166 LA NOSTRA TERRA Perdut entre la xarxa d'aquest món, carreró humil, estàs content de viure amb el retall de cel que dus al front i la mica de sol qui et fa somriure. Només, carreró antic, de tard en tard, culls la passa d'una àvia qui va a missa, 0 la cançó llunyana de la mar com una veu de somni enyoradissa, 1 aquell Divendres Sant, morat i trist, que tanques l'csboranc de tes clivelles, perquè de bon matí ve Jesucrist, braços oberts , palpant tes pedres velles. Xavier BENGUEREL