papitu 379 -Eh quin peuet mé» bufó. Jo'ls bi voldria ensenyar lo «Itre desde aqui, però me eottaria deu duros. y fresc, se desfoga per la boCa que que poguessin tocar segadoies yja veurien que deixaven en pau als segadors. El dimecres a la nit la policia pegà fort sobre'ls que passen la nit d'una tant casta y inofensiva manera, però aquets se defensàreu bravament. Els periòdics ressenyant els incidents de la manifestació, deien: < A uu guardià le fue arrebatada la vaina del sable». Es lo que deia un manifestant al llegir la prempsa. — Ara podem dir que la policia ens ha donat una vaina. Diàleg del dia Diada del Corpus. A Catalunya el Corpus, qúa y acostumen a dir els polítics, Corpus de Sang. Dos amics se troben a la nit, cambien impresions de la diada. — Y doncs, que tal? — Ja ho pots veure. — Que, cóm has passat el dia? — Així, així. —No més? — No més. — Y la xicota? — Feia festa. — Naturalment, com tu. — Y tant naturalmentl Però no Els Segadors A primera vista sembla que'I Papitu no te res que «ure amb «Els Segadors», cant que com totes les coses de la vida entristeix als uns y alegra'ls altres. Al Papitu, com que res l'entristeix, ni vol que l'entristeixi, prefereix lie cEls Segadors», l'alegrin, amb lo qual procedeix imb arreglo a una filosolfa, que quan se fassi l'historia '* la filosofia catalana, se denominarà papitesca. * perquè no s'han de cantar «Els Segadors?» Els ■^cots que la vigilia del Corpus els cantaven, eren xicots ' divuit a vintidos anys. A n'aquesta edat, s'es depènestudiant o aprenent, lo qual vol dir que's tenen W· quartos. Si un jove així no pot tenir querida, si a nit la xicota dorm, si no poden llogar un tros de rn per tres pessetes més que'ls dissabtes, qué voleu ^ fassin, si no cantar y divertirse fent xibarri? Per Jj o dèiem al comensament que tEIs Segadors» éns **gren, perquè també fan divertir a la joventut, que ^Q*n un Pot desfogarse per altre lloc del seu cos tendre com jo. — Esplícat. — Senzillament, que air, res, lo que s'en diu res. — Y?ixò? —Mira — No va sortir? — Si que va sortir. — Y doncs: —Ja t'ho diré. — Digues. — Es que air impossible, sobre tot però un home tant mirat com jo. —Perquè? — Ja veuràs, francament, era'l Corpus de Sarg.