ramMa 21 octubre de 1935 barcelona caBaiunya (esport í ciutadania) reprapi el m m\. Redacció i Administració: Rambla Canaletes, 13. pral. — Telèfon 14757 Impremta: Bot, 21 — Telèfon 13000 Preu : 20 cèntims El Poder, per a les Esquerres I/acte cTahir a Madrid és la concentració política més imponent que s^ha registrat a Espanya TTo-nn cstlciala. en. jpx·ojp de ciu.a'tr·e centes mil peirsones les aplegades a l'estadi im p^o^risat més enllà del JPiiente de Toledo El text taquigràíic del discurs proiinnciat pel grm estadista de la República don Manuel Azaíia El poble serè, Iraopll sabenl-se meslre de resiefeDllor... per J. PA5ÜOR WILLIAMS Madrid ha ofert des de dissabte un espectacle mai no vist. Mai. ni àdhuc en els esdeveniments històrics de la coronació o de les noces reials, no s'ha congregat una multitud nl tan extraorduiàiia en el seu nombre nl tan vibrant en el seu entuslasmr. El poble. ara. es acior; antany, er» espectador. Era un número de circ més, que formava en el seguici. Avui, gràcies a la República, ha passat a ésser el personatge principal de la vida pública del país. I Madrid ha estat avui testimoni d'això. Des de dissabte, era difícil donar un pas pels carrers madrilenys. Per les carreteres aínfien- masses enormes de públic, que afluïen al carrer Major, al domicili social d'Izquicrda Republicana, davant el qual s'estacionaven a tothora centenars l centenars d'à>ntmes. Als cafès, les masses proletàries 1 camperoles han posat l'alegrc nota de les seves bruses 1 deixat escoltar el simpàtic deix de, llurs dialectes regionals. Hotels i pensions eren atapeïts, 1 això obligava molts expedicionaris a romandre pels carrers. Tramvies, metros, autobusos, taxis han fet en aquests dies un dels més fabulosos negocis en aquests darrers anys. El matí de diumenge A les sis de la matinada del dia de l'acte. vam sortir al carrer. Meravellós espectacle, mai no pressentit! Madrid presenta, en aquests instants moradencs de la matinada, el mateix espectacle d'un dia normal a les dotze del dia. Als Quatre Camins, a Ros ales, a les Ventes, als populars barris de TAvapiés castís, a tot arreu l'animació és extraordinària. Tots els tramvies circulen plens; les boques del Metro són farcides de llargulssimes cues. Arriben — segueixen arribant — en inacabable caravana, els autobusos amb expedicionaris, acollits amb grans ovacions, correspostes amb fervorosos visques i flamejar de banderins. Els Indrets propers al camp — ponts de Toledo, de Segòvia i d'Andalusia — , ofereixen l'aspecte d'un enorme formiguer humà. Hi ha en les gents alegria, entusiasme, fervor. Nin¬ gú no presenta en el rostre el senyal lògic del cansament natural davant l'esforç i el sacrifici realitzats; ans al contrari, com. si la fe que tots ponen en l'ànima fos estímul per a les forces físiques, com si la vibració espiritual servis d'esperó, hi ha en tots aquests milers d'éssers un gest d'optimisme 1 de satisfacció interior. Des de primera hora hi ha una enorme multitud estacionada davant les portes del camp. en espera que s'obrin. Innombrables banderes onegen alegres, "en uh mut vlctor a la República reconquerida. El camp Solament una profunda fe, com la d'aquests organitzadors de l'acte, podia produir el miracle de posar en condicions per a aquest acte un camp tan descurat. No obstant, tot ha estat una meravella d'organització, en la quals fins el més minlm detall ha estat previst i resolt. En les set hectàrees de terreny de què es compon el recinte, ha calgut — en una setmana — aixecar tribunes, moure diversos centenars de metres cúbics de terra, instal·lar altaveus, aixecar una enorme tanca, muntar telèfons, acumular cents de milers