2 ♦ bAxyjgrr s^gg Tot plorant ... . Sitges: mira altra volta la mort d' un màrtir; mira el plor dels teus fills; mira el dol que cobreix sos cors; y> si tens tan sols un espurneig de caritat plora tu també ab tots els elements. Fes qu' el balanceig de tes palmeres y de tos camps daurats, el mormuri de les ones y [' oneig de la Senyera Pàtria, demostrin que estàs pagant un just tribut al leader de la nostra causa. ' Recorda, poble, la teva fisionomía en aquells temps en q'u' havies perdut els sanitosos colors d' una bona administració y tranq lílitat; recorda aquella claveguera d' inmundicies que t' infestava y 't presentava devant dejles ciutats com una ovella devorada pel llop del caciquisme, y d' aquell estat deplorable passa al d' ara y veuràs que ja no tens qu' abaixar el cap devant de ningú, y tot hermós y resplandent de joya vius sota la protecció dels bons administradors que portaren el remey al teu mal crónich. Mes ay! avuy n' has perdut un d' aquells braus administradors: has perdut En Batlle, y és el que't fa plorar, hermosa vila. ' Sí, Ell ha sigut 1' home de vicissituts nobles, d' un cor obert à totes les necessi - tats, home de caràcter, dret sempre ens els seus judicis. i.Quí li podrà negar i' amor y el sacrifici quan, entrat à la Casa Pairal, aixafà ab sos companys de Consistori el cuch ignoble que xuclava els diners y el honor del poble? iQui podrà negarli les valuoses cantitats sortids ede sa pròpia butxaca - per atendre certs gastos d' utilitat comunal y pel bé y enaltiment de Sitges?... Be prou qu' ho saps y no cal que fassis aquí llarga memòria; tothom ho tè que confessar, fins els inconscients y. perversos, fins els enemichs de la pau y de la justícia. lY després de tant trevall y de tot un màrtíri quedes muda devant d' aquesta auriola d' amor vers els teus fills? Nó, Sitges, nó; dona. una prova d' agrahiment: vés allà à sa tomba y dígali tan sols un mot de reconeixença; dígali que jamay t' oblidaràs dels bens que 't dispensà, que jamay t'entregaràs al qu' èll et deslliurà, y segunit el camí qu'ens ha trassat sabràs obtindré el llorer de la victorià. ^ 'Mes d' aquèst llorer ofereixenhi un brancam ben florit y grava en el bell mitg de ton cor 1* objecte de T. ofrena; ■ que ses verdes f ullas conservin sempre la frescor de vida, qu' el cuch ignoble no hi rosegui jarnay son cos, que no enteli jamay sa resplandor, que no el profani... Sitges: no descoratgis may; en els moments de engunia recorda sempre el finat, recorda sa virtut y sa noblesa, segueix punt per punt sos exemples, y aixis tindràs la conci.encia sens mcubàa y no ofendràs al nostre malaguanyat leader. . Sitges: batalla sempre com En Batlle; no 't perturbin.les farses dels malvats; pensa qu' ab amor y sacrifici',' 1' home 's guanya una memòria inolvídable-. Aíxís ho ha fet el nostre gran patrici; femho donchs també nosaltres . s. S. De Ja meva cartera En Mitjans en evidencia En 1' atiy 1893, 1' avuy concejal En Joan Mitjans y Julià desempenyava el càrrech de Secretari de la Societat de Boters d' aquesta localitat . A conseqüència d' haver sostingut dita societat ma haelga, aquésta ocasionà un esquirol anomenat Gc'roni Camps (q. p. d.). La Pederació de Boters comptava allavors ab un periòdi'ch:_mensua| denominat «El Eco de Obreros Tònéléros de ia Región Espanola» en el que hi colabpraven tots- els afederats. Nostre concejal, que en aquell temps es titulava socialista, es diu qiie també hi enviava alguna que altra correspondència a la tal publicació, y en una d'élles va mortificarse tant y tant al esmentat