CGITANlfl Revista Literària e Sociala de las Terras de Lenga d'Oc |[nnada 1* ® |oloza-|ar£elona, |efc#l 1905 ® |[.0 2 En Màxim Gorki y les revoltes del poble Rus Perquè, quan les idees noves fan més via, hi ha sempre qui vol deturaries, com qui preté tapar ab les mans una estrella, creyent que si ell no la veu ningú la podrà veure? Tot sovint, quan se parla d'en Tolstoi y de ses doctrines d'amor y puresa, los qui no les emenen diuen per menyspreuarles: «Es una ilusió y res més.» Aytals ilusions són més vives y afalagadores que la realitat y deuen serli preferides Més val viure ab lo cor plè d'esperança que girar los ulls envers la veritat trista y esferehidora. Malgrat l'avenç cientifich y malgrat l'eacepticisme qu'arreu domina, avuy encara busquem dins les ilusions lo sentit de la vida. Hi ha un reyalme indestructible, meravellós com un món allunyat en l'espay, cap ahont va I'« sperit abans de dotlliurarse de la terra. Mentres existeixi aquest reyalme, que no's pot perdre may, inútilment s'ajuntarà la crudeltat ab l'ignorància, pera desfer l'obra de l'amor. Ara meteix ne tenim una prova en la presó d'en Gorki. Pera venjar la desfeia del seu exèrcit y la seva humiliació, lo representant de l'autocràcia russa's desfoga en lo sokol, lo falcó pelerí que passava prop de ses grapes y que no havia fet més que cantar la lli¬ bertat per ells y per los seus iguals. L imperi més gran del món, lo que era exemple y model de les ventatges del centralisme, quasi bé s'enfonza als primers colps deia destral revolucionaria. Los soldats del Tsar, envilits y vençuts per l'enemieh armat y poderós, malmenaven a cops de fuet y de fusell a obrers desarmats, a dones, infants y vells al començar la gran manifestació pacífica del 22 de Janer. May s'havia vist una brutalitat, una bogeria com aquella. La Revolució somniada per en Tolstoi y escomesa per los travalladors russos, los nacionalistas polonesos y finlandesos, era ben diferenta de totes les altres. Fins hi havia'l desitg de convèncer a ne l'autòcrata de la necessitat d'assolir certes reformes. Eren profitoses per ell y per los altres y li donaven forces pera seguir la guerra o quant menys pera firmar una pau honrosa. Al devant del estol sença armes, hi anaven dos homens que'l despotisme també ha perseguit, malgrat llur qualitat de relligiosos, y aquestos homens portaven santes imatges pera acreditar que llur intenció era bona y pura. Potser aquest procediment semblarà inadequat y fins grotesch als terribles