LA TRALLA eternament, devindràn cants de pau y germanor, les riubades de sang no endolaràn e) rostre triomf, serà 'I triomf del treva!! y del progrés que sols trevallant y avensant pot assolirse... iQuina bella aubada la d' aquell matí del Corpus...! Petador Tongada de causes El dissapte passat hi havia senyalades les dues vistes contra El Poble Català y La Tralla. La primera no 's va celebrar per malaltia del defensor Sr. Cruells. La nostra tampoch, per conformarse ab la petició fiscal de dos mesos y un dia de presó, que ab escreix havia sofert el director responsable. Are, per aquest mes. La Tralla té 'Is següents senvalaments: Dia 18.— Fulla extraordinària del 24 S*. tembre 1905.— Advocat: Sr. Laporta. Dia 25.— Núm. 83- Revisió. — Advocat: Sr. Hürtado. 4t_\ Dia 28.— Nrtm. 90. Advocat: Sr. Vallés y Ribot. Dia 30.— Número Cuba. Revisió. — Advocat: Sr. Sansalvador Totes aquestes son per Jurats. Per aquest més ja estarém llestos. No sabém si encare n' hi ha d'altres perquè, de debò, ja hem perdut el compte. Fins à dilluns, donchs, llegidors de La Tralla, v n\ ^ j. EL PASSAT DIUMENGE Al dematf Com molts altres chors y Entitats, el 'Chor Infantil Mossèn Cinto„ va portar una corona à la tomba del gran poeta. Després la maynada y gran nombre d' acompanyants visitaren nostra Redacció hont un dels alumnes endressà als reunits un parlament explicant I' acte qu' acabaven de realisar y llegí la poesia que, expressament pera ell, escrigué nostre volgut amich En Jaume Martí. Per falta d' espay, no publiquém dita poesia. A la iarde Pagant tres pessetes, pera poguer seure, entrarem al Palau de Belles Arts ahont se donava una festa à benefici del Orfanat de Sant Joseph. Els cartells que, en gran nombre, havien sigut colocats per tots els indrets, feyen esperansar un concert de debò. Y creyeu que ho va ser. Al entrar, hauríeu sentit com una senyora de la Junta deya à ses filles que 's queixaven de que 'I local estava plé: No ase nada; os sentareis donde po- ORAIS. Varen tocar unes coses molt boniques, moltíssim, sobretot un Pissicatti, de Gillet que donava gust de tant hermós y de tant bén executat. També varen cantar molt bé una pila de coses, tanta pila que se n' hauria pogut fer un foch y després aventar las cenisas. lOh y que bé que canten totes aquelles so listes. Mereixerien ser solistes de cant y... de oyents. Hi havia unes senyoretes Del Rio que 'm varen fer enrecordar d' En Riu. De segur que son poch ó molt parents. De lo millor va ser La Campana del Albat, cantata escrita exprofeso para este concierto (de qualsevol cosa en diuben un concierto) por el Mtro. Goberna. Lo qu' es ab aquestes Cantates, no'm gobernard pas. El clou sigué sens dubte un Himno d la Caridad escrita exprofeso para este dallonsas por el Miro. Casadó y ejecutado por 120 seiioritas de ambos sexos, vuy dir, de ambos idiomas. Alió es de primera, espatarrant súper abundant, sobrant, sortint, entrant y... fugint. El gran maestro Casadó ha demostrat qu' ha arrivat à la etat de casarse; té mèrits contrets ab el gran Himno dia Caridad. Maestro Casadó; para este Himno, si que se necesitan alforjas. Tot lo demés, un bunyol. Se varen cantar quatre cansonetes de la Narcisa Freixas, dirigides pel Mtre. Pujol, que varen ferfàstich. iTs claro; en cataldn; iqui hdsligo! deya una aristòcrata. Ypucs, que quieres esperar de un maestro del Orfeón Cataldn, li responia sm sefíora mamà... Y haurien sentit com, mentres se cantaren Ics xamoses canso ns de la Freixas, di¬ rigides per En Pujol, la aristocràcia xerrava de bo y millor. En cataldn /què hdstigo.' Oh y de un maestro del Orfeón Cataldn, y música premiada en la Fiesta Catalana. Resultat: un grraan concierto, nn parell de centes persones y un benefici de quatre pessetes y mitja pera 1' Orfanato. Himno d la Caridad. Dirém com el pagès: menos tovallons y més pollastre. Més caritat y menos Himnos. Al vespre Un verdader concert & La Wagneriana. cCal qu' en parlém- Era à La Wagneriana; ja n' hi ha prou; havia de ser un