LA TRALLA r L' amo de los sucesos diu que ha arrivat pera estudiarnos. El nostre Gnom se cuydarà de girar la agulla pera que no pugui tornar. Cops al bulio Una vegada eren uns cómichs molt dolents, tant, que & tot arreu allà hont se presentaven A fer comèdia la xiulada y la pluja de tomàtecbs era segura. Com que no sabien altre ofici y com que la gana no admet rahons, se reuniren en junta pera buscar un medi pera que el públich els aplaudís; y efectivament un d' ells tingué una idea genial que tot seguit posaren en pràctica. A la primera representació aue donaren, quan s' iniciava la xiulada, y els pebrots y tomàtecbs comensaven à caure sobre les taules s' adelantaven cap al públich y ab forsa cridaven: jViva Espanya! Viva etz. etz. Y efectivament la xiulada tingué d'acabarse per por de passar per espúreo. Aquest cuento, per cert bastant vell, m' ha vingut à la memòria al veurer la campanya sense solta que fan els antisolidaris y en particular els cacichs de Badalona. Ells portaren à la ruïna la vehina població, fins al extrém de deixar la caixa municipal buida de rals y carregada de deutes, puig tots els diners se llensaven en banquets, xirinoles y negocis bruts; y quan tots els homes honrats de Badalona s' aixecaren contra tanta vergonya, y els espolsaren de 1' Ajuntament, inaugurantse ona nova era de moralitat y de bona administració fins allavors desconeguda & Badalona, surten ab un manifest firmat per una junta de La Liga Popular (així en castellà deu fer més popular), junta que no se sab qui l'ha ellegida pero que tothom sab oue son els cacichs, en fa que en lloch de defensar la seva desastrosa administració quan mangonejaven aquell Ajuntament, sols saben dir que ells, els cacichs, son los buenos catalanes de Badalona que han sido y serdn buenos espanoies y tot es parlar de la pàtria (deuhen voler dir el seu ventre) y d' insultar als ac tuals moralisadors de la administració municipal de'ls que diu que son cuatro miserables incapaces de comprender lo que es la pàtria els. ets.. Pero, senyors cacichs del meu cor; sino 's tracta d' aixó, lo que habéu d' esplicar es com vos ho vàreu fer per quedar à deure à la ratlla de 280.000 pessetes entre la Hisenda y la Diputació provincial y 180.000 pe ssetes més à la Companyia d'ÀygUes, à la del Gas y à varis industrials. Y com es que malgrat estar tant endeutats vos vau gastar aprop de 5.000 pessetes en banquets y cigarros ademés d' una infinitat d' assumptes que fan una pudó qu' empesta. Aixó es lo qu' beu d' esplicar, y lo que '1 poble de Badalona desitja saber. Lo contrari es fer com els cómichs del cuento. Tres titolats obreros (?) republicanos revotucionarios van publicar una protesta en el progreso afirmant qu'ataquen à n'els oradors del mitin obrer del Comtal, per haber íet (segons ells) afirmacions contraries al bon sentit y à llurs ideals. Pero s' han trovat ab lo que no esperaven, es à dir ab una invitació pera que compareixen al "Centre d' Estudis Socials,, del carrer de Ferlandina pera que demostrin la llur afirmació, devant de la comissió que va organisar el citat miting. Pero ja veuràn com no compareixeràn. Tant si son obreros uuténticos, qu' ho duptém molt, com si gasten trampa y carton es tém ben segurs que callaràn com uns morts, y si intentessin sostenirho el mateix lerroux els hi ordenaria que s'estessin quiets. La conservació y foment de la ignoràn¬ cia v inconciencia es un mal que no vol soroll y als homes que juguen ab la bona fé de part del poble català els hi convé l'aislament d'aquest pera evitar que'ls hi arrivin ayres sanitosos que 'Is hi podrien curar la ignorància ab que viuhen. Per aixó no han acceptat may controvèrsia ab ningú, à n' els quefes no is hi convé y'ls demés no sabrien que dir, puig l'únich que'ls hi han ensenyat es fer escàndol. Y fora d' anar à armar escàndol ja no saben fer res més. En el progreso tenen tanta barra pera falsificar telegrames com pera afanar y timar articles. El dimecres, dia 25, publicava ab tota la barra un article del Octavi Mirbeau que havia sortit en el número corresponent al 22 del passat Juliol del Despertar Hispana de Buenos Aires, com à original d' en Litran. un lerrouxista dels que 's diuhen federals. Pero El Poble Català del següent dia posà de manifest 1' engany, publicant costat per costat 1' article