Lo CATALANISTA alt personatge, à tot s' atreveixen, segurs de que sempre han de lograr la mes complerta impunitat. . . ^ Lo caciquisme no desaparexerà, que no desaparexi la política d' ambicions j úq baixesas, única imperant avuy èn .aquesta desgraciada Espanya. Los matexos que peç trobarse ayuy fora del poder son víctimas de la plaga- del caciquisme, y protestan indignats contra ella. al arrivar, demà, al somniat tnrró, al pujar los grahons de la poltrona gubernamental, lo primer y avans que tot es convertirse en protectors d' algun pantorríllas de poble qu1 ha de servirli d' instrument pera réàlisar los majors escàndols, las mes grans indignitats. L' un es conseqüència del altre, y abdos tenen per Deu la tirania. - Ees hi ha sagrat ni respectable per aquest aixàm de cacíchs que com la mala herba los trobém escampats per totas las ciutats, pobles y vilas, alimentantàe de vilesas. : Per ells lo sufragi es com lo joch de cartas posat d las mans del prestidigitador; fan de las urnas la copa de dos fondos de la quina tenen preparat oportunament lo gran miracle vulnerant lo dret del poble y mofantse de la voluntat dels ciutadans. ■• - : Ells disposan de la justicia, ja que treuhen y posan jutges à son capritxo; fan y desfan ajuntaments; cambian los funcionaris dels serveys públiclïs; ofenen à Deu y renegan de la pàtria, que per ells no hi ha mes Deu, ni mes pàtria, ni mes afeccions, que sos fins innobles, que. las se vas repugnants concupiscencias. Aixó es lo cací ch. ^ v-;-^- ■Y aquesta plaga de la actual societat no solsament no desaparexerà entant no vinga nn altre ordre de cosas à cambi de soca- arrel la desmòraíisàdora política avuy imperant, sinó que com la canyotà la voyem multiplica rse en propòrcions verdaderamen aterradoras.. , : o ;: ÏVÍA Per tot arreu s' en trofoan^aó hi ha poble gran ni xieh qóe no tinga son cacich, de mes ó mèhós importància. r N' hi ha dé totas las situa,cionsH#bbemah los blanchs, lo cacich blanch, està de torn; gobernan lòs rojos, lo roig està en actiu servey y lo blanch dc rellevo, esperant famélich lo dia d' actuar (l'estira çordetas y preparant J^r^Jtílavoras las mes terribles venjansas, |Ay! del infelis que cayga à las sevas urpas...