16 Hesembre de 1935 la rambladc Çatalu .ya Amnistia i restabliment íntegre de l'Estatut de la solució de la crisi VEU D'ALARMA Pd alemplal coelra lots els iDÍanls oci GRANIER-BARRERA Coincidint amb propòsits esgarrifosos de la nostra — és un dir — gestora municipal, que voldria tancar d'un moment a l'altre totes les escoles de Barcelona, de Madrid estant participen també en la nova ofensiva contra els fills del ooble. Desprès de fer qui sap les gigagonses amb l'expedient dels béns dels savis Jesuïtes, de manta interpel·lació republicana i fins d'una nota d'agència Informativa en la qual el senyor Chapaprleta sortia com a inefable defensor d'aquesta port del patrimoni de l'Estat, àdhuc contra els seus propis col·laboradors més reaccionaris, ha sortit el resultat concret, la "Gaceta" ha publicat un simple decret per virtut del qual són tornats edificis dels Jesuïtes, fins a 16 a llurs lllegitims propietaris disfressats: "La Educación", "La Enenanza", "Institulo Comercial de la Inmaculada", "Acadèmia Torras and Bages", "Sociedad de Ediflcaclón urbana", etc Tots aquests edificis a Catalunya solament, sense comptar els molts altres Ja retornats o en vies de devolució a totes les terres del pals. De manera que Ja aneu veient com han quedat els bons propòsits: les propietats adquirides Ja sabem com pels sempre aprofitats Jesuïtes són reintegrades... als Jesuïtes. Entre aquests edificis — és clar! — hl ha els tres de Barcelona que tant enyoraven aquests professioaals de la caritat I de la cultura: els avui grups escolars del carrer de Casp, del carrer de Rosselló, de Sarrià. No sabem quina sort correrà aquest decret nefast, si és que seran s temps d'apllcar-lo aquells que l'han imposat anUconsUtucionalmest o bé si persistint ells encara, no hl haurà autoritat executiva oue s'atreveixi a complimencar-lo -iavant la magnitud que adquiriria la reacció ciutadana. En efecte, en els tres prups concorren més de 3.000 infants, la Immensa majoria d'ells fills de menestrals i obrers; molts, a Sarrià solament, un miler — sl no ho han suprimit ara els gestorassos — es queden a dinar a la cantina Quasi tóts tenen franc el tramvia amb «nucli braçal que duu l'escut de la ciutat 1 que ha conquistat en pocs anys la simpatia 1 el respecte del públic. Ara mateix, venint a la redacció per tal d'escriure a darrera hora aquestes paraules, he vist algunes colles d'aquests Infants que duen el braçal de la ciutat.. L en veure'ls a bandades, alegres, mentre EI gestor de Cultura i de la Lliga JOSEP CODOLAR I GUALDO el tramvia esperava soUidt que acabessin de pujar 1 els passatgers somreien amb orgull sabent que aquells infants de la ciutat eren una cosa nostra, com són nostres encara les escoles, no em sabia reprimir la indignació clavant l'amenaça que ois pesa damunt. I hauria cridat al mig del carrer, a tots. fent-los saber l'atemptat que es prepara contra tots els fills de tots els ciutadana Eia el primer any de la República que. amb gest alhora audaç i simpàtic, de gran eficàcia revolucionària i també administrativa — perquè qui administra millor no són en cap dels casos els reaccionaris "administradors" y "apolítics" com els gestors de Prat, Huguet. Torres...—, la digna Comissió de Cultura del orlraer Ajuntament republicà s'incautava d'aquells edificis Inútils, atrotinats 1 espiritualment eixorcs per a fer-ne un fogar lluminós de benestar i de cultura. S'hi van realitzar les obres adients, arreconant andròmines dels saviassos com aquell porc senglar dissecat que van deixar a Sarrià — en qualitat de símbol digne d'ells i de llur elegància InteUeo tual — l es van destinar a aules les sales clares, ventilades, en comptes dels soterranis rescloslta que hi dedicaven aquells "pedagogus". Ningú no hauria dit. en aquells moments, que la República aniria tan avall que tornarien a robar a la ciutat aquelles