8 LA TRALLA Manel de Bofarull. — Joseph M- Magriftà.— Joseph Oliu.— Francesch Oliu. (Segueixen las firmas de varis companys de causa. ) Nota.— AqueMa cans fru ponada per una comissió dels firmams i la Llibreria Espaflola. ahont «n López va negarse .. ríbrela. prcitxiaht qu'ell no lenla res que veure ab lo qu'en Roca deya. Finnlmem. aquesta carta fou tirada al bussó de la redacció de Ld Esqtutíade la Torratxa. Canet de Mar Sr. Director de La Tralla. El diumenge, dia 9 del corrent, a la rahó social Jover y Serra 'ls convingué trevallar '1 matí, y com que hi ha'l descans dominical se dirigiren al alcalde ab un atent volant demanant el corresponent permís, volant que com i catalans que son escrigueren «n català; mes l'alcalde, al veure'l volant, despreciant nostra hermosa parla, ab tot y ser catali, digué que no l'entenia; mes, comprenent al prompte l'eUcgallada que feya, cridi al portador de dit volant, que ja se'n anava, y li digui que com era cosa oficial tenia qu'esser escrit en castellà. Lo bó del cas es que'l tal alcalde, que tant desprecia nostra parla, quan parla ab castellà los que'l senten no's poden aguantà '1 riurer al sentir las caatellanadas que diu, y no'ls dich res del escriurcr. perquè ja's poden pensar com va. encar que d'escriurer se pot dir no'n sab ni en català ni en castellà. Ab la experiència de lo que ha passat cal, canetenchs, que'l dia de novas eleccions voteu homes que si vo» convé alguna cosa vos entenguin. El que per desgracia nostra es avuy alcalde de Canet, es en Jaumet Puxàn |a) Xan; mes, no mereix altra nom que'l de català indigne qni com ell desprecia la nostra parla . Desenganyeuvos, Xan, si per aquest camí penseu acabar ab lo Catalanisme, aneu moll errat, perquè lo Catalanisme no pot morir, perquè per morir ell seria precís que morís l'esperit català y aquest es inmortal; aixis, lo que feu es sembrar grana, que ja vindrà dia que brotarà y acabarà ab lo caciquisme que'nsendogalla. Per la meva part no'm feu més que llàstima, perquè veig que no sou més qu'un pobre infelis que no hi veyeu més enllà del vostre nas. Vaja. Xan, que si ab lo poch temps que vàreu estar à Cuba ja vàreu perdre'l català, ab un parell d'anys més perderiau hasta'l caminar. Rebin els senyors Jover y Serra lo meu humil, pero sencer aplauso, que estich cart rebran do tots los bons catalans. Ja procuraré ab altres cartas posar à ne'ls llegidots de La Tkalla al corrent de lo que passa en aquesta desgraciada vila. Dispensi, senyor Director, y disposi de son incondicional servidor y company. Un dels dï la seba Octnbre de 1904. Molins de Rey iDescubriment del «Petador»! Sr. Director de La Tballa. Algú potser estranyarà que declarí qui soch. y per aixó. avans de descubrirme, dech més ó menys fer algunas aclaracions. En anteriores correspondencias ja vaig dir que entre els fraternos també'm buscaba el Batlle. y com que encaro persisteix en la seva insistència per trobarme. essent aquet el primer cas do mascleomania que se II coneix, puig que sempre s'ha dedicat únicament al sexo dèbil, he pensat que no m'hagués pres llastimosament per altre, y per aixó roitj en serio, rnitj en broma ibrmalment declaro jo qu'el que firma PETADOR. no es pas cap dona os... |un home! ab aixó ja ho veu Sr. Pipis, no s'hi cansi on buscarme que do mi no'n podrà treurer cap partit, mes val que conservi el que are to, qu'al menys aquet os ' es sogú, quan el meu es problemàtich (;v tanll). Ja se que V. to guerra declarada als mascles, y qne si aixis com jo ho soch. pertonoixés al altre sexo, estaria perdonat dosseguida por V. iPero, que vol que hi fassi jo, si no vaig poguer triarl Y are, on quant als fraternos d'aquot poblo tots segueixen do chipen uns à la Fraternitat altres al ajuntament. No n'hi ha cap qu'os quedi on gana (quan s'hi quodan tants obrers) y