indivíduu esquirol, que aquést anà a em.pendre a n' En Mitjans, demanantli explicacions... armat d' una' gruixuda pessa de bota. Mes En Mitjans, ab la valentia que sempre 1' ha caracterisat,'si bé no "s vegé ab prou ànim pera escoltar lo que podríem dirne interrogatori, en cambi va tenir valor de sobres pera citar judicialment al referit individúu . Vingué I' acte del judici conciliatori. El Sr. Jutge, que era D. Sebastià Sans Bori, prou instà a n' En Mitjans pera que perdonés a qui 1' havia insultat...; pro jtot sigué en vàl Les paraules del Sr. Jutge feyen conmoure a tothom; a tothom... menos a D. Joan Mitjans y Julià, qui, donant proves de posseir un cor mes dur que una roca, a cada insinuació de pau y concòrdia- del Sr. Jutge repetia, ab veu grossa que ressonava per tot menos en la seva conciencia: «Si vooosté noo faa justícia, hoo tiraarée aa Vilaanoovaa... Si voostée noo faa justiciaaa, hoo tiraarée aa Vilaanoovaaa...» Y allavores, és clar: devant la terca actitut y cor insensible d' En Mitjans, el Jutge va veures precisat a castigar al obrer Geroni Camps, condempnantlo a vuyt dies de presó: això, gràcies a la magnanimitat del celebèrrim redemptor... de la pàrentela. Proletaris!: l' ignominiós fet que acabo de ressenyar és un fet verídich, positiu; y ja veyéu de quin modo posa al descobert a aqueix fulano que ara vol ferse passar per regenerador del poble. Atesos tals antecedents del subjecte de marres, ino us ho sembla que si éll arriba a ésser arcalde quan els successos del passat Juliol, no hauria quedat ni sol obreí" tranquil a casa seva?... UN OBRER Florileglo A los refinados martirizadores de honradas exístenoias, dedico el ramillete que, pensa,ndo en éllos, he formado con florts cogidas en el jardín de nuestra literatura: El calumníador, como la arana, teje friamente la mortaja de su inocente presa. Echegaray. Hay seres tan abyectos, que se ensanan con 1 1 cadàver de su pròpia víctima, gozàndose en la infàmia de turbarle la paz aun en el sepulcro. Avellaneda. Con toda la repugnància que inspira, el asesino vulgar es menos odioso que el asesino moral. Del caos de las negaciones de su alma, se destaca una cualidad positiva de que también carece el otro: es valiente, expone su gaznate, cuando no su pecho, en tanto que el segundo trabaja à cubierto del Código y à honesta distancia de la víctima. B. Ibàríez. Hasta en el crimeh se admira la influencia de la civilización. El asesino de encrucijada se despoja de su manta > de su punal, y vistiendo levita y calzando guante blanco esgrime su lengua viperina y su pluma envenenada. Su cobardia ha progresado tanto como su perfídia. R. de la Parra. h. éllos, pues; à los refinades martirizadores de honradas ezistencias, deseo l»rgos anos de vida, y que un destello de conciencia nazea en su alma tenebrosa, para que un remordimiento salvador le» regenera. T. Barcelona, 31 de Marzo de 1910. be caramelles Anys hà que Sitges trobava a mancar l' impresió agradosa qu' en lo jorn dé Pasqua es frueix al portar- ' nos les ombres de la nit algún regust armónich que 's destria en la solitut serena. Sitges, que anys passats havia vist brillar la trassa del malaguanyat Mtre. Esteve Català, avuy novament tróva aquell caliu anyorat, al recrearnos ab música nova y fresca com els brots de verdor ufana que 'I bon tenips ens dú: música inspirada allà en les penyes grises de Montserrat, que 'I fill de aquell mestre, I' Antón Català,' ens ofereix. Perxó hem vist tot lo poble revolt pera jutjar el trevall dels dos .mestres, En Torrens y En Català; mes, sens deixar de reconèixer les notables condicions del' primer, cal confessar que 1* últim d' élls s' en endugué la gentada tota, la qual s' empenyia pera millor sentir les armoníes que de son « Himne » n' eixien . Son «Himne» es fort com la joventut que's redressa valenta; son «Himne» ès gran com qui desitja lluytar. Motius hi hà, d' originalitat hermosa, d' un gust y efecte sinfónich admirables; y en tot éll s' hi veú la mà d' un- mestre que imprimeix a les notes un sentiment vibrant assadollat d' armoníes que deixen Ja traslluir 1' home,- el compositor de demà Perxò el felicitem, encoratjantlo pera que sovint ens deixi fruir música com la que feu sentirnos en la nit de Pasqua. manuel GIBERT MIRET El coro "L'EscarpinduM" Contra el nostre desitj, per falta d' espay no podem ressenyar ben extensament la visita que per Pasqua feu a aquesta vila el coro humorístich- de Barcelona titulat «L' Escarpindull», del qual hem rebut »ua carta suplicantnos fem públich el seu reconeixement envers tot Sitges, , per les moltes atencions de que '1 mateix sigué objecte. Arribat aquí en el tren de un quart de sis de la tarda y rebut pe'ls de «La ünió Sitgetana», passà a saludar seguidament a la primera Autoritat localj a la oit va pendre part, siguent molt aplaudit, en el festival benéfich celebrat en «El Retiro», el qual donà un producte líquit de 75 pessetes a favor de les famílies necessitades de la població. Al endemà al matí, anà al pintoresch Bosch d' En Bruguera a ferhi una suculenta esmorsada, durant la qual regnà molt d4 entussiasme y és feu un respectable consúm de vi, bonhumor, ali-oli y butifarra, (que tot plegat diu que va a tretze), pronunciantse al acabar el xeflis inspirats brindis quasi tots élls del tenor, si fa o no fa, del que a continuació transcribim; recullit sobre '1 terreno; Si no fos que H ventre 'm bull y estich espès de cervell a causa dèl batibull que (m promou el moscatell aqui dins entre ós y pell', actuant de boca-moll jo ara hi posaria el coll per fe1 un discurs de gran brill glosant sens moure soroll la vida al bosch, del conill. Mes... renuncio a tal trevall, per por de ferme un embull y armà1, un gros tarrabastall, y sols crido ab veu de gall: [Visca H nostre Escarpindull y Sitges, y el Toll y el Tall!... De retorn e' coristes visitaren el «Cau-Ferrat», el Cementiri y altres llochs notables de la població; a là tarda brenaren a 1' era de can Milà y en el últim tren retornaren a la capital, molt contents y satisfets^de la seva excursió a aquesta vila. NOVAS La faltà material d' espay ens obliga a guardar pera el número vinent la publicació de la llista dels minyons del actual Reemplàs declarats soldats, ab la seva classificació corresponent. També 'ns veyem obligats a deixar de publicar en aquest número, ademés de la Secció d' Anuncis, una amplia ressenya de la manifestació pública en pró del Tractat comercial ab Çuba. Com de costum, ahir, vigília de Pascuetes, fou portat Nostre Amo al domicili dels malalts y impedits que ho solicitaren. * En nostra parroquial Iglosía el dia de Pasqua van cülebrarshi ab tota explendidesa, els divins Oficis de ritual, als que hi assistí una Comissió del Ilm. Ajuntament presidida pel Sr. Arcalde, D. Pere Carbonell Mestre, Tenim el temps cambiat: 1' alegre Primavera, fent traició a la seva bona fama de riallera y gentil, de cop y volta se 'ns ha tomat més malcarada y antipàtica que'l mateix Hivern. Durant tota la tarda del dijous passat no va parar boy un instant de plóurer, de Uampegar, de tronar y de fer un veutot de mil dimonis 3. a 0] 73 m I . * 73 €