20 d'octubre de 19M la rambla de Calalun"» 11 L'ESPERIT DELS DIES La batalla de Prats Molló <*) i Ningú no nejarà t Josíp Font- bern.t U dc P08*' ,,,f0,, . Ou n italà. en efecte, no r^AV •-ec.per -n. ^nt» de fullejar un U^re «mb To0 U ol coÍ e. ,ue encapc-U ^ . nota' El perill, oatnralment. de So s ai ^ defraudy el lec or Joíep Fonlbernat no el defraurfaoerò. EU record» que recull dels p^paratíus duna batalla que no Liba a donar-M, malgrat de no tenir Ra re relleu dramàtic, ens mspi„n prou simpatia, tenen prou mterè, per a captivar-nos. De fet es 1 acte més vril que ha portat a cap el c«w·an,.iiie militant I cal convemr amb En Fontbernat que «i fon una baialla virtualment perduda per als catalans, fou guanyada davant el min civilittat. Foo el pa» mé. important per i internac onaliU«r el rostre proh ema. El volum éa completat per tltrea reportatge» de feu que lliguen l auWr amb la figura altivola de Mac à: per record» i anècdote» de catalan» que Fontbernat ha conegut en ftu IL En aquests reportatges aovint le» penalitat» hi »ón narrades amb huW De ve«ade«. p<-rò, la dolor hi L'agonia de la pesseta \ ia esclatar nn sarcasme sec. volent i efímer. En altre» tnoment» el contacte amb la terra catalana, amb coses o amb amic» de Catalunya, po«en sentimental o melangiós l'autor 'tíel llibre. Fins hi esdevé poeta. No obstant. la impressió que dóna e ! II bre és la d'ésser escrit d'ona manera nerviosa i apressada: notes redactadeg adaleradament. en una cambra d'hottl, pot»«r damunt la nolxilla. amb nna certa temença que . el record no s'etbravi Sobretot n'ngfl no hi endevinarà cap inienc ó de maquillatge literari. No obstant, re»til é» bell. Si mon.«.ienr Jourdain parlava en pro»a «ensc saber-ho. ino «'esdevindrà que Fontbernat és un fi i sensitiu estilista sense ni haver-ho ·o»pit·t? GUIMERÀ Crec naturalment, que el millor de l'esper t d'on escriptor cal cercar-ho en le» »eve» obre» cabdal». Però per conèixer l'home, per corèbcer-Io en le» »eve» feblese». en els seos gusto» casolans, en les seves manies, re» segurament en» hi ajudarà tant com el seu epistolari. dar qoe hi ha epistolaris en els Çtiats l'escriptor agsta un posat a propòsit per a la posteritat. Fins la deixadesa del Denguatge é» pos- s ble que iigui e;i alguns caso» on artifici mét Això s'esdevé, però. en epistolaris canviats entre dues altes personalitats. Són epistolarw com, per exemple, el de Menéndez Pelayo i Valera, publicat no. fa molt per la C. L A. P. I no volem dir que els tals epistolaris no tingu n valor literari, el valor que li donen opinions que compromisos o conveniències de moment condemnaven al secret. Ei en els episto'ari» del» gr:n» home» dir git» als seus familiars, als seus (nt'ms, a tot» aquells amb els quals han estat lligal» momentàniament per un compromís, per un afer, per necessitzts editorials o d índole» »emb!ant». el» que millor ens presenten l'home en la seva intim tat D'aquesta mena és l'epistolar d'Angrl Guimerà, que acaba de publicar l'Editorial Barcino en la seva Col·lecció d'escriptor» catalans modern». A aquells que n« hag-'n conegut Guimerà, el primer que el» sorprendrà, en lleg'r aquest epistolari, é» dr trnhar-hi tanis detall» de bonbom a. de dolçor, d'ingenuïtat Com?. e« diran, j Aquest home que escriu en tm estil tan fatnil ar. tan arran nrrament, fins de veirades *an a ras de terra, és el mateix esrr'ptor qne en adreçar-se al públic fulminava el llamp? L'encf» del llibre, però. no é» «olament la de frr esdevenir fam liar on» fígnra cantelluda i granit ca, que on hom no tap es'ar-se d'imaginar embolcallada de porpra. E» el de presentar-no» també, amh una igual familiaritat, una pila de figore» i d'aspectes interessant» de la nostra renaixença literàra i política. MALLORCA Hi ha noms geogràfics que només de pronunciar-los