La Esquella de la Torratxa. — Escriu á U Convicció oontra la situació. —Un dia á la juventut fá un discurs molt repelut, —Com que no '1 deixan parlà á la montaoya se 'n vá. — Déu rals y '1 que troba guanya per sostenir la campanya. — Cabecilla me V ban fet in tres bornes y un noyet. — Per discursos, oracions dirigeix als seus minyons. —Diu que D. Carlos vindrà: •^a' un miracle '1 portarà. —Quant lo veu, la gent de bé amaga lo pocb que té- —Se troba mitj rebentat D' una corrida qu' ba dat. La seva gent li ba fugit T s' en torna tot seguit. — D' una iglesia en lo recó Humilment ne fa oració. —Andador de germandat Per guanyà '1 pa s' ba ficat. —Causat de tants desenganys No creu contar pas molts anys. —Quan li parlan d' un invent Sa senya tot de repent. • Diu que la imprenta es un art Que '1 dimoni hi té gran part. Quan algun lliberal veu Se 'n aparta fent la creu. L' espanta ï' senti '1 xiular D' un tren que anava à marxar. Del susto que n' ba rebut La caixa n' hi ba esdevingut. — Y aixís, lector, lo ñ fá Qui es facciós ó capellà. raula ni ha totas las donas d' Espanya retrà- 1 tadas, mírlntho pél cap que vulgan. Los homes troberàn gust llegintlo y apreciant cosas que pot ser los hi sigan desconegudas; las donas n' hí trobarán, eilas que sou tant curiosas, mirant si 'Is autors s' han descuidat res de lo que diuhen, y tothom hi trobarà ensenyansa, receo y distracció. Cómprinlo y no se 'n penediràn. Quan 1' altra vegada entrà 'I noy Terso aquí á Espanya, de primer antuvi va trobarseab una akornoque y '1 pobre arbre vi» pagarla festa. Aquesta vegada s' ha topat ab en Rada y y ell ha tingut que pagarla Hi ha toros que quan surten del xiquero son mes bravucons que un llamp. Si may lo de qui 'ns ocupém pot dur per banyas al cap, las punxas de una corona real, recomaném la cria á la viuda de Miura, y 'Is bitxos à n' en Lagartijo. ESQUELLOTS. Recomaném novament á nostres lectora la ♦braque acabado apareixe á Madrit, y que ífiorna ja 'Is aparadors dels llibreters de Bar•dona, titolada «Zas Españolas pintadas por los Espuñoles. » Forma una galería complerta de tipos acabatóssims, pintats per en Robert Robert, Ruiz Aguilera, Matoses, Puig Pérez, Manuel del Palacio, Ensebio Blasco y una infinitat mes i' escriptors de cap d' ala. Hi ha tipos niagníñchu, que portan una soriJba de sal dessota las faldillas, uns altres %U8 al mirar tiran pebre, uns altres que fan áir « \ay cà lá quiero morena] » , uns altres que fi» riure, altres que conmouhen; en una pa nosaltres contém ab un exèrcit numerós y decidit. Nasaltresde cada bisbe 'n farém un general, de cada canonje un coronel, de cada rector un capità, de cada vicari un tinent ó un alférez, de cada capellà un soldat, de cada escolà un tambór ó un corneta, y el sanio Dits dí los ejércitos, protejirà á la Espanya. Diu que '1 rey de la boina parla bastant malament lo castellà. Y aixó que es un duch madrilenyo. A compendrer no 'n arribo com alguns reys d' aquests nous tenen tan afany pèls sous sens sabé estendre '1 recibo. Las personas que à consecuencia dels fets del dia, estavan presos, han sigut objecte de las majors atencions, segons nos diuhen. Al últim s' ha comprés lo que 's déu à un prés polítich, cosa que si fins are no s* havia sapigut. d' aqui en avant esperem que se sabrà per qui correspon.. Lo que es humanitari , mereixerà sempre nostres aplaussos. Lo que sobre ser humanitari es just no cal dir lo que mereix. ¡Veyam, veyam... quan nos toqui '1 torn, que tal se 'ns portan ab los federals! Densá que 'n Carlos set es à Espanya, sos partidaris en las requissas que fan, demanan palla. ¿Per qui serà? iEn-que se semblan los carlina á las escombrarías? En que 's tiran al carrer.- — jEn que se sembla una partida carlista ab una casa? —En que hi há mollas teulas. 1 ■ Una partida carlista de Asturias, repartia escapularís à totas las donas que trobava. ¡Quina devoció mes gran ea aqueata de llansarse à la montanya! Deya un carlista entussiasmat: Los federals volan suprimir las quintas. Donchs nosaltres fembé. Ells per sustituirlas no contan ab res; A UNA PANXA. SOWRT. Tomba de talls, estripa pantalons. Descans de brassos del felís que 't dü. Del flach enveja que 't contempla à ta Com lo just límit de sas ambicions. Amiga als tips, no ho ets à las rahons; Tant contemplada no s' hi veu ningú; Si à un burro 't muntan, rio ha d' estar dejú; Per tu ibé s' en descusan de botons! No pueh véuret marxant, seguda 't vuy Que son dèbils columnas las cametas Per sostenir de tant volum lo pes. Per ço tremolo quan jo veig qu' avuy Per la montanya se ouhen cent trompetas , Y ai ets de capellà tremolo mes. En una correspondencia de Madrit, llegim las següents ratllas que recomanem à nostres lectors: « • Los homes del dia de un y altre y de tots los partits, preguntan esclusivament quinas consecuencias tindrà ó pot tenir la guerra civil pera apressurar ó retardar «7 manan los méxis* los qui m' han de protejir y amparar, premiar y donar ascencos, ferme arcalde ó administrador, ó gobernador, subsecretari ó bé ministre. «Aquest materialisme polítich grosser, ha mort totas las ideas enervant tots los caràcters. Basta pera demostrarho dir que hi ha hagut republicans que han duptat si devian ó no prestar son auxili à la suWevació carlista, y ha sigut necossaria tota la respectabilitat moral dels Srs. Pí y Castelar, per impedir que 'a cometés un crim semblant. » «Com totas las passions bastardas y tots los interessos ilegítims, aquest egoisme é indiferencia pèls mals de la patria, per part dels partits, reflu, ixen on dany de tots. » Creyém que millor nostres lectors que nesaltres faràn los deguts comentaris. XARADA. Fá ma silaba primera al tocar, uua campana. De una y dos ne trobaràs " quatre eu tots los jocha de cartas. Una tal dos tres conech que và casarse per Pascua. De tersa y segona unidas un parell jo me 'n cascava, que á mes de ser cosa bona es cosa que molt m' adrada. De la llibertat contraria es qui porta are com aro lo meu toí ¡Quants n' hi há que 'n duhea per las serras de Navarra. (La sohció en lo pròxim vinent número.) L, López editor. Imp. de la Y. ó H. de Gaspar. 1872.