12 la rambla de Catalunya. 16 desembre de 1935 1935 I N M A 1936 Pels cinemes presenta íns trobem en l'època de la post-guerra. ÈA la Viena de l'any 1922. La crisi econòmica, que ba reemplaçat les estridències dels obusos. ía sentir poderosament la seva transcendental Influència en la vida 1 l'honor dels habitants de tots aquells països afectats per l'horripilant conflagració mundial. Es aeptí ments més Íntims no compten, a vegades, davant problema Imperatiu de la llutta-per l'existència. El món. els costums tots, sofreixen una impressionant transformació. Es la gent jove, però, cridada a jugar lina carta més profunda i decisivà en aquesta hora dlficillsslma h greu. en la qual les velles generacions no poden sobreposar els seus prejudicis arcaics 1 fortament arrelats la metamòrfosi social que la nova vida exigeix. La Jovehtnt lluita amb tota la seva voluntat 1 tota la seva energia per a neutralitzar aquests temibles efectes i les conveniències passades de moda' són obstacles que 1» necessitat' obliga a relegar a terme secundari I el film de Weltar Rçlsch. que Ufllms ha presentat al Maryland, no és més que un dels tants episodis que ha creat aquest nou estat de coses. L'ambient és fldellsslm i «ns porta a la memòria records patètics que el temps no ba pogut encara borrar. En aquest^ àspecte, el ''Episodlo" mereix tots els elogis, perquè el realitzador ha reeixit plenament. La trama de la producció que ens ocupa segueix, igualment, un ritme perfecte. La llàstima, però, és que per a assolir-ho s'hagi hagut de recórrer a algunes inversemblances que fan perdre l'alts qualitat que, sense elles, és indiscutible que tindria la pel·lícula. Davant d'una diversitat d'escenes que. degut a la seva manca de lògica, no tenen cap nl peus, l'espectador no pot reprimir la contrarietat que forçosament s'ha d'experimentar en trobar-se amb un assumpte que sense aquestes llacunes constituiria, per tots els altres conceptes, una de les cintes més estimables de les que fins ara se'ns havien ofert d'aquest gènere. Pauly Wessely, que Ja ens havia demostrat a bastament el seu gran temperament artístic en "Mascarada" 1 "Ana Maria de Àustria, posa una vegada més de relleu les seves condicions admirables, sl bé en aquesta producció s'adapta d'una manera tan escrupolosa al seu temperament racial, que no satisfent-nos tant a nosaltres com en les seves actuacions anteriors, pot constituir, per als seus compatriotes, com el seu millor treball. Carl Ludwich Dichl, en el paper de protagonista masculí, realitza també una actuació força acurada. En temps del cinema mut, un dels assumptes que havien gaudit majorment de la preferència dels realitzadors fou el d'aquelles peregrinacions, ja Individuals, ja col·lectives, a què la febre de l'or llançava vers les terres d'Alaska a tota aquella gent obsessionada per la Idea fixa d'arrencar de les flcll d'experimentar en gaires films. El paisatge, que la cambra cinematogràfica recull mestrlvolament, amb tot el dinamisme que ha de caracteritzar el cinema pur. juga un paper importantlsslm en la cinta, fins a l'extrem que gairebé es pot dir que constitueix AVUI, ESTRENA On m Sessió connnucí de 4 a 12 30 seves entranyes Incalculables tresors. L'ambició, l'egoisme i la necessitat, leu qual naixien les enveges, els odis 1 les passions, portava a milers de persones de totes classes, en preferència, però, els de temperament aventurer, a aquells Ilòcs envltrlcollats 1 saturats de perills, animats i envalentanats per l'afany de fer-se amb riqueses fabuloses-' En "La llamada de la selva" ens tornem a trobar en un d'aquests sSsumptes. extret d'tina de les obres més populars 1 reeixides del graa_esccÍDlar Jade London. I sl bé el tema no ofereix cap mena 4'oriplnailtat,, la trama, l'ambient.' ía realitzaclcí 1 el treball dels artistes enclou una perfecció t«i Admirable, que el públic, no solament no se sent deíraudaL, ,fl^6 que. àdhuc resta plenament satisfet, sortint de < espectacle amb nfta Impressió francament favorable, com és dl- MOLT AVIAT el principal protagonista. Els fotogrames que ens ofereix, presos sempre des de l'angle precís, són d'una tècnica 1 d'una bellesa Insuperable i creen un ambient que s'identiflea en absolut al nervi del llibre. L'argument, prenyat d'humanisme, està descrit amb trets vigorosos, sense que la lògica nl el bon