9111 LA VEU DE CATALUNYA 29 juny de 1911 n om mai ■raM Pauestra Z9ta3.-H5 ClUDI a-Pui r:t r i AB Q prim yiroi odiai sndo» in t Pi latn QoltS Imsr rl Co 1 1 . — A| 31 CO Andí la mi Bsue- lenu tusl de i ca i. ta 3ero •. J s be 10: i. TM ■ol: AÍ 10 d«| R Bal BTÍ.'S i», a ïgrar -os t ittf ■mal •SBC Pere Reig y Fill MOBLES Y DECORACIÓ PASSEIG DE GRACIA, 27 CASA FLKDAOA XM 1852 BARCELONA ! - __ RENART & C." Gran assortit en objectes d'art, fabricació de la casa, propis pera regals Reproduccions, classich y modern Retrats, obres d'art dels grans mestres Exposició de reproduccions fotogràfiques al carbó Grabats, Marchs y mofllures d'art 271, Diputació, 271 (tnirt Clarli jr Pssuig d* Gracia) Galeries M FAYANS CATALÀ Or» na salons p^m Exposicions ariístlques SANTIAGO SEGURA s enc. Porcelanes arlistiques y Vaixellea. — Majohques - Pises vidríades.- Rajole*.- Cristalleria. Bronzes j altres meUUi arUalicbs. - Perfumeria, marca «Parfamerie aus Plears> Telèfon 1884 BARCELONV Corts 615 Víctor Brosa DECORADOR Altars, Motlles, Hatiítacioos, etc. PIETAT, 4 Feléfon 19 19 VllARÒ / V Fiu lINTORS XR KM DECORADORS M N M x BARCELONA carrer lelasCorfe 604 MEDALLA :BARCELON/J ÍW? MUEBLES • « • • LAMPARAS • • • • nOSAICOS • • • DECORACION TALL ERES: Carrer Sarrià, 8^ Gran premi Londres, 1907 Gran premi Madrid, 1907 Gran premi Saragossa, 1908 Gran premí Venècia, 1908 Gran Copa Venècia, 1908 Gran premi Paris, 1903 Membre del Jurat (Toro concurs) Paris. 1909 ogra : So, que «n tnaçar aorves, reattas, ondulades, fulles, flois. y aixis pnogresava ment, anant conipliauit les formes, fins « tograx la oostmn de treballar ab el b»*c Imne, obedient al aervdl. Mteu encara. M Tadd pera regular IK funcions oeróbrais, obliga a fe e^rrasis «b wte dos bmcoe, I«rt|ue. acres Sxvwntt Wxió de oda braç a la funció dwebial inversa, es prads, pera loprar Una n»aiOT fiadiga y posarsc a raho de la 1 unció opgànKa. pedra' treballar ab Ics dóes mana, o, millor dk, id) ds dos braços. AquRets extaxicas se fan, oopóam fon simètriques a la pissurm, rols Own, por cxeinide, un gerro, o altro oblocto semblant, en d qual la més paíAt smctm pugui ésser apercebuda pd «l'jxcjit- y cn la execuaó dd qual, lo Pnirtr efue l'alumne hi posi, sia tot justBjncnt aquesr sentiment de smcuia. Qmn sia Vograda la obedienoa de ks n*«s'. y lets corves pien «oarves de senÜntntKc. y a ull, per sentiment també STBJTÍ lo^rada una pnïíeodó en l'escairan dd paper, en ia vertidlkaC d'un cende dibuix, etc., «ta, haurà arribada l'hora de posar al deixeplc devant d^una bxtrtc natural. Mes, cal tenir cn tkxr a que fà. no lograra aital t»Tfooó, ninim « b saatnprn^qçe *ctn Kti ta bona actfuaú d'un detall de ú s* -va obra. hi sacnficpri tot cl conjunt. Les produodons artístiques no poden JJJJjy. per may, ésser fetes per nans. Es !*T això que una port, per bé quo csÍT? «s a tttr hora digna de dcspreçi. irí*"» dc oopia de les fortnes nanirals ''«VTira pa- l'encaix, y jHtigTessivammt S| '^alïsaiiMc allà dintre, alhora en toïe» jturs de la' caixa, el procés que ^ cap a la compdetja reproduoquS, la ♦>•). un mp acabada, pot estriparsc si's ^d fff la senzilla ram> de que ella, j,'*' es un fi. sinó un medi d'apendre lo Jgfl deixeplc ha après executanrla; dr BpiWilf. que oom quel fi se'l qwda n J"» ri mudi ne* té cap valor absolu wirrr . l'o» aíecrse- en aquest grupu d'ens» J^'a «"eneial, l'estudi orgàmeh de les •^mpB iwiiiinds. Aquest estudi tendeix * «p» Vs,,- ^Pesptés d'aquests ensaigs, d'afluestefe laf··, «s arribada l'hora, de iirecisar y rT^lf -iaiisar. La puntaire, deu dibuixar j^TtT; «n vistes al seu treball. Toti-s Ira [Z*fP*e dc la classe deuen estar dirilipWi • la ootnposidó ; y aquesta classe iP·oomposidó, necessiu també d'un mèff*' més dar oue precís, perqt» en Fjgft fdiu, es millor fer les coses darcs | ^ i» pas predscs. d'., oomposioó es aplegar una senc ments y ab dls iograr un decte. mne deu seguir d seguem proc.es ríteiRsiu. tj^ . Propòsit absolutament determinat li iluc va a 'cr^ Bocct de disposició general de la í^cull dels eíements, cn vistes "T y^rf».í',,0's proposa y els materials que • ✓ II (►."Vw, (exemple: Un manyà farà mal ^ *Xí\ f ^' ullir clavells Mnprapts pera fer ^w^0' *n cambi podrà osctillirlos una Estudi formal dds dements cs- t^- Eftudi analitich deis dements eshJr'Si en ristes al coneixement dd seu K^6» especial (exemple: No posar un i Yic*'Jfrv·d'. o un raim capermunt). wjt^ - Boequdx de la composició en cl % ,anmny ddinitiu, cercant equilibri '1*>B8es, equtíibri de clar y obscur, , Jw. V clara expresió de la idea propo. i -I^I N I ^rrespondenda dels usos destin^HC.^ counpiir lo que s'executa, corres- "^^'Wp* a 61 1100,1 hont ha d'aníu■, •^JÍE^nlL·t ^:icocudó perfecta, mecànica. •5 1?í»ira,p ,x:,a ^ ««al. en ta Qual Ica TjT**' dd cxccMum han d'ésseri guals ^.Mt*^^ ■:s pans dc ia ooraposidó. r' , "'J'3^11'^! rn ona cxinpciadóai í IIÍSÍS00115' P01 v^r« ben eia psqi dtnaiwanía quet dMD superior. Es por això que passats aquests principis, cal prodsar. espècia Usar, pera produir un profit directe y dtedsiu. Barrejar aquests dements en una sola dasse, Y en un sol curs, y entre alumnes de difearntes condicions psíquiques y diferents, ofids^ cs un treball malaguanyat. D'altra banda, apressarsc a estudiar la forma d'una flor. sense cap preparació tècnica dd dibuix, pera aphcaria immediatament a una composició, es també, al nostre veure, perdre temps. La gradació deu ésser ootnpleta en absolut. Desde baix a dalt. No's podien fer dos Hmes que no se'n sàpiga fer una, de bé, y aixfs ascendim, cs de la única manera que pot Ipgrarse una perfecta educació general, que acabi ds estudis, per les que no cerquin cap professió espr oal, quo oanstfcudxi una base per les qui entrin a empeodre qualsevulga carrera o professió, hont el dibuix hi in. tervmgui. No fensc aixfs se logren pobres resultats. Penoses lleugereses, conjunts fadi. gats per |a inhabilitat, formes castigades per la recerca d'una perfecció poch expon&ma. Ruskín diu a n'aqudlüa noya de sa casa d '«Eh JLüris dd Jandí de la Remaque «No es gens ímporUanc pd seu propi llustre y dignitat, que eia sia instruïda en aquesta o en aqudla dencia. però ho cs raoltíssim que estigui educada cn ds hàbits d'una justa reflexió...)) com diu cn sa hermosa Uetra «A una noya i: «Eduqueu la vostra, veu, procureu que sia clara y no vos preocupeu del decte o expressió. Si teniu qualque sentiment que valgui la pena d'ésser expressat ja sortirà en d vostre cant; però cs molt probable que dc moment no tingueu gaires Ecntunents que necessitin una expressió particular: y l'únich afany que deveu tenir cs fer dc la vostra veu un petit matdx cn dibuix: tan aviat com pogiwu reproduir escactament la