ENRIC IBSEN 119 mig d'habitants. La literatura nacional antiga i els llibres religiosos constituïen l'única lectura del poble. Les classes il·lustrades es nodrien principalment de literatura extrangera, i ni a Dinamarca, unida a Noruega per la comunitat d'idioma, es llegien els llibres noruecs. Per fomentar la literatura nacional s'hagué d'introduir el costum de subvencionar els poetes o de procurar-los alguna modesta col·locació. Doncs bé, Ibsen es proposà, malgrat les desfavorables condicions del seu pais i de l'idioma nacional, viure de l'ofici de poeta i autor dramàtic. I no abandonà cl propòsit fins a conseguir-ho. A Grimstad, on treballava com a practicant d'una apotecaria, escriu sa primera obra, "Catilina", que ningú vol representar. De Grimstad passa a Cristiania, i sa segona producció arriba a tres representacions. L'any 1851, jove encara, es nomenat director del teatre de liergen, on estrena vàries obres. Del seu període romàntic sols "Una festa a Solhaug" rep l'honor d'ésser representada a Cristiania. La critica la condemna implacable. De Bergen es dirigeix altra volta a Cristiania per dirigir el "Teatre Noruec". Les obres que hi representà no tingueren èxit. La crítica no cessa de combatre al poeta i el caràcter esquerp d'Ibsen comença a manifestar-se. Escrita una altra obra, "La comèdia de l'Amor", la publica en un periòdic, però no gosa dur-la a l'escena. Havent-se vist precisat a tancar el "Teatre Noruec", no quedà al poeta més que una col·locació de 2.5 specicdaler (140 francs) al mes, que no li foren pagats enterament. Aleshores ja era casat i tenia un infant. Ibsen es trobava, doncs, en una gran misèria, i fou en aquest període d'abúlia i postració que arribà a tenir l'idea de fer-se aduaner. Denegada una pensió de poeta que havia demanat, tornà a sol·licitar del Govern, sense gaire esperances d'obtenir-la, una bossa de viatge. El juliol de 1863, dirigint-se a Bergen, on havia estat convidat per prendre part en les festes de les societats chorals que s'hi havien de reunir, es trobà amb Bjòrnstjerne Bjòrnson, que tornava d'un viatge a l'extranger, i una viva amistat s'afermà entre els dos escriptors. La influència beneficiosa de Bjòrnson renovellà l'optimisme dins l'esperit d'Ibsen, i a son retorn de Bergen escriu "Els pretendents de la Corona". A la fi li fou concedida la bossa de viatge per Itàlia que havia sol·licitat. Els 400 speciedaler en què consistia amb prou penes bas-