La Esquella de la Tor ratxa. RETRA.TOS A LA PLOMA. LOS PARTIDAlllS ÜB LA BOISA. ni. EN LU'ISET GOKZAÜA. nia del poble no hi bavia dret, ni justicia, ni| Ea los últims retratos, lo rey déla boina llibertat? | port« tota la barba. Avans de la Revolució de Setembre aquest tipo era una persona com las àltras. Estudiava Ueys, vestia S la moda, feya versos bastaut dolents, no 's ficava en política y sense cap mena de campromís gosaba del panm et circenses que '1 temps 1* hi permetia. Fill de una familia bastant bona , no 1' hi faltava res. Encare que de tant en tant arreplegués una carbassa en los exàmens, com lo temps no 1' hi passava, la rebia resignat , ab míijor motiu quan 1' hi constava que 'Is homes mes cèlebres en ciencias y arts havian sigut per lo regular mals estudianta , mes que per res, per no poder subjectarse à, la disciplina universitaria. Aixó y la confecció de una balada que altre , que passavp entre senyora feudals, 1' hi treyau de la boca '1 malehit gust de la carbassa. Tot de un plegat -vingué la revolució de Setembre. Al dia següent, no sabia que 1' hipasava. L' espectacle de un alsament fet per lo poble, ab la noble generositat y ab 1* ardenta espansió ab que aquell se portà à efecte, 1' hi feren sentir per lo moment afeccions lliberals. Fou dels primers quo llegiren versos en los cafès. Llavors com que tot s' aplaudia, es inútil dir que las sévas ratllas curtas bo foren també. No cal dirvos si era gran lo seu entusiasme. Vingué un dia quo fins se digué republicà. Era '1 que duya '1 pendó eu totas las manifestacions. En los duos no hi faltava cap nit. Fins dormia ab gorro-frigi. Quan la furtor del pastel que 's feya á Madrit vá omplir tota 1' Espanya , fent caure las alas del cor mes estesas y tortas, ja no se '1 veya tant. Per ültira, los clubs anavan plens tant sols de obrers, y geat de conviccions ja regonegudas. Lo pollo no sortia de casa ¿ perqué? No "u sé. Aviat 1' hi cansà 'l sentirse dir ciutadà, y no 1' hi feya gaire gracia que la má de un manyá, de un carboner ó de un maquinista al encaixar ab la séva 1' hi toqués los guans de color de perla que llavors eran de moda. La ruda franquesa del poble í" hi exitava 'Is nervis. Los discursos que generalment se feyan contra 'Is capellans, 1' hi recordavan los temps feudals que tant y tant havia retret un sas baladas. Un dia '1 vaig veure, sense la barba que avans ostentava corn un timbre de son republicanisme. Duya patilletaa y bigoti, lo mateix que '1 Terso. Avans, al veurem, corria y allí hont fos que 'm trobés me dava una abrassada al crit de «salut y fraternitat.» Aquell dia baixà 'Is ulls per no tenir que saludarme. Dos dias meslartjo llesía « "l Brusi.» S'havia fundat 1' Academia de la Joceníut caiólica. Ell em un dels iniciadors. Llavors vaig compendte lo de las patilletas. En lo mateix uíimero vaig veure que havia rebut lo títol de llissenciat en dret. Al estallar la revolució 1' hi faltavan vuit asignaturas ¿Qui havia fet lo miracle? (Ah! aquesta malehida llibertat. de ensenyansal Advocat ja, portava margaridas en los penjoys del rellofje, una boina esmaltada fent d' agulla en la corbata y en los gemelos los retratos de D. Carlos y de D.' Margarida. De neo havia passat íi carli; do jove catóÜch á partidari deia boina. Molt sovint lo trobava passejant ab capellans: se treya '.' barret al passar per davant de las iglesias; y flus vaig saber que anava aü un ciri á la má á pendre la comunió, quan aquesta s' oferia á la llibertat del Papa. Jome 'n feya créua al principi ¿Com un xicot que havia cridat tant • /abaix los Borbons!» se feya tot de un plegat partidari del Terso? Ay! Massa que ho vaig saber desprès. En ■ Lluiset Gooza^a era un advocat sense plets, ' ni espernusas de teñirlo». La carrera de lletrat hayia sigut per ell temps perdnt miserablement. Desitjós uo obstant de conquistarse una posició, determinà se^uirne uuu ultra, y à fó que en aquests últims temps, c»p u' hi havia com la de jove Católich. No; de segur no ha arreglat 1' agencia del carrer de Méudizàbal tant bons ua.simetus com la mística Academia, üu discurs contra V esperit del sigle, unu llàgrima à Pió IX," una imprecació contra la llibertat demugójicaja vesteixi la brusa del federal, com lo irach del progressista, una sàtira á la revolució y al matrimoni civil, y sobre tot las patilletas y 'l bigoti conmouhen lo cor de alguna filla de noble, lo de algun jesuite que ja pensa ab la corraduriade arreglà 'l casori y '1 de uns papàs que donan gracias à Déu, per haver trobat un jove digne de sos sentiments católichs. apostólichs y fortnalje de Holanda. iCompreuen aro perquè