forma dc qua! sevo! objecte, y aixis explicarne'l caricter a un 'altra persona, o doname l'aspecte dar y interessant per una criatura, començareu a fruir l'art vivament y per dl mateix; y tots els vostres hàbits mentals y facultats espirituals guanyaran en precisió; però si vos esforseu solament en fer díbuixoB aparatosos pera rebre cumplimenta o figures buíones per diver- , sió, poch o cap interès tindrà pera ros d vostre art: no tindrà! més petit valor oducatiu.» (1). Heusaqui !a veritable justa mida de lo que dou ésser la educadó genera). Heusaqui fins ahont deuen ambar els principis per la «lona de sa casas els quals, com hem vist, tenen notables diferencies ab els que deuen donarse a la que vol seguir una professió especial. ••• Mes tot vindrà. L'Instiiut de Culiura pera la dona es la casa solidissima de la cmtura femenina dd naare pobJc- Con. tra'ls airiimcnts d'un femmisme masculinista oaHa la diga d'una amorosa y solicita institudó cultura', hom se recuUisin y satisfesin ds afanys dc conreu de les facultats intdcctuals de les nostres doncs. E!s problemes socials que s'embranqueii cu aquestes qüestions les compliquen de tal nunern que en aquest moment so fà diffdl entreveure si en rcaJitat anem a una interven ió deedida dr la doruí cn els ne«o«is y en les Industries, y si cs arrbat d moment trist en que Ics llars s'apaguin sota les cendres dds afers... Mes. una sobtada reacció que. s'endovina entre les correnes feministes retorna a la dona al seu Uorh dc Rdna, y totes les tasques dc ia seva cultura van direi tament a afermar aquest lloch. Mes d'entre totes. Ja cultura artis. uca es la quo millor es' au a Ja serva realesa. car la Dóna es la encarregada del Ordre dins la llar, y l'Ordre pn tots ds seus aspectes, cs Bdflesa. FLAMA. 0) Jolin Raikla «Bl< lllrlt 4P1 arn. <■« la Relaai. Traducció oatatana d* Uannal de Moniollu. Crònica Un museu oblidat El «Cabinet des antiques de la Bibhoteque Nationalea. andgamcsit denominat « Cabinet du Rods, pot dirse que ha quedat casi oblidat pels mateixos pensenchs, ab iot y ésser Ics seves coleccons de «es més hermoscs de la capital francesa Poden ser visitades dúes vegades per setmana; però rares vegades hi acut algún v'isnant. No obstant, cl quc's prengui la pena de visitaries, se trobarà cn gran manera recompensat, perquè aquest museu soils conté peces escullidcs, monuments d'art de tots ds pobles y èp^ues- Sobre tot posseeix una notable colecdó de monedes y camafens guardats en armaris que son obra, d'un dels més afamats ehanistes dc la època dc Lhiis XV. El número d'aquests efectes no baixarà do 250.000 y son cuidadosament dassificats desde les barretes d'or de Aliat» y Creso. fins a les monedes de la teroera república. En feltres departaments se troben recu llidí-s nalcrs dc pedres tallaílcs ; alindns, ab caràafo^ amifdrmcs, de Assiria. y Caldca; amos fenids; segdls de MJOO mas. rota dasse d'obres mestres de Ja època d'Alexandre Mtegne y de Augjist; dïàífcus pBoiomaas y romans, obres lapi'laries Ad Rentuxwiienr nabà, y fms edeuns andls, oonícockinats per la marquesa de Panjadanr. Els epampiais més hermoeaB d'aquesn aiteooons estan el· pawtB en rimnea Gran part delJs proví dTSràns fundadee > ^ Cytos entro dls se compden tresors que durant sigles (oreu enviats cn ks difenente^ residències dels reys de França En el sigle XVllI tocs