n» fan somniar. Mallorca és on d'aquests roms. Tot» hi pensem com en un dels mé» rars i meravellosos paradisos de la terra, jl quin turista, quin aventurer, qtiin poeta, quin simple somn adnr 00 »'ha acostat o desitjat d'acostar»e al »en recer? Mallorca! El» ulls se'n» amaren de blavor nome» de pensar-ln: blavor translúc da 'del cel, blavor espessa de les aigües profundes, blavor enyoradissa de les seves ra'e» tan m raentosament a.ssrrenade» Després d'aquest somni de blavor no sabem. però. -ju-n record de Mallorca preferir. No sabem quina vis'ó la caracteritta mé». j Es la visió delicada — nacre i ros» — d un camp d'ametllers tots florits?., i Es l'evocació bfbüra d'une» oliveres seculars?... jEs el paisatge enenrn mé» llati. més mediterrani, d'un» x prer» 1 d'uns tarongers qoe us embriaguen amh la seva sentor fona? j Es la gràcia insosp tada, arcaica, d'ons molins blancs, immòb-Is. les ales com trencad*». sMa el crl?... Aquells, pe'ò, qoe de la natura en prefereixin més que les rpsi-» amable», plàcides, le» espertaculnrs. les meravelloses, hi froh;.ra'" record* Un sorprenents com les cov r del Drac I d'Artà Pa'iige» Intcmal». fantàstic»: iper qo-na fan-.asia dantesca heu eí'at somn 4 »? Altrament t'art no h» a··txal pas òrfena Mallorca. Però els edifici» civil» I religiosos de Pa ma snp pron famosos per a fer-ne nna evocació en una nota lleugera. PVmal. recé ben evocador de l'art i dc la bellesa. HI LA RAMBLA OB CATALUNYA, desti/oia fa vtwt damunt In tet*t pagineí iU aouu dt mil preitigi àt Ut itmocràetts cialanfs. ofert x avui als stut u. '-».«. hnnorada, la col·laboració e d'un prob ema nac onal que execd a les esferes de la pol tca era necessiti que tots el» ciuudans exposessin la pròpia opinió a l'objccte de contenir l'agreujament em que la moneda no és altra cosa que un instrument de canvi Per tal que no s'alteri la »eva valor repre«cnuiiva és necessari que mant ngui la seva condició de mercaderia sana i que la suma en circulació no excede:xi el vo ura normal de transaccions de valor» i mercaderies d'un paí» determinat. Aquestes condicions no són matemàticament previsible», i ''i potencialitat de riquesa de certs països ha donat lloc a la circulació fiduciària • altre» infin te* operacion» de crcd:t basades simplement en la garantia de la moneda com a mercader'a. Un sloek de metall fi és la cobertura de tot aquest paper i de tots aquests s gnes de crèdit públic que scrve xen per a múltiples especulacions qne en nombrosos casos no tenen cap contacte amb la realiut de les coses Tolhom afirma que la moneda f francament corre .te. Tan correcte com pot ésser el tracte dintre una presó, és clar. Ens plau de consignar-ho així a honor del director de l'esubliment. Beryor Nevis, «occesw d'aqoell famó Pon Heraclio de maU memòria. En» p'ao I ens plaurà mentre «Wui aixf. De la mateixa manera qne vam aco-a' enan THeradlo cregué cue ejs home» qoe H hsvia allà dintre eren esc'aos o bèsties, volem dir ara el nostre elogi del noo d! rec»or Navàs. I II recomanem — perooè sabem qoe aquests d'e» Don Heraclio ha fet alguna vlriu a la direcció de la Model — oue s'escolti tan poc com poguí al seu "encara" comrwny de "cuerpo". De vegades el que va amb OB COiT.ii etc (i) Editorial Proa. (3) Llibreria Caulònia. M. SERRA x MORET esperança de remei, just és que d Govern requereixi el concurs de l op.mó publ ca i els que foruten entre el púb,i<. cxpuseio la nostra opinió » ncera sobre una gucMio de unu transcendència. Tres anys enrera, en ocasió d'ona confercnr.a nusira. el rielegat de l'autor tat va suspendre el nostre d scurt perquè anunciàvem tot el que esià passant S l'econom a d'Espanya havia estat extraordinàriament castigada dís dr la Restauració i d'una manera cspec al per la política econòmica d'home» nefasu» com Maura i Ger va. »i cre xia el deu e amb una acceleració molt superior al desenvolupament de la riquesa del pais. és molt natural que ço q'-ie e!