LO CATALANISTA Lo regionalisme no es cap cosa extranya, no es teoria extravagant y utòpica, no es cap torsa dislocadora de las forsas y organismes socials: no es res que 's pugui témer com corruptor y dolent. Per lo contrari: tó son centre y arrel en la naturalesa humana, son fonament en la tradició y en la historia, y aspira únicament à realisar lo benestar dels pobles, armonisant la varietat ab la unitat, la llibertat ab 1' ordre, la tradició ab lo progrés. Es un sistema complert de gobern nascut de la experiència, y com à tal té sos precedents histórichs, ja tumultuosos, ja pacííichs, los quals no foren més que las ansias de millorament que is homes y 'Is pobles han sentit en sa lluyta contra totas las tiranías. Sa doctrina no ha surgit per modo insòlit y espontani, si no produhida per una condensació d' enseyansas y d' ideas ab la sanció del temps y i concurs de totas las inteligencios. Pero no es extrany que molts hagin coincidit, ó coincideixin, ab las doctrinas que informan eix sistema encare essent adversaris d' ell; perquè 1' absurdo repugna à l'inteligencia, y s' troban fulgors de la veritat fins en raitj dels més grans errors. Donar à conèixer la bondat de la doctrina regionalista ab las paraula» d' aquells que més acerbament la combatiren, aqueix es nostre propòsit. Hem recullit en lo número antecedent d' aquesta revista las apreciacions que ií^ JS/acional, diari de Madrit, acaba de fer aprop del màlestar profòn que sent Espanya per haver prescindit, en sa organisaciò política, de tot quant era seu, de tot quant era genuïnament espanyol y castís, d' aquellas admirables institucions regionals verdaderas glorias de la ras^a, y d' haver adoptat, en cambi, tot lo exótich important de Fransa, establint en la pàtria de la llibertat, la centralisació y 1' uniformisme revolucionari. Ja coneixen, donchs, nostres lectors, lo que opina 1 peviódich batallador, òrgue dels conservadors disidents, aprop la situació d' Espanya, y lo que considera precís fer pera la reorga-