hi ha hagut carlina i de moda? ¿Comprenen i' anacronisme que presenta un jove carií? ¿Semblava imposible, eh? Donchs ja veuheu si es natural! En los dibuixos de las ilustracions no 's cor neix si es negra ó bé blava; si 'a sembla à la dels altres homes, ó bé si es com la d'en Baria azul. De tots modos sembla que a' ha convensut de que ab bigoti solsamement tant mateix era massa lleig. Donchs are poch à poch miri de convence 's de una altra cosa no menos certa, del ditxo; "aunque la mona se vista de seda, mom se queda. « ESQUELLOTS. Se parla de que D. Alfonso, germá del Noy Terso vá anar à la Catedral y regala una llàntia al Sant Cristo, y diners perqué se la fés cremar molt temps. Nosaltres sobém ademes, pero aixó no 'u diguin á ni ngü, que tenia preparada una sor-' presa als barcelonins. Si '1 seu germà per Corpus hagués sigut ja en lo trono , a" haurian veatit los gegants ab boina y capa blanca. Se fan activas gestions perquè en cas de que '1 desgraciat general Viñalet se veja condemnat à la última pena, aquesta l' hi siga conmutada. No reparèm un moment en unir nostra véu ab las de que tal cosa demanan. Y contin que no 'u fem per aquest ni per aquell general, ni per tal ó qual persona: ho fém en nom de la humanitat y dols principis que professém, un dels quals es 1' abolició de la pena de mort. Si 's donés de una vegada satisfacció á jr aquest sentiment, no hi hauria necessitat de establir escepcions, sempre odiosas y de mal veure. 1J& Crònica &\s un tó angelical instigava 1' altre dia al gobern, perqué enviés á Cuba ais presoners carlins, fundantse en que mes valia allá que á Fernando Póo, costava menos que á Filipinas, y al mateix temps que ae 'Is dava ocaaió de lluytar per la integritat de la patria, 'a donava satisfacció complerta á sos belicosos instints. Per coneixe tot lo que demana la Crónica, es precís saberse que hasta daríers de Febrer, desde '1 comen s de 1' insurrecció, han mort á Cuba 30 gefes, 714 oficiala y 27,236 entre sargentos, cabos y soldats, dels quals on acció de guerra tant sols han mort 6 dels primers, 130 dels segons y 1,677 dels tercers. Los demés han sigut tots victimas d' enfermedats. Es d' esperar quo la Crónica ho s' arredri per tant poca cosa, y continuïn mostrant sos humanitaris sentiments, fins que un dia 'la unionistas aprofitant tant booaa llissons y mágniñchs consells, los apliquin als progressistas. Llavors se veurà que la saliva cau eu la cara del qui al cel vol jescupir. — Bé ¿y que V hi semblan los radicals? ¿Se n' auiràn al retraioient? — iQuo tenen d' anar! Mentres, à falta del poder, tingan los radicals una esperansa de recuperarlo, do un tros lluny bé 'la veurà Diu que en Carlos VII representa un gran principi: lo dret diví. Donchs representi lo que 's vulga, allà on Oroquieta per mica quo a' hagués descuidat, no 1' hi valia Déu. Aixó 'm fà recordar que també Lluis XVI de França invocaba '1 mateix dret diví, y que la guillotina l' hi và tallar lo coll en rodó lo mateix que à un altre fill de mare qualsevol. Dcvant de la força, dels fets no hi valen papas ni rahons, CANTAR. La campana de l* iglesia que avans sols à morts tocava avuy toca à somatent y es la mateixa campana. Y 'Is mateixos. capollana surtan do casa corrent cantant com en los enterros: "tòt pèl sant negoci. Amen.» Fins aro hi comprés molt pocas cosas del moviment carií. No hi comprés com es que ha desaparescut lo Noy Terso. No hi comprés tampoch com haventse aixecat en massa la Navarra y las Provincias Vascongadas, altras comarcas tant carlinas com aquestas bajan estat quietas. No hi comprés com los partidaris del retrocés s' han valgut dels sistemas de armas mes adelantats. Y altras cosas per 1' estil. L' únich quo hi comprés, ha sigut francament, veure á ka partidas aixecadas espatllar lo carril y lo telégraPj eléctrich. Aixó ho fa qualsevol enemich del adelanto. Son varios loa ajuntaments republicans de nostra provincia disolts ptr órdre superior. Lo de Sabadell, lo de Badalona, lo de Rindevitlles, lodo Olesa de Mouserrat, lo de mil puestos mes que seria engorros reproduhir, l'unpor prou vostè fent anar loa brassos y las mans, fas, i'altre pernefaa, lo d' aqui perquè no eade com ai estiguéssan furioses;, pero sis' hi acos- ia situació, lo d' allà perqué encare que haja merescut la coufiansa del poble, no mereix la com si cstiguessan íunoscs; pero ta notará que lo que fan es perdre 'Itemps aga¿Com se de.ya ub-olutista lo qui al principi de , f^t moscas al vol. i gobern, tots han hagut de fer Uoch á cor¬ la revolució regoneixia que fora de la sobera- i i poracions ja que no populars, de real órdre.