356 BANQUETE ÍNTIMO QUE HA DE CELEBRARSE (AUNQUE LLUEVA) EL DÍA 27 DE MAYO DE 1912 EN EL tGRAN HALL» SITUADO EN EL BARRIO DE LA SALUD Estractem del suculent programa d'aquest opípar banquet: Articulo 1.° Serà rigurosamente obligatòria vestir de gran etiqueta. Articulo j.0 Queda termmantemente prohibida la entrada à la sehora del país y extranjero. Si los sehores expedirionarws tienen la costumbre de oir misa podràn hacerlo en el Real Santuano de San José de la Montana Articulo 10° Quedan suprimides los brindis, dadas las actuales circunstancias que atraviesa la nación. Nota. — Las espècies que le corresponden, sirvase entre- garlas el dia 36 por la manana en el domicilio de D calle Aragón tienda. Otra. — Para mayor cotnodidad de los sehores expedicionarios se les suplica lleven la servilleta, cuckillo, tenedor y cuchara. Visca la broma y Sant Josep de la Montanya. Perdius a la Flor de Maig 'Enric Jordi, amic nostre, encare que sigui cast, serio y home de lleis, un dia d aquets donarà una conferencia sobre la vida y les idees d'en Jordi Sorel, a la cooperativa La Flor de Mayo. Nosaltres ens apressem a dir que aquesta Flor de Mayo, no es la deia marca del tabac de contrabando, sinó que més aviat es un nom líric sortit de la música d'en Clavé, que per lo que's veu, tant serveix pera omplir de poesia'ls pobles de fora Barcelona que te·-'·n idees avansades, com pera doi ir un nom escaient y flairòs a les cooperatives. Aquesta societat de que tractan ha fet un aom a Catalunya, el de l'ex diputat a Corts D. Jaume Anglès, avui distingit burot. La Flor de Mayo va ésser el seu pedestal, com celebraríem que fos del nostre cart y ilustrat amic D. Enric Jordi, y el lloc ont el senyor Anglès va pronunciar un dels seus mes famosos discursos. Era quan comensava a tenir fama l'ex diputat y ex obrer, D. Jaume Anglès. Va pujar a la taula dels oradors, — que com se veurà tenia d'esser taula y no pas tribuna — y comensà a fer aquelles declaracions que's fan als mitins y que tothom, avans d'anari se sab de memòria. L'Anglès, aquell dia, volfa significar que L HAPITU tenia coses noves per dir y comensà a insinuarlts: — Ciutadans; Tinc per dius L'Anglès, es valensià, y naturalment te una pronunciació no gaire catalana. No gaire inspirat, torna a dir; — Tinc per dius ... Un bon ciutadà, gastrònom el va interrompre: — Portàles, Anglès, quc'ns les menjarem. No portarà perdius el nostre amic sinó una gros» inteligencia, peró tothom per ella veurà que a La Flordt Maig li esqueia un orador axí, un orador que's dignà Jordi. — Quànts traseros te un matrimoni? — l·inty dos. El d ell, el d'ella y los vincules matri- j moniales. * * * — En què se sembla'l matrimoni a la catedral ir Toledo? — En que es una primada. * * * — Cual es el insecto que hace reir raàs? — La abeja... jjal... |ja!,.. |jal... y 1* 1 i — Quin es l'Industrial que perd més diner* a la plaisa de Catalunya? — Ja ho diu el dllxo: «qui Orto WolB tot bo perd».