li Aquelas Monianhas ! . . . Alceu els alls al min que ara'nn sepira s'acobta'l dia que serem tots uns Joan Maragall Aquela montanha al aut orizou, Aquel Canigó que, de ma finestra, Vezi s'arborar devers ma senèstra M'ajuda à cercar masahiors ont son. Aquel mont Tabòr ont i a Mont-Segur, Aprèp jorns de dól e de felonia, Auzis resontir cansons d'armonia E de dols esper, jos lo clar azur. Aquela cadena antan tota en fòc A servat quicòm de sa luzor bluza, E, de Barcelona endusc'à Toloza, Acò's l'esplendor 'de la lenga d'Oc. Aquels fiers acrins capelads de néus M'an pas empachad de faire abrasadas Als bons Catalans qu'an miunas pensadas... Se son abaisads, los monts Pirenéus! Lengadòc teu