concert. Total, donchs, del diumenge: mati y vespre: dues esculptures de marbre. Tarde: un munt d' escombraries ahont En l'ujol y la Freixas y una trentena de senyoretes que no parlen cristiano hi havien deixat unes pedres precioses que 'Is concurrents no varen sapigner veure. Com poden veureho aquelles senyores que deyen al sortir: Nitla, no I' adelantas y les altres qu" al tranvia, deyen: Nocaberemos. (Histórich). K. ta. lA-. iiiPATRIA!ll Mireusels els obrers, mireusel aquest poble que pugna per redimirse, per redressarse del ensopiment en qu' ha caygut, víctima de mortals cops qu' una ma traydora li donà anys enrera... Ells no parlen d' odis, no parlen de revolucions en que la sanch obrera corre pels carrers. Ells no 'n parlen d' ar mes de mort; no donen crits ferestechs de guerra... Ells tenen un sol sentiment en son cor y aquest dona lloch als seus actes: el de fer la pàtria gran, hermosa, rica y plena... Per aixó s' acoblen en escoles, per ferse dignes de Catalunya, per poguer dir arreu ab lo cap ben alt: ""Jo soch català, jo arreu vull escampada la llevor germinadora de la tolerància, jo soch fill d'una terra grany molt noble... „ Mireusels els obrers, s' acoblen en centres per escoltar 1' autorisada paraula dels oradors, aquelles paraules de germanatge que fructiquen al endinzarse en sos cors aixecant un himne à la Llibertat; ;miréulo ben bé aquest poble! vosaltres polítichs sense cor, els que per un plat de llenties vos veneu lo benestar del poble, miréusel el poble català, miréulo aquest jovent, miréulos als obrers catalans de cor, las detesten les paraules que vosaltres vos poseu à la boca. Ells ab tot fan la revolució, la gran revolució; més la fan d' un modo bellament grandiós, la fan... jcantantl... Arreu grapats d' obrers s' ajuntan en co llades pfcr cantar, unint llurs veus, ab les veus harmonioses y delicades de les donzelles y dels tendres noyets que també anyoren jorns de benhauransa... Vosaltres els vegereu aquets chors, sentireu aquets cants inspirats per la Pàtria y I' Amor, en vostres orelles resonaven los ecos atormentadors de les cançóns qu' al es dinzarse en vostre cor— si 'n teniu— vos feyen extremir, no ja de goig, com s' extremeixen les ànimes tranquiles y serenes, sinó de ràbia, de despit, perquè en vostres cervells vos semblaven qu' aquells cants eren crits de venjansa contra vosaltres, qu' eran lo càstich que ja anava à prepararse... Y aquell home insigne, aquell home que'n moments d'extasis cantava la Pàtria, aquell gran Clavé, també 1' haguéreu odiat, si y 1' odieu encare perquè sa llevor dona fruyts ben profitosos y per aixó heu provat de destruhir la seva obra, perquè aquells cants eren escrits per una ploma impolsada per la Pàtria y'ls obrers extasiats per llurs mateixes canturies, mogut son cor per aquest sentiment aymen y aymaràn encare més à Catalunya. Més'ioh, no n' hagueu esment nobles coristes d' eixes serpents verinoses! [Canteu sempre, sempre; ompliu els ayres de cants dolcissims, entoneu les cançons que vos cantava vostra mare quan amorosament vos bressava y barrejeu los vostres cants ab els cants de les fàbriques y de la remor del riu y del repich de mall y enclusa y tot junt, tot barrejat ab la eterna cançó de la Natura, lent un grandiosisim concert, saludat ém al sol que reixirà explendit y hermós, expandint llum clara y vivificant, expandint la llibertat, expandint la vida... y ressonarà un crit potent com lo tró, joyós com canturia d' aucellet, sortit del fons del cor de tots rrosaltres, un ferm crit de iüVISCA CATALUNYA!!! Makbl Clausblls Nostres enemichs Ab motiu de la solidaritat nostres enemichs arremeten contra el Catalanisme ab més sanya que may han empleat contra la República. Pera aquesta vegada s'ha cambiat de cantarella; el calificatiu de reaccionaris, sembla que ja l'han deixat de recó, per massa gastat y perquè ningú s'ho creu: y are ens acusen de ser enemichs de la península. iPero aquesta gent saben el significat de la paraula enemich? Segurament que