens ba tramès el nostre corresponsal de l'esmer.iada població. Ha estat presentada denúncia pel segrestament de Francesc Macià. CATALÀ: Demà és d Dia del Llibre. Compra, 1 al menys, un llibre. Aquest atropell que ha estat comès en la persona de don Francesc Marià ha tingut la virtut de despertar Catalunya, tota la Catalunya viva, en una aurora inquieta de civisme. Va bé. Heus ací quelcom a agrair a la policia i al governador. A hores d'ara ells mateixos deuen estar una mica oorpreso». No era pas això — veritat? — el que es tractava de demostrar... Una aurora inquieta de civisme. 1 en el despertar cívic, han sabut ajuntar te» mans totes les esquerfes. totes les democràcies de Catalunya. Totes. I així. en una reunió recent, a Catalunya ha estat possible el que no ho havia estat mai. Ha estat possible la coincidència dels sindicalistes, dels socialistes, del» republicans, dels liberals, dels comunistes, ajunuts per un imperatiu comú de ciutadania. Només un sector de Catalunya "Ità a k dta: la Lliga. Les democràcies catalanes, sense necessitat d'escriur. cap llibre "Per la concòrdia", han realit- — v -ct en una hora el que la Lliga no pogué reabtaar en 'r»nta anys de catalanisme: coinci«Hr amb els homes de les democrଠcies espanyoles en el clam unànime de rebeldia, de lliberut i de protesti. Les veu» d'Alcalà Zamora i de Marcel·lí Domingo, ovadonades fervorosament a Madrid quan anomenaren Don Francesc Macià, no havien estat possibles en trenta anys de lluita, de ministerialisme I d'oportunisme. Ho han estat avui, en aquesta hora, qoe el nostre company Massip, en una conferència recent, en digué ■'l'hora de les esquerres". . Quan el senyor Duran i Ventosa escrivia a "La Veu" aquella inacabable i pesadissima sèrie d'article» adreçats a la malaguanyada feina de tirar per terra la conferència de Sant Sebastià, poc es podia pensar que els fet» liquidessin tan aviat aquelles paraules que, per de prompte, ja no coovencien ningú. . . .. Deu articles — ens sembla que foren deu, oi, senyor Duran? — , dea articles llargs destinats a demostrar que la conferència havia estat inútil, i heu» ací qoe el senyor Duran es troba que no ha fet res. Es troba que hi ba on esperit nou. una emo- CATALÀ: Demà és el Dia del Llibre. Compra, al menys, un llibre. ció nova — amb la qual no havia comptat la seva experiència de gat vell—, una dntadania nova, que reacciona vivament davant el» atropellaments i on convergeixen, fàcilment, amb amples gestos cordials i rebels, homes, per exemple, com Alcalà Zamora i Jaume Aiguader. D'una conferència d'En Bellmunt. El delegat no sabia un borrall ds català. El conferendant va explicar una anècdota referent a on veí de Malgrat que e» va vendre el vot al comte da Montseny a canvi de què li donessin on porc. Després va explicar-ne una altra d'un idil·li entre Romero Robledo i Sagasta. En acabar-se Tacte el delegat li digué: — Lo del puerco lo he entendido muy bien, però lo del Wilio se me ha "escapao".- &mÉlÉjO jS^xa guts qui ens adrecen, amb simpatia i entusiasme, llurs suggestions, poden comptar tothora amb l'agraïment que llur gesta amatent inspira. No podem tolerar, però, que en nom d'dia hom pretengui fiscalitzar-nos sense dret I menys que hom ens adreci blasme» injustos, escudat, en l'anònim covard. La setmana passada rebérem. per exemple, una poatd que deia textualment: "Senyor director: No sé per què féu cas deia censors. Feia llàstima aquella darrera plana del número passat. Aquesta setmana no en féu ca» i publiqueu la informació d'En Macià, i tindreu un èxit. 00 perdreu d correu i la venda, com d número passat i, d us ho tatxen, quan is n'adonaran ja aersn fora els números, i despré», vejam que S'ha d'ésser vdeat" En dec te, hi havia encara la censura. La postal v» arribar quan el número — amb la informació, éa clar... — era gairebé compost No ens quedavs ja tempe material de fer una resposta d bon vdent saberut. Si no, 11 beuríem dit dilluns mateix que coneixem prou bé el nostre deure. I que havem demostrat que sabem complir-lo, com moltes persecucions ho testimonien. L'animador eetrenu de publicistes exposats podia, almenys, 1 ser iure el seu nom. Lletra' i oitografia semblaves d'un home culte. D'un 'amic cordial, per bé que apassionat que e» confiava a nosaltres encoratjant-nos... Però la signatura deia només: "A. M.". I l'encoratjament esdeven'a indigne. Semblava qoe volgués, no pss animar, dnó impunement at