sentit s'hl trobin mal a mancar. Sense aquests recursos que en tantes altres produccions hem vist cercar per a aconseguir commoure l'espectador. Wllllam Wellman, el director de la cinta, ens ofereix un drama sentmiental Intens, en el qual la psicologia dels personatges resta magníficament explicada 1 definida. La narració segueix una continuïtat perfecta 1 el desenllaç conserva, més ben dit constitueix el to dramàtic de l'obra, en la qual tampoc s'ha volgut anar a contentar a un determinat sector, aquell que considera tota pellicula, per bona que sigui, sl no acaba amb la unió de la parella protagonista. Clark Gable. sobri, natural I segur, realitza una de les seves actuacions més reeixides, ben secundat per Loretta Young i Jack Oakle. KAY SUTTON (Foto Ràdio Films) laolasio paia tnocl-Dul Al L Fantasio, divendres passat s'estrenà una producció Ufllms, tituiida "Knoclt-out", interpretada, en els seus "rols" principals, pel matrlmonnl Anny Ondra-Max Schmeling. Tractant-se d'una cinta protagonitzada per la gentil estrella alemanya 1 per l'ex-campió mundial de boxa, hom pot endevinar fàcilment que l'espectacle constitueix una comèdia fàcil de digerir; sense greu» complicacions l destinada, exclusivament, a íét passar una estona agradable 1 divertida a l'espectador. I, naturalment, d'un assumpte en ei qual no hi pot mancar, barrejada en una suggestiva història d'amor, la part esportiva, en què el púgil germànic troba l'oportunitat d'admirar-nos amb les seves excepcionals qualitats físiques, per damunt, és de suposar, del seu temperament artístic, sense que això vulgui dir que Schmeling, en aquesta segona actuació en el llenç, no ens demostri Igualment una sèrie de condicions per a ferse també un prestigi dintre del cinema. Anny Ondta, a Ja qual feia algun temps, que no havíem vist, toma a delectar-nos amb el aeu art personalissslm Lcinàmic, que és tota una garamia que el públic no ha de «eií*li·-se decebut, sl més no", per^la*gAcla -del seu treball, sempre saturat de situacions entre còmiques i sentimentals, en les quals la popular artista ha destacat sempre d'una manera remarcable. L'argument del .film es deu a Hans H. Zerlett. i l'escenari d'Erlch Zander i Wllly De pena u. amb illustraclons musicals de Leo Lux. FéÉa PfKÉ El "El héroe pübllco núm. 1", el film que la Metro presentà el divendres passat al Fèmina. podrà no ésser més que una nova producció de les anomenades de "gàngsters" 1 podrà. Igualment, repetir conceptes, escenes 1 situacions que no tenen res d'Inèdites, però, malgrat tot, el que es pugui dir en aquest sentit dubtem molt que cap dels espectadors que aquests darrers dies han desfilat pel distingit saló del Passeig de Gràcia n'hagi sortit decepcionat. I és perquè aquesta cinta, per damunt de tots els Inconvenients Uttt - usa MOLT AYIAT que són fàcils de trobar en un assumpte tan repetidament explotat, ha estat realitzada amb tanta cura de g^àUs i amb una AVUI, ESTRENA lAJ BUVWi iu^j Ull LA HIJA "JUAN SIMONj Amb l'actuació personal de CARMEN AMA Y A Una producció d'art del cinema espanyol Exclusiva DIANA MOSFILM - SlOSCOU 1935 Una gran sorpresa cinematogràfica perfecció tan remarcable, que dintre de les del:seu gènere mereix estar conceptuada en un lloc francament privilegiat. En "EI héroe. públic núm. 1" s'ha volgut retjre. pn homenatge als elements que'lntegren el Servei Secret de la'Pollcla dels Estats Units, ma|nta vegades herolns anònims sícriflcats per les bales de les bandes de malfactors en holocaust al bé de la humanitat. Tracta, ^qfúesta producció, de mostrar-nos els Innombrables perills a què han hagut de plantar cara alguns d'aquests agents policíacs per aTffàntenlr a ratlla a aquesta munlfl^d'lndlvldus que viuen I actuen al marge de la llei ■ que durant alguns anys han embrat el pànlt entre la gent •nclflca. , Chester Mor4*H^n el Paper de aff Crane. protagonitza aquest gent abnegy« qW1*111 ^ arrloa a la tomerltat per a portar a terme feliç elarMOalloables plans I amb la seva Juflcll I complicada actuació policíaca ens hi és barrejada la imprescindible història d'amor, a càírec de Chester Morris i l'encisadora Teresa que encarna Jean Arthur, la qual. per aquestes rares coincidències que abunden en el cinema, resulta ésser la germana de Sonny — Josep Calleja — . un dels elements més perlllososHdq. la banda que aquell