^"pianos fff R. Marisíany AL COMPTAT I A TERMINIS SECCIÓ ESPECIAL DE PIANOS DE LLOGUER A PREUS MÒDICS 8 - LLUBÍ A - 8 Telèfon 23063 caiMunua (esport i ciu.adania) I I I miil I I IM I I MMi I IAUISS JUlUklOlS lAUtaS ILUUI-DIUKM» UíOSOÓ P'StGOACI* 44 Jornada futbolística sota la pluja £1 Barcelona aconseguí el resultat rècord del torneig: onze gols a cap! El Sabadell va batre l'Espanyol i el Girona empatà amb el Bada'ona A LES CORTS El Barcelona esclafà el Júpiter, marcant-ii 11 gols Escolà (7), Vantoldrà (2) i Raic i Munlloc (1) en foren els autors Per un equip de les Irotwnses possibiliuts del blau i grana, aquesta diferència de tres gols amb què, excepció feta del partit amb l'Espanyol venia resolent a favor seu tots els encontres, era indubtable que havia de considerar-se migrada, iuiuflclent no per a guanyar, per a adjudicar-se els dos punts en litigi, que per a això amb un de sol ja n'hi ha prou. sinó per a satisfer la petita— 1 enguany justificada — vanitat personal I col·lectiva dels components de l'equip barcelonista, i també, com no!, la dels seus nombrosissims partidaris 1 simpatitzants. Vist, doncs, com es desenvolupava el Barcelona en el campionat de Catalunya d'enguany, era fatal que un dia o altre l'equip superaria i de molt aquesta diferència de tres gols palesadora ja d'una superioritat que avui ningú que sàpiga de futbol, que hagi vist jugar a futbol gosaria tan sols discutir, del Barcelona respecte dels altres — de tots els altres — equips que prenen part en la competició. Aquest dia de la superació dels tres gols, ia clàssics, de diferència, que havia d'ésser també a la vegada de superació de les grans dots diguem-ne perforadores de la davantera barcelonista, va ésser el dia d'ahir, contra l'equip del Júpiter precisament, aquell equip, — ai! — , que en els dos o tres primers partits semblava que havia d'arribar tant Huny i avui — el què són les coses... — està, en el darrer lloc de la classificació, si bé, i sempre és un consol, ben acompanyat, puix el què II fa companyia— qui ho havia de dir...— és l'Espanyol. Tornant h', Barcelona 1 a les dites dots perforadores de la davantera, hem de donar-nos pressa a dir que mai no havien brillat tant com ahir a la tarda. El camí que conduïa prop del gol contrari, era, peró, força planer. Hauria estat, doncs, una greu equivocació dels davanters barcelonistes no aprofltar-se'n, oi més, quan el propi porter del Júpiter, el nostre vell amic l anys enrera ad- UNA NOVA ADQUISICIÓ DEL P. C. BARCELONA Torredeflot, l'extrem dreta del València ha ingressat al club campió < e Catalunya Ja és un fet. "Roda 61 món 1 torna al Born". Torredeflot, iniciat al Sants i "fet" al València, toma, si no al Sants mateix, a un club vel: al Barcelona Des d'ara la substitució VANTOLRA i TORREDEFLOT, els dos extrems dreta del Barcelona, després del primer entrenament de l'ex-valenclanista a Les Corts de Vantolrà els dies que aquest no Pugui actuar, deixarà d'ésser una preocupació. Torredeflot serà un dlgne subsutut. Amb l'entrada del notable ex-valenclanlsta al Barcelona, l'equip campió de Catalunya demostra que "J Preocupa d'un punt importantlscim: el dels suplents, de gran Innuencla en el rendiment regular aun equip que ha de participar en uugües i dures competicions. mirat porter Solà no encertava, ben a pesar seu, a deturar gairebé cap de les pilotes que queien en els seus dominis; les difícils o imparables, per aixó, perquè eren imparables, 1 les fàcils perfectament parables, perquè Ihome, esverat, esmaperdut, ja no sabia exactament on era, nl si la pilota era rodona o quadrada... Aquella dita ja vella de què la millor defensa és un bon atac la fa realitat, bella realitat, la davantera barcelonista una davantera que sense témer ésser titllats d'exagerats podem qualificar de perfecta. No volem entrar en dlscuslons respecte sl fora del Barcelona hi ha uns extrems — tal o tal — millors, ni sl al Nord o al Sur hi trobaríem millors interiors o si a Oviedo hi ha un Làngara superior a Escolà— que amb la