escoles, malgrat el precedent d'haver-li robat Ja algun convent destinat a escoles per la primera Republicà. . • • • Ara. si això es consuma — 1 no cal dir si es consuma també la pensada gestoresca de Jugular bruscament aquest curs amb caràcter general — , tornarem a conèixer les delícies de l'obra cultural de les dlctaduros. Tindran senyorets rics que pagaran bé. amb aquelles variants tan saboroses de "internos. medlo pensionistas y reoomendados". Els tornaran a omplir el cap de Dur ciència Ideològica — derivada de teula de capellà, no de Theos — i els tornaran a habilitar per aula els soterranis humits per a millor regenerar la raça. En fi. como oue no hi haurà gaires infants pobres entre aquells mestres savis y caritatius, quan n'hi hagi algun podran avergonyir-lo millor I eixalar-U les ales abans d'hora. Fet i fet, però, el resultat serà cl mateix: els senyorets Inútils que ensenyaran en aquell medi artificiós sortiran burros de solemnitat o bé es tomaran revolucionaris, com fins fa poc. Mentrestant, però. el gran crim serà fet: a les escoles que ens "na. iran robat. Ja no hl haurà els Infants alegres i lliures que ara omplen la ciutat amb llur pluladissa tics o quatre cops al dhu I encara qne després ho reparem. I que la indignació popular esclati ara o més tard en forma terrible, el mal Ja sera fet. 1 un sol curs perdut per aquests Infants nous. afegit a la pena Irreparable de veur*"'s bandejats de l'escola seva. de cadascun, que la consideren com a cosa pròpia, orodulrà -ins mals que no tindran remei. SUBSCRIPCIÓ PRO - PRESOS Subscripc ó pro temi lia Bello Continua oberta sl local de l'Ateneu Obrer d'Esquerra (Provença, 158) aquesta subscripció, els donatius rebuts amb la qual finalitat seran publicats oportunament . També poden fer-se donatius al local del Partit Republicà d'Esquerra (Passeig de Gràcia, 42) 1 a la redacció de LA RAMBLA. AI Masnou. Girona. Lleida. Sant Feliu I altres localitats catalanes han estat iniciades recaptes populars del resultat de les quals donarem compte al seu dia A les quantitats rebudes podem afegir avui les següents : Llista número 5 Suma anterior J. M. Garrer ... Un català Anton On republi . .» ... Suma i seguirà Pnsetea 1.47509 5 — 2 — 1'— 2 — 1.485.05 0©B Parlant de la concentració d'esquerres a Madrid, el diari catòlic «El Siglo Futuro» ha escrit : «Aunque es de snponer que el Gobierno adepte las medidas neoesarias, no estarà de màs que el vecindario se prepare y cierre bien las puertas, y los viandantee se abrochen, porque todos esos elementos, libres, muchos acaban de salir de presidio, son peligrosos, no para la paz pública, sino para la tranquilidad de las personas decentes. A este frente único no hay qne oponer màs que policia, guardià civil y campes de concentraoión de vagoa y maleantes.» Ni el primer ni el segon "Straperlo" no poden haver sorprès a ningú- que hagi llegit els llibres Ja famosos de l'escriptor Manuel D. Benavldes. Tots els "affalres" del Partit Radical, la seva Influència en els costums polítics s'esmenten amb mà mestra, aportant proves Incontrovertibles, a "EL ULTIMO PIRATA DEL MEDITERRANEO" i a "LA REVOLUCION FUE ASI: OCTUBRE ROJO Y NEGRO". llibres denunciats pel Fiscal de la República 1 recollits per la policia. Contra Manuel D. Benavldes. per la publicació d'aquestes obres històriques, ha estat donada ordre de detenció. ANIVERSARI «No hay atentado que no se haya coroetido, abuso que no se haya perpetrado, inmoralidad que no haya trasoendido a todos los ordenes de la Administración pública para el provecho ilicito o para el despilfarro escandaloso. La fuerza ha sustituído al derecho ; la arbitrariedad, a la Ley ; la licencia, a la disciplina. La violència se ha erigido en au toridad y la obediència se ha rebajado a la sumisión ; la inoapacidad se impone donde la competència se inhibe. La jactancia