:, m¡rm 302 — L'ESQUELLA DE LA TORBAtXA EL PASSEIG DELS ENTREBANCS Fa mok de temps que ho pensàvem, però no ho dèiem. Ara ho direm. Ara que la renovació de noms de carrer és un fet, i un fet diari, ja podem dir-ho. L«s Rambles han d'ésser rebatejades. El nom que els hi escau és el de Passeig del Entrebancs. Nom castís i clavat. I original. De Ramhles n'hi ha moltes : de Passeig d'els Entrebancs només hi ha el nostre. Un nom ben guanyat, ben meerscut. D'ençà d'aquesta febrada urbanitzadora que ataca les ciutats com una verola negra, fent sortir sots i clapes per tota la pell, les Rambles no reposen. Giraides, regirades i capgirades, semblen posseïdes del mal de Sant Víctor. Ara feia una temporadeta que semblaven quietes, com desmaiades. Tenien un aire sòpit, mig mort. P«rò la processó ana-va per dintre, pel "Metro". Nosaltres, annb franquesa, «ió ens hi avenim. amb aquell «nsopiment exterior. Som homes vulgars, i l'home és un animal de costums. Ja ens hem acastumait, i viciat, als entrebancs uríbams de l'últim període catastròfic, ais sots, a les daivallades deportives, a la maroma i al salt mortal — mortal de necessitait — i ja no saibem caminar a peu pla. Sentim l'imperatiu de botre, d'esquivar obstacles, de volar de perill en perill, com la papallona vola de flor en flor. Ens passa com als napoütans que no poden dormir si 110 senten els sotracs del Vessubi, si no veuen cl foc de l'crupoió. No en teni/m prou amb l'obstacle de les cadires primaverals, que surten com una g ranellada de ■ - ■ - - — les Ramibles, nd amb els badocs d'anuncis, ni amb els llegidors ambulants, ni anïb l'aniNici viviente que us barra el pas quan porteu pressa. Enyorem les Rambles alpines, els carrers rebentats, l'ensopegada perpètua, i voldríem una Rambla tnSUL Per sort, encara ens queda el pla de l'Os, amb les seves muntanyes russes i el seu arsenal de ferramenta capgiradora. Per més sort, ja hem vist unes rengleres de pilots gegants de térra i grava de llarg a llarg de la Raunhla de les Flors. El cor se'ns eixampla. El nostre vici massoquista de saltar perills, serà satisfet. Gràcies en donem. Aquells pilots són un símptoma segur de futurs daltabaixos, de rebentades considerables. Gràcies. Ja tornarem als bons tenvps de les Rambles alpines... Ara només somniem una cosa, el dou, k salsa, l'apoteosi del nostre vici ciutadà: que l'Ajuntament ens importés un petit fenòmen sísmic del Japó. Llavors si que viuríem com el peix a l'aigua! Tanyus PROSES CIUTADANES _ ATLETES PER FORÇA Per anar al nostre treball quotidià a guanyar-nos les mongetes que nodreixen nostre cos i fortaleixen la nostra ànima, hem de passar quatre vegades cada dia per la flamant Granvia I-aietana. Res no tindria de particular per als nostres llegidors les manifestacions del cronista, sinó ens proposéssim donar a continuació els motius que ens obliguen a sentir-nos esportius aquesta setmana. Ens agraden els deports i sentim verament que a la nostra edat no sigui factible de dedicar-nos voluntàriament a algun d'ells. Però, la Via Laietana ens fa ésser atletes per força. Malgrat no ho vulguem, hem de pertànyer als que honoren la virior de la nostra raça i, un dia darrera d'altre, per a passar-la en tota la seva extensió, hete anat aprenent de córrer, saltar i vinclar corn el més somniador dels campions olímpics. Donem una llucada al carrer , de referència : clot a cada pas ; pistes de pols i de sorra ; tanques que obstrueixen les voreres; voreres sense enrajolar; esventrament.s de la mai prou alabada oimpanyia dels Telèfons ; pèlags d'aigua els dies de pluja i dutxes gratuïtes a càrrec d'honorables xofers; fangueig propi de barriada extrema i brutícia pròpia de la vergonya municipal. No seguim més enllà, llegidor amic. Si un dia vols conèixer l'atletisme i sentir-te cronista com. En Trabal o En Calvet, passa amunt i avail de la Via Laietana. í, si surts amb vida de l'excursió que et proposem, fes un exvot i dedica'l al nostre Ajuntament co ma prova d'amor que tots els barcelonins tenim el deure de professar-li. Joan Trullas i; Riera EL PRESENT NUMERO HA ESTAT VISAT PER LA CENSURA GOVERNATIVA