de cadires, establir àmplies separacions entre zona i zona, dur-hi equips de la Creu Roja. etc. etc. Tot això. no obstant, ha estat realitzat amb senzillesa, amb la difícil facilitat pròpia dels qui posseeixen una voluntat de ferro posada al servei d'un IdeaL Dintre el camp. infinitat de pancartes i rètols al·lusius a l'acte decoraven les tanques 1 els limits naturals del terreny. Destacaven entre ells diversos: "Els mestallistes de València saluden el senyor Manuel Azafia." "El poble de la Granja, agraït al govern del gloriós bienni." "Els nalsans de Salmerón saluden Azafia." "No volem més R9pública que l'eixida de la voluntat popular." "Salvem la República. Azafia. el ceptre. El poble, l'acció." "Galàn, Garcia Hemàndez, Slrval, Manuel Andrés, Rubio. López Bravo, màrtirs de la República. Glòria i llor a tots." "Un altre 14 d'Abril amb més contingut i major experiència." "Les agrupa- I clons municipals de Galícia al ..enyor Manuel Azafia i al senyor Santiago Casares." I com a resum de "toíe ells. un de monumental sobre la tribuna d'oradors, que deia: "Digueu al país que ha nascut un partit polític jove, cabalós. nou; nou, però carregat d'experiència." Pretendre descriure l'espectacle que oferia el camp moments abans de començar l'acte seria impossible. Enumerar les personalitats que hi assistien, també. iCuantes persones es congregaren alli? Tres -centes mil? Quatre-centes mil? Els organitzadors pensaren acollir-ne dues-centes cinquanta mil. Però a darrera hora els passadissos estaven atapeïts. A cada cadira, premudes, s'asseien dues i fins tres persones. Al fons. en un final que no acabàvem de veure des de la tribuna de la premsa — per a graduar els altaveus calia dama- AZASA l'.VULAM DES DE LA TRIBUNA. ES VEÜ NOMÉS UNA TRIBUNA LATERAL I PART DE LA TRIBUNA POSTERIOR nar que es fessin voleiar mocadors per la impossibilitat', que la vista perceúés normalment les persones—, s'aipilotaven milers i milers d'ànimes, dretes, en pü.-lt^res inversemblants. El camp, do més de cinccents metres de llarg per prop de tres-cents d'amplada, oferia un aspecte Imponent 1 emocionant; I el que era més admjr.ible, el que produïa una lmpr.ass;ó més pregona, era la profunda fe amb què aquella enorme multitud, enfervorida, assedegada d'Ideal, arborada d'entusiasme, vibrant d'cspir:tualltat, aguantava a peu ferm i sense la mes petita mostra de cansament, esperant escoltar la paraula de l'orador. I citar personalitats seria labor inatacable. Tot allò que a Espanya significa un valor en el camp de la política — de la política republicana, naturalment—, de les lletres, de l'art, de les lleis, de qualsevol manifestació de la vida pública, hi era present. Com a dada curiosa, consignem que fins el gat negre de l'Aleneu de Madrid estigué allí present 1 fou exhibit a la multitud des de la tribuna. I tols els personatges, com les banderes que portaren les organitzacions provincials que acu- El corresponsal de "La Humanitat" a Madrid telefonava, parlant de l'arribada dels republicans que anaven a sentir Azafia a Madrid: "Al carrer on hl ha Instal·lades les oficines de "Izqulerda Republicana", des de fa dos dies l'animació ha estat enorme. No s'ha permès col·locar als balcons del centre totes les banderes republicanes que arriben des de tots els indrets de ta Peninsuta." Es clar. Això només II és permès de fer-bo al Real Club Repnblicano de Barcelona en ocació del cèlebn "Dia de Lerroux". diren a l'imposant comici, foren saludats amb frenètiques ovacions per la gran massa, desitjosa de donar sortida sorollosa al seu entusiasme, EI discurs No pretenem, ni moll menys, analitzar el discurs meravellós del senyor Manuel Azana, que