$ economistes anomenen d dividend nac. onal s'anés apr mant i el pob'e doncs cont nuament mostres de malestar Jier no puder suporur el pe» feixuc que gravitava damunt les seves espatlles Després del» desastres del Marroc, coinc dini amb el redreçament dels pai'os més castigats per la guerra mundial, la situac 6 d'Espanya es fe'l insostenible i només on renr-i heroic, un m ncle. podia salvar-la. Ità'ia va donar l'exemple i Espanya va seg«ir-lo. Només que. «i do'cnt era el remei, encara eren pitjors elí. cirurgians que hav'cn d'aplicar-Vi. Va ven r la dicudura • per « sa' va» les mslitncions a cosW del paí» i el pals va enfonsar-se. El cataclisme moral fou greu. però el cataclisme econòmic és rreparable. No és necessari ésser tècn c. n: posseir lli ms ntcllectnals superiors a 'es '!el sc-itit comú, per a donar-se compte que un pa's no se sa 'va arrabassant els d-ners i^el pob'e a cops (Tesüca. PariHelament a aquesta rucció incessant i descons derada. creix'a el de-ne públic en. proporcions fantàst'ques. L'E-itat. 'es Uipuiacions, el» Municipi». les ,Ca"xe» esnecials creades amb la garant a i'l Tresor, tothom s'endeuUva a ra;g fet. sense mesurar la capac'ut de crèdit de les respectives institucions, ni la capacitat contributiva del poble, n la rarant:a ix la riquesa creada. El diner afluïa sense parar i els iHuso* no perdien l'optimisme. Poca gent e» deturava a meditar qoe aqudl comerç escandalós no representava riquesa, sinó el dessagnament financer del pais i la marte lada decisiva a la indp.ent producc ó nadó naL Va consuma r-se la catàstrofe i hem àe pagar-la. Podem calcu'ar aproximadament el dany infer t al pais. El que no trobem enlloc és la riquesa creada durant aquest set anys. EI balanç és total i decisivament desfavorable. El pressupost de l'Eaut ha assolit xifres que depassen la suma global del comerç exterior i és un pressutiost de parasitisme i de ruïna. El deute públ'.c. les classes passives, l'exèrcit la marina, la derec a, la po Icia. les lluite» civils, absorbe.xen tot d dividend nacional i no ric ren llot a la creació de riquesa n a la conservació de l'existent Resten reserves monetàries mentre la riquesa resta exhaurida i anihilaria Per a xò la moneda no té preo, perquè no és un s gi« de riquesa, i encara la seva exigua representació resta minvada pel pànic dels que pressenten que arriba l'hora de passar comptes i canvien lès pessetes a qualsevol preu per d. vises estrangeres. Aqucsu és la ver tat nua i crua L'a- oria de la pesseU és l'agcnia .Ici règim. No és el poble famolenc. perseguit i vexat el que ha llançat a perdre la valor de la moneda espanyola Es el règim que ha decorat el pa s. qne s'ha inflat monstruosa ment, que està a ptmt de rebentar d'apoplexia, el qoe es dreç» sobre on pobie es'iu'lmat i miserable ï el que lot» els països del món contemplen amb la certesa de 'a seva pròxima fi. Cap home ni cap govern no podrà restablir la conf anf» en la viu'ittt del pals mtntre el» seu» destins cent'miïn en mans dels que l'han porut « la catàstrofe. El d a que la llegenda tfc la nostra moneda encunyada expressi la voluntat del poble i contingui la paraula Repüh'ica. la pesseta reaccionarà ràpidament i sabrem quina és la seva valor real en el mercat internadonal de canv i. M. SERRA I MORET La ciutadania davant el "ca» Macià" d senyor Milans del Boseli encara... B,)n nr.mbrosfssimes les caries qne hem rebut d'nneu d*t Calulunya en adliosió a don Franciisc Macià i com a prulitslu de l'alropell que se l'Iiu fel viclima. Pi-I seu interès especiallsslm. però, ens p.lau de reproduir lu KcgüiMiL carta.