4.- i : s T A M O B M Kuges; <|UHn |>er havcr-tc donaríem, en una nit ubscura, l'estel que ríu, armat, en un tombant; i en una mar incerta, un port daurat de vinyes al voltant; i en un silenci d'odi, cl cant d'una noia pura. Kn» deixessis almenys, oh bella altiva, un somni dolç de tu entre els ulls i la visió infinita del món! Però ens estrenys amb soledat, presoners de la fita mirada teva, que l'Habita dc lluny, sense tu. Però si fossis nostra, si daves, uns instants només, tos braços al nostre coll, cenyint l'ardent engany dc creure encès ton rostre per un amor, cen el que d'any en any Kem après, fet de dolç afany i de tristos passos; si te'l lliuràvem, — tan silenciosament atresorat! — equina força immortal ens restaria. dcslligats de l'encant, per ressorgir damunt la febre impia, i l'animal malenconia, i la soledat? Carles K I IU