"El Poble Català,, — EHlluns i de setembre de 191 3 Psr Cà la Cimal es flín. Ou* aix^ de que hi hagi éescaiàfnLs tfi« mal trobin rts ben fet I kfue sennire (maJi«rKn de tortwm, ét com tf*, per *> correnl isi ningú eri (4 cas En eif, partits po.llte qae intervrtien fe «nua pól^ica, el nombre dels <{ue malcar beu creix en raó din^'a dels Iliomes que BCIUÍ* partit lé amb Investidura poi«ilar. \lo ■MMtt - per qué negar-ho? — Jii ha ha- r vegades que. he /.inlel J» «««va veu la dais (pveixosos, i casi senxprc he cndat Irtr*. | mes mluB queixa-!, corn mes Jiou í-s lat eic corrriigionoris que han ouupel càrrec púWic Serú perquè aieshores es veuen bum ks Mevea deíetcions, aeri perípie*! paril té drc4 a exigir-ios-hi mes que no quan son pocs que I ropresenüa. Ai«ls, doiics PBri, no salainenl noiexlranjra, sinó <|úo troím noH jwat en raó (i fuis el^ima vepi-ka's ajuda en les se^rs dla'iihes·, qufl hi hAgi un o.u'a !.'( que por naps p ^>er no'rs, digui mal d'un ÍOU oorreli^onari recilor o ^«'jat, i si pot ser RgnDf uiilior. Als wlíltnglii, als que anib son esforç i íd ■eva a« c ó oonnibueixcn ■ manienir un pertU, (a ^o únic quels queiu ; el ||r«t de dir nui deüs seus represenlonts quau creuen quo aques*s noi» porten nom deurien. Aín lo que ja no troba Flirt fo^it en raó és «pic hi un osüadA, que no ipertenei- xenl a un porilt, no oontrilnjinl .por a rés ai sou sosenirnenl, no havent pas.sat pels trétizi;» dolorosos junt amb tols ets corre^ tó>niiriB, d'unit derrota, o j ei 1 d eyría grossa d'irna vk^oria, no havent anal mai, garrol en UÍÓ, a ])e^r o a fer-se pegar J>er aquell poa ül qiKin l\idversarl l befa o el voJ redwir a pi*; es aregtri no obshinl bmb el ílret de cciwimir, i mes encara de donar orientacions als homes d'investidura pofiular de aqiidi partit al qual no perleneix. I això enmra hi ha menys drei a (fcr-lio, qutuí lo rador, ens ho du amb un deix agre-dolç. barreja de kftrtuw i dVonti, que oorprén I fa íplórar. Peró home tíb Oen, loBel^DiTi oJ (H-ns de I"''. F. N R, barregi's en 're Is nostres, procur' (pie aquefls el han iU*f a municijiel He B . K-el ona o de ta nacional ns.·aimMeisto S laflili (ksio'niq\»i tant com vnj^jui contra'fls re^dors, oonlrals dipu^ts. contra Is «leaders», eon'ml diari, onníra le» orientacions polí(Éques del partit i con traís que fan que tLngiiin desCTtipnys els entasiastes! Si no ho fa alxfe, val mes jcpie (ho dieixi córrer, que cregui, si 11). F. N. R. & efc Beus homes fracassen, vos'é podrí dormir bon tranqu l que la conciencia TK$(Ü pesaríi. Aíxís, doncs, no's posi cnp pedm ol fCge. 1 ftdcmés, per qué no diu qnit és Vostéi Per no oompromé're'R, segurament? Es nàs'ima que no'ns (figuil nom I Vadret-a, puix nieshorcs, quan fos c4 moment de maríar on'enacions li passaríem Un recadoi fn-j seu domítiü. Vegf's, irfró, la caria que hem rebot i que junt amb les quartilles que l'acompanyen, publiquem a cotuüiuació : «Senyor Flirt. Estimat MHyor i amic : Fa molts anys qu» Herbert Speticer digué escrivint a un amic literat i periodista: «Mentrcs hi hagi tai sol lesctor dels teus articles escriu-los. perquè són útils», ^'s'dic això a mena de preàmbul, perquè jo soc un fervent llegidor de «Per Ca iJ Ciutat X diu...». No cal afegir, doncs, que'ls vostres articles són útils. I dit