- que cus ha Irumès la •Agriipiu·ión de Obreros Vurcos". d'Ernndio: Mny seflor ntiestro y de nuesIra müts alia comtidciaciòti: Esla Direclivu. en nombre de sus numerosr s nmirhídus. etivln pnr mediacfón de nslrd. fií míit» frHnra y cordial a■••'•« »— llegim - qu; llegirem fm que calgui — d rrera l cognom tamb' -italà. del un é ]a far'ós governador de la segona dicud^ra: "noe e-eara no ►i dimitit* En parlar del senyor Desp jol — Ponç actual — la dimissió hipotètica es refereix al càrrre de governar' r. Quan h'·ra parla del senyor M '-"• d-l Bosch — ex-governador — es fereix a 'a |i ^sidència del meritat Comitè Regolador. etc, etc. Es aque»t afer íarre* dr massa interès per tr^cur-lo exchisivameni a base d'entrefilett o d'inci»os Val la pena de parlar-ne am') una rrica d'atenció, i a xè éa d qoe avui en» proposem. • • • El "Comitè Regulador de la In d us tria Algodonera" — aquest é» el »ea iact" — foo creat pei Go¬ vern— digoem -ne Govern — dc Primde Rivera. segon» R. D. del o de joliol de toaó. puSIcst a la "G«ceu' el dia 14 del mateix me» I ar.y. La ünal'ti't d'aquest r -■nii·è és: concedir a la indúatr a tèxtil nacional — ho p^m litcalment de l'ar- t:cle 7 d-' R. D. — ona -•--'ó a f- 1» productes elaborats que exporta, d'acord amb unes determinades bases. Aquest Comitè l"nteg-cn: on pre' nt designat lliuremer» --' r"n. vern; on vice-presidcnl, qoe serà el deler • dc Pinanen de Bi-relona. i nna sèr'e de vocals desi;- •» pd Foment del ""reball Nar:on«l. t nbre» Oficials de Comerç, Navrgadó i ' "-'ria. C·nere Cotoner, Assc-ia-i' d'Estampadors i Blanquejadors. Filadora, et Tots el» ' -recs — llevat del presid r ■'•a gratuïts. T al yor Milans del Bosch, qoe foo 1 president designat pel govern Pritno de R:vera hom v assignar-li la retriboció anual de as rwi p.ssetes. en concepte de despeses de ren— «clació i amb càrrec als cabal» del Comitè. Cal te-'r ea compte qoe els cabals del Comitè són: a' (Ja 'm, si sobre la Introducció de cotons, de cinc c/ m» per mirn de cotó irr-""-!. (Ten-"! entès qne «m in deu cent m». en virtut de resnlíir l'I ■'< '-suficieiit.) Les toantiuts qn» l'Estat, en concept de subvenció, sulminietri. (Tenim emès que, ara com ara hi ha m 1. i difi .'Itats per cobrar-la.) Etc, etc • • « El senyor Milans del Bo h — qne de ticnlc en mitèri» cotonera tothom sap »' que en té — foo «favorit pel Gósrem de la primera d cta iora amb -"que ---ongia. No cal dir que1 la seva (e'na — adés i ara — no consisteix en altra cosa qti- "en presidir" i qne els qoe fan ' ' '-a »ón els altres càrrec» gratoit». T bé: malprat fa calgu'' del covern Primo de Rivera, el senyor Milans del Bosch, tot : traslladar la seva residène •> a Madrid, no va rennneiar el càrrec. Ara, ve ona o doe» v- - * s cada me» "a presidir" — a jo. Scar d sou — i a 6 de mes... com aq stsl Entenem sie no »'hi val a per•ikt r. biitencm que això As una despesa dd tot equivalent a un obsequi — completament injostifieal. avui qne el senjor Milans del Bosch ja oo és governador de Barceloní i creiem que els fabricants de teixit» tvnt-i-cinc ml pesset. antala. durant qoatr. any», sutnen vV mil duro»), qoe tant es planyen de la manca dc caóal» sui,, el» quals desenvolupar lexportadó, hauri.n dr fer número» i veure que vint mi; duros llançats així. a la babalà, re presenten l'equ valent que compensarla nna exportai"> aproximada d'un milió de pessetes. Es o ca» clar com el dia. El càrrec fou concedit pel goverr Primo de Rivera al tenyor MiUu dd Bosch com ona gangueu mé», mentre ocupava cl Govern z're'tl de Barcelona. D'ona manera o altra hav' de pagar-li cl» seus inapreciable» serveis. Avui, peró. resnlu un fet extraordinari, anòmal, la téneia -"'aqueïU nongia. Si el sen; Milap» (d Bo- ' entengués en qüestions d'aquesu mena, podria Kl senyor MHana del Bosch acceptar-se ■;• cobri com a tècnic Com que -o és '^1. no hi ha res, doncs, qoe ho justifiqui La nost o. ' " s-'n - ri, ^s qne d senyor ·,■, Bosch ja l·a munyit p—" Is vaca i o»' el govern Berenguer ' \uria de preudr'· nna dedsió. Ar» s l'hora «'i canviar d pre»ider· ' coa'-dir el càrrec al senyor Pesrajo!. Les cotes. mé« ben repartid i. Altramer' po»er se l'ha mé» ben guanyat que el •cu antccei»OT Si cal. farem ona recopilac'A de' n '-'t» qne h« contret en poc t"- per tal de palesar la " ' •■*'-!