parlant del Sucrecanii ( 1 ) valdrà molt mes que callém. Si... per avuy callém. Y consti que La Tralla encara os tant nova y lleugera com el dia que vaig estrenaria lo cual QU* vol dir que estarà sempre à la que salta, pel bon nom de Molins do Rey, el in trepido. Petador (1) Vulgo Secreuri. De Premià de Dalt Sr. Director do La Tralla. El nostre concejal perdido sembla que ha perdut per enter la carta de navegar. En una fulla impromptada especifica'l pressupost d'entradas y sortidas, demostrant plenament qu'estàn nivellats, y à seguit fa algunas consideracions, per cert molt xavacanas. y fonamentantse ab ollas protesta dels susdits pressupostos. Aixó no tindria res de particular ú no fos que'l tal concejal va assistir à totas las reunións on que's va tractar de la confecció de dits pressupostos y en ollas no va fer la contra à cap partida, y firmà las actas sens protestar de cap dels acorts; si aixó no es ficar las p... dieu els peus à la galleda, que vinga en Lerrux y ho diga. Senyor concejal: ja que sols busca popularitat, jo li diré la manera més senzilla de obtenirla y de bona mena: só sentit à dir que'ls carnicers donavan nou per dotze, y com de esse·r cert, es una considerable merma p'els consumidors, tan per la part nutritiva com por la econòmica, vostè qu'es do justícia podria fer fer un veritable repés; y, afiguris quina glòria por vostè y satisfacció p'ols vehins si lograva se'ls dongués lo pes degut. No foren un parell de mils pessetas, com habia buscat aprofitant més ó menos malament las miquetas dels pressupostos, sino moltas més que aprofitarian à tot el poblo. Miri, de ser veritat lo de nou por dotze, la diferencia os la quarta part ó sigui de 90 cèntims aa y mitj por tersa; suposém que à la semana's venguin mil tersas, la diferencia entro lo que's cobra y lo que's deuria cobrar fora do pessetas semanals: multiplicadas per 53 semanas que te l'any, ens donarà un total de 11.700 pessetas. ^Qué li'n sembla, no fora prou aquest estalvi porquo'l portessin ab tàlam y'l nombrossin concejal perpétuo, y si molt convé hasta ab dret de cuixa com antichs senyors feudals? Altras milloras per l'estil se poden fer, paro com aquesta's fa massa llarga, si te curiositat per saberlas, ja las detallaré en una altra. Sr. Director, perdoni tanta molèstia. Fouet. 17 Octubre 1904. De Artés. Sr. Director de La Tralla. Distingit company do causa: Veyont que d'aquest poble no hi havia cap carreter per fuetoijar à qui ho mereixi, agafo jo La Tralla y... jgarrotada à dret y à torll à uns quans calalanistas vergonyanls del cassinet, capilanejats p'el esquitx de cacich senyor Delísau. Dias enrera vingueren dos joves de la vehina ciutat de Manresa, dos entussiastas catalanistas què. com que'l referit Sr. Delisau los hi havia dit que'ls del cassinet eran catalanistas. desitjarian organisar un meeting catalanista; per aytal motiu vingueren los dos esmentats joves, com à membres do las Juntas de dugas societats catalanistas de Manresa, y ^sab, Sr. Director, què'ls hi va dir quan foren aquí en Artés? — Que s'havían repensat y que per ara ho deixarian córrer... y ademés, — eU hi digué — que aixó del catalanisme es treballar totalment inútil, perquè es la... nesgarrifisll fins no ho puch dir. Diu el Sr. Delisau, que la causa catalanista os la jcausa morta! Votaqui que are crech alló que un delí socis del teu cassinet deya temps enrera:— Aquest poll ressucitat. crida molt are perque's refà ab l'apoyo del diputat caciquista y dol rey dc Artés, Sr. Beranguer. Mes jo d'aixó no'n responch; lo que si li adverteixo Sr. Presidenle del Casino Recreativa Caciquil, Artessencli, que de bromasde dignnsimas personas catalanistas de fora d'eix poble, no n'hi fassi gayres, perquè posa à n'aquest poblo en un grau de cultura molt inferior al que li requereix. Y ara. consti