La Esquella de la Torratza. 3 Per are callém, perqué ea inútil parlar quan á uu hom se '1 priva de ferho. Ja vindrà '1 dia en que ressonarà la nostra véu de la manera deguda, ja que no es de presumir que s' éterniel 1' estat de siti. De totas maneras bó es que sàpiga tothom lo molt que nos estranya, veure com se fa objecte de midas escepcionals adoptadas tant sols en contra dels partidaris del absolutisme, á corporacions tant lliberals com ho son las republicanas, que res tenen que veure ablo que fan los carlins, y que molt grans serveys podrian prestar lo dia que aquests prenguesscn massa preponderancia. — ¡Ay que ra' agrada! [Que Y hi està bé '1 bigoti y la barba! ¡May m' ho hauria pensat, que pogués fer una cara tan reguapa! — Aixó ho deya una majordona, al veure arribar á Moseu Joseph, que desde que 's va tirar al carrer no havia tingut temps d' afeitarse. Sembla impossible que aquest nom no hi siga. EPIGRAMA. Ün capellà en la montanya lo dia dinou do maig s' estava dessota un faig en una actitut estranya. Havia perdut la manya del dia ó de la diada perl' Iglesia celebrada, quant rumiantne tot de cop 1' hi cau una bomba aprop.... Era la Pascua. . . . GUANABA —¿En que se sembla Espanya á una casa de jocli? —En que s' hifm partidas. En una sagristia: Diu V escolà: — ¿Ja estém de tornada Mossen Arcís? —Si, home. —¿Y que tal ha anat la cosa? — No me 'n parlis, no me 'n parlis! Ja veuràs pórtam lo breviari , que estich alrassat de reso. L' escolà anantse 'n: — «¡Oh virtut evangélical ¡Oh devoció santa! ¡Oh sacerdot modelo!" La columna tal ha derrotat á la facetó qual. — No es vritat. A consecuencia de las feridas ha mort lo cabecilla fulano. —Es mentida. S' han presentat tants mils carlins.— No pot ser. Tal provincia queda neta de insurrectes. — Si: ja 'ls ho darán! Encare que no mes prenguin rapé, los carlins fuman sense uècessitat de cigarros. ¿May dii-iau c«m? Erapassantsc '1 fum de las illusions que 's forjan. Un bosch pié de carlins, sembla un bosch pié de bolets. Y no 's pensin, que encare que no siga '1 temps, de bolets ne corran y'ls carlins ne menjan. . Veus' itqui unaUre nom do cabecilla viscahi per l' istll di·l «.¡o-rosegis-pa-torral» y "arri burro-al -larri:» Ql'AS-Rlüll-II.-FR0M-.NO-AKKLXll.» En la Secretaria de un Ajuntament: —Déu lo ^uard y 1* ángel bó ¿es vosté 1' ¡ircalde? —Per servirlo. — Home venia á pendre 1' indult. — Vaig á esténdreli. ¿Com se diu? — Anton Simolsa, per servirlo, —Edat? -Trenta cinch anys. — ¿Estat? —Ni solter, ni casát, ni viudo. Noi' hi posi. — ¿Profesió? —Home: profesió diu'' Vosté mateix: trabucaire ó capellà. Trihi. CANTAR. Avans en lo pentinat hi portava margaridas, no n' hi porto ja, densá que 's presentan las partidas; que al presentarse partidas queya de cap, dtsmayada, y las flors que eran de vidre ab lo cop s' esmicolavan, UNA MAJORDONA. Modo de satisfer los gastos de la insurrecció carlista. Sl agafa als presoners, se'ls esquila' y 's posa la llana á subasta, y si ab aixó no n' hi ha prou, bén poch se 'n faltarà. Are vejin quna cosa mes estranya! Ja ñus per las moutanyas s' hi agafa peix. ■ /Si no qu» digan los carlins s' hi han agafat tunyim ó no! — ¿Que me 'n diuhen de aquestas presentacions en massa? —Home, que 'ls carlins han estudiat en los moderns estratégichs y gent mes famosa per lo tocant à moviments militars. Últimament