el lector trobarà íntegre en aquest mateix número. Però sí hem de remarcar un fet eloqüentisslm. I és que la subtil oratòria del senyor Azafia. que sap sortejar admirablement els passos difícils 1 dir les coses més àrdues amb veritable senzillesa, en diverses ocasions hagué d'afrontar temes espinosos i perillosissims. L'habilitat de l'orador va saber en tot moment mostrar el seu pensament amb claredat diàfana, sense necessitat de recórrer a paraules fortes. I diu molt a favor del poble allí congregat — poble de brusa 1 espardenyes, educat en una autoformació meritòria—, advertir com va saker copsar tots els matisos, totes les intencions, totes les conclusions que el senyor Azafia anava perfilant sàviament. Tot ho va comprendre. Res no II va passar desapercebut. No hi hagué cap Institució republicana que deixés de caure sota l'escalpel dur 1 encertat, però Justicier I exacte, del senyor Azafia. Unes tingueren la seva critica expressa i contundent; d'altres, per Imperi de les circumstàncies, la trobaren en forma velada. Era igual. El poble va subratllar, amb un aplaudiment fervorós, tots els comentaris. I quan a les acaballes el veit> eloqüent del senyor Azafia s'elevà als més alterosos cims I va saber inspirar-se en els més pregons sentiments populars, un vigorós calfred recorregué la meduUa dels presents. La seva evocació de les víctimes de la Repuòlica va fer plorar tots els que l'escoltaven, homes 1 dones, confosos per igual en un fre¬ nesí que era ensems ira per l'afront rebut 1 encara no venjat 1 entusiasme per tributar als calguts, en una reconquista de la democràcia, la seva més anhelada revenja. La desfilada Ordre, ordre 1 ordre. Nl un crit, ni un Incident, i Per què? Parlant de la concentració d'esquerres a Madrid, el diari catòlic «El Siglo Futuro» ha escrit : «Aunque es de suponer que el Gobierno adopte las medidas necesarias, no estarà de màs que el vecindario se prepare y cierre bien las puertas, y los viandantes se abrochen, porque todos esos elementos, libres, muchos acaban de salir de presidio, son peligrosos, no para la paz pública, sinó para la tranquilidad de las personas dec en tes. A este frente único no hay que oponer màs que policia, guardià ciyil y oampos de concentración de vagos y maleantes.» Text taquígraTic del discurs de don Manuel Azafia Ciudadanos: Vlnlendo de Mestnlta y de Baracaldo hemos hecho alto en esta orilla del Manazanres, que es un buen lugar para que se olga.el estrepitoso aldabonazo que la oplnión republicana descarga en las puertas del Poder, y un buen lugar para que has ta los màs duros y los màs frívolos y acèrrim os de nuestros enemígos, se percaten de la grandiosídad de esta manifeataclón. Aquí continuamos la campa fia que hace meses Inlcló el Panido de Izqulerda Republicana, que ha tenlda los antecedentes que conocéls, y que en este acto culmina, però no termina. Vamos a proseguir. sln que se acelerc nl se retarde por conalderaclones de orden sccundarlo, atentot solo nosotros a lo que demande ta salud del Réglmen Republicano. Me cumple felicitar a nuestra Junta Municipal de Madrid, que, como os decía hace poco ml eminente amigo el sefior Barnés. su Presldente, ha tomado a su cargo la organlzeclón de este acto. Se lo agrndecemas, como a todas nuestros Agrupaclonea de Espafia, que han mandado. a costa de grandes sacrlficios. sus rcpresentaclones al acto, y tomblén damos gracias a los que. sin pertenecer a nues tro parttdo, nos dispensan la distinción de su presencia y el calor de su simpatia. Poble : aquest acte et promet la República Este acto. en efecto. no tlene seaieJanza en la Hittorin política de noestro pals. No ta tlene por ta Importu*