als dos joves de Manresa: que si'ls del cassinet es volen dir catalanistas, y son tot lo contrari, perquè fan l'all-y-oli ab los d'allà... Madrit, consti, joves, que la vila d'Artés te fills aymadors de sa pàtria, Catalunya, quins farémlotslos possibles per organisarnos en associació. Y prou per avuy. Fuet Aktesench. Octubre de 1904. Vldreras Sr. Director de La Tralla. Al Xanguet li farèm una estàtua d'orellas de burro por sa bona administració; ara ha fet arreglar ó desarroglar alguns carrers que l'ivern so cuidarà de dirho, y alguns rechs també, pagant els propietaris que no son do sa lliga, quals sobras serviràn per agafar una borratxera à la salut dels mateixos; no obstant, res diriam si's tractés d'una cosa útil; pero aquest os malvat y burro, y lo útil no ho veo si no li convé. La riera del pont es un pantano fet ab las aiguas enxarcadas y corrumpudas, essent una amenassa continua per la salut pública, puig es l'únioh puesto que tenen on la població por anar à lent ir roba las pobras donas que careixen de safreig. El pobre Xanguet no ho veya. També fer pesar ab pesos y mesuras com marca la lley, no convé, perque'l Xanguet trova que don mes forho ab els dol sistema antich, com que son més curts... y després no hauria servit per res tenir por mestre, durant vuit anys, a n'en Panxa-ampla, si mostréssim ara ossor personas conscients y capassps de fer provalèixer els nostres drets, y no'ns deixéssim robar y llevar la pell de l'esquena. Xanguet: ;Oy, que no convé aixó dels pesos? També tenim un concejal suciu-lista, os director d'una cooperativa qu'en dos anys pert lo 8j per 100 La reconquesta del Paralelo Santiago Lluch empaytant els moros del Paralelo y'ls treballadors, en paga, lo fan concejal, y'n fabrica y ells badallan; no fa anar el seus noys à estudi perquè diu que's te de buscar un mestre com en Panxa-ampla, sense cap ni ventre, y aixis no tindrà de pagar; es à dir: tenim un ajuntament com el bombo de la sala del cassino, que se desglassa por tot, y es que'l Xanguet també es el mamarratxo qui presideix ol cassino; y os qu'aquest infelis os pensa qu'oncara som à n'el temps que'l seu pare enviaba als republicàns à la Carraca. ,;>."■> es veritat, Palet, y'l poble sense memòria? Um vehí. 14 Octubre 1904. Sallent Sr. Director de La Tralla. Llegint en un periódich la descripció d'un enterro hi trobarem l'apologia dels vius. faltanthi la següent anyadidura: No hi assisti la Corporació municipal dc gran gala perquè'ls Governs dc la República no'n gastan d'aixó de capellans. Negre republicà de camama. aunque la mona se vista dc seda, mona sc queila. No'n parlarémcap més dia de vostè perquè seria donarli mas'ta importància, pero perque'l públich se fassi c^rrech de las sevas disposicions pera'l bé de la població traduhirém aquest retall de conversa: — El Verí fa mal d'ulls en aquella casa. —Si. ja sé que robarà lo que podrà, pero mentres mengi no'ns mourà fressa ab las classes obreras; encara 'n gastarà menys qu'en Pepet Porquerias. — Es .1 dir, qus pera administrar la població han do posar gent d'aquesta calanya? — El poble no hi veu: paga y calla. — Vaja, noy, el teu cap ora fet per un pom d'escala. Xurria<'aire Octubre do 1904. Tarragona Sr. Director de La Tralla. Ens trobèm en una població ahont hi ha molta brutícia y's necessitan molts cops de tralla pera poguer xurriacarlos y posarlos allà ahont 'Is hi correspon. Es el cas que tenim un sabaté dins de la Casa Comunal que tenia una pobra botiga que li donava molts mals do cap, pero com que's un home de molta conciencia, debía dir: Vamos, tots los que van dintre la Casa no surten molt tips. Y tal dit, tal fet: presenta la seva candidatura, gasta lo poch que tonia y surt regidor. L'home era molt actiu y me'l varen fer alcalde de R. O. en temps d'en Sagasta, y com qu'era molt