flNT XX « * * Núm. 968 : Sitges, 15 de Haig dç 1920 : m Pueus de Suscripció: SITGES : trimestre, l'íbO pessetes: ESPANYA: anj>. 7 otes.: AMERICA: id.. 2'50 pesos (or> Anuncis. Esqueles, Remesos i Reclams segons tarifa establerta, i a preu convencional. REDACCIÓ i ADMINISTRACIÓ: Parelladas, n.0 24 Telèfon n." 3Ò7 Els treballs es publiquen baix la- exclusiva i esponsabilitat dels i espectius autors: No 's retornen els originals. boctrinari patriótíç . Català- : Si mai la temptació de Pensa, català;- pensa en Ja resmancar a aquest manament: FlDE- .ponsabilitat que contraus devant LITAT A CATALUNYA, t' assetjava, de ies generacions que t' han de esfòrça't per a lliurarte'n en la succeir. Vetlla, prudent; que. els contemplació mental de la teva teus nets, i aquells que d'ells naivida dintre ía Història. Aquèsta xeràn, no puguin acusar-tè. Pensa serà la més saludable meditació que avui ès traïció a la Pàtria tot que podràs fer pera reviscolar ta refús, tota abstenció, tota indifesomorta consciència. Car ^quí serà rència que mostris .per les. seves aquèll que dévarít la mala nome- coses. Pensa que la teva immortanada no reculi? ^Quí voldrà que litat, la teva nomenada, depèn, eh T esdevenidor pugui dir-se de com la teva vida, dels teus actes, ell : "fou 1' asçassí de sa nissaga, . Situat ja en aquesta Vall de Josael demolidor de sa pàtria que re- fat que' ès la Història i esguarda negà'de.sa parla, s' esforçà i tre- si pods estar-te entre els tetis amb ballà, per uns .misers diners o el cap alt o si l'has^ de tenir cot. ; honors, contra els seus, i sembrà I que: aq.uest espectacle et sigui d'espines el camí de la seva des- ensenyament que 't meni a' no cendència"? cercar altra immortalitat que aque- jOh , les negres immortalitats lla que t' honori a tü i als teus. dels que trairen, d' aquells que Algú, que se't dirà arborat per renegaren la llur raça, 1' espaven- grans, ^dilatats ideals,- objectarà a table infern que ès perpetuar-se i . ton ardent patriotisme la petitesa viure per un- tan vil record en la del propòsit. Tu sabs ja, calatà, memòria dels homes ! ' la falsetat d'aquesta opinió! Tu jQuànts i quants dels que així sabs ja les serioses raons' que se són reflectits perla Història paga- han donat contra ella: Tu sabs ja .rien amb 1' anorreament total de que Pàtria i Humanitat no són la seva eternitat I' anul·lació de pòls oposats, sino ideals compa- son damnBt record!' Mes ja tot ès tíbies. endebades; car el jui de la Histò- (Les Pàtries són els plats posats ria ès com un espill' o una tinta a, la taula de la. Humanitat.) inalterable contra el quaj rès h» I sabs, també', com una Pàtria pod. I clamant aquelles paraules no 's mesura per 1' espay, sino deMacbeth: "iot l'occeà de Nep- pel temps, que ès possibilitat infi- tú no podrà mai rentarme la sang nita. d' aquesta mà... ni tots els per- Una petita, geomètrica compa-. fums de 1' Aràbia endolcir-la... rança t' aclarirà això : ès la de la empaitaràn, els maleïts, i voldràn circumferència, què, sigui quina abimar en va la llur nomenada sigui l'ària que tanca-, mideix sem- inesborrable eternament. pre 360°. Sessions de l'Ajuntament . ORDINARtA DEL DIA 5 ' La presidí l'Àrcalde, assistint hi tots els regidors que formen l'Ajuntament menps él senpor Bosc. Llegida l'acta de l'anterior, En. Martí i En Planas Robert protesten de la n ateixa per quant es fan velades acusacions contra la minoria nacionalista rn l'assumpte de les Cases Barates, ja que consta molt detalladament lo que diu l'Àrcalde i molt poca cosa de lo manifestat per' ells, moguent-se, amb aquest motiu, gran aldarull entre aquets senvors i l'Àrcalde, el seu cosí i En Duran, que fa de trompeter. Llegit el tròs de referència, novament resulta que's dona als regionalistes la culpa d'anar contra les sudites cases. (Quina barra!). S'acorda haver- vist amb gust la vinguda de l'esposa Jel.