això, acompanyo unes quartilles de ooses de Ca la Ciutat, que conec per l'amistat que m'uneix a empleats de tota classe, i que crec poden ésser poroentades per vos. Ara, vos matdx sou a fer. — E-. de Bara.dat.» LES GRATIFICACIONS. — Uft A/un'amerü com el de Barcelona accorda en sessió pública — fa dos anys — que als peons de brigada que treballessin en dies íps ius cobnarfcn doljle jornal. Era una compensació lògica, oi ?, però ínis ara irrealitzada. L'accord és ferm, la cob ran ça no. L'Ajun'anwit de Barcelona ac corda, en sessió púbhca també, que per a afavorir als obrers, els emploats a la secció de cèdutos trebaJÜn diumenges i dies festius, mati i tame, i que com a hores extraordinàries seràn legoncguts aquests trebails. Passen els anys 1911-12 i 1912-13 i ds empleats de ccduks no n'han vist Que rincamplin*nt dels acoords municipals és tant patent, sobre tot quan aquells afavoreixen al peix menut, que ^'s fa irresistible. un cèntim. L'Ajuntament de Barcelona accorda sosotannialmení «i octubre de l'any passat repartir a cada un dels humils em pSeats que no guanyen cinc pessetes diàries, la quantitat de 15 pessetes, i eom a setembre dí l'any següent i Jes estrenes encara són a repartir. Això és l'anvers d'una medalla. Ara ve'l revers. Hi han barcos estrangers a la vista? L'Ajuntament d&«cguida vota i troba mil o dos mil pessetes o quatre mil per a obsequiar ais forasters. Ara diuen que M. Poincaré vindrà a Barcetona i que seràn votades cinquanta mil pesseíes per a obsequiar-lo. Les pesseíes se faràn oste. Si sobre aixó s'afegeixen al Ires punts no previsloH, fntntinenl naixeràn complioacions nu íikQroses. Es convenient que hi hagi .bona fé i ganes veri'aUi-s d'ik ha obrers que entenen que si el potatS vol efue IÍC Ai garantitrin les 3(XH) hores o l'any, en cauvi als obrers kuubé .se U hiuricn dc garantir, es dir. assegur.u-Jos-hL IreLe^ duranl les tres mil hores duran! lot l'any IVr altra {«art hi tia ptitrons (piv' vn renusai els irehalls amb condxaons meíll extranye?-, sense donar l'augnteiií pro|oisional, por exemple. D'nquesa iitn.er.i é& MiifossibU' epic s'arribi e la solució desitjada. Aoabarà'l oonfkie.le por cansament «Ic les dugués paris, peró do-xan! darrera seu umi Harga «PEtOtS d« confSrtcs qu»' sorlirin u ,1a ilum oontíniEUiverrt. „ „ ^ • , i·six'iem que'l dia d'ann ens a(alrt « aclarir il·ii»oó''nrta I altavon veurem gamamos las ho ras de descanso tan to los que trabajamos a desta jo como e jornal, el tan to por ciento les proporcional para el destajista al objeto de que si antes con las e^lhoras ganabe 20 pesetas, ahora con 60 horas gana ki □asma canddad que antes de la hueiga. Por mda que haya algi«>os patronos que hayan concedido d 10 y el 12 por 100, no ha de Senir esta concesión que hacen «sponfàneamente para imj*>neTla a los demàs patronos que sólo se anerien taxativamentc al decreto. Como me propongo escribir alguttas cuartiaas mas eólo me nestp decir qu© d parrono que no cumpla dobc denunciàrsole al MffiV governador para. que le knpoíiga el correctivo que merece, y nos otros, dando ejemiAo de buen sentido, procureanos ganamoe la simpatia del pueblo en general. — Mauricio Puig.» A t£La Constància )3 Ahir al local de l'Agrupació Obrera, Jri hagué mol a animació durant tot al dfa. Ai Ipiatí