lliberal va dir als quartets que hi havia dintre la caixa: — Aquí dintre la caixa hi esteu molt oprimits; valdrà més qu'us dongui llibertat. Al endemà, ó sigui de lanoche d la mahana, varen trobar un forat, desprès una caixa oberta, y era que'ls quartos, d'agrahiment, varen fugir à casa del seu llibertador. Al cap de pochs temps que'ls tenia empresonats pensà: «Jo los vaig trouror perquè no tenían llibertat, donchs es menester que'n tinguin, puig fora fàcil que estaiitso aquí s'enfadessin y fugissin». Al cap d'una temporada posà una botiga de varios generós, escanyant à tots los pobres trevalladors. Es lo qu'ell pensava: por algo sor liberal, perquè aquest senyor, si no ho saben, quan té ocasió parla sempre {'harmoniosa, y tot perquè'ls municipals li varen ensenyar quan era alcalde. Per avuy prou. Un altra dia ja veurém del modo que feya trevallà y'ls jornals que donava. Aquest trallaire, senyor sabaté à tothom dirà qu'us diheu Malé. Trallaire 9 de Octubre de 1904. Monistrol de Montserrat Sr. Director de La Tralla. Al esoríurer las presents ratllas, cregui, Sr. Director, que no las tinch totas y sento dins de mí un pressentiment temible y malèfich que'm te esmaperdut y atuit à la vegada, pensant que un servidor, el Recader MonistrolA, el mellor dia caygui en mans d'algún Jach el... Putiner, y fassi do ma esporuguida persona, nada menos que carn de mandongnillas ó tastet pera la maynada: y sino, probas al canto: Un dia do la present semana, el corresponsal de La Veu de Catalunya feu fixar on els llochs de costum uns cartells, anunciadors dels regalos que l'esmentat diari farà à n'els seus suscríptors per Nadal.. A la matinada següent estavan inteligibles à causa d'un barnisatje de color de gos com fuig, Degut sens dupte à la mà d'un pintor de broxa-gorda. Devant d'un acte tant heroich, portat à cab en plena nit, sonso més companyia, tal vegada, que una olla ó més ollas, y veyont la inmodestía de Volia... dich do l'autor, que de segur desitja amagar son nom, perquè demostra ser molt civilisat. demòcrata y defensor de lotas las llibertats... d'embrutar, etc. etc, no puch menos d'escamarmo y si ve, arreconat y amagat pera que ningú ho senti, cridar interiorment: HBraaavoü ||Arriba, valientesl! — IQue'n va deixar el rey Herodes! — ...Y ara ve'l bo del meu espstarramont: ho sapigut que, congregats y compactes com una pinya, una colla de republi... ganas han jurat y perjurat acabar ab els periódichs catalanistas com La Veu de Catalunya, ;Cu-cut.' y L\ Tralla, pero sobro tot La Tralla y'ls seus propagadors, y com que por poch so comensa. temo que lo dels cartells sigui In batalla precursora de la grrran que volen lliurar contra nosaltres, y justament ara que comensa'l públich à demanar Trallas, qu'es un gust, perquè ha probat que te bon tremp por fueteijar sens compassió :i n'els enemichs de Catalunya y tot lo nostre, seria llàstima vingués un daltabaix. De tota manera, lo que puch assegurarli, os que à no tardar gayre aniran de baixa els paperots com La putinera. La Toca Campanas y Esquellots de poea latxa. Octubre 1904. Recader Monistrola Cartera de Comunicacions Fritz. — Prou me'n recordo y on aquet número hauria anat «A n'on Joseph Batista» si no hagués anat el que'ns envia. Obrer desenganyat.— Anirà. B. R. do Vidreras. — La nina fa molt bé y nosaltres fem lo mateix. N. M. Man.esa. — Fassi vostè una carta rectificantho, si li plau. J. P. R. Olot. — Si senyor Ja es posada la dedicatòria. J^tenció! j^tencio! jj^tencio! EsM é punt de escabetxarse la humorada EN LERROUX PER DINS escrita en vers per en FEP DE Lfi WKüÀ y aixó vol dir que preguém als nostres corresponsals que fassin las demandas com mes aviat millor que sino resultarà com els diners de la Casa del Pueblo, no n'hi haurà per qui'n voldrà. Imp. La Remaixensa, Xucld, ij, baixos