BALUARD DE SITGES viatgers pujaven damunt els animals, i cap a Sant Boi falta gent. Hi airbavcn a les de del matí. Allà agafaven la diligència de Barcelona, hi en un parell d'hores, es plantaven a la capital del Principat. Els cotxes s'aturaven al Portal de Sant Antoni, que restava a les muralles que tancaven el raval Barcelona. Un altre traginer que explotava el servei de cavalleries era en Patcaret. Tenia- l'agència al carrer de la Devallada. Feia els mateixos viatges i cobrava el mateix preu de passatge. En Pascareí explotava amb preferència el servei de càrrega. Portava encàrrecs, fruita, verdura del Pla del Llobregat per al consum de la població. Les caravanes cs componien de sis a set muls, segons les necessitats del tràfic. En Pascaret era un sitgetà molt popular, estimat de tothom qui amb ell tractava. Era un home senzill, serAicial/hohrradíssim, com ho eren els pagesos d'aquell temps,, c/cerone gens embafador i fidel cronista de les tradicions i rondalles pròpies de l'encontrada. Quaii feia viatges de Sitges a Sant Boi, sempre anava a peu al costat dels viatgers, que anaven dalt dels muls, explicant llegendes i contalles dels llocs més interessants per on passava el viatger, en la travessia .de les costes de Garraf. . També existí antiguament un servei de cavalleries de Sijges a Vilanova. Anava a càrrec d'en Tasis, que era un terrassà que vivia a la Ribera. No hi havia servei, fix, Els muls només sortien quan la gent els encarregava. Sortien a l'hora que més convenia al vitger, A Vilanova paraven al lloc on el viatger havia de fer diligència. El viatge costava sis rals. Els viatges en mul estaven mancats de tot atractiu. Les bèsties anaven afilerades, sempre al pas, avançant d'esma, i amb el cap baix i brandant. Els viatgers feien camí amb posat d'avorriment ; cs retratava en llur posat el sacrifici de viatjar. Les corrues dé.rauls avançant pels camins eren tristes. Semblava que portessin una colla d'ajusticiats camí del suplici i que abans de complir amb una pena, havien de desfilar per un tribunal on hi havia cares feréstegues, mancades de cor i sentiments, que els dictessin una sentència de tal magnitud que els omplís d'espant i terror. Fins l'any 1850 no es comptà amb modernes vies de locomoció. La primera fou la carretera de Sitges à Vilafranca del Penedès, per la qual circulaven diligències que feien viatges diaris de la nostra vila a Barcelona, i hi empraven dotze hores. Comparant aquests viatges en carruatge amb els que es feien en burros, representaven un avenç molt gran per a aquella època. La segona via de comunicació important fou la carretera de les costes de Garraf, inaugurada l'any 1881, que posà en comunicació la nostra vila amb la població de Sant Boi. Per a aconseguir la construcció d'aquesta carretera, calgué la influència que llavors tenia en el món oficial cl diputat a Corts pel districte, en Víctor Balaguer, que més endavant arribà a ésser ministre d'Ultramar. A més del diputat per Vilanova, també treballaren l'assumpte el Comte de Cheste i el senyor Ramon Estruch. A més del sentit de patriotisme que pogués haver, convenia a aquest la carretera perquè havia de passar pel costat d'una finca que tenia a Sant Boi de Llobregat, i un cop construïda, podia disposar d'una via de comunicació modema pera traslladarsc a la capital del Principat. Tot seguit van començar les obres de replanteig,' a les quals van seguir les de construir la carretera. En el tros comprès entre Sant Boi .i Castelldefels, les obres es van fer amb molta facilitat, però en el corresponent a les Costes de Garraf tingueren el caràcter d'una empresa molt atrevida. S'hagué. de lluitar amb la configuració del terreny-, la ressislència deies roques d'aquelles costes i salvar grans desnivells', en els quals entraven en funcions grans, problemes tècnics usats en la construcció de camins. Mentre cs construïa la carretera es van començar les obres pei a construir el tren de Barcelona a Vilanova i Geltrú. La construcció d'aquesta via fèrria fou deguda al gran patrici vilanoví en Francesc Gumà. Construint les dues ob-es a la vegada (la carretera i el carril), es van poder inaugurar l'any 1881, De llavors ençà, la nostra població s'uni a Barcelona amb dos moderns mitjans de comunicació, empreses que anys abans haurien semblat un somni. . NoticlairB £1 Primer de Maig La festa del 1 de Maig s'ha convertit ben bé en festa de platgeri, en la qual ningú pensa en les reivindicacions obreres. Amb tal motiu i per ordre governativa no treballà a Sitges gairebé ningú, i hom ho aprofità per sortir a fora d'excursió. Els sitgetans de tots els estaments així ho feren, el dia, però no resultà gaire -bo, puix el dematí plogué abundosament i fins caigué calamarsa. Amb tot, com hem dit, els llocs pintorescos dels afores de Sitges cs vegeren molt concorreguts, a la Trinitat era ple. Molts anaren a Montserrat i a Poblet, un grup del Prado anà, en autocar, al pantà de Riudecanyes i al magnífic Monastir d'Escornalbou, recentment restaurat i on s'hi torna a celebrar Missa després de cent anys d'estar boi abandonat. A la vigília a la Casa del Poble va tenir lloc un acte d'afirmació antifeixista, amb varis oradors. Festival a El Retiro L'anunciada festa benèfica que el passat diumenge es celebrà a «El Retiro» es va veure assistida per' una gran concurrència. La reptesentació de «Luisa Fernanda» per la companyia vilanovina fou ben acurada, sobre tot la direcció musical, que anava a càrrec del Mtre. F. Montserrat. El baríton Antoni Sardà feu sentir en els entreactes les prinrícics de les seves facultats als sitgetans, cantant-les romànces de «Katiusca» i«La Parranda». El jove com patrici que està (D o. o c X i— (0 X (13 c o 4) ü i— (0 00 0) ■o a u