aquests objectes d'art foren remits en d palau Colbert. A la cabuda dc la inenarquia se logrà. afortunadament, salvar La ooiecdó y desde aïlavors ds diferents gwrrns francesos han tractat oonstamment de enriquiria Entre les peces més famoses se compten vasos grcebs pintats; figulincs de Tanagra y estàtues de bróme, algunes de les quals estan atribuïdes als millora artistes de la antiguitat. Se yeuen, ademé. jerros d'or y plata cisdlats procedents dds més afamats artíftccs de Alexandria y Roma. copes orientals de cristall de rojea ab incrUst.iOOBB d'eamnlt, y peces bcrmoefssimcs dc orfebreria ocrusca. brçantina y àrabc. Apart de les armes y joiycs trobades cn ia tomba dd rey merovinglc Gilpcrich l, se guarden la cepa del sasanida Cliosrocs I. los figures de marfil blandi y roig dd jod» d'escachs del califa Harun-aíRachid, d trono dd rey Dagobert. etc En Gaudí El nostre oenfrare «Ccretania», de Puigcerdà, diu que grades a tes bones condicions climatològiques dd clima de Cerdanya l'entineni; arquitecte de Baroelona don Antoni Gaudi celà quasi conv ptetament restaWert de sa mnlattía. Sentim una gran satisfacció en poder donar aquesta bona noticia als nostres lectors. , Concurs d aprenents £1 Jurat caiíficador dd Concurs regional d'aprenents, organisit per L·i secció d'Ans y Ofids dd Centre dc Lectura! de Reus, ha dictiar d següent veredicte: Diploma de medadla d'or y 50 pqshenos ds dds lemes: Avant Progrés, Dd naniral. Labor. Lagarto. Aplicación neus- or «U < mes : Vida. Limpta, Estudiem. I xa. Retrato, Moievo decoratiro. trich. El trabajo es riqueza Diploma de. modafla de plata y 50 pessetes als lemes: Fiestac, y alegria. Un artxsonado. Estudio toscénografia . Amor, Fraternitat y Treba* ; Treballem. Diploma de roedaBa de plata v 25 ptssetes als temes : Braga. Barren,,^. Torni Uo con ruerca. Diplon» de medatia de plana als lemes: Lliave y escudo. Constància y fo al trabajo, Estreiila 8 punías, Sds meoias difercracs. Podi a poch se va tuny, Del treball ne ve'l dnscans, Mantura d'W» plafó. Un cajón. La mstrucciód ele\a !a nacién. Visca la deganca, 1 Cuan grato *s d dibujol. Quan serem \dJs. Diploma de medaíla dc bron7o y 25 pessetes als lemes: Treball. Toma para agua. Diploma dc medalla de brunzo als lemes: Extremo de biela. Claveu, C* iT*2' ,Calx.-za de cahaiio. Un basti xi, Empalizada y giamü, Exigocio estreUado, Aprenem, Montura de rc.illa Mo saico. Els petits ens farem grans, Reus, Taller ambulanUe, Estudio. La expopidó dels trehafis està o'xrrla al púliíldi tic dotee a una, de set a des quarts de nou y de do? quarts de dèu a dos quarts d'onae dc tots ds dies feiners y de deu a ma y de tres a nou dds dies fesf'-us. # L àctic dc ia scfAmne rcjwiit ^i-na; dc:i K. Alsina. Aquests dos artistes son ben joves tots doti y abdós ban sonit d» Ics aules de la Kscniadr LlMja, L'tm d'ells, en Jaume Otero, Qfve esiudmnt. L'Otero es dds ton», que no's desca vèncer per ks moarwditais dc la vidai, y dds que, cmpuiumt d seu ideal aniaboh. ho «arjfiqutn tot. i l L'aJcre, ai RaknJC Alsina, es dcixepio de don Kèlxr Meacrea En una nobla lluita Bosdnguda ab un oontrincant, que com pacte poBseete la feodea dd dibuix, va rènoer, pd seu bon gust y d seu talent de decoíaínr- «n Us opoakaoo· pera la tots* intor cataPi. El secret de tal mirade no rau sols en una rara habilitar plena de gra da en la deedó