mà posada damunt el pit vos dic que em permeto dubtar-ho. No és hora de discutir això, que en el campionat de Lliga tindrem, segurament temps i oportunitats sobrades per a fer-ho. El que suara diem. repetim, millor dit. és que, avui per avui el Barcelona compta amb una davantera perfecta, sense un punt flac, ràpida. Intel·ligent, decidida a tot ser-bo, no solament en la passada 0 en el centre, sinó també en- el xut a gol, cosa, aquesta, fonamental en el joc de davanter. El davanter que tingui por dí xutar a gol, no pel xut en si, sinó pel que 11 pot costar el fet de xutar-hi, que cerqui un altre lloc a l'equip. Exemple de decisió, de precisió, de potència de xut. Escolà, un deis davanters de més xut, de millor xut que hem vist, no solament en equips catalans, sinó àdhuc en peninsulars 1 estrangers. Ara bé; Escolà — 1 volem donar-li un consell, encara que potser no siguem nosaltres els més Indicats per a fer-ho — , Escolà, diem, sap, per experiència la valor que té una passada feta a temps al company, desmarcat, puix el mateix Raic que Femàndez n'hi donen qul-sí.p-les. Perquè, doncs, ell. que cada dia té més domini de pilota, que la controla força bé. que té una passada a l'extrem senzillament magnifica no prova de tant en tant a passar al company. Interior dret o esquerra en més bona disposició per a xutar a gol? Aquesta davantera barcelonista té, a més a més un altra bona condició: dóna força, moral 1 material, o tècnica a la resta de l'equip. No volem dir, amb aixó, que les ratlles mitja 1 defensiva del Barcelona estiguin malament o que flugelxin tan sola. Res d'això. Les trobem ambdues, excel·lents. Però és innegable que la confiança, la seguretat, millor, de què la davantera ha de marcar gols, ha d'aprofitar degudament les oportunitats que se li presentin, dóna a tots els altres una tranquil·litat d'esperit que forçament ha de traduirse en un millorament del joc, una millor visió del marcatge del contrari. Es, això que hem dit en el paràgraf anterior, el mateix, però a la inversa, del que 11 succeïa anys enrera a l'equip que darrera seu tenia, guardant-li el marc, a Ricard Zamora. Era tanta la confiança, la seguretat que a l'equip donava Zamora, que defenses, mitjos i davanters es llançaven a l'atac, convençuts de què la seva porta, tan ben defensada no corria cap perill. Enguany, a l'equip del Barcelona, ve a passar-U el mateix, però a l'inrevés: ès tanta la confiança, la seguretat que hom té en la davantera, que tot l'equip es llença amb decisió, amb unes ganes boges, amb una alegria contagiosa a l'atac amb afany de ser- ' vlr-lo, d'allmentar-lo, encara que no» I més sigui per a satisfer aquesta petita i justificada vanitat personal que tot l'equip barcelonista porta dintre 1 que la gloriosa samarreta blau 1 grana no és prou a amagar... • é • Dit l'anterior, què podem afegir a un partit resolt per la diferència d'onze gols? Gairebé només cal donar la relació d'aquesta onze gols, de qui els va fer i en els minuts del partit— primera 1 segona part — en que varen produir-se, segurs com estem de què la seva enumeració donarà perfecta Idea al lector, sl no fos prou a donar-U l'esclatant del resultat, del desenvolupament de la partida. Heus ací, doncs, la relació dels onze gols: Raic, als dos minuts, marca el primer. Escolà, als quatre, el segon. Vantolrà, als sis, el tercer. Escolà, als set, el quart. Escolà, als tretze, el cinquè. Escolà, als dinou, el sisè. Vantolrà, als vlnt-1-clnc, el setè. Escolà, als trenta-dos, el vuitè. Escolà, als quaranta-dos, el novè. Escolà, als tres de la segona part. el desè. I Munlloc, als vint-i-vuit, l'onzè. A remarcar que tota la segona part — i durant bona estona de la primera—, es jugà bo 1 plovent a bots i barrals, la qual cosa no fou obstacle perquè els nombrosos aficionats que presenciaren l'encontre aguantessin de ferm la pluja, puix pel que es vela els comperuava d'aquesta molèstia la pluja de gols que queia a la porta del Júpiter... Va arbitrar, discretament el senyor Esteve, el qual