hace, a veces, de valor y de honor la desvergüenza.» (Manifest del que fóu primer Govern de la República, puMicat el 15 de desembre de 1930, amb les signatures següents : Niceto Alcalà Zamora, Manuel Azana, Alejandro Lerroux, Indalecio Prieto, Miguel Maura, Fernando de los Ríos, Santiago Casares Quiroga, Marcelino Domingo, Luis Nicolau d'Olwer, Diego Martínez Barrio, Francisco Largo Caballero i Alvaro de Albornoz.) DEMA, DIMARTS, A LES 6, TARDA, INAUGURACIÓ DEL NOU ESTABLIMENT DE ClMEMATOGRAFiA AMATEÜR La Casa ESPECIALITZADA en CINEMA a la RONDA UNIVERSITAT O^fi (Tocant a la Plaça de Catalunya) ^ ■ Una bona mesura EI notari vlee-president de la Ceda. Càndid Oasanueva, deia l'altre dia: "Cuando se celebren las elecc lones yo esperaré el resultado del escrutlnlo en Ciudad Rodrigo. Y en cuanto lo oonozca. sl perdé mos. coJo el sudexpreso y me marebo a Lisboa..." Serà una mesura de prudència. Perquè, sobretot, quan es fuig d'aquesta manera és que es té consciència que se nha fet alguna 1 els que feren la repressió d Astúries faran molt bé de no deixar-se vaure- m mm ••• Pranseunt -v Fortuny ... ... é*m ... -i ••• ... ... .* ... Suma anterior ... A. V. import dlrn article Un de Tossa Un del Foment d« Sants Apolònla Tomàs (43 veg.) A. & C. (42 veg.) ... .-Apolònla Tomàs (43 veg) A. 8. C. (43 veg) FULL 243: J. S. T. J. 8. T. M a T *- J. R- T. .jt.'"- ... M. P. S. J. L P. J. V. ... E. D. H. Transeünt F Miquel Juan FULL 244 F HL G J. G. G P. B D. B Joan Porment Em par Llarena ... •■• Joan Vidal P. V M. G Jacinta Pi - ... D. a A. Fàbregas ... FULL 345: Andreu Escrich Josep Querol Joan Calducb Josep Olral Rosa Cabot Enric Pla Adrià Castellà Gumerslnd Andrés ... Andreu Enric Josep Vllà FULL 830: A. H, sm ■•• aa* E. N T. C. G J. B. T . F. H. C. F. A. B F. R. ... y. r. v. c G LL Y. S B. E Y. V M. Blesa ... M. C FULL 831: A. a A. N T C. O. ... E. F a c. FA a f R. ... ..• Y R V. C O. LL y a B- T. j. a „. Manuel Blesa M. C FULL 832: A H A. N E. O. G E F „ ... - • • ... JH E C i F. A. ... a F R Y. R V. C G U y. a B. T. J B Manuel Blesa M. C FULL 1306: A. L M. O B S A. L J. R. ■■■ ■■• a a s. a m. c j. p A. B· ■•■ ••• J. a J. Ch J. B A R. •■• ■•• ••• N. A P. B U L LA J M l a a o A V D M M. M J P. FULL - ;;; ... v — .. — - ... .«• ... .« ... 1280: Recaptació al miting Oran Prloe. 34-11-31 . FULL 1.500 Josep Gómez Joaquim Bassó Joan Bonaset Conrad Tlbau Joan Cusi Guillem Garot ... Josep Lleona Narcís Sublrós Miquel Pumarola Joan Vilallonga Ricard Saguó Simó Mallol Jaume Cabot Josep Fito Joaquim Quintana .., del •■• •■• 90475 25 — 3 — 1 — r— 2'— r— 2 — r— r— 1 — 2 — 050 r— 0'50 0'50 r— 050 050 r— 3'— 2- 1 — 2 — 6 — 2'— 6 — 66 — 10 — 5 — OM 050 1 — 0'50 3 — OM r— i — 31 — l'M r— r— . 0'75 0'M 0'50 050 O'M 050 0'25 0'25 025 075 025 025 025 0-25 l'50 1 — r— 0'M 0'M O'SO O'M O'M 025 025 0-26 0^5 0-25 025 0-25 0'25 l'60 1 — 1 — O'SO OM O'M 0'50 O'SO O'M 025 025 0-25 025 025 075 025 0'M 0'50 0'60 O'M 1 — O'M O'M 0'M O'M 016 0'25 O'M O'M OM O'SO O'M 0'25 025 r— O'M O'SO O'SO 0'M 0'M O'M 521 05 5 — 2'— 3 — 8 — 4 — r— i'— r— 0 50 O'M 1 - 1'— r— 0'M r— i- rer L AYMAMI i BAUDim-^ Segons "El Notlclero", la solució donada a la crisi ministerial número 10 fou comentada diversament a la nostra ciutat: "en tooto habia quien censoraba durament* la tormación del nuevo Gobierno, no faitaban los que ante la solución ne mOAtrabaa satlafechas". Sl afegim que després, en donar compte de la Impressió que el nou Govern havia produït als centres principals dels partiu catalans, parlava només de la Lliga, la CEDA i el Club Republicano. prescindint d'una manera total 1 absoluta dels partits essencialment republicans 1 d'esquerra, arribem a la conclusió lògica que si la solució— 1 més que la solució les seves conseqüències — no plau a les dretes reaccionàries, forçosament ens ha de plaure a nosaltres. Ara bé. Com ens