dds més poètichs t»v tncs, ni està solament en la seguretat deganr dd dibuix y en l'armonia. unes vegades apagada, altres brillanr. deLs tons rosats, verrs, grisos y blaus sinó. sobretot, en l'observadó y d senúmeot de la naturalesa ab que està cn constant rontacte, y ds ^udins senyonals ab quals l'exquisit pimor-poda. d fy^t* ambients quo altres tomps YKqufren, ens fia cocejxjer y atnar ks kumos heròiowa y miaócyrs, tenebr» o vfcv Els concursos de Belles Arts San mmenïsos els joves qte prenent part en ds ooncursos de Belles Ans, han visitat la nostra redacció demanantnos que'ns interesséssim pera saber a que eia deguda la interrujïdó que en el seu curs normal havia sofert un dds toms d 'oposició. Procurant enterarnosen sapiguéron per persona autorisada que'l Jurar era no menat ja. y que pera tirar los coses avant calia que l'alcalde cridés a reunió dits senyors que formen d Jurat, pera comstivmrsf. Nosaltres, desde aquestes planes, pre guem al senyor alcalde que enllesteixi la més aviat millor aquest assumpte, tota vegada que molts dels concursants, pera poder (tendre part a n 'aquest concurs, havien abandonat per un plaç prudencial Ics seves usuals ocupacions, pera poderse dedicar lliurement a una preparació. Creywn qu aquest perjudid que causa d rotart serà motiu prou sòli: pera de defir al senyor alcalde. De fi de curs Les dasses de carreres especials pera la dóna han odebrat la seva exposició de fi do curs; mes. l'aspecte general d'aquesta exposadó fa una ocrta Distesa, car sc veu que la rudna pesa un bon xicb en aqudlcs aules. La majoria dds treballs son fayanecs. velluts pintats ab porperines, quelcom de roba blanca, y tmes pumes oopóes dd guix, junt ab qualques paisatge! s fets a casa. f Cal renovar tot això, cal renovar bo y orientar la ensenyani.a pels bons cansns. Estem segurs quc'l patronal que cukLa d'aquestes dasses farà aquesta obra de renovadó tan necessari». El vestuari modern en l'estatuaría Quan ds primers cristians desembarcaren per prunera vegada en Jes dutats paganes, se quedaren admirats dd numero infinit d'estatues que hi vegeren. Els hèrocs, ds passats, els deus. el mon antich tot sencer, estaven allí estatuats cn bronze o cn marbre, en aparienda indestructibles. Y ds pietosos apòstols, no estaven lluny de creinne que a dintre dr cada una d'aqudlcs estàtues, hi ha via un dimoni. Aquesta es avuy l'impresió de sorpresa que corprèn al rural quan entra a les nostres dutat s, e> quan, vagant sobre Li balconada del gran hall oris Camps Elísscus. llenca ses mirades damunt aquesta muliitut de marbres. Després dd temps de Dyrsipos. no s'ha - vkai pas \ isrcs tantes estàtues omplir ks plaers y ds jardins púbüchs. May havia passat damunt nostre jxüs, una ventada commtanorativa com la que actualment sofrim. Més dc cent quinze estàtues, foren erigides a Franca, desde 1870 ol 1885. Ln ideal inexplicat d'honvnatgcs cestosos y d'iiMugnracions refxiradores, té atrafegats els tallers de Monirouge o de Montmanre. Una fatal emuladó ob obliga a no deixar a Paris, nt un carrer, ni una \ia. m una plaaaa, ni una cantonada sense ocupar. L'Esenlptura te ht> rror al buid. Davant d un carrer projectat, o d'una avinguda tot just plantejada, s'hi destina toc seguit un monument, y se sab ja ipiin heroe hi serà honorat, abans, moh abans dc saber si a les cases que s'hi faràn, hi