arrenglerà: Pel Júpiter a Solà. Daniel Ibàfiez, Font, Soler. Mena, Pérez, Galvany, Garcia, Perpinyà i Terradelles. I pel Barcelona a Iborra, Zabalo, Aresso. Sardina, Berkesl, Balmanyà, Vantolrà. Raic, Escolà, Femàndez 1 Munlloc. PARDAL ESCOLA, autor material de set dels onze gols marcats ahir pel Barcelona (Foto Arxiu) A SANT ADRIÀ El Bada ora i cl Girona, passaren la tarda sense marcar cap gol Amb l'estoïcisme que caraotaritza els de la professió, el plumífer que això escriu va haver d'aguantar la segona part d'aquest partit amb una mà a la butxaca i l'altra aferrada a un paraigua per evitar mullar-se massa, ja que no mullar-ne, sota d'aquella pluja torrencial, era poc menys que impossible amb el simple aixopluc d'una tela més o menys impermeable. A la primera part unes gotes atmenaçadores avisaren amb antelació del temporal que es desencadenaria però els incondicionals — d'ambdós equips, i del futbol — no es resignaven a drixar-se perdre el desenllaç d'un partit que podia ésser decisiu per a la classificació definitiva. Ei matx fou nul. però el punt adquirit en aquest partit dóna al Badalona un lleuger avanta&ge sobro el seu inunediat seguidor en ei segon lloc del Campionat, que precisament és el club gironí. Cap dels dos equips no s'imposà prou per apuntar-se la victòria, sl bé el Badalona fou el que posà més coratge i també més coneixement tècnic per aconseguir-la. Però la ferma actuació de la parella defensiva del Girona, integrada pels ja clàssics. Parró i Torredeflot, impedí que els artillers badalonins traduïssin llurs atacs amb "besades" a la xarxa. L'estat del temny i l'excesslu pes de la bala dificultà molt l'acció dels jugadore. però a desgrat de la pluja persistent, es pogueren veure jugades emocionants i susceptibles de fer accionar el marcador. La partida es mantingué sïmpre intereesant, tant per la Inseguretat del resultat com per l'entusiasme que desplegaren tota vlnt-l-dos jugadors. Ia primera part fou de Joc ani¬ vellat. Cap dels equipo oontendents no s'acabava d. posar, però el Badalona es rrr mús agressiu en les seves incursi'-'lili a l'àrea temible. Però, amb tot i el seu domini, el Girona de tant en tant reaccionava i es canviaven els papers, aconseguint pomr la intraquiUitat en el terreny blau-blanc. I amb aquestes alternatives s'acabà el primer temps que posà de relleu l'ardor combatiu d'ambdós equips 1 també la poca eficàcia de les respectives davanteres. Després del descans s'accentuà el domini badaloní, però mal sense arribar a l'embotellament del seu adversari. Amb una força imponent l'aigua queia a barrals, i la foscor, que a poc a poc envoltava el camp. Impedí una visió dels Jugadors 1 del públic. Entre el bosc de paraigües que teníem davant velérem alguna jugada interessant. Entre elles la que motivà el penalty amb què fou castigada una Intervenció quelcom dubrosa de Torredeflot Tirada la falta per Porgues, Francàs, en un plongeon Imponent, la llançà a còrner, 1 el Badalona, amb aquesta jugada, perdia un gol que U hauria donat la victòria, A les darreries del partit l'aigua cessà, i a:xi va aprofitar-ho el Badalona per llançar-ee a fons, posant a prova el tercet defensiu gironí, que, com un mur de contenció, va fer estavellar la fúria dels costenys. En aquests moment», per la impetuositat de 1 ofensiva del Badalona, es produïren alguns incidents, 1 els jugadors d.>cutlren amb l'àrbitre més d5l u'.erable. Va haver-hi un conat d'invasió de camp detingut oportunament per rac'.uac:ó dc to força pública. Però la cosa no passà a majors... Al cap d'una estona l'àrbltre Espelta xiulà el final de la partida, 1 això motivà grans protestes en sortir aquest senyor del camp per creure alguns jue encara no s'havien complert els noranta minuta reglamentaris. De totes maneres Interiorment vàrem agrair-li-ho. perquè es "mastegava" una altra mànega d'aigua que hauria fet exposar al que aixi comenta a un refredament segur. Del Badalona es distingí particularment Lledó. El ferm defensa badaloní, amb to decisió en ell