i ((«rl de ja tarde, eoncorregueren oilí gran nombre de dones que anaven ja recuKàr els carnets per a pistificar la fondiedó de sòcies de «'a Cons^mcía» i per a saber lo que havfci de far-se avui Les ordres eren dc que s'anés a treballar de bon mati, peró a l'espec atiNa de lo que vingués. , No muniaxen >es consegütnS discusions sobre jto fornia de trebaiJar la Jornada i sobre 'Is prmsfels. E^ls comenloris dc tot arreu. Lo raaiaix que's disculía ahir a «La Consteneró:, era lema de converses i de disiusons a IfS aceres del Con'inental | de la Maión Do/é ^- Pcró lo que me» ens cridà llitenció fou una conversa que sentírem entre uns obrers que dó' U fen acsilo-actanien'. l'i senyor Francos deuria averiguar !o |qUc hi ha de cert en la (conversa que posalarcs pogiiéae'm sentir. Hi ha coses que d'ésser oerSes no poden passar sense ur^dur correctiu , que de no ser ho és pre»-fs uestruir lu Hegenda al momen:. No és possible 'que certes coses es «hguin in^unemenl, si és (que stien ili' I anem al fet. Ks el cas que l 'altre dia Una {de les paparres de I .\gnii>ació, aparegué dibuixat aimb ginx un ca;, do mor, i^ota una llegenda qirc deia : «Ens hi ca...» I deien els |jiue dücultan quo a IVntrar la policia fi veure d dibuix i la llegenda (que segons pemWa ert una mofa a una de I es íun'es de la (Casa) VB creure que era una alusó als Bgen's de vigilanda i mana treure lo de Ha pdearra Dcsivrés un dels jioliíies en forma^n oit dura, es dirigí a alguns dels presen's 'fent-los grans menuees, retreien t fets succeïts a Montjuic i en ds seus fcasos, i els «alaboç*» «ue en aquella for alena hi ha buids. Sotre aixó fon, segona es deWjfinoll jjreu lo que di^ié lldudit polieta l NosaKr», a pes a. per a no eaverinar la mte^tió DO còlem noms, retolem uns fets i peu Arals senyors Francos, Mflte pftui sigui, tenen to paraula. El compliment del Decret Avui ta fabricació de taxits, del senyor Puntí I C.», siiuada en el carrer d'Amalia, i en lu qual treballen 300:obre«, obrir* ües seves portes. ' , ■* ' Ptró segons semtb no ho bra «mb les condlidons precises del Deere', sinó que So es domrén CÜ tenis per cent propor«»onala a fes hores que's perden. L'Espanya Industrial Les obreres de iTapanya Indus'rlafl, es reuniren ahir en gran majoria, arco maní acceptar les 3.000 hores amils. I na eomfcaió que no estava «níornic amb ILÍXÓ viàtà al senyor l·ianeos per a ]>roles(arVlc l'accord, paró no aigué rebuda. Es creu que dtla fàbrica enge^ni avui matorx. La reunió de delegats La reuraó ajo sirv»nd. . a maiavi- Donem les niés expressive; grades a la lla para los patronos que nic«an toda ^nientada comissió per lafendó que reimejora a sus esdavos I presenta l 'en viu del llibre. C0« d ya gasiado recurso de las coa J ' Hlj6^ ^22*? 1raÜlcs.i8cnK« ÒUM ^-tnrarcuana i Femàndea; d quefe dd Cos M^ídic Municipal i d quefe de la guarda munidpal i altres personalitats. Quan esrigucreni congregats en d Palau de Belles Arts unes 20 colònies, el senyor Jmcal els dirigí la paraula, donant la benvinguda m sentides frases, remarcant j^los-hi l'obra d'amor quej realitza l'Ajuntament i nniportanria que la matdxa, té en d seu aspecte higiènic i social. iDonà les més complides grades, als professora que han cooperat a la direcció de 'le^Colonies, així com també