persegt^iujj per a entau- «Producció número 5» (Temps moderns) Tres anys han passat després de l'última producció de Charles Chaplin. Tres anys d'espera per poder veure un llim del més gran artista que s'ha revelat en el cinema. Es prou coneguda l'opinió, ai mateix temps que la seva aversió per al cinema parlat; per tant, la seva darrera producció només és sonora. Com és natural, hi ha Impaciència per conèixer la nova producció, que fins ara ha portat el nom de "Producció número 6" degut a què és el cinquè film que produeix per compte dels Artistes Associats. Aquest darrer film segueix, en ei que es refereix al sonor, la mateixa pauta de "Les llums de la ciutat". Charlot en el seu darrer film ha emprat el so com a complement de les escenes, de manera que la "Producció número 6" quant a tècnica segueix les petjades del seu film anterior. Aquesta nova producció, mantinguda en un gran secret, ba estat fins ara una incògnita per als cinélstes. Avui, esquinçat el vel del misteri, ja podem avançar diverses coses. Primerament el títol definitiu, segons últimes noticies, és "Temps moderns". La "Producció número 5", titol que tenia primerament pel motiu ja esmentat, havia estat batejada amb el següent nom: "La gran fàbrica", "Les masses", no prou satisfet el gran mlmic amb aquest nom, 11 ha posat el nom de "Temps moderns", que, segons ell. respon amb més propietat a l'argument. Aquest film de Chaplin és una critica de la societat d'ara, de la nostra època. Charlot, del seu viatge a les Repúbliques Soviètiques en porta una gran impressió, però no una impressió favorable com molts dels seus Íntims creien: fins àdhuc afirmaven que el film que produïa tindria un caire comunista. Una vegada més el gran artista ba fet de les seves. £31 ha compost a la seva manera còmlco- tràgica un film satíric, ple d'emoció, on posa en ridícul l'obsessió del nostre temps: la màquina. L'argument del seu film. ne prou conegut encara, segons sembla tracta de la vida d'un desvagat (la seva eterna figura) que pels atzars de la vida es troba empleat en una gran fàbrica, on l'home té molt poca cosa a fer, sl no és el d'atendre les màquines, que són les que treballen. Com és natural, no hi falta la part sentimental, que són els amors d'aquest desvagat amb una orfelina, a la qual salva del caos on es troba i li fa amar la vida. Els "sketchs" de què es forma el film són d'una gran comicitat, tots ells aconseguits en escenes summament tràgiques. Exemple, el moment en què un obrer és agafat per les rodes dentades d'una gran màquina. Charlot, que és el que la porta, lluita per salvar-lo, però parar la màquina no és senzill, ja que cal recórrer a uns plans; men¬ tre busca i rebusca la solució sona l'hora de deixar el treball, i Charlot, complidor del seu deure d'obrer, plega; naturalment, quan toma, l'aitre infeliç ja es troba a l'hospital. Hem de reconèixer que dintre l'absurd d'aquest "sketch" que podríem dir poc humà i ha una gran veritat, 1 és la nostra despreocupació envers les misèries del pròxim. Buscar la part còmica en les grans tragèdies de la vida és la pauta dels films de Chaplin, i aquest darrer, segons sembla, arriba a un grau E. secret amb què ha estat mantinguda la darrera producció és degut a què Charlot no escriu ela seus films; ell els concep, munta els escenaris, i després exphca als tèc cics i als artistes l'abast de l'escena que es va a desenrotllar. Naturalment, en els seus films hi ha una despesa enorme de matorial, ja que fa 1 desfà les escenes com si no comptés amb les despeses. Aquest fet només es pot admetre al geni. La part musical està escrita per ell mateix, Ja que, segons es diu, Chaplin és un gran violinista. Charlot ha dit que el seu darrer film és el més còmic dels que fins ara ha produït, encara que després rectifica í diu que no n'està prou satisfet. Aquestes vaclUacions. prt»» pies de tot gran cervell, tenen l'explicació del desig natural de produir l'obra mestra. Esperem aquesta producció amb impaciència, ja que l'estrena d'un film de Chaplin és sempre un esdeveniment cinematogràfic. No és possible fer comentaris sobre un film sense haver-lo vist De moment hem de conformar-nos amb aquestes breus noticies, que trenquen el misteri de la "Producció número 5". JOAN ROIG lar relació amb el qual, Chester Morris es farà passar secretament — àdhuc per