característica, contrarestà les amenaces dels "poulalns" de Zabato. Després, per ordre de mèrits. Cristià, que en tot moment fou el baluard que deturà l'eficinneia de l'ala RamonFerrer. A la davantera el veterà Porgues. I el jove Cambra, que amb una labor senzilla, però d'eficàcia fou el que provorA la majoria d'in cursions badalonines. I els altres compliren. Del Girona sobresortiren Parró 1 Torredeflot, juntament amb el porter Francàs, que amb to seva estirada evità un gol segur, que hauria donat la victòria a l'equip de to Costa. Els dos exteriors. Lluc i Ferrer, amb el mlg-ala Campa, foren els millors dels gironins. L'actuació d'Espelta originà moltes protestes. Potser xiulà faltes amb excessiva meticulositat, però en ge- H M - ji GA UAL'»' ESTUtGCArraó. Uf ÍSTCMOMCIAU. 1.30 nou moto D( «OSCA. 5.S0 ■ l CREMA D'ESCUMA Aquesta ét l'escuma qu* fa qu* la fulla passi par la pell amb la suavitat d'una ombra. Emprant aquest sabó cremés i neutre us afaitareu en menys d'un minut. Dia'l > » ■ — SABÓ GAL PER A LA BARBA neral estigué regular amb les seves apreciacions. Els equips s'arrenglereren de la forma següent: Badalona: Navéa, Borràs. Lledó, Cristià, Camacho, Schild. Betancourt. Cambra, Porgues, Serra 1 Torres. Girona: Prencàs, Parró. Toredeflot. Campa, Castillo, Trias. Lluch. Clarà. Trujillo Ramon i Ferrer. A la segona part Trujillo passà al lloc de Clarà i aquest al de davanter centre. S. COSTA A SABADELL Una dificü viciòra del Sabadell dsmuní l'Espanyo', per 2 gols a 1 EI seguit d'actuacions dolentes que Espanyol i Sabadel han fornit en aquest campionat de Catalunya va éser la causa que el terreny de to Creu Alta no oferís aquell aspecte característic da'questa diada futbolística. No solament hi mancava públic, sinó que tampoc no hi havia l'acostumada passió i emotivitat. La tarda era freda i plujosa. 1 tot va contribuir a què to lluita comencés d'una manera freda també, d'acord amb l'ambient dintre el qual es desenvolupava. HI hagué un equip que va tenir cura ben aviat que la lluita esdevingués animada i es fes interessant, l aquest equip va ésser el Sabadell. '1 qual semblava més decidit a abastar to victòria. L'onze local va jugar una primera part admirable, durant la qual exercí un domini gairebé absolut, L'Espanyol, que primerament va donar una impressió ben pobra, millorà notablement la seva actuació durant la segona part, fins al punt que hom el considerés probable vencedor, 1 no va ésser aixi gràcies a una oportuna reacció del Sabadell, que li valgué el go- de a victòria. La partida no va caracterltzar-se per produir jugades brillants, sinó més aviat per Joc poc vistós, en cl qual la contundéncla de les defenses pot més que el Joc personal dels elements atacants contraris. De totes maneres, cal fer ressaltar unes excel·lents combinacions de to davantera local pcrtleularment la que pre- Sota la pluja d'aigua i de gols, el Júpiter va detensar-se Barcelona com va poder davant l'empenta del (Foto Berd-Buyosa) cedí a l'obtenció del primer gol sabadellenc. L'Espanyol no ens va plaure; ée cert que va començar la segona part amb un gas fantàstic, però d'això no n'hi ha prou. I com que llevat d'aquesta reacció no va fer gran cosa més digna d'esment, per aquest motiu trobem que la seva actuació no va passar de mediocre. Va jugar una primera part del tot dolenta, tan deficient que ni tan sols donava fe de vida. 81 exceptuem Pardo, Fomiés 1 Edelmlro. podríem dir que la resta de l'equip espanyolista fallà completament durant els primers quaranta-clnc minuts de joc. Després la cosa canvià. 