original d' en Mirbeau y el que firmava en Litran pera que '1 públich comprobés com eren exactament iguals. Devant d'aquesta agafada el progreso ha sortit dos dies després ab un punt dels seus: ha dit que'l nom de Litran era un erro d'imprempta, y que'ls caixistes havien posat Litran per contes d'Octavio Mirbeau. — Tal vegada els teus llegidors s'ho empassin que siga una errada d' imprempta, perquè de més grosses se n'han empassat, peró ningú que tingui sentit comú podrà pensarse que un caixista com pongui Litran per contes d'Octavi Mirbeau. Paraules tan diferentes, y dugués per una. -; V com es que essent d'en Mirbeau no vas fer constar que era copiat del Despertar Hispano, com es costum sempre que's reproduheix un tema d'un altre periódich? tOue també va ser un erro d'imprempta? ; Y has esperat dos dies pera rectificarho? iVaja. alante! R. I. U. TuetadeT Un suscriptor, teixidor, de Bilaireny ens pregunta com ho pot fer per» enviar originals iens* ray de i 5 cèntims- Li dibém, y ho dihera als demés, que posant: Originals d" impnmpta poden venir ab segells de 'L, pio 'I sobre ha de venir obert. Precisament I' abüt de remetre originals ab sobre tancat, ens ha obligat k posar la nota qne 's pot veure al acabament de la Cartera de comunicacions, • •• D' un telegrama d' allà dalt: «Esta manana se ha inundado parle del barrio de las irjurias, ahogindose gran númeio de gallines. > I Descansin en pau els redactors del Ejérdto >' Armada 3 Ejército Espaiiol. •** El dimars passat ab motiu de ser primer dia de visiu, de que disfruti en Manau y'ls que tingnerom la sort de poguerlo saludar, la presó Model se vegé forsa concorreguda. Entre 'Is molts visitants y diferentes ofrenes ab que se 1' obsequií, hi havia ona representació de la Reyna dels Jochs Florals de Sabadell d' aquest any qne li porti una hermosa toya. En nom del nostre amich agrahim de tot cor tant delicat obsequi. • * e A Gracia ha quedat definitivament constituhida ona Asscciac.ó Obrera Nacionaliata. Aixó ancare qu' en lerroux se bellugui. Dissapte passat tingué lloch 1' inauguració de la Font de la Mu lassa i Sant Josn d'Horta, quin acte comtitulii una veritable manifestació patriòtica per 1' esperit catalanesch de que estigué revestit. Ens en felicilém y no cal dir que aixó significa una vegada més I' importància que van adquirint els nostres ideals en tots els moments de la vida catalana. Forsa lluhida resulti la festa celebrada el passst diumenge al Centre Autonomista Catali de Sant Gervasi en quina en lloch preferent se dedicà un afectuós recort i la memòria del Dr. Robert. Es necessari que tothom segueixi per iquest camí aprofitant totes les ccasions pera fer una ratificació dels nostres ideals. Demà passat tindrà lloch à Piera un meeting de propaganda catalanista orgaoisat per distints elements de la comarca. En el mateix dia se 'n celebrarà no 'altre à Canet de Mar en quin hi pendrin part distingits oradors de la nostra causa. Junt ab aquestos sa 'o celebrarà un altre à Begas en quin hi parlaràn propagandistes de totes les tendències autonomistes. ^Que't pensaves que dormíem, lerroux? Els catalans residents à Méxich ens envien ona extensa carta dooantnos compta dels insults de que son objecte eo aquelles terres per part dels castellans. En la matteixa hi enclouhen ona ferma protesta contra la trasllació dels presiris de Ceuta, y ens relaten la mala interpretació que allí's dona al nostre moviment. La veu dels nostres germans té de ressonar en La Tralla pera que tots pogué m péndren lo que vulgàm y pera satisfacció dels cors que anyoren la Pàtria. Un periódich que 's publica à Granada baix el litol de La Publicidad ens envia un B. L. M. pregantnos que publiquém uns solts que ab el mateix acompanya y en qoins se demana que tota U prempsa del estat escrigui cartes à n' en Romanones pera que deixi en llibertat als periodistes presos, entre 'Is que, segons diu, hi ha dos redactors seus. No publiquém els solts perquè no tenim lloch. No satisfarém la seva peticii perquè no crayém en el bon èxit del medi que proposa, encare que, segons ell «El coode de Romanones es un demòcrata de notòria rectitud y mny amigo de la prensa etc. etc.» • • Dies enrera en la Colònia de les Filatures del Ter, de Manlleo, des senyoreta de Valia Sociedad volgueren ridicolisar la