-Marescal Joffre amb els seus acompanyants, i la dels felibres del Rosselló, convidats per En Santiago Rusinol, quins es mostraren agtaits a les ' atvncions rebudes. Es dora compte d'una proposta de l'Àrcalde demanant s'aprovi el converi fet amb la societat «Urbanizaciones' de Fernàndez Valdés*, quina dona 5.000 pesse tes per les desferres del Matader, quedant pel Municipi els dipòsits^i utensilis que siguin aprofitables per a l'Excorxador projectat, quines pessetes s' entregaiàn quan et'senyor Fernàndez estigui en possessió de l'edifici. En Planas Robert pregunta si s'ha escoltat al facultatiu en aquest assumpte per a dictaminar si era car o barat. 'Contesta l'Àrcalde que, efectivament s'ha fet així. i digué que là proposta era bastant aceptable. > En Planas Robert vol que's detallin bé les pesses, i entén que'l plàs per l'entrega de l'Excorxador ès molt curt. que acabai à i l'altre encara no estarà fet. En Julià contesta que per això no es .deixatà de matar, emperò no vol ésser més explícit, perquè com En Planas té el veto posat al Matader nou, li ha de parlar diferent dels altres. Degut a això, s'arma un ràpid i viu diàleg, per molts desapercebut, i passat a votació, E'n Planas Robert fa constar ses observacions. S'acorda prosseguir l'alineació del Passeig en forma de conxa seguint el curs de !a platja. Basat amb els plànols aprovats, dels carrers Espalter i Sant- Josep, l'Àrcalde demana autorització pera fer negociacions, en aquest sentit, amb els propietaris afectats, donant-sen compte al- Consistori. . En Marti demana a l'Àrcalde que parli ,-més claret, ja que'f qui ha comprat aquells tèrrenys cedeix part a l'Ajuntament per a ■ 1 ' i erllongació del carrer Sant Josep.; la Carn tera, fent-ho públic per tol arreu, i- lo que ara demana ja ho ha de fer dins el càrreg que té l'Àrcalde. Aquèst contesta que En Màrtí no . rès.i ès molt jove per fer acusacions i qu,ès una c^sa mult complicada i que costant algun sacrifici a l'Ajuntament, ja que afecta a molts propietaris. En- Planas Robert demana es tingui ei» compte que costi lo mes poc al Munic^u ja que'l terrenp ha sigui comprat per a fin i particulars, a I' objecte de ferhi negoc entenent que s'hauria de fixar un criteri e.» aquest sentit. S'acorda 1' autorització demanada en U proposició de 1' Alcaldia. El Consistori queda enterat dels fàllos; de la C. M. de R.; acordantse comunicarlos als interessats. .Es concedeix permís per a modifL» la fatxada de les cases núm. 33 de la K ■ bera i núm, 8 del carrer de 1' Aygua, als seus respectius propietaris D.Joan Robei tt Coral i D.Josep Camps Butí, els quals noobítant hauràn de presentar els. indis ■ pensables plànols. Es dona compte de qtiè D. Antón Com.pa.np ha presentat els plànols de les obres, que efectúa en la sèva casà del carrer de Jesús. S' acorda facultar a 1' Arquitecte muni ¬ cipal per a que pugui inspeccionar leobres un cop llestes per a comprovar sï efectivament se han fet de conformitat amb- els plànols presentats. En Martín demana que s'efectúi el repè ï de lo que 's ven en el Mercat t es repe també el pà que expenen els forners. En Duràn s' hi adhereix, afegint que' E. treball de I' Administrador de la Pl?ç podria ampliarse en aquell sentit pels ijòï Tinents d' Alcalde. . . ' En Mitjans i En Duràn, durant una hor.e no fàn més que parlarnos de panificàdore> i pesades, fentsè pesats de dèbò. Eri Julià també parla quisab-lo pera dir que 'Is aliments són bons í que l'Inspecto,, municipal cumpleix amb el seu deure. En Martí diu que 1' Administrador deí Mercat al procedir a la comprovació del del pes no fa més que cumplir amb u obligació que li imposa el càrreg. En Martin acusa an En Mitjans' de qu pretén tirar aygua freda a là proposta pe* ell feta. Per fi; després de declarar V Alcaldtï que 's procedirà amb energia, s' aprov... lo proposat pels socialistes. No cal dir que avans d'arri var a aquest t. conclusió s' ha perdut miserablement et temps durant una bona estona, perquè poii afirmarse que se ha fet un meeting, con* si ens trovessim a Arbeca. En Martí' Escala es queixa de T abú* que estàn cometent molts propietaris, ete quals sense haver practicat cap refornt^ ü c V X m u 'O ü n S b