« qne ': ' Govern Le» entitat» de fabricant» I tlador», qoe tant saberen distingir el senyor Milans d*l "osch, ten • la paraula. L. A '.nií AMÍ 1 BAUDTNA PS. Ca aquesta Informació ja està nirradi a le» mi nines, en» duen que el senyor MiUn- dd Bos-h ja no cobra le» vinf-i-c'mc mil pe«»ete». No és. pr , que hagi dimitit Ens diuen — no ho garantim pas - qoe ara només en cobra 'hnjït mil. Si això resulta v- ' -f'rem n-- -/■- psr- d 1 que hem escrit. Sostenim, però, l'altra l8/as psrt A. H En on diari qoe encara es publica escrit en català hi ha una secció que signa on tal "Roger". Això de entre altres coses, d pseudònim dd senyor Navarro i Cosubdla, Donca, mai dir feu quina cosa ha descobert el senyor Navarro i CosUbella en on article de U seva acreditada secció? Aqoestat "I podo mtrobar. encara, els senyors que volen sostenir un partit revolucionari dintre la legalitat; ignoren que una agrupadó política, des dd moment que ei confessa revolucionària, o rigui que declara la guerra al rè-im constitolt ddxa d'ésser legal." Verit.-t qoe és interessant? L'home ho afirma molt seriosament i es ven qoe està positivament convençut del qoe escriu. ..Caldrà prendre'n nou. De periodistes alxf no en surten cada dia. I més si es té present que el senyor Navarro és igualment capaç d'arribar a ona conclusió política tan genial com de batre d rècord de dinar i sonar de franc durant on any seguit, performança aconseguida durant l'Exposició en lluita amb una pila de contrincants de talla. I «enyor Esrad» — el sevor Estrada és I ministre de 'ostlda, rec or. !en?— . «qorll mateix qna va cridar va fer aquella frsse de U lona i lea responsabPï··'U. ara b« dedarat ones coses trolf curioses. . "Yo creo firmemente — ha dit — qoe absòtotamente toéoa aqnelloa qne visten corbata, los gnmdet núdeos soda'es qoe tienen un josto concepto de la responsabilidad, deben ver d peligro-." iJererg Eh, quina frase, aquesta de U corbata i d "peiigro"? Però alenat, senyor Estrada, alerta I No es refií gaire amb això de les corbates. Als do França els deien "sens-culottes" i vostà ja sap la feina que van ferí— "ada matí. a I utjat dd Sud. del Pa' au de Justícia, que és el que entén en això que se'n diuen "delitós de im?r;nt3". hi ha des de fa uns quanu dies una lluïda cua de periodistes, tTíògrafs. directors autèntics, directors de palla, conferenciants, etc, etc Cada dia plouen les denúncies, al Jutjat no s'entenen de feina. I hl ha periodisu o regent d'impremta que fa r..5s de qcime dies segui » oue compareix s declarar, citat pd Jot'a», En Ballús. d regent de "La Puc'tac'ó treo foc pels queixala T no és per menya. L'ho;me se'n va al H't qne sempre són les dnc o lea s's del mati, 1 ara, api I lles-a't cada dia a les deu perquè s>a d'arar al Jutjat Ja ho va dir al jutge, l'altre dU: —H-me. sap q-è he pensat? Que ja v- -iré. fix. on cep cada mes. Vostès fan ona llicteta de ftes lea declarar! ns rtie necesshei de mi i ja les faré ft-s anoell dia Vostès s'rsulviaran f':na i, 'o podré dormir. que bé ho necessito. En Pttó. de la "Soli". é» on del» cnncuTt·nti fixo» a 'a "Penys" dd Jtnlat * creuria *• d conèixer, i éa "senyor Peyró'· per aqof. "senvor Peyró" per allí. — Jr no calarà qne me'n nvgni — deia l'altre dia—. Em portaré ona UuU per a escriure, d llit i al menjar. 1 aixi tot es quedarà a casa.