a tots els Ique ihan Eociçloiiic FoiiÉr La Costa Brava &i d progTama-iti.nera.ri, que pepartdx l'Ateneu Endclopèdic Popukr, organitzador de l'hermosa excursió, a més d'intereasants fotografies dds llocs que's v» tarin i de detallades infonnadons sobre Sant Feliu de Gtrixo's i Palamós, s'hi publica una ben escrita Informació sobre la nostra fcnponderabfa Costa Brava, la qual ens plau rpproduir traduïda i frajgmentartament. Diu així: En ella hi està comprès tot d litoral .do ta provincià de Girona, des de Blanes fins al cap de Cfervère, en plè golf de l .ió. IXsprès de Sant Fdiu de Guíxols queden enrexa Blanes, Lloret, i Tossa, que en ton cap i en les derivacions d 'aquest, "ofereix les més originals pereeeptives. El mar, en ses lluites amb ds rocams és'unlincaiv sable creador d'tneants. Al sortir de Sent Feliu do Gnixols, s'ovira Palamós, a la qual aegueí»cn els caps de San Sebastiàn § de Baiona, sembrats de pnitorewiues cales. S'arriba a La part oriental de l'ampli golf dc Roses, d'una bdlesa hd Iònica sorj'renent. Lea Mles Mledcs, ofereixen l'aspe1 tc d'una mev nada dc grans catacis. Le« muntanyes de Montgrí — al peu de ks Hfuals desemboca'l Ter — é en l.i part*>posta, renlajjat Pení, aeniWcn guardes que vetllin por la seguretat dei golf. En S'm ampIMbn circuit, viuen diverses pobiacions pescadores! pols, Estartit, La Elscala. Sant Pere Pescador, ROSÍS. Els rc«es d'Eínpiuvs, po sats al descobert en res cents i importants excavadons, ennol·ldxen d paratge amb ít-o- augusts records. A la sortida dd golf da Roses, ds contraforts dd Peni, formen una capritxosa successió d'accidents: cales, caktess grutes, montíeufe, iDots, bancs d'arena, qtie constitudxtn un «éritaUa poema de panorames. B mar i les penyes, han creat un conjunt de meravelles que's distingWn per la bellesa de les fornvft C la tfiafanitat dds reflexes. Passat d cap Nofeu, amb son cavall Bernat, i a l'altra buida de la punta 'de Calas>an5. sonuiu Li vila de Cadaqués. I fins al cap de Creus ds accidents S belleses de la costa's multipliquen, oferint h les embarcacions l'abrig de segures cales. Cada una d'elles presenta un aspecte especial I encantador. En d cap de Creia, producte d'una gran •evolució gieoiògica. comença d vast i teimut golf dc 1 ió, en d qual s'admira la màgica gruta de l'Infem i ds illots que la volten, oferint un aspecte fantàsdr qua Imposa. El far que ho corona és, certament, d més soperb i «spldidid balcó dd MediKerraoi. Al visitar la Costa Brava de Catalunya •ugmcntal d<«g de recòrre-la en una petita emhnrcadó que ringvi fàcil ao és a tots els seus accidents. Llmpressaó que produeix a l'admirar ia pmoràmicament, és indescriptibie, puix im no s cansa de ponderar fcfl seves innombrables me»aver Iks. Ahir, aprofitant V&**x ..,Jk ,l-"1· de dirigir-nos e rada un de voMfetS1^! meni, ho fcun milianiçanl la pn^s "'lü,1'digna cd-lecivilal quo vostès fon a a jeineroia r-los eíussivainenl, en I*1la dependenciB comercial tota de iw...! * l'ainabk i benevdenf acullida rm?