1 fins * mitjans de la segona part l'onze visitant dominà palesament l'equip local; finalment tornà a decaure, i llavors és quan perdé l'encontre. L'actuació de l'Espanyol va pecar d'Irregular, i alguns dels seus jugadors demostraren una manca d'entusiasme ben palesa. Descollaren Pardo, Edelmlro, Soler, Manolln . Fomiés. El Sabadell va jugar en conjunt una partida ben notable, amb un primer temps excel·lent; creiem que és el millor encontre que ha fornit durant el present campionat, o almenys el que ha jugat amb més coratge 1 entusiasme. Feia temps que no vèiem la davantera del Sabadell xutar a porta amb tanta assiduïtat 1 bona punteria, qualitat aquesta indispensble per a guanyar partits, i que fins ahir no va saber practicar la davantera local. La Unia mitjana va jugar un bon encontre i descoUà Mota. el qual tingué una tarda plena d'encerts. La defensa en general bé, encara que amb algunes fallades d'aquelles que solen acabar malament Florença jugà una bona partida; Únicament deixà de convèncer en el gol que II marcaren, puix que encara que la bala anava amb molta força, com que fou xutada des de distància, creiem que podia ésser deturaria. Tret d'això, complí excel·lentment Vilalta va trobar un encontre ben fàcil d'arbitrar; la correcció dels jugadors li facilità en gran manera to tasca. Des dels primers moments el Sabadell portà la iniciativa del joc, i aviat es produïren dos moments francament perillosos pel marc de Fomiés, que aquest aclarí amb decisió. Barceló, que tenia un dia Inspirat, va llançar una bala ben col·locada, que el porter espanyolista intercep tà amo una ràpida estirada. La lluita continuà enmig d'un domini aclaparador del Sabadell, ia gran pressió del qual feia preveure que la porta de l'Espanyol acabaria per éser batuda, a desgrat de la notable actuació de Pardo. Això succeí transcorreguts 34 minuts de joc. 1 el gol del Sabadell va é^ser precedit de la millor Jugada de la tarda Gual va salvar una pilota que anava a traspassar la Unia de tclcK. la cedí ràpidament a Sospedra el qual to passà a Perera, aquest cen¬ trà sobre porta i Fomiés allunyà poc to bala per estar atent a l'entrada de Gual. i finalment Barceló rematà la jugada l la pilota anà a la xarxa. La superioritat sabadellenca va fer-se més Intensa encara, i l'Espanyol arribà a donar mostres d'una insuficiència aclaparadora; en poca estona hagué de concedir quatre racons de resultes d'un seguit de jugades apurades. Inluiar-se la segona part 1 començar un joc impetuós de 'Espanyol fou cosa de no pensar-stü. t el Sabadell restà clarament desconcertat 1 més encara en veure que nl cap de quatre minuts els visitants havien marcat ja el gol de l'empat Hom temia una desfeta del Sabadell, i aquest penll va existir tlns a mitjans de la segona part Llavors el Sabadell va reaccionar 1 la partida restà anivellada. La davantera local, que tingué el millor dia d'ençà que es juga de campionat feia entrar en joc constantment la defensa i porter espanyolistes. I malgrat l'encert da'questa elements, el Sabadell entrà el gol de la victòria al cap de 33 minuta, en ésser castigat l'Espanyol amb un cop franc que executà Morral. 1 que allunyà fluix Fomiés. to qual cosa va permetre a Perera d'endinsar la bala a la porta. Aquest gol va desvetllar de nou els visitants. I to partida va fer-se Interessant de debò, per to incertitud que hi havia de si el marcador seria encara alterat Abundaren els perills per cada porta, però el resultat no varià. Els equips es presentaren de la següent forma: Sabadell: Florença. Morral. Blanc, Gràcia, Pont, Mota, Sospedra, Calvet. Gual. Barceló I Perera. Espanyol: Fomiés. Pardo. Teruel, Espadà Soler. Lccuona. Quesada. Edelmlro. Grcen, Manolln 1 Domènech. P. F. Els Campionats de Futbol de Catalunya CATALUNYA PRIMERA CATEGORIA A Barcelona - Júpiter 11-0 Badalona - Girona 0-0 Sabadell - Espanyol 3-1 PRIMERA CATEGORIA B Martinenc - Granollers 0-5 Calella - Sant Andreu 1-1 Horta - Sants 1-3 Europa Tenassa 4-5 SEGONA CATEGORIA PREFERENT Primer grup G. Tarragona - Poble Nou 3-0 Reus - Santbolà 3-3 Amposta - Gracia H Segon grup Vic - Duro 3-1 fanresa - Sant Cugat 8-1 MoUet - Tàrrega g-i CLASSIFICACIÓ PRIMERA CATEGORIA A J. G. B. P. P. C. P. Barcelona Badalona Girona Sabadell Espanyol 0 38 8 3 13 13 4 14 10 4 11 18 5 16 17 PRIMERA CATEGORIA B J. G. £. P. P. C. P. Sant Andreu Granollers Terrassa Kuropa Calella Martinenc Horta Sante 1 14 6 13 3 23 10 II 3 18 16 10 3 19 16 9 3 16 18 7 6 14 33 S 6 14 30 6 4 13 30 8