sardaoa. Ab dit fi se disposaren i ballaria agarranlse ab dues noyes que's prestaran i far à'inconsulilades. Mes al poble que ab ver antussiasme la ballava formant la simètrica y germaoívola rodona, s' indignà ab tal estopidesa y sense dir res se disposà à donalshi una Hisso de molos envoltantlos impensadament y deixantlos isolats en mitj del rotllo que alegrament puntejava. Les elegants parelles no pogueren resistir el sotoco J s' escapoliren sense deizarse veurer més per aquell lloch. Que prenguin exemple als que diàriament concurreixin als J)alls públiehs de sardanes y sa sentin indignats pel procedir de certs imitadors dels senyorets de Manlleu. Es precís acabar ab aquesta plaga de prostituidors. • Els nostres llegidors ja dauhen estar eoterata de lo ocorregut à la plassa del Bsnsuccés el dilluns passat. Molts amichs nostres visitaren tot seguit aquesta Redacció donaotoos compte de lo loccebit y pregantnos qoe u parléssim; més nosaltres que no callem may devant dels fets dignes de censors, creyém oportú guardar silenci en aqoest moment es¬ perant el resultat de les ordrea donades pel capità general. Per lo qoe elles determinin obrarém nosaltres. ' ' VIC. y ME. En honor d' En Casanova L' entussiasme regnant dimars passat al redós de 1' estàtua del derrer Conceller de Barcelona, fou major que '1 dels anys anteriors. Les corones y ramells de flors que seguidament arribaven en aquell ll«ch essent objecte de franques y entussiastes demostracions de simpatia significaven ab la barreja de ses procedències Thermós esperit de germanor y solidaritat qu' avuy anima tots els cors de Catalunya. La nota més simpàtica y que despertà majors entussiasmes fou l' ofrena de les dones catalanes consistent en una artística y hermoja corona de metall, testimoni evident del fort caliu de son patriotisme. |Fins à un altre any! Cartera de Comunicacions J. C. 8. A llavors era d' actualitat, després no. — Anlonio Oulirrrex. Vaya, vaya, vaya. — J.B.A. Ningú ho diriB qoe V. (hs tant vell.—/. V. Queden en cartera.— /f. à . M. Retocat y tot resultaria massa fort. — S. B. T. L' idea donaria massa dinen al irobern. — /'. S. (Gaisooa). Ho sentim perquè una flor no fa estin y un article no fa un periódich. — C. B. M. No podém publicar tants versos. — J . T. Ja "s va dir el per qué.— fi. fi. Z. Podria ir de tronco con el Alcalde de Palència. 6 de reaía con el de Pamplona. — fi. P. Es massa entristidor. — fi. fi. Usasa versos. —/.y. Es tant llarcn qoe no pot anar.—/, fi. A. Masses versos. — P. il. fi. Bé; anirà. — il. P. D. No vé; vegi la nota de més avall. — //. O. iAlsa, lunante.'—J. A . P. üo hl hauria temps pera ferho ab la solemnitat que caldria — A. V. N Mi'rcéa.—A .P. A Sn Palufel aniria bé.— I'n Calalan. Ja haurA vist qu' en parlém. Serveixis, sl ho es. escriure en Català: no digni que no'n sab, perquè podríem demostrarli que no ho fà prou bé en castellà. — C.A.JU. Ha fet Urt.— /. 6. No fé.— fi. fi (Snobisme). No podém estarhi conformes. — fi. fi. II. Ha fet tort. — M. C. P Es lluulinia qne no pogui anar. — D. G. fi. Tindria d' acreditar sa personalitat y presentarse, — IMeffO Tomé. Mero 8. S" aprofito. — fi. Clarena. MercM: res Je posar visques. L" article, no va. — l'n labadellenck. No pot ser.— fi. fi li. Ja haurà vist la lletra publicada. — 7. fi. fi. 61 passés li explicaríem el perqnéno's pot publicar.— ií. 0. U. Mercès. Vft.-.v. fi. Queda en cartera.— 7. L. S' en parlarà.— J/. fi. Mercès; ja ho farèm notar.—/, fi. Ha arrivat tart. AL. COVE J. C. (Segnro») — Altius. — J. LI. 0 — L. D. J.— Jan Clà.— I n Català.— J. A. S. (Aucelloto).— R. (Alto mar.)— C. B.— F. B. P — J. LI.- Mateuet. A. I* imprempta R. B. O. Avís als colaboradors Si vénen cartes sense °1 suficient franqueig, no les anirém à rt collir al correu. iNAClONALlSTES! No compreu & les cases qne no tingaln els rètols en Català. CASES RECOMANABLES Joan Llopart y Guasch.— £a Beguda. Taberna y Fonda.— Urgell, 7.— Barcelona. F. Pons.— Camiseria y Corbateiia. — Portaferríssa, 24 y 26.— Barcelona. Isidre Valentí.— Vins, olis, productes agrícols.— Vilarrodona (Camp de Tarragona) Dipòsit à Barcelona. — Valencià, 285. Joseph Viadiu.—Ultramarins.— Passeig de St. Joan, (».— Barcelona. Joseph Perpinyà —Taller de Cerrallería.— Espalter, 4.— Barcelona. tmp. La. RiHAixeaSA, Xucld. IJ. baixos