^. ens fcibamen « comercials de nas'i :i '''' tol siguin la muls, com en moll» u i?"" trangor, a kn vuit en punit (del les- EA nombre exiraordinari d» aeiwoix L·' que han MMdK a nostra «fenuà/sto1 ; 0IU coiurrtudxín rimmen-a majoria d'n ^ esíabfcments oberts en l'iirterior de 08 de oiulal, fti que no Bojamonl eivs tíM-, i"*1^ riWe dirvgir-nes a vos'é, nó , K 1 ' S1bonal toia la que s'iw «1^1 ^ tra prtWó, se» dubte per cr^1"!1^ nosa.Urcs, plcnn de raó I de iusüS %om VmammKà trobat en vosié. cas ratja pei- a oontjiuar amb dali! i, empara Ens a veure-te rcaliUaJa «'g· b nostra Cfetet aspiració a es,^ ds pytrons d·es·ablan·enls rituals ora rfí OBC anac de Barodona que sccundanUV? mós exen^.*; donat per vostès, ens (han ma-' ïSS*-?1! EE proj>ia vo,un^t Undjé sos oornorços, a parir ddprfaiw^ Setembre, a Ics 8 del vespre " ^ lant liannòs resultat de la campany^ber fygÜ.^ycM empresa i secuitónia B^ tot lenhiaaisme per la dependència IÜJW- mmmm^t^mml que MBpra es nmduirú enjaverar tant hermós accord ertfre prju- ai»*i de^Ddente en b.·nefid dels «spec- gVfl1. I1' dd comerç -fir^: Ira uniat benvd^tiB , Fora imperiincw ia manifes or que esperem de vos^ d cumi-Suieni de |a pa.aii la donada. No; sabem mo»- bé - perquè tahiupie· na (confança «n efa - que la re.'omia sjjnqtm-ara en la da!a convinguda í qu» ttel (.rnner de acternlire endavant sc^uira const.nfcn«L ^Wl-*- inierni- dons, car tenim ta «T esa absolu a de que sor iria de vostès la (primera censura a aifueU «pie manqués - sa pamuto * v Per aixó esperem confia'laraen', l'arrihai de to da'a que seri Wtcmorablc per « ío'a to dependència harceionina que ve^rú radi zada en dki, una d--^ les peves més cohejiudes ü-hisioas, i per nixó lamJ>é. pi* ns de mie fit>ui reali'at volem aven<;ar-los « pregóD Bgraimenl de tots ois compinys en beneCiXicin i {«ricularment ela d aresta Soicló i d'aqtiesl Centre que fcan tingut a gran honor ler-se ti,£rpn'& de HJurs aspíradots Dígnen-se, doncs, rebre "l i amb lell d testrmoni dc la nostre consideració imes cfcingkki. — Per ie Secdó de Ke.'ació i Treh4l del C. A. de D. (del C f (te 11 —EU Preddent P. Pa 15 1 Puiç. El Becrekai, Jowp 'M.» Feíiu i Codina. Barceteaa 30 dtagoat «e 1913 > y utlletí del imi EL CONGRES MINERS , ESPANYOLS lla tingut Hoc aqueix Congrés n la Ca^a dd Pbbie de Madrid, amb aasisfencto de delegats dd Comitè de la Federació Nacional, de les seccions de núaers de San Salvador dd VaJe, de manobres I minera de La Arbojeda i d'oficis varis de (Reflrto^ dc la Federació de Minen de l'^njó íCarto- Sia de la Secció de Gabàrccno, IGuarnlzo, Ifltero, I^ia rk>, Camargo i Obregón, de So- prdstat ses simpaties i dicaç apd als C««'rta • f*^'"», de Onuetra, Bilbao, Galtla- Les colònies escolars Retorn Ahir retornaren a la drutat, després da quatre setmanes de vida camperola, ds escolars barcelonins que sortiren per monts i pèatges, a fer salut per ^.l'havem. EJs peóis arribaren contents, amb ds rea petits ciutadans barcelonins. Fhs plau consignar que és veritablement afalagador per a Barcelona, d resultat obtfciguf pds menuts en aquest any. L'aspecte robust dt tots dls ho prova sobradamcAt. També deu consignar-se que en general totes ks poblacions que han hostatjat Colons, ks han acullit amb veritable carinyo i sd-licitut, £ent-la objecte de tota mena d'atencions i obsequis, distingint-se entre Bltreis, ks de Borredà, (que obs^rfuiaren amb itn pdlastret a cada nena). La de Cabrils ( m colomí a cada nena), 5 mereixent espedal menció la dc Gualba qiie eftw la pobladó i la Colònia estiuenca, baix