10 . OCCITANIA Lo Pastor prega a Pan fer Fredtrich Mistral Mon cabal, blanchs anyells, cabrits, cabres lleteres janen, aia, a P abrinh de le^ verdes sureres, y al énseíupB que di-l llop y de l'aygla mon ca les gnarda, tornaré, oh Deu, a snplieà, a tu, Deu que domines aquesta soiitut, perquè sembris lo goig, la pau y quietut a mon cor per les penes y sofriments retut. Oh Pàn, Deu del terrer, acull mon homenatge, jo porto a ton altar dos bresques y un formatge. Oh guayta piadós de nostra vida dura, tu, que existeixes ja de quan la vida dura, oh Pan de peus de cabra, a tu vinch a pregar, no pas al Alt Tronayre oi menys al Lluminar, ni menys al roig Arès, príncep de les Sirenes, qui fa nedar pel mar peixos de totes menes, oh, tu, que vius tranquil dintre lej paus serenes. Oh Pan, Deu ben-volent, acull mon homenatge, jo porto a ton altar dos brt-sques y un formatg*. Oh guarda misteriós de les prades gustoses, oh, tu, que per los camps y les cimes nevoses, oh Pan de peus de cabra, los jorns de gran calor vas conjurant l'esteria segons lo rit major, í«s que mon escabot trascant a la aventura trobe't llfcpol brinet y la grassa pastura, oh, ta que'ls secrets tens de la Mare Natura! . Oh Pan, Deu benfactor, acull mon homenatge, jo porto a ton altar dos bresques y un formatge. Oh mestre po lerós de la Terra univers, tu que saps per lo clar de tot l'engany divers, oh Pan de peus de cabra, encantador sabent, que cantes dins la brisa y brames dins lo vent, fes que lors que sonant la dolça xirimia mon cant lo preferit a tots los altres sia tu que'l sagrat Syrinx vas inventar un dia.