ha de plaure? Sense exagerar la satisfacció, sense tancar els ulls a la realitat, acceptem els fets com un peti tias ira avenç de les nostres aspiracions I no com un compte liquidat. Com a republicans, com a homes d'esquerra 1 com a catalans, la constitució d'aquest Govern sense cap ministre de la CEDA. ni l'opinió de Lerroux. amb un general Molero al lloc de GU Robles I amb el decret de dissolució de Corts a la butxaca, forçosament ens ha de plaure, perquè és una primera etapa en la cursa Iniciada vers la reconquista de la República, perquè trenca violentament la trajectòria Jesuítica de Gil Robles i el seu altíssim inspirador I perquè, en definitiva, obre les portes a la consulta electoral per la qual hem propugnat fins ara obstinadament. Sl tinguéssim algun dubte, el to pessimista d'un diari de la significació de "El Noüclero" seria prou per a fer-nos obrir els ulls. Les lamentacions de l'òrgan nocturn del reaccionansme barceloní proclamen aquest petit èxit Inicial que per nosaltres significa la solució donada a la darrera crisi. Entre la satisfacció "moderada" que sentim l l'entuslasme Irreflexiu d'alguns hl ha, però. una gran distància. 81 abans hem remarcat els motius que ens decanten cap a un optimisme mesurat, amb la mateixa sinceritat hem de remarcar també la presència en el nou Govern del senyor Martínez de Velasco, cap dels agraris; la del representant de 111lustre cadàver senyor Melqulades I. per no fer més llarga la relació, la del ministre sense cartera senyor Rahola. que si representa, com tothom sap, la Lliga, no ès de massa bon auguri per als catalans. El nou Govern, com a tal. d'acord amb la seva constitució personal I política, no pot. doncs, entusiasmar-nos. Però ens desplauria molt més sl no s'hagués prescindit, en confeccionar-lo. de determinats sectors 1 elements que han estat eliminats. En conseqüència, sense fer voleiar les campanes, discretament, tenint en compte que tot és relaUu, hem d'acceptar aquest nou Govern com un mal menor, com una Interrupció en la cursa esbojarrada dels enemics de la República i com una porta que s obre a l'esperança dels bons republicans, en virtut del decret de dissolució I la consegüent consulta electoral al poble que, com l'abril de l'any 1931-— i més que aleshores — posarà de manifest quina és la seva voluntat 1 la seva força. No hem d'obUdar, tampoc el significat efectiu de determinades denominacions polítiques. Centre-dreta — aquest és el caràcter itï nou Govern— equival en la realitat & Govern de dreta de la mateixa manera que un Govern centre-esquerra equivaldria pràcticament a Govern de centre. No hem de perdre de vista, doncs, que les eleccions seran fetes per un Govern que, de fet. és de dreta. Dada molt important que ha de frenar una mica els entusiasmes desmesurats dels Irreflexius I que obhga les esquerres a multiplicar llurs esforços davant la consulta electoral pròxima. L'eliminació de la CEDA, especialment la sortida de Gil Robles del ministeri de la Guerra; la mort "moral" de Lerroux I el seu ex-parUt 1 l'anuixi de dissolució d'unes Corts que s'han dedicat a destruir l'obra de les Constituents .són peces iriagnifiques. Encara, però. una gran part del pals viu en aquell estat tan conegut a Espanya que se'n diu de "suspensió de garp.itles constitucionals: Catalunya continua sotmesa a una llei que el Parlament català ha qualificat d'inconstitucional després d "haver-ho estat en la consciència de tots els catalans; persisteix el règim de censura per a ía ; premsa; els presidis són plenç d'homes perseguits per les seves Idees; l'obra legisladora de les Constituents rosta desfeta o mistUicada en tot allò essencialment republicà I popular. I aquestes peces — encara no conquerides— no són les menys Importants. Algunes — sl anem decididament a les eleccions — no poden trigar a caure; les altres, caldrà