Pàg. 6. — Dissalïlc, dia t ;ires que consiíierà necessàries per a impedir ia rcaiit/ació ós tan airevn projecte i detenir els seus autors. ÈÜ treballs elecluats per la polictu oferireu immüiUatemeiil ei resultat que s'esperava En una tavena de Cartibanchel Baix foren detinguts Tomàs Sa'ea Caldinn. rceent arribo! de BnrceMua, i IÍIIIIO de la casa on eslava, estatjat, que s'anomena Josep Martin Mindez. Es detingué '.ambe a l'auiaut d'aquest últim. Consil Tutièano Hodriguez i altres Individus relacitmals