La Esquella de la Torratxa, LA.PRIMA.VERÀ. Las néus de las moatanvas se fonen goteá gota, las bellas flors csolatan, lo sol de claror u' ompla 1' espay, In mar, la plana y '1 fons del Cordel Étoméi Reñían las aucellas que diotre 'Is nius ne córau y '1 ventijól murmura pél brancalliim dels roures, dels pins y las alsinas y 'Is sálsers que rebrotan. ¡Tot canta en primavera á la natura hermosa , ¡Tot cantal... las campanas à somaícnt ae tocan... y los carlins ne surtan del fondo de sas cóvas com aus de mudar, surten Cigalas mitj terrosas. Reviu tot en la terra tot nova vida cobra, tot al Senyor ensiilaa autor de tantas obras. Y 'Is capellans que deixan per lo trabuch 1' estola, y 'Is escolans que agafan la carrabina nova, y '1 feligrés paciñeh que so 'ls atífii '¿ l' bora, dintre las venas senten la sanch com los rebrota, y 's creuhen que te vida la causa que era morta, perqué en la primavera , la primavera hermosa, tot cobra nova vida tot nova vida cobra! aquest periódich, que treguin lo nom de soni pare. que ñ^ura encare en lo frontispici del mateix, común escarni Uansat á lalmemoria del gran defensor dels principis lliberals. Ks segur que encare que &\' Iberia l'hi arrenquin aquesta última máscara, no 's tornará per ço roja de vergonya. ¿No han sentit á parlar de crlssis aquesta última iseimniina-; Donchs no 'n fussan cas, que aixó no es res mes que una.febrada, de las intermitents que té '1 pobre malalt. Cambiant 1' infermer del quarto, la cosa s' ha calmat. D' aqui una altra vegada. Qui ara 't veu ma ¡¡obre patria y avaus l" ha vist, creu airat qü' torna í» euceudres, guerra civil. . Mes no tremolin per que ara 1" absolutismo ja ha begut oli. En Pí y Margall àqui 1' Assarablea federal havia conferit la dictadura del partit republicà, ab facultats, de associarse ab qui cregués convenient, á ñ de desempenyar millor son delicadissim carrech, ha format jalo directori que queda compost del ja citat Sr. Pí y Margall, y dels Srs. Figueras, Castclar, Sorní, general Contreras, Estévanez y Pérez de Guzman. Croyém que s' han conciliat ab tais noms las petita^ diferenciñs do familia que per desgracia sobresurten entre nosaltres, y creyém també que d' are en avant los republicans no tindrérá mes que nna voluntat pera seguirlas drdres de nostres jefes, com no tenim mes que un cor per estimar ab entussiasmo la santa causa de la república. Per are podém dir que 'i.s consta quel' •pició iels membres de la corporació directiva del partit, ab motiu de las circunstancias actuals, es la de que nos mantinguém en una actitat tranquilament espectant, ó siga á veure reñir. Regoneisém que es lo mes prudent, y tal vegada lo mes acertat, ja que perqué siga aixo ülthn, taa sols se requereix , unió entre nosaltres, are y sempre. /■■'v Lo gobern ha disposat que no passés endavant la íormació de cossos franchs, qual allisíaiaent se verificava també en nostra provincia. ¿Perqué^ Perqué en tot Espanya ni sisquiera s' havian pogut reunir cincuanta individuos. Aixó no es d' estranyar, perqué la gent que té í' abandono d' agafar las armas pél salari, mes s' estima déu rals ab los carlins que sis ab lo gobern. — 3orae he observat una cosa. —¿Y que es aixó"? —Que densá que '1 senyor Francisco va ferse cárrech de la coniandancia del batalló de veteranos, las partidas carlistas van de baixa —Lo perqué d' aixó es b?n clar. Coneixedors los sublevats de lo molt que 1' hi pesan las creus que porta al pit, no volali agoviarlo ab una mes, quede segú 'a guanyaria sortint á campanya. Diu que abiatlos calamarsos que are suran, se "u anirán A fons avergonyits. Losfronterissosjahan tirat 1' art y pescan á 1' encesa, tal com a' acostuma á dir. Ja tenen preparat!' arrós. iQuina gresca! Lo fill de 'n Calvo Asensio, fundador de h Iberia, vá á exigir als actuals erapres-aris d' Un tal senyor Sahaler, diputat que vá ser elegit com á radical, s' ha fot adiete. Res hi ha que dir. Sempro hi haurà gent empc:;yada en acreditar lo uom que portan. Un diari de Madrit diu que la insurrecció carlista en vuit dias que fa que dura, costa ja CEKT CI.NittASTA MII.lO.NS. ¡Ni que tiréssiu ab balas d' or! Lo gobern. segons diuhen, está á punt de fer un emprèstit de tres mil milions al módich tipo de 33 per cent de interés. /Com que ell na té de ser qui '1 pagui, aixó no 'costa res/ /Oh y lo mes xocant es potserqui ni á aquest préu, trobi qui 1' hi deixi un clau per penjarse! Segons hem vist en diversos pcriódichs, per batre als carlins, la tàctica observada per en Serrano ha sigat la formació de un tHàngvA, ab las (urcas que tenia. ¡Ja 'u veuhen! /Un triànp.l\ Por desfer 1' ubíolutisme, no hi ha com los símbols republicans. Lo Sr. Francisco de arcalde que «era, ha passat à comandant del baralló de veteranos. No dcsoonflém dc véurel, vestit de uniforme, en las próximas professons dc Corpus. La c ¡ntestació ál discurs de la corona cs obra del Trovador de Collbató, Senyor Balaguer. Ja se vé.' 'Ls calamarsos per cosa's aixis tenen de echar mano de las sévas eminencias. Quant à las montanyas miro ploro de pena, al pensar que no hi hi casas per tantas teulas. Puig n' hi ha tantas, que totas las que 'ns he sobrai hem de trancarlas. Un periódich madri'enyo trnssa en ferio 1» següent quadro que recomaném als bufos: «Al assistir D. Carlos § l'acció de Oriquieta, pochs moments avaus d' aqneat fet, quan se presentà á las partida^ manadas per en Rada, vestia una americana fosca (després se posà samarra) pantalon de flor de romaní, y un sabre tant gros, que fins era desproporcionat pera sa estatura que cu veritat es bastant llarga. La alocució que dirigí á sos soldats, cauíá en ells pitjor efecte que las balas de la tropa de'n .Moñones, (tant pobre de conceptes y tant malament fou pronunciada!» Està vist que aquí àEspanya, nbaixó dc discursos de reys, hi tenim molta desgracia. Mentresl' Hisenda s' escola, lo quartel general de 'n Serrano 's troba servit per Lhardí, un dols fondistas mes famosos de Madrit, hereu de 'n Fornos, ja que ell sens dupte será lo provehidor dels unionistas, quan aquests en 1® pròxim temps de las cireras las menejin á mans plenas. / Vejin si es aprop la cosa! Per lo demés, jo, fill del poble... ¡aaaah.'.... un badall dc gana no 'm deixa continuar. Quan á lamontanya vá decidit y ab bona gana lo scrafich capellà , s' arrebussa la SO-TA-NA — ■ ■ » X&KADA. Ma primera es una lletra y ma segom també Consonants son totas duas: Veyám donhs si la ensertéu. Un mes trempat':.... {La solució en lo pròxim vinent número.) I. López editor. Imp. de la V. é H. de Gaspar. 1872.