160 LA NOSTRA TERRA dre com ell, al menys entre les races llatines, l'esperit modern en les formes clàssiques. El marbre del Pentèlic llavorat per ses mans és converteix en estàtua cristiana, i sobre un munt de reminiscències de grecs, llatins i italians, d'Horaci, de Pindar i del Petrarca, corre un jovenil alè de vida qui tot ho transfigura i renovella. Així amb pedres de les canteres d'Àtica llavorà André Chénier ses elegies i sos idil·lis, vantant-se d'haver fet, sobre pensaments nous, versos de bellesa antiga; però bé sabeu que el procediment tenia fetxa. Error és creure que l'originalitat poètica consisteixi en les idees. Res propi té Garci-Lasso més que cl sentiment i, per això solament, viu i viurà mentre duri la llengua. I encara que descobrim la font de cada un dels versos de Fr. Lluís de León i diguem que la tempesta de l'oda A Felipe Ruiz és presa de les Geòrgiques i que la «Vida del Campo» i la «Profecia del Tajo» són miques de la taula d'Horaci, sempre ens romandrà una essència puríssima qui s'escapa de l'anàlisi; i és que el poeta ha tornat a sentir i a viure tot quant imita de sos models, i al sentir-ho s'ho assimila i ho anima amb trets propis. Hi ha una certa misteriosa generació en la bellesa, com digué Plató. El sentit do l'art creix i se nodreix amb l'estudi i reproducció de les formes perfectes. A. Chénier ho expressà amb un símil felicíssim: el de la muller lacedemònia qui, pròxima al part, manava col·locar davant sa vista les més acabades figures que animà l'art de Zeuxis, els Apol·lons, Bachus i Hel·lenes, per a que, apeíxits els seus ulls en la contemplació de tanta bellesa, brollàs de son si, pletòric d'aquelles noves i divines Formes, un fruit tan noble i perfet com els antics exemplars í models» (i). L'eclosió del geni líric de Fr. Lluís de León, amb els assaigs í temptatives preliminars, podria ésser estudiada, seguint l'autor de Horacio en Espana, en quatre èpoques: imitacions toscanes, traduccions de grecs i llatins, traduccions bíbliques, primers assaigs originals i època de completa maduresa. Sembla lo més probable que, amb el predomini que l'escola italiana aleshores excercia, Fr. Lluís de León s'hagués d'iniciar en la metrificació per les imitacions toscanes. A aquesta època pertanyen vàries traduccions de Bembo i de Joan delia Casa, una admirable cançó imitada del Petrarca i alguns sonets, dels quals el qui comença: "Àgora con la aurora se levanta..." (i) Menéndez Pclayo. Estudiós ilc crítica literària: Uc la poesia mística, discurso tic entrada en la Kcal Acadèmia cspafiola (1881).