conqulstar-les amb l'arma del vot a la ma Per això entenem que sense negar la nostra satisfacció per allò que "de moment" ha caigut, do hem de deixar-nos endur per l'optimisme exagerat. No hem d'oblidar, en cap ocasió, que si en matemàtiques el centre d'un cercle és el punt equidistant de tots els punts de la clr- , cumferèncla la política no és una ciència exacta. • • • Es evident que en el curs de les darreres quaranta-vuit hores s'han produït fets a Catalunya que sl bé no qurullep les nostres aspiracions, han estat observats amb Innegable satisfacció, amb el somriure als llavis i amfa l'esperança ai cor. "Ars longa. Tlta breve". I tant! La fugida d'Egipte, en tren exprés. Desprès de tantes angünies per conjuminar un Consell! Després de tantes conferències i anades i ftngudes per a designar un alcalde! Després de despendre uns centenars de milers de pessetes del comú en la fracassada expedició d'un carnet electoral I La història es repeteix. Recordeu els darrers temps de la dictadura militar. El dia 34 de febrer de 1930 el general Berenguer, successor do Primo de Rlvera en flf CTesidèncla del Govern, designà* etK i^nyor Qaluquer l Vilapot per a Ja Presldto-ela* dè1 ''la OipmaCtò der BarccIWU, esquarterada • • rpser ■■havia- ■■esUil·*Ta Mancomunitat. Vpnla l'època - do transició- Maluquer . acçeplA. El venerable president de l'actual Comissió Assessora Joridb'a òe la Genera^ ' li tat féu tots el», esforços poíaiblea per tal de rpcaJalanlUar aquella Corporació detroçada per la dictadura. Es dugué a . terme, aonb èxit, una campanya- pro aannlst la— iniciada, per cert, .per LA RAMBLA. PE CATALUNYA.- -■ Però no eaL fer història. Es prou fresc encara tot laHà.oa-'ia .metnÍH ria de tots. La dictadura es, balla I çn retirada, mentre Macià era a l'exili i Companys Ma .peraeguit; i les presons eren planes sdMnMM Uns mesos despresr^rabrll del 1831-rrles eleccions. La- 'monarquia va- -caure 1 estrepitosament. .Maciàvpetsimhintat - del poble substituí M.Uuquor .1 la Lliga s'agafà el*, dits en^ el darrer govern de la -monarquia,- amb -el senyor Ventosa de mnuH·r· -puntai. .La figura yenerabla.dfl^Maluquer ■ i Vlladot ena fa pensar en aquell període -de transició. També am. el Govern que'iia. de -íer les airodons té el corresponJífttflHB^^j 18 nosaltres. Perquè sabem 'WfHBfc la Uigu surt a apuntalar un e^jK^fla catàstrofe és segura... , . . "Ars longa, vita breve"t.*,W)n viatge I /WHl , Per acabar. Uaí sppeètc laMBs- sant d'aquests çomentarLs a UkWició de la crisi. "La necessitat imperiosa de noiílrtincidlr en acjJells errors que el poble perdonà uqa..vegada a honor .de l'inesperaL de la Improvisació "forçada. Sl Póríela arriba a celebrar les elecctoSà i les esquerres hl veuen prou ; garantia — recordeu el fracàs de Éerenguer— i van a la lluita, que no penÉUI solament en el triomí.^plecioralj que aquest el tfaiik,|eaurj^Mar8 que sembli pa rados^^MelHII HffL man-quin els trenta 'édU'voti.. ..• i fi'AO Costablanca %... Q'M Ventura Fuster ... O'SO La Peplta Bosch 1'— Anlta Saoo&t-... i., ,-ííii. ... O'M Maedalena Ó35 Guillem Palacio ... l'Manuel Toda .;. ... 0'W FOLL 1JW7 : . -<■-.' «Nfti Roseta Nualar... ; V — Ramon Peralro ... i'— Í*i2« ?;M Da^f PoiiaVer ::: -te P. Miracle,. ^^.r ...Q'M Joan Mistó C'M Antoni Blas (TM Tereseta Roy : 0'M N. Magrinyà I- ^orlbio •^•-í.r»: - 1- TUestres Zl.. 018 Un de Blecnia. ' S'Ramon Peix „ v?'50 Dolors Vilarrodona ^ 6:M íïaume 1 ... O'M Ouimet... ;.. .- O'M .lo*n Avià „ ... b'so Enric Pintó .... l'¬ Suma B seguir UOS'30 On "Barcelonista", ens ha lliurat una panielpaéió d'urlà^ píWieta dw num, Í01T7 del P. C Barcelona. 'tíel sorteig del dia 21 de desembre del 1935. Canòdrom GUINARDÓ REUNIONS D'AQUESTA SETMANA DISSABTE, a les quatre de la tarda i les deu de h nit DIUMENGE, a dos quarts d'onze del matf i a tai quatre de la tarda, Grans curses de llebrers