no, ja que ella implica un desitj de perjudicar, y nosaltres may hem trevallat pera perjudicar à un altre, sino pera'l benefici propi y de tota la humanitat. Si'ls catalanistes ens proposéssim xuclar la sanch y els diners de totes les demés regions; imposar nostres particulars lleys y idioma à altres paissos, ahont resultessin complertament exòtiques; procurar que nostra Catalunya visqués ab l'esquena dreta, mantinguda graciosament pels altres: si nostre propòsit fos que 'Is catalans ens repartíssim els empleus del Estat ab complerta exclusió dels naturals d' altres nacionalitats; es à dir, si nostre programa 's pogués concretar en el lema d' "His pania pera els catalans,, allavors si que 'ns podrien motejar d' enemichs de les restants nacions ibèriques; pero no hi ha res d' aixó. Els catalanistes sols volém disposar de nostres particulars interessos, per medi de la autonomia integral de Catalunya vel reconeixement de la personalitat jurídica catalana, y aixó solzament pot ser calificat de amor à Catalunya, may d'odi pera ningú. iEs que aquets senyors creuhen que 1' amor à Catalunya es sinònim d'odi als altres? Si es aixfs que ho diguin que'ls contestarèm. iElls sí que'l senten l'odi à Catalunya! May, durant les molt#s vegades en que hem sigut desatesos y ultratjats pels polítichs y per la prempsa, han aixecat sa veu en nostra defensa, y en sos discursos may's posen à la boca 'I nom de Catalunya, ni tant sols pera cubrir les apariencies. Per ells sembla que Catalunya ni tant sols existeix; aquella frase d'en Sagasla de que "no hi ha regions,,, els ha agradat tant, que sembla que se la vulguin fer seva. Malgrat el tenir nostre idioma amordassat, nostra llegislaciò preferida y estar excluits de tots els càrrechs públichs, tant dels grans com dels petits, com si no fóssim prou aptes y dignes pera desempenyarlos; mentres hi ha regions que disfruten de ses particulars lleys, y tenen son particular idioma reconegut com à oficial, may, absolutament may, han combatut als governants pera felshi veure que aixó sembla que indiqui una inquina envers Catalunya. Els catalanistes prediquém la igualtat de totes les regions, y per contes d'acusar als autors y sostenidors de la actual desigualtat, ens acusen à nosaltres. [Nosaltres enemichs de les nacions ibèriques! dls què son? Aquets mals catalans, enemichs de Catalunya, per la que may tenen una sola paraula d'amor, y que ab sos fets y ses paraules sols procuren destorbar son desvetllament, à aquets també 'Is hi haurèm de preguntar qui son y què's proposen. Y à aquets altres, lerrouxos petits, que ens han plogut del cel procedents d'altres terres, y que atrets pel ràpit encumbrament del seu mestre, venen à nostra terra à conquerir un fàcil prestigi à expenses de la bona fé y de la pau dels catalans, com els antichs aventurers acudien à Amèrica pera acumular ràpides fortunes, també 'Is hi dirém que aquí volém homes que trevallin y que Barcelona no es Xauxa. Y diuhen que la Solidaritat se proposa destruhir à n' En Lerroux. iPobrets! No som nosaltres els que 1' hem destruhit, ha sigut ell mateix. Ab sos articles El al ma en los labios y Mi evangelio, ha fet més en contra seu y en benefici dels catalanistes, que tota la nostra propaganda. Avuy dia tothom que tingui sentiments lliberals y democràtichs regoneix que qui tals coses ha escrit sols es digne de figurar entre 'Is reaccionaris, y que son nom y ses doctrines son incompatibles ab la democràcia y ab la república. Y nostre poble es democràtich per essència, y si de moment qualsevol xerrayre de plassa pública el pot enredar, com que aborreix la mentida, aixis que coneix que l'han enganyat, abandona als expendedors de medicines, que enverinen per contes de curar. Aquets senyors defensen un mal plet. Si haguessin predicat la tolerància, el respecte à tots els modos de pensar, la verdadera llibertat, tal vegada seria un altra cosa; pero predicant 1' extermini de tots els que pensen diferent del seu amo, cada dia se desacreditaran