l'espectador fins el moment oportú — per un simple delinqüent, a l'objecte de poder desenvolupar de, millor manera els seus plans. Finalment, després d'una trahin. ^n. què els moments d'emoció han estat pròdigs, tot acabarà de manera satisfactòria, com acostuma succeir en els films americans; Sonny, després d'aconseguir fer-se escàpol en un tiroteig, en el qual sucumbeix la resta de la banda, morirà a mans de Chester Morris i aquest — naturalment! — trobarà la felicitat en els braços de la seva estimada. Tractant-se d'un d'aquests films de "gàngsters", creiem necessari fer remarcar que els tiroteigs que tant abunden en aquesta mena de peHlcules, en la que ens ocupa han estat encaixats adequadament, sense que donin la sensació d'haver-hi estat posats exclusivament per a impressionar el Pji^Uç. , Ultr^i els artistes abans esmentats, figuren en el repartiment Llonel Barrymore ULewifl Stone, tots els quals porti n a terme una actuació, mereixedora de sincers elogis,""?! mateix qfleTl directori de la cinta, J. Walter Ruben. NATALICI La distingida esposa del nostre bon amic el culte advocat i competent cap de publicitat de la Warner Bros. J. Virós, ha deslliurat una xamosa nena, que ha vingut a augmentar la felicitat de la llar del venturós matrimoni. Ens plau en tal motiu, trametrels-hl la nostra més sincera 1 cordial enhorabona. WARNER BROS FIRST NATIONAL presentarà al la producció de MAX REINHARDT La comèdia més divertida que heu pogut veure WOCKOUJ No cal ésser molt subtil per descobrir amb el títol que "El lobo humano" és un d'aquells films que van adreçats als nervis dels espectadors. D'aquells films que a la cinematografia ja tenen carta de naturalesa i als quals tots hem convingut a anomenarlos "films de la por". Si aconsegueix afectar "El lobo humano" a l'espectador, és cosa que depèn bona part del seu temperament; però hem d'assenyalar que la seva direcció ha tirat mà de tots els recursos del gènere en la forma acostumada l que, per tant, hom no es pot sorprendre de res. La història fantàstica que presenta, per bé que tingui algun punt de referència amb la veritat, és molt tènue, ja que aquesta surt deformada 1 exagerada extraordinàriament 1 carregada amb les mil I una truculències que poden enervar els impressionables. Si la cinta podem conceptuar- la tècnicament com a ben resolta, no es pot dir el mateix de la forma com ens és presentat l'argument, junt amb els elements que l'integren. Trobem a mancar aquell ambient tan propici a situar l'acció, com en "El hombre y el monstruo" — que, dit sigui de passada, sembla haver Inspirat el film que estem comentant — , i també les menudèncles secundàries 1 els personatges de segon pla, que donen to a una producció 1 categoria artística. N'obstant, a desgrat del que hem dit. la cinta posseeix una acció argumental interessant, i, com hem dit abans, és tècnicament ben presentada. Deu bona part d'aquest Interès a Warner Oland i Henry Hull, el primer just, com sempre, en la seva Interpretació, 1 el segon promet emular les "gestes" de Borls Karlofí, "el monstre dels monstres". S. C. mmwmmmmmmmmmmmmmummmmmmmmtmammwmmmmmtmmmétí» Parlem-ne La popularitat d'Angelillo i el seu nou film, únic de la temporada L'Angellilo, l'Inimitable cantant d'òpera flamenca 1 magnífic actor del llenç sonor, gaudeix de les delícies d'una enorme popularitat, pròpia d'un Ídol de multituds... HI ha una anècdota molt recent que demostra flns a quin grau el vol el públic de Madrid, que reflecta l'afecte que 11 professa tot Espanya, puix que no hl cap casa on el seu nom no sigui conegut. Estava l'Angelillo descansant al seu "camerlno". d'escena a escena de "La hija de Juan Simón" —la seva única pel·lícula per aquesta temporada—, quan se li va trametre avis que un infant desparracat, d'uns sis anys d'edat, tenia punya de veure'l per a tornar- 11 quelcom que l'Angelillo havia perdut al carrer... Aquest el féu passar 1 el petit pària del carrer li va lliurar, emocionat, la cartera de pell de Rússia que contenia documents 1 alguns bit- ~MOLT AVIAT EL SOMNI D'UNA NIT D'ESTIU Obra de WILLIAM SHAKESPEARE Música de FET ■IX MENDELSSOHN Només per un nombre Il·limitat de sessions LES LOCALITATS ES PODEN RESERVAR DES D'ARA Nota. — Aquest film no serà projectat a cap més local de Barcelona o a la seva província flns al setembre de l'any vinent.