hauran llogaters. En ospavs actualment oberis, son insuficients. Han posat grans homes per nw aneu: veyem actors pds h«m-> suburbans; cnaeJopodisres entre'ls deapaixoe y taquilles dOcmibus : retorniaikirs so eiòlncbs, cn els boulevards exteriors. TbOes ics places son ocupades, y ja la pàtria s'ha do resignar a no honorar més grans homes. Prop del Observatori, on explorador disputa'l seu Hodi al mariscal iter, y l'honsó » les «Quatre parts dd mon?. La llarga perspectiva de la fontana dtí Louxembourg es tancada. L'obra de Mi Prech tapa Li de Caipeaux. H i hà saturadó, y no obstant, cada any, a cada «Saló», noves files de grans boines, esperen d tom pera entrar a l'imnonaiitar. Al mateix temps que aquest fenòmm, tan favorable al csculptor, s eu jxodudx un altre que li es dd tot oomrari, car si may s'aixecaven tantes esta rucs als contemporanis, no cs menys cert que may ds oontemporanis se vestiren d'una faisó tan poch estatuària oom cn el nostre temps. El vestuari modern, després tíe Enrich IV, soobre tot cn Li darrera centurió, es en l'historia, d que se'ns ofereix d'una manera més impròpia pera figurar em una obra plàstica. El pagès que's passeja per Ics nostres ciutats, no esta pas menvs indignat que'l jjrimrtiu cristià al desembarcar cn la dutat pagana, enr si aquests no son falsos deus que s'aixequen davant d'dl, aon al menys falsos homes, y li cxista de persuadirao que unes gencs aixfs Iktges, hagin pogut ésser grans. Hi hà desacort absolut entre la pretensió que temm dc honorar als nostres hèrocs, y els medis que'l nostre exterior ens dona. £1 probkma dd vestuari contemporam cn la estatuària, ds fets ens d posen al davant Del perquè els esculptors han intentat representar el vestuari modern. fit Dtoftt cenps que as ■cot aquest desaost. Més abans, BO re sottt «acnficant un ckis tomes dd pro bkxtat Sa ncrifiawal vesenap. S'aonetomava a vmcer crtwa toga. o a na vespSúó ttoJ* tíSSO, UOÍÒMI de tol tura es la pell — deya Diderct — y com més un s'allunya d'dl. més se peca aonCra'l bon gust. Canova, Tonvalchsen M llurs successors, ho havien aixis ostablcnl com a principi. Quan Ruda esculpí en el flanch del Arch de Triomf d sep beròicfa «De5>art>, va despullar als combatents da tota l'cmplomada roquincalla dd yestit a la francesa, dd 1792, y no va deixar sobre Is seus personatges, rès més que lat passió que'ls movia al combat. Això era esccelent Mes. per feconda que sia una tradició d'art, dcsde'l moment en que dia ea aplicada cn sa lletra y no en son esjxrii, per una multiluc dc ddxcbles mo diocres, devè tot seguit insoportable als esperits independents, y iusufidtaii als esperits debeats. Tal fou la sort dd «nú» y de Ics draperies. Les innombrable^ efígies funeràries de Torwalchsen, en varen donar la mida. Sc* cercà una recovclladó en la silueta esculptural dd ojntempoca» ni. Sc preguntà si'l «nú» era cn realitat una lley indudible, y si desde aleshores hi havien en art lleys que podin contradirse. El pas ja fou donar. S«' buscaren exemples a tort y a dret. Se digué quel Moisès no anava segons d cànon do Polydctus, que'l Cobonc portava tm altre vestir que la toga, y que ke figures entusiastes de Rua, nu rei» pnetaven pas els principis que Lesçing creya haver descobert en d Laooon. Al mateix temps, se mostraven ds holandesos, rreyent un panir maravdlós dds seus vestimems negres. Sa