els auspids del senyor alcalde dc V> loca'itat i de donya Xaviera Lentini, or ganitraren varies festes, totes dics a qual més ■ impàtica en honor de la Coíoni:i < scó lar, i : -qulant-la finalment amb un trajo de li-ina a cada una de les nenes i un predós almomçr i 25 pessetes a cada una de 1« dues professores. També "s distingí la pobladó i Colònia estiuenca de Sant Hilari. Amrimtzà facte de la recepció de les Colonk-s la Banda Munidpal, contribuint a donar major brifllantesa a la mateixa ia cooperació cld reputat orguisU senyor Cobeina. Cpm sempre, d personal de Secretaria de la Junta, es multiplicà per fe. atendre n ks Colònies i personalitats allí reutudes, complint amb escreix la seva missió. La nostra coral enhorabona als organitaadors i a tots els que tant brillantment han dut a bon fí la tasca delPorganització de ks Coknies d'aquest any: Comissió priraonal i professors. I ato Petits, als dutadans baredonú» de dema, la nostra més coral felicitadó Que sLen ben arribats a b kar í fil H tle to dutat. . mes i Zaramillo, Las Carreras ( Sant Joan de Musques i dels Sindicats miners d'Asturies. lUs assumptes tracta Ls, segons l'ordre dd dia, foren ds següents Primer. Gestió dd Comi'é I lectura "de oompks. — Segon. Llegida dó: jornada màxima de vuit hores en tots ds IrebaBs ^de mnieríaj' aixfs in'erior com exterior. Fixaoió dd salari mínim. Pensiom per aïstnvàli's i veTs de ks menes. LJd de «caducedó de/mines. Ampliació de la llei d'Acddenls dtí heball. Supressió dds treballs dc nit en la moncría subcrrúnia, i que 'Is trebaHs que no puguin .suj>rimir-se es rotribueixin amb un 50 per 100 d'uuçmen'. Esla b« uent |id segur olïlifptori. Sd-^ilar del .Govern la creadó del Cos d'Inspeclors dd treball, nomen es jier les Socielals obreres i retribuils per !"! s al. EP.S obrers que treballin en el transpotL un jornal de 5 pessetes; d* qu^trebdlin tvl (^«·x>,. i maesa, 5^1) ; els (que teehallin esa la Iwriinaida i massa, 6 pesseies, i ds que itrebaMin en vfcs i obres. Un (promig de 6 i 6 '50 pessetes. Que's Ini una reforma Ien d robament de la Hd cfc minera, per a qua obtinguin, tant les hores de trebaU forn les «temés aven'atges, als cotnjwesos en ds forns de calç, trens aeris i vies, tots dls rdadonals amb els mateixos. Que la lld de reforma minera de 28 de Desembre dc 1910, aVictengui a tots ds treballs concernien's a tes mines, com soi^laUers, ferrocarril» ininejs, renStdoni, tramvies aeris i vies férnew Suspetiííó de tols els contractes a preu fd. Uds d'higiene I seguretat en la n*nes. Suooolnt ooniinuaroont que, per efecte d'arrendo meni o subarrendaiiicnt, fins per tercera i qnarla ma (juja el tipu mes |dd 60 per 100 per aquell que treuen d minerai, fixi d 'Govern d tipu mixim deia icotitzadó. Que d Govern determini d fenip^peralpaMmenl dds jornals devengats per al trehril —Tercer. Hedamaciona i vagues; aobre aqueix ex'reiH figuren íhferentes proposidonfl sobre Ta manera dc declarar les vagues i les redamacons que deuen reeli'.aar-se amb major urgenoia. — Quart. Reforma dtstatuls lli làm set proposic-lons. -^'Quinf. PropoakToas : n'hi han vint. — Slsé. -^Jamei» ifKUk! de Socre'.aii. En les dilden-a sessions s'aprovi lo hogüent: L·i jcrusidn de vui:- hores; determinar km 'Ui Notes de Sport Z"oo«.l3aall Ahir en d