optimistes, com es manifestaren a Vilanova el dia de ' la proclamaeio. ' ■ Els delegats, en número de trenta, foren obsequiats pe'l Sr. Bertran ab un expléndit dinar a la «Maison Dorè» durant el qual regnà el major entussiasme. ♦ En el domicili de|D. Pau Barbé, . tingué lloch diumenge prop passat una reunió de federals, pera la proclamació de candidat en el districte de Vilanova. Els reunits, que no arribaven a la dotzena de frare, varen proposar acceptés la designació de candidat el Sr. Barbé. Aquést s' hi resistí valerosament; coneix prou bé la situació del districte pera entrebancarse en tal empresa, que no és, segons deyen entre si 'Is representants, deies que produeixen beneficis; ha tastat repetides vegades 1' agror de la derrota, j? pera fer papers ridícols, el «patró aranya» de Vilanova, s' estima mèsun home mès acostumat a rebre... decepcions, y aquest home es en Rubau . Aquells representants del lerrouxisme vilanoví, {perquè molts dels pobles del districte,' no estaven ni sisquera individualment representats), no hi estaven conformes àb la designació. Aixó ès tirar a perdre el partit, depèn els uns; aixó ès fer el joch dels negres, deyen els altres; hauriem de buscar un candidat «més moderat», en el dir, un candidat que no renegui tant. Hi va haver una unanimitat perfecta àe parers, tan perfecta, que la meitat dels reünits marxaren a llurs cases y pobles, proposantse no intervenir pera rès en aquestes, eleccions. En Barbé, pera encoratjar als reunits, els hi digué que a Vilanova guanyaria 51 candidat federal, y els reunits varen pensar que si fós certy eii Barbé no renunciaria «la mano de Dona Leonor.» »: .f Di-mars al matí estigué en aquesta vila el candidat radical Sr. Rubaudonadeu, acompanyat del Sr. Barbé y altres. Tots plegats visitaren al quefe de! Julianisme, la Redacció del orgue del mateix, del carrer, de Saní Bartomeu, «defensor de los intereses morales y mate- . riales, y eatólico \sin: reservat ni disdnffos*; a Don Ramón, y a un altre constcuente, qu'encare deu guardar dúes pistoles de pistó pera engegar al honoral·le dé ara y cacich. en els ditxosos temps de les disbauxes, aquells mateixos temps en que eren de moda les cèlebres dances «Antolin el Facineroso» y «Antolín el Criminal». ' Segons nostres informes, sembla que va arribarse a un acort, respecte al apoy incondicional que deuran pres.ar al diputat del renech; per lo que, aixís com en les eleccions municipals les dretes del Julianisme arrastràren les esquerres, aquèstes ara, en justa compensació, arrastraràn les dretes. Per lo tant, resultarà un espectacle curiós, ...y indeçorós, contemplar com individuus pèrteneixents a la Junta d'Obra parroquial, o la Confraria de la Verge dels Dolors, o a la de La Minerva, apoyaràn entussiàsticament al candidat radical que fa pública ostentació dels seus ideals antirelligiosos. Un dictamen interessant «Ilustrísimo Ayuntamiento: La suscrita Comisión permanente de Fomento, para cumplimentar el acuerdo municipal de 22 de Febrero ultimo pasando à informe deia misma una proposición firmada por los concejales Sres. Mitjans y Llauradó, sobre convocatòria de un concurso para levantar en la Ribera un édificio de nue va planta destinado à gran Hotel, ha examinado detenidàmente dicha proposición y los demàs antecedentes necesarios. Sin duda reportaria grandes beneficiós a la localidad la construcción de un Hotel en la Ribera, instalado con explendidez y con todàs las comodidades que pudiese apetecer el viajero mas refinado y exigente, Y el vecindario en general, y a su frente el Ilmo. Ayuntamiento , cumpliría una patriòtica misión dando las mayores facilidades' para que alguna empresa poderosa se decidiese à levantar el lujoso establecimiento. Pero el Municipio no posee terrenos edificables en la Ribera, ni puede ofrecer otras estimulantes ventajas para determinar la inversión de importantes capitales en la construcción de un Gran Hotel. Los únicos terrenos disponibles que tiene el Municipio son los del Pinar; pero