més. Uns y altres, els que son d' aquí y 'Is qne han vingut d' allà, laboren contra nostra llibertat; y de tots junts cal defensarnos. Are que sembla que un vent de germanor circula per tota la terra catalana, arremeten més fort que may contra 'Is sentiments del poble català; pero també nosaltres hem d' estrènyer nostres rengles y aprestarnos à una enèrgica defensa. Nosaltres som els defensors de Catalunya. Ells sos enemichs. Veyàm qui guanyarà. R. L U. A n' els catalanistes ens passa una cosa semblant ó igual que à certs homes de l'antigor. Quan donaven à coneixe qnelcòm bo pera la Humanitat els sortien una pila d' entre- banchs. El mateix Cristòfol Colon, descubridor del Nou Mon, fou tractat, com se 'ns tracta à nosaltres perdonàm, de boig. Hi ha la diferencia de que nosaltres som quatre, segons els sabis, yell era no mes un y que si ell descubrí un non mon, nosaltres havém descubert la manera de curar el malestar de Catalunya. . • . Rosendo Carraü (Obrer del Pori) FILOSOFIES Pera que un poble pugui fer surar sos ideals, es à dir, pera que un poble pugui triomfar, es necessari, indispensable que aqueix poble existeixi, car si aqueix poble no existeix, si no s'ha format encare aqueix poble, -;cóm se vol que lluyti y triomfi? Es ío mateix que volguessem qu' una sombra triomfés. íts aixó possible? j En aixó dirà algun dels llegidors ;donchs no hi ha poble eh tota nació? Jo contesto negativament, no hi ha un poble en tota nació. [Ah! si en totes les nacions hi hagués un poble iquan diferenta seria la sort de la humanitat! No hi ha poble en totes les nacions, y aqueixa es la més gran qüestió qu' el home deu discutir; aqueix es e! més gròs problema que 1' home deu resoldre; aqueixa es la mes gran empresa que 1' home deu assolir. Quan un país, una nació no té poble, es precís crearlo si's vol assolir un bell triomf. Y com se crea un poble? per medi de la HHió: es prei^ que 'ns fem tots un en una i"n ciència. intenció, enTin pensament, en una con- Es precís unirse com els bons germans s' uneixen, com s' uneixen la mare y '1 fill, com s' uneixen els que "s proposen assolir fins idéntichs, com s' uneixen els que bellament s' aymen. Es precís que hi hagi un vincle que 'ns lligui, una aspiració que 'ns cridi, un convenciment que 'ns apoyi, una rabó, una ànima, una fraternitat, una germanor que 'ns uneixi, que 'ns enmalli com si fossem anelles d' una mateixa cadena. En cas contrari no hi haurà poble: hi haurà molts ciutadans, empró no hi haurà pais: hi haurà molts elements socials, empró no hihaurà societat; hi haurà materials, mésno edifici; hi haurà individuos humans, empró no hi haurà humanitat. Car les mulli tuts no son rahó: el nombre no es prou. Els grans de sorra son molts, son infinits, y ni pensen, ni obren, ni senten, ni esperen, ni triomfen. Les pesses y els ressorts d' una màquina també estàn units empró no produheixen, no funcionen sens una forsa motriu. Y aqueixa forsa motriu en el càs de la creació d' un poble, deu ésser una idea, una esperansa, un sentiment, un amor. Els catalans ja la tenim aqueixa idea, aqueixa esperansa, aqueix sentiment, aqueix amor. Comprès està tot en la reivindicació de la personalitat catalana. iPer què, donchs, homes de bona voluntat, aymadors conscients de Catalunya, no 'ns unim tots, en un sol bloch pera anar contra 1" enemich comú? ;Per què diferencies de criteri 'ns allunyen y entorpeixen nostres esforsos, alegrant als nostres detractors, als nostres tirans? ;No es una sola la senyera que volém triomfanta? ;No es un sol el punt ahont volém arribar? {Per què no hi aném tots junts en gran aplech, en grandiosa manifestació, donant al mon mostres de solidaritat y enteresa, de germanor y voluntat? {Per què ha de destorbar el nostre pas la confosa veu de les relligions y la remor esclava de corones y gorros-frigis? i,' na cas faràn els pobles avensats, els que miren el nostre desvetllament y les nostres Uuytes, al veure que 'ns empetitim en unes coses tan mesquines, tan baixes? {No es una