- I els articles ja els ensenya ré al fiscal abans d'enviar -loa al diari a cosa ja no és massa nova. però ■cri bo de recoriar-la: ela famii a r a de divers altíssims pro" ■ ms (serà qüesi.w u . . . . a buscar, amic Fabra, nna altra paraula que subatitoeixi això de "prohom") parlen habitualment en llengua castellana, àdhuc en U vida fr.tima. É» ona mica trist I, «obretot. no té cap mèrit, perquè eatà a l'abast de la colònia est:uenca més atrotinada d'aqoest món. Ara qoe ens ha d'aconsolar nna mica penaar qre e's "prohoma" bo fan per la ccncòrd:a. Tot sigui per la concòrdia. Amén. El senyor Estrada troba qoe oorrar corbats i fer d» revoludo. ri é» ir.compatible. I d general Despujol troba Incor.-.j. cser estudiant i portar gorra. Ja veien, qair» casos! I si nosaltres els ho d'guéssim. són cara;os tsnt l'on com l'altre. de pensar-se que per ésser ministre i per ésser governador «"ba dc vestir així o «ixà. i s'ha de tenir on cert nombre de condicions. I ja ho veuen, hi po» arribar tothom I I doncs ;.què farem, senyor Maluqucr? La Joventut Monàrquica de la Lliga Regionaiisu s'ha reunit i ba acordat exigir severes responsabiliuts. — i-e» U u-, ,ució d'En Madà? — No. home. Per les obres de la Plaça de Catalunya i la Miner va dd Passeig de Gràda. em rebot una irU — que ha jblicat. Integra, La Ven" dies nrera — dd seyor Pere Raola i Molinas, en in >,_-. n.o' dl hagi dit ma] d'En Macià dina d'un tren i que amb aquest motiu hagi caut interpellat a l'esudó de Barcelona. Al mateix temps el senyor P.ahola aprofita l'ocasió d'eacriorc'ns aquesu carta per a fer públic qu< "qualsevol que fos d concep's que de l'acruació d'En Madà hom pogués tenir, cal reconèixer que és l'únic qoe davant dc lea humiliacions imposades per la Dictadura, no ba de aentir la vergonya dc les bravates d'abans, perquè per propi determini dl i els que d seguien demostraren que estaven disposen a fer quelcom més qoe protests* sordes I planys re— cauts". Celebrem haver donat lloc al senyor Rahols a fer ona dec'aradó Un explicita, i no cal dir qoe M desitgem molts anys de salm 1 bona ven per a poder-ho anar proclamant per tot arreo així. 'Tn company no», tre va s·t.tlt deitjos d'assistir ■ l'Altiros sessió s l'Ahintament '* anar a la plaça de Sant Jaome i va eeperai que li toquéa d torn per a entrar a la tribuna que ha dat totes lea verduleres i peixateres ddi> mercats de Barcelona. A les cinc en punt, un guàrdia urbà tot ple de galons va abr r la porta, com U d'una presó. I cridart com un carreter darrera un nutxo guit, va dir aquest vull i aquest oo vull- Evidentment d nostre company, que es quedava al carrer, va protestar, i aquest guarda urbà tot pic da galons, amb paraules molt gruixudes, va fer com unta d'altres qu« governen, mal ús de U seva autoritat. Després, aquest senyor engalo* nat, que s'anomena Turribia, o Tornat, qoe éa on deia urbans més important» de U Guàrdia, voiia detenir d nostre company. Per sort, d senyor en qüestió ea va deahtflar com ona bomba. ■^urant r estrena l'naa pelllcuU n ona de lea *a:s m*a concoregndt» de Bar- -.dona i amb mo- ' da dc l'assistència de deieru..i.-u.s persones, es produí nn lamentable Inddeni enre els espectadors, alguna dels ouala manifestaren sorollosament la seva simpatia per aquestes persones I per la marxa amb què eren uludadcs, i d'altres la seva antipatia La cosa degenerà en crits i alguna bufetada per ona I altra banda No éa hora. ara, dc comenur aqoean fets. Però sl l'és de dir a fempresa dd locd qoe anuncií prèriament quan dxl signi, la posdblUtst de determinades visites als actes nue organltta. n\xi «i públle no serà sorprès I posdblemenr no caldrà •nar a bofeude*. com succeí l'alfe dia. Eia que no vulguin pols no aniran a l'era, i en pau*. I ela que hi vagin podran aplaudir tant com vulguin I podran cridar el qne els sembli, sense necessitat de molestar el veí.