dtava a Cliardin, penetrant d'una- poesia d'iniimilitf als recons aiés humils de la vida familiar. En totes les regions dd an. se podia entreveure qus les preteses lleys estètiques, no eren més que oonvennons. S'havien cregut aqudlcs lleys absotuttas, y resultava qm- no In» caen. Donchs, no m havia lle>-s absolutes cn arr. Això era una cendusió i>rocii>itada. Em kt mateix que dir; s'ha cregut que tal cos era simple; ara s'ha descobert que es oempost; dc>nchs. no hi hà C en veritat, s'avençava un xich. si dar quesfes paraules ne volia, treure un argument a favor del nostre vestuari modern, car no es pas d color Jo cpie cs lleig en dl. sinó la Unia geomètrica. Desde I moment en que un hom no s refereix a les analogies superficials y osca concloure la qüestió, sometent- cada cas a una atmta prova, un hom .veu que la pretesa derogació d'aquesta Ifeiv, no es pas una realitat, sinó que. al contraii. cada dia. les opinions dc la critica naderna. van confirmant l'opinió dds vells artistes, o. millor dir, l'insrint dels vells artistes. Delacroix, qui tot ho havia pràciicar ment après, y que teòricament passava sa vida 'encreuant aquests probloues, ha digué cn termes més fons, que cap ciàssich he hagi maj- dit: tHi nà linte que son monstres?, y afegia les que b- son: «la dreta, la serpentina regular, y. so bnetot. clúes panildcs. Quan l'home to estableix, ds elements Ics mabnete-n. Los molses, ds aockkwO» trenquen 1» lüuea dretes d'aquests momuncuis. Mireu ds anlíchs oom les oarratgíen. Compareu da archs antu-hs. ab els dc Pj^der y Footaiiu... May paralelcs cn kt natura. Dl dretes ni norves.» (3}. Y aquestes linies que son monstres, no obstant no ho son en pinçarà tant com en la csculptura, car en la pintura son dissimulades per l'ombra o pe: color, y cn la ts.ulptura dies apareixen ab tota la llar beuem o ab tota kc Hur Uetjesa. Aquest capell, dit de «copakaa.per exemple, no ha sigut may un accessori agradable pi'U pintors, y apenes si's pot dtar a mugú més que a Delacronc en sa «Llibertat», o Goya en qualques retrats, hont hi cs posat. Per iot hont un gran artista ha trot partit del capell dc copalta. com cn el retrat dc; senyor de Borgonya dc Van der .Wcyden, d Mechc dc Stun. o el retrat de M. Lc blanc, per Yngrts, un Itom trobà qoe les línies del capell paraldcs no ofereixen l'aspecte geomètnch de l'actual capdL No obsum, encara cs menys incòmoda tí hèure-se-lcs ab un objecte aixis, per un pintor que 110 pas pefl un csculptor. El pintor pot posatrlo a t'ombra y projectar reflexes al seu demunt que fassm variar la llur sihieta y desplegar cn son piofit tots els recursos dd color, y sa • om sia. com que ell al capdc-vaJ no ha de fer més mostrarlo sobre un plànol pot torsar les (línies y trobar recursos r>cra sortirsc del pas. Aixfe hci feu Delacroix L'csfulptcv no té més remev que pendrd tal com cs. y ha d'introduirio cn d seu monument tal y oom si sortís dc la capsa No pot noiorkln ni disrm» larlo, m mosCTàrnosel d'un sd costat. Donant la \xHta al monument, .'cspect*< dor descobrirà cl punt hom la seva mat hauraria forma ajiardxcrà. Per oonsegüent, tal enginy mestètich, pol ésser ú». t'Tpnrtat pd pmtor, sense que se'n jmguj trenre cap partit para resailpcor. Kobtrl DE LA SrZERANNK, 0) Gaiuvc Plancbc. «Blude* sur 1 Bco.-* l '»•• Mpa ct) OntiaT* puneba. id. O) Dtan d-Jstasi ciamralr,