no han fet mes que imitur à Napoleón III y à n' enBazaine. ¡A veure qui 'ls dirà are, retrógrados y oscurantistas! Sembla impossible que 'ls partidaris de Terso, tendint á restaurar los caballerescos temps de D. Quijote, no 's llensin à la montauya armats de adargas, llansas y espasas, y cuberts ab los cascos y ^corassas, que en casi tots los pobles que' fan professó del dijous sant trobarian prou, perlcneixents als armats. [Vaya uus carlins! . Fusells d' agulla, btirdans, chasepots.... nada, nada... ;cüm si ja haguessen olvidat lo que votan y lo que 's proposan. Ab aquestos adelantos no hi cab partit absolutista. Aixó es lo mateix que pretendre que una cosa s' allargui, escursautla. LOS AMORS DE LA MAJORDONA. ROMANS HiSTgBIGU. Ylojioali, loncuiiuc ronca Y renta que ronca '1 iiorch. 1\— Kang. I. ■ ; • - Quan lo picli de Sant Geroni de la boira 's desmantella y de mil botas d' or fus que té '1 Sol, van las aixetas; quan lo mar ab dolç ontig la cinta del riu cap'della y en los monts mes elevats lo mussol del son desperta: quant lo porch no ronca ja y '1 corral bufant neteja, lo rector deixa son Hit y obra ab rezel la finestra: lo carré n' está desert com d' esmorsar lo seu ventre: — Majordona, majordona. aixecauvos, dauvos pressa, no escalfeu mes lo trabuch que 'Is matalassos cubreixan, que prou que*l' escalfarán las descargas que 1" hi esperan. Aixis parla lo rector en tant que 'Is ulls li espurnejan y sa cara com un bot, poch, à poch, li vermelleja. S' ha senyat la majordona y posat n' ha peu à terra, y fent posturas de nen àixis al rector contesta: — ¿Mes perqué mossen Anton vos llevéu ab tanta pressa? ¿Será cert que baratéü la pau d' aqui per la guerra? ¿Será cert qu' heu de partir? ¡Lo cel iiixó no permetia qu' al tornar de la batalla no trobareu qui us espere, que si vos partiu avuy demà al matí ja m' enterran! — Callaune la majordona, que vostres plors m'enterneixan. Mes la pitria, està cn perill y ¿qué no faré per ella? —No 'us n' aneu, Mosíen Anton!., ¿que mes pati-ia que la mév'a? ¿Hont trobareu mes consol si sois don' perills la guerra? —Paraula donada tinch y es menester la cumplesca. — Paraula 'm dáreu un jorn y partint, fulléu à D* ella. — Estant la patria en perill los cempromisos se trencen. — Quedauvos Mossen Anton! —Si será curta la guemi.'...... -Quedauvos, per Dóu quedaúvos... —No pot ésser, no pot esser. —Pobre llit lo que hi dormiu, qu' es desfà de booa pessa. —No m' enlerniu majordona! — Quedauvos! —No puch ¡pobreta! —Quedauvos! — Be majordona los vostres plors me convensan; me quedo. —Gracias, Deu meu que hi vajan béns á ia fíuerra! Y mentres un estret Has junta lo cos d' el! y d' ella, s' ouhen dos truchs á la porta à qual eco "s desesperan. ÍI. A la claror del bell sol que daura plans y montanyas, veu lo rectó, que ha sortit, dos fardos que abaix trucavan ¡Be 'n llansa '1 jorn de claror! , mes los fardos que demanan negre duhen lo vestit y 's ri.uhen que claror fassa. Obert n" es ja lo causell y 'ls que trucan ja n' entravau, . los dos portan teula ai cap, uu trabuch y una sotan;i. 1' un es alt, 1' altre petit; 1' un molt prim. 1' altre tot panxa. —Déu vos giiard, mossen Anton, la p.m sia en esta casa, cou, vulgaú vestirvos prompte y fer via vers montauya. Lo rector tots' esgarrifa al senti rno tais páranlas y la pobre majordona trista ne deixa la cambra.