•-NY I H NUMERO I 3ARCEL0NA 15 OCTUBRE DE 191 1 PMNTEISME ^ LITERflTVRfl Y ART o ■ ■ 'ARI ; _ T: Els sinqulars anecdòtics. I: Alfons Maseras, ptr VUcil Viàa].— Divagacions tota el pòrtic, per Carles Kahola. — La presencia, per Joan Puig i Ferreter. — Üònes. llibres, feu 1 homes, per Joseph M.a de Sucre.— D'art dramàtica, per Francesc Recasens. — l£xta«i, per Ricart Ballester. — De l'nHiiperion» de Hürdelin. — Uns ulls, per •; Plàcit Vidal —Càntichs de delícia a l'estimada, per Joan Malagarriga GRAVATS de Nonell, Canals i Biosca. E LS SINGULARS ANECDÓTiCHS. I: ALFONS MASERAS. PER PLACIT VIDAL Va per tu, amich Maseras; va per tu, xundador y ànima d'aquella revista genialment anecdòtica que's nomenava Aubn y que si se'n va anar a les aigües del Leteu més aviat de lo que era de pensar, no va ser per falta de voluntat en els seus colaboradors, entre 'Is que s'hi va comptar un deliciós anecdotista (qui no mereix perdó de no haverse ocupat de u després de la publicació de Ly Adolescent) inventor d una poetisa francesannglesa, de retrat encara més deliciós; .1 per tu, cor ingènuu que una certa vef. ida temies no ser cregut al fernos a sa'.,àv que havies anat a veure'l Rhin (tant somniat en les poesies de Goethe, d'Uhland y de Heine); va por tu, jove refet yiie a hores d'ara deus boulevardejar gentilment per Lutèce en compan)' ia del teu inseparable Juvenci, y potser pensant en l'editor de la teva rèplica nietzcheana L'Arbre d» Bien et du Mal, o sigui Les memoires d'un cintque. Es ab tu que jo avuy inauguro aquesta original secció, ja que tu vas arribar a ser el més conegut 57'1 més celebrat dels anecdótichs que van començar a evidenciarse ab l'aparició de Joventut y sobretot de la pròdiga Catalunya Artística, y han anat desapareixent o perdent el caràcter d'ençà del trionif del sufragisme en nom de Solidaritaf./'I-: . _•> No's tracta de censurar à ningú, com tampoch de convertirnos en incencer de algü, en aquest temps que per motiu de haverse transgiversat l'art en manifestació política y per obediència d'haver de afavorir a l'adepte de la colla o de ferir tant a l'independent com a' l'enemistat, entre nosaltres s'ha donat plaça a Tartarí en la consagració dels elogis, y pel descrèdit que ja arriba a tenir tota censura crítica s'ha fet cèlebre 1' intencionada paradoxa de que no tit lo qne's menyspreua es bò. Sols ens proposem estudiar l'origen de certs caràcters o temperaments a travers de curioses, molt curioses anècdotes, recordant fets 3' converses desgranades en somnis que alguns han anat realisantse y altres han mort sols havent tingut un moment de existència per poder de l'imaginació. Aquí's parlarà de coneguts y també de ja desconeguts, si en aquell moment de aspiració hi va haver alguna cosa digna de ser avuy esmentada, y es presentante a tu que ara descorrem la cortina de aquest immens escenari per hont aniràn transcorrent les figures del nostre recort, personalisant lo que podem dirne un co-