ceder parte de ellos para la erección de un edificio particular equivaldria à destruir aquel hermoso sitio publico, creado para solaz del vecindario. Ademàs de que el suelo inconsistente del Pinar haría precisa la construcción de costosísimos cimientos para el edificio que debiese levantarse y, por lo tanto, cediendo aquellos terrenos ningún beneficio se proporcionaria à qu'ien tuviese que edificar sobre ellos, porque debería edificar sobre arena. Los Sres. firmantes de la proposición dicen que el Ayuntamiento podria «dispensar al dueno los derechos de edifieación y el arbitrio de cloacas» y aíïaden luego que debería «liquidar de todos modos el importe de los derechos, arbitrio y cesión de terrenos referidos, debiendo ingresarse en cinco anualidades iguales, à partir del segundo ano en que el Hotel se haya inaugurado.» Los Comisionados que suscriben no aciertan à hannonizar los términos contradictorios que se dejan transcritos, porque es imposible dispensar los derechos que se han de liquidar de todos modos. Mas, prescindiendo de tan manifiesta contradicción, hay que tener presente que el arbitrio de cloacas no puede dispensarlo el' Ayuntamiento, porque el respectivo contratista es quien lo perclbe hasta haberse réintegrado totalmente el importe de^ la cloaca de que se trate, y en la Ribera, por haber una sola linea de edifieación, la amortización del importe de las cloacas es mucho mas lenta que en otras vias. Quedan los derechos de edifieación, para ofrecer en el concurso proyectado por los Sres-. Mitjans y Llauradó. Veamos, pues, la probable cuantía de tales derechos. Tratàndose de un gran Hotel con honorés .de monumental, hemos de suponerle una extensión superficial de mas de 200 metros cuadrados , que constaria de bajos y dos pisos, que tendria una espa ■ ciosa tribuna y una torre ó linterna sobresaliente unos diez metros de la altura general del edificio. En tales condiciones, de grandiósidad y magnificència, seria de aplicar la tarifa màxima vigente, y en su virtud los derechos de edifieación de la planta baja y los dos pisos importarian .... 180 pesetas ; los de la tribuna (màximos) ... 50 » y los de la torre (10 m. sobre alt. gen ) ' 60 » De manera, que, en total . . . 290 pesetas .es lo que como màximo importarian los derechos de edifieación del gran Hotel, y esto es lo único qíie podria ofrecerse en el concurso que los Sres. Mitjans y Llauradó proponen . Si se tiene en cuenta que pn gran Hotel en las condicienes que los Sres. proponentes indican requiere la inversión de respetables capitales, se 'comprenderà que seria irrisorio quererlos atraer medianté la dis.pensa del pago de 290 pesetas, que deberian ser liquidadas, de todos modos, en un plazo de cinco anos ó màs. Y màs irrisorio seria aún semejante ofrecimiento, hecho à condición de que «el Municipio »tenga derecho à fiscalizar los pianos y su desarrollo, »asi como se destine realmente la nueva construcción »à hospedaje de familias forasteras». Si el Municipio se hallase en pròspera situación econòmica, podria estudiarse la concesión de un pre - mio digno de la entidad ofertora y del objeto à que se destinaria. Pero- en atención à las circunstancias críticas por quà en la actualidad atraviesa la Hacienda municipal, y en vista de los otros motivos expuestos, los Comisionados infrascritos tienen el honor de proponer à V. I. se sirva desestimar la proposición pre ¬ sentada con fecha 22 de Febrero anterior por los Sres. Mitjans y Llauradó, sobre convocatòria de un concurso para la edifieación de un Gran Hotel en la Ribera . Emperò, V. I. acordarà lo que màs acertado considere . En las Casas Consistoriales de Sitges5, à 19 de Abril de 1910.— La Comisión: El Alcalde Presidente, Pedró Carbonell; José Parera; Francisco 111; Claudio Mas y Jornet, Srio.» flls católichs sitgetans Dia de lluyta s' apropa pe'ls qui, tenint creencies fondes y sanes, adoren a Deu y '1 serveixen, sentint al ensemps en son cor un amor sant y noble envers la Pàtria, y també pe'ls qui's mofen y blasfemen de Deu, ultratjen y assessinen a sos semblants, enrunen y sequeigen la propietat; donchs avuy no són les eleccions una lluyta d'un partit contra un altre pera la defensa d' una ó altra forma de govern: avuy és la lluyta del mal contra '1 bé, del error contra la veritat. Pera contrarrestar 1' empenta del partit que fà la guerra a Deu y a la Pàtria devem juntarnos tots els quj defensem el bé y la veritat formant el panit oposat; tots els qui professem idees sanes devem formar contra, aquesta tempesta malestruga del mal unà forta muralla anomenada Acció social catòlica, y com sia que en aquésta pot ferli un gran dany la política ò obtenir de ella un gran benefici .«els católichs no devem abandonar en mans' dels nostres enemichs el govern y 1' administració dels pobles. Mes, pera conseguir aquella unió, 1' Acció social catòlica, deuen els bons sacrificar les opinions privades y les divisions de partit, donchs el bé còmú ho exigeix: devem unirnos pera apoyar als candidats que presentin més garanties, sia la que sia sa filiació política, pera la Religió y la Pàtria.» (Cardenal Aguirre) . En nostre districte dúes són les candidatures: la del Sr. Bertran y Musitu y la del Sr. Rubaudonadéu. Ningú de sà criteri pot negar que '1 Sr. Bertràn y Musitu sigui católich, com tampoch que ha trevallat molt pe ll districte en les llegislature's passades, Del Sr. Rubaudonadeu-, en cambi, ^què se'n pot dir de bò, aixís com a católich que com a català? No's pot en conciencla donar el vot al segòn, ni fer propaganda per la seva candidatura, donchs aleshores donaríem als nostres enemichs el govern y la administració dels pobles; aleshores defensaríem als enemichs de Deu y de la Pàtria, y si algú que tinga ó aparenta tenir sentiments relligiosos, fà propaganda ó dóna '1 seu vot al Sr. Rubaudonadeu, digauli: No ets católich. t'A vosaltres católichs sitgetans ya tots els qui teniu bons y rectes sentiments, vos endresso aquestes ratlles. A 'votar tots com un sol' home al vostre candidat, y si aixís no ho feu sereu responsables devant de Deu y de la Pàtria defensant qui ultratja vostres sentiments religiosos y patris. ' • F..DINI, Pvre. Tirant la blanch El Pillin ha escrit unes ratlles indecentissimes volguen t ofendre al digne ex- Diputat à Corts y actuat candidat per aquest Districte, nostre amich D. Joseph Bertràn y Musitu. El Sr. Bertràn és d' aquells que saben dir al pa, pa; al vi, vi; y al lladre, -lladre. Vetaqui de qué plora la criatura. . * * * En la darrera sessió de 1' Ajuntament s' havia de votar un dictamen relatiu a les famoses obres fetes sense autorisació per la hormigmta de D. Pepe, y la Presidència, ab molt acert, feu llegir y cumplir i' article 106 de Lley Municipal,, que disposà siguin secretes les votacions quan se tracti d'assumptos referents als meteixos Regidors o a persones de la respectiva família. En Malhumor refunfunyà que 'n protestava, perquè això may s' havia fet, y preguntà si la Lley Municipal s' havia fet nova desde 1' altra vegada que ell era Regidor. Nó, Sr. Mitjans; nó, Sr. Malhumor! La Lley no és nova, puig data del any 1877. Lo nou és el respecte à la Lley. El gran Conculcadór ja no pot desnaturalisarla. ^Comprèn? : Ademés; refresqui, Sr. Malhumor, la memòria, y li serà fàcil recordar qu'en mèrits del esmentat artiele 106 molles vegades 1' obligaren a retirarse del Saló de sessions per tractarse assumptes dels seus parents. ...destituïts, I' ex-Sccretari Julià y 1' ex-consumer Andreu. * * . Que no s' han enterat de la sensacional denuncia? Noi. . Donchs, esgarrífinse. En Malhumor (ja deuràn haver notat qu' En Mitjans en totes les sessions sembla tenir mal de caixa! ó mal de barra, a jutjar pe'l malhumor que sempre gasta), va presentar una emoció per der als Tribunals a la digníssima persona que ara ocupa I' Arcaidia. El motiu fou 1' haver permès, el Sr. Arcalde, què de las Forques se 'n tragués pedra solta pera la via del ferro-carril. L' Arcalde havia prèviament explicat o I c : 3 < (D X o ü