^5 la rambla de Catalunya Els feixistes són estimats de Déu "Estem actualment en l'any de Sant Joan (1935), i el Govern italià va a esdevenir gran i puixant; els qui s'oposaran a la grandesa italiana moriran. La corona retirada il·legalment al Shoan (•) us serà tomada. Es prohiblnt-vos de venir a vendre els vostres productes a Eritrea que el vostre Govern ha començat a cometre greus errors. Si el poble Anhari venia a la província del Ttgré us deixaria sense ni tan sols un grapat d'ordi per alimentar els vostres infants; saquejaria una vegada més els vostres ramats i els vostres graners de cereals. En el mal temps els italians us han ajudat sempre. Si els jeu la guerra, no oblideu que les forces italianes es troben en atjuests moments no gaire lluny de vosaltres i que us reduiran, no solament a la impotència, sinó també a la fam. Ningú, sinó els italians, no pot procurar-vos el vostre benestar: tingueu confiança en ells, no temeu res; són estimats de Déu." ÍText d'una de les proclames que els avions italians llançaven a Etiòpia, Els Instructors estrangers de l'exèrcit d' Abissínia (Foto Keystone) (•) Antic rel de la província del TIgré. S'aplicaran les sancions navals? La posició d'Ang'aterra a la Mediterrània per jORDí SUBíRAZS La posició d'Anglaterra a ia Mediterrània La concentració naval anglesa a la Mediterrània a conseqüència del conflicte italo-abíssini converteix la noslxa mar en un dels punis més neuràlgics de l'aclual cr.si europea. SI el conflicte entre Itàlia i Etiòpia hagués de tenir altres repercussions de més amplàrla. seria segurament a la Med.terrànla on es íarla sentir amb més agudesa. Per a la Gran Bretanya, la Mediterrània és la clau de la seva comunicació directa amb el seu gran Imperi colonial. Es per aquest motiu que Anglaterra lia procurat reforçar la seva posició en la nostra mar. preveient el cas que una altra poíflncia li pogués destorbar el seu accés a l'Orient al llarg de les rutss marilimes. Anglaterra hi ha sembrat els seus punts de suport per a la contlnulw «ia seva política colonial. GW br^lir i Malla en la Mediterrània occidental i Alexandria i Xipre en l'Oriental són els pr.ncipals punts que aguanten la dominació anglesa en la nostra mar. En el temps en què l'aviació no podia ésser considerada com l'arma ofensiva formidable que és considerada avui, 'Gibraltar 1 Malta eren importantissimes per a una eventual acció contra qualsevol potència mediterrània. Majorment l'illa de Malta, que ha estat sempre una base permanent, considerada inexpugnable per Anglaterra per la seva situació àl sud de Sicilià, podia jugar eventualment un paper Importantlssim per tallar les comunicacions normals entre Itàlia o França i les seves colònies de la conca mediterrània; l'Aíríca oriental 1 les mars de la Xina. Era relativament fàcil a l'Anglaterra de fer sentir la seva superioritat en aquest punt, disposant com disposa de les esquadres més potents del món. Si entrem dins del terreny de les supo- "IB OV.GABI braliari BrJ Corfou Argostol Nava (.Malta (BD Concentration navale anglaise Q ■ itilienne ICOO Y.m. Por^Said Concentracions actuals o projectades de forces navals angleses i italianes a la Mediterrània sicions i admetem la possibilitat que del conflicte armat entre Itàlia 1 Etiòpia se'n desprenguin repercussions que posin front a front Itàlia i Anglaterra, la inferioritat naval de la primera és tan manifesta que la seva situació a l' Àfrica Oriental podna esdevenir de Ics més compromeses. Ens en donarem compte resseguint les dades facilitades pel ministeri francès de Marina en data primer de Juliol d'enguany que donem a continuació: Anglaterra Itàlia Submarins moderns '* antics . . 37 21 48 21 Cuirassats moderns ■ . 15 Portaavions 6 Creuers moderns .... 35 antics .... * 16 Torpedlners moderns . 60 " antics . . 109 4 0 14 11 52 36 I-A JURA DE LA BANDERA ABISSÍNIA Davant del Negos, els oficiala acabats de nomenar toquen amb 'a mà esquerra l'estendard de l'emperador I amb la dreta enlaire juren fidelitat a ell i a l'Imperi. I prometen no recular mai com a soldats i perdre la vida eu l'atac, si cal (Foto Keystone) Actualment Itàlia construeix dos grans cuirassats de 38.000 tones que estaran llestos d'ací a dos anys. Correlativament, el programa de construccions navals angleses per a 1935 estableix la construcció de 21 vaixells •de guerra, en un període de tres anys, amb un pressupost de 10 milions de lires. Cal, però, tenir en compte que els progressos constants de l'aviació naval poden disminuir l'eficàcia de les esquadres angleses a la Mediterrània donat el veïnatge d'amplies bases aeronàutiques, disminuint molta de la importància dels punts de suport seculars de la dominació anglesa a la Mediterrània occidentaL Els formidables canons del "Hood" 1 del "Renown" 1 les perilloses evolucions dels creuers ràpids i torpedlners poden constituir una serioea amenaça per als ports de la Península italiana sl el cas arribés d'un conflicte entre Anglaterra i Itàlia; però el potencial de l'aviació naval italiana que no cal perdre de vista podria neutralitzar en certa mesura l'acció de les esquadres angleses 1 amenaçar seriosament les seves comunicacions amb la Mediterrània orientai i la mar Roja. Cal tenir en compte que de Slracusa a Malta hi ha trenta minuts de vol, 1 de TripoU dues hores escasses. Quan, en ocasió de la Conferència del Desarmament de 1921. s'invità a totes les potències a denunciar els seus efectius. Itàlia donà la xifra de 1,500 avions. Des d'aquella data s'han votat crèdits per valor de 1.200 milions de lires per a la reorganiteació de l'aviació. Indubtablement Anglaterra s'ha donat compte de la realitat de la seva posició a la Mediterrània occidental 1 sembla com si tota la seva atenció 1 hagués posat a la Mediterrània oriental, on indubtablement gaudeix d'uns avantatges considerables. No és cap exageració dir que la Mediterrània oriental no és avui per avui cap mar nostra ; és una mar esseincialment anglesa. A la posició d'Anglaterra a les boques del Nil amb la seva important base naval d'Alexandria cal afegir el punt de suport al nord amb l'illa de Xipre, girada de cara a Palestina El que França ha negligit a Damasco Anglaterra ho ha aprofitat a Haïfa, convertint aquest port en una de les bases comercials i militars més importants del Pròxim Orient. La importància d'Haïfa ha crescut pel fet de l'acabament de la "plpeline", que a través del desert condueix a la conca mediterrània els pstrolis de llrak, l'antiga Messopotàmla, aquest reialme creat per Anglaterra en 1920. al tron del qual posà l'emir Peiçal. L'aportació directa del "mazuot" a la Mediterrània occidental ès un avantatge immens per a l'avltualament en combustible Uquld dels vaixells de guerra anglesos, als quals se'ls estalvia els desplaçaments a la MetròpoU, ja que Anglaterra ha instal·lat grans refineries a la mateixa Palestina. Com¬ pletant aquesta xarxa de seguretat posada per Anglaterra entorn del Canal de Suez, hl ha Grècia, que no és altra cosa que un vassall d'Anglaterra. Entre els ports d'ArgostoU 1 Navarin s'estenen potents forces navals angleses que eventualment poden amenaçar l'entrada de la mar Adriàtlca, l'estret de Messina 1 la important base italiana de Spezia. Com a important avançada cap a Orient, Itàlia té la base naval del Dodecanés, arxipèlag que s'estén entre la costa de Smlrna i l'illa de Creta, la més important del qual és Rodes. L'arxipèlag del Dodemanes caigué a mans d'Itàlia com a epíleg de la guerra amb Turquia en 1912, en el curs de la qual Itàlia s'apoderà de la Tripolitania 1 Clrenaica, país que avui és denominat Ubia 1 que s'esten des de Tunis als confins de l'Egipte. EU ha un factor a la Mediterrània que pot Jugar un paper decisiu, i aquest factor és França. De l'actitud que adopti França en l'ap'icació de sancions navals que preconitza Anglaterra depftnque la posició d'aquesta darrera a la Mediterrània guanyi o perdi terreny. Per les següents dades de les forces navals que posseïen el primer d'octubre a la Mediterrània. Anglaterra França i Itàlia ens podrem fer càrrec del paper preponderant que pot Jugar la veina República. Angla- Fran- Itaterra ça lla Creuers de 10.000 Cuirassats Creuers de batalla Porta-avions .... Transports d ' a- vions Creurs de 10.000 tones Creuers de menys de 10.000 tones Contra torpedlners 1 — — 1 11 29 1 16 18 88 Torpediners .... 17 Submarins .... 8 50 69 Les xifres referents a Anglaterra han estat establertes segons els moviments coneguts entre Gibraltar i Aden. Com que és una realitat el desplaçament de l'Home Pleet" a la Mediterrània cal suposar que el quadre de forces navals angleses és molt importants. El més important, però, és subratllar la situació naval Importantlsslma de França, que és la que en realitat té la clau dels esdeveniments que puguin tenir lloc a la Mediterrània Patrici Arnau TALLERS GRÀFICS BARCELONA Verdaguer I Callis 5 I 7. Tel. liUSli Tropes abissínies camf de la concentració (Foto Keystone) EL BLANC I EL NEGUE sobre la goma (í,l a bandera de la civi'ització llat na justifica la invasió d'Abissinia? - Ità ia i e feixisme. - La neutra Uat, la demociàcia i la pau per DOMÈNEC DE BELLMUNT Al cafè, al bar, al tramvia, al carrer, no es parla d'altra cosa. Davant del quiosc els curiosos devoren els titulars dels diaris i examinen els mapes del territori ablssini. A dues passes del quiosc dos homes, dos temperaments, dues concepcions. Escoli/em el diàleg: • • • — íl per què creieu que el plet italo-abissinl ha arribat tant a l'ànima de la gent? — En primer lloc perquè el moment internacional és de'-icadissim i, en conseqüència el conflicte italoetiòpic pot tenir derivacions greus a Europa. En segon lloc perquè una de les parts interessades és Itàlia, bressol de la civilització llatina. — Protesto. Esteu completament equivocat. Parleu d'aquesta qüestió com un diplomàtic de vitrina o com un inKUeetual que viu els llims. — i Aleshores, opineu 'que les causes són altres? —Exacte. Les causes de l'emoció EL COMTE GALEAZZO CIANO, gendre de Mussolini, el qual comandava la primera esquadreta feixista d'avions que, penetrant en territori abissini, bombardejà l'Hospital de la Creu Roja d'Adua que el conflicte italo-abíssini ha produït en el poble, són molt diferents. Al meu entendre, la més important és aquesta: que una nació forta, ben utillada, ben preparada, en nom d'un ideal imperialista, ha envaït el territori d'una altra nació proporcionalment pobra, endarrerida i indefensa. — No comparteixo el vostre criteri. Oblideu que es tracta d'una obra de civilització. —Jo no puc admetre q^ pugui parlar-se d'obra civilitzadora a base de bombes mortíferes, de canons destructors i de tancs de guerra. Civilitzar no és destruir, ni atacar, ni matar. —Desvieu el diàleg. Vós no teniu en compte que Abissínsa està plena de tribus salvatges que posen en perill els interessos de la Somàlia italiana. — Raó de més. Si hl ha tribus salvatges que Us instrueixin, però no amb una guerra d'invasió. Des del moment que Abissínia fou admesa a la Societat de les Nacions és que la consideraven un poble civilitzat, 1. per tant, hi havia mitjans dip'.oraàt,;c6 per enfocar aquest suposat ideal de civilització. Per altra banda, ultra la Somàlia italiana, a Abissínia hi ha la Somàlia anglesa i la franessa, l, que Jo sàpiga, ni França, ni Anglaterra no s'han hagut ús queixar mai de cap agressió, de cap salvatjada ni de cap molèstia d'aquestes famoses tribus salvatges. — Parleu amb massa passió. Un Bati no pot oblidar que Itàlia ha estat el bressol de la cultura latina. — Confonen Itàlia amb el feixisme. Un demòcrata no pot oblidar que el feixisme ha confós la civilització amb rimperialisme. Recordeu Mateottl. 1 no creu que pugueu trobar cap precedent que justifiqui la maternitat Itetlna del feixisme respecte a la idea de cultura. Itàlia em mereix tota mena de respectes, d'admiracions i àdhuc de prefarències. Kl feixisme, no. La invasió d'Abissinia no l'ha acomplerta Itàlia, sinó un partit, un afany imperialista, una dictadura. —Bé, vaja. Vós sou dels que rompen la llança a favor del Negus. M'agradaria saber què se us hi ha perdut, a Eüopla, — I vós sou dels que, en nom d'una falsa bandera civiliteadora, pretenen Justificar una guerra d'invasió en 1935. Si més no, pels mateixos perills a què vos mateix heu alludit abans en referír-vos a les possibilitats d'una derivació europea del conflicte. —Jo he llançat aquest argument quan m'heu demanat les causes de la popularitat d« la guerra iteloabissinia. Però sl us he de parlar amb franquesa he de dir-vos que la gsht dóna massa importància a aquest conflicte. Sha de tenir en compte que, en definitiva, es tracta d una simple operació colonial, en la qual a nosaltres no ens va ni ens ve. — Ja hl tornem a ésser. Jo no us ho dit mai que nosaltres, des del punt de vista polític internacional, no hàgim de romandre severament neutrals. Però això és un altre problema. No es tracto d'anar a fer el quixot a favor dels uns ni a favor dels altres. Es tracta de discutir serenament i objectivament eb fets. I protesto de la vostra afirmació que a nosaltres no ens hi vagi ni ena hi vingui. —Que constí en acta la protesta però permeteu-me que mhi ratifiqui. —No tenim, és cert, cap lligam material ni polític, ni tan solament espiritual amb Abissínia. En canvi, tenim afinitat cultural amb Itàlia. Però permeteu-me que us faci una pregunta. —Digueu. — oNo hem defensat sempre, com una bandera nacionalista pura, el dret dete poblis a disposar delís mateixos? iNo hem anat als Congressos die minories de Ginebra? i No hem dit que la democràcia és la pau? —SL — Aleshores no comprenc com podeu trobar Justificable que el feixisme, per raons d'expansió territorial 1 d'excés demogràfic, vioh el territori d'un poble que te perfecte dret a disposar dels seus destins 1 a què no l'amoïnin a casa seva. En aquest sentit, deixant de banda el meu vot increbantable per la neutralitat 1 contra la guerra, he de maniíestarvos que em situo espiritualment del costat del feble, dol perseguit, de la víctima. —Sentimentalisme de galeria. La qUestló és una altra. iVóo no sabeu que a Etiòpia encara hl ha esclaus? — Em penso que n'hi ha més a Europa. Em fa molta gràcia aquest desinterès de la civilització capitalista i la seva habilitat a disfressar l'esclavatge dels pobres pàries amb vestit blau o amb coll planxat. De més a més, us tomo a recordar que Abissínia forma part de la Societat de Nacions i que és allí on cal plantejar el problema dels esclaus. Però, entre nosaltres, em penso que vós deveu referir-vos a l'esclavatge del petroli del carbó, de les riqueses minerals d'Etlopia. No és veritat? —No, no. Em refereixo a pobres diables que encara són objecte de tnercadelg... — il no recordeu que qui més sTia lucrat amb el mercat de negres han estat els blancs? —Això és desplaçar la qüestió. Parlàvem de la qüestió candent, l jo m'he limitat a dir-vos que trobo explicable la posició d'Itàlia a la qual les grans potencies europees, a l'hora de liquidar la guerra mundial, deixaren les sobres del gran festí. Itàlia es troba ara amb un excés do població, i s'adona de la seva situació d'inferioritat com a potència oo loniaL —Això mateix. I ho fa pagar a Ablssinla, com sl els aWsslnls hi tinguessin cap culpa. Es com si Jo, a causa d'un específic miraculós, tripliqués la meva gana de menjar 1 per satisfer-la m'apoderés del rebost del vel. iQuè diríeu si un veí vostre us prengués la meitat del pis l us donés com a excusa que té molta fills? Li diríeu que vós no hl éreu! 0 10 Agametta HAlAlí f i V"' •" ^ v, J SSr AdiCatina' TitJaMedii Jí Ó' Art. (AddiRassò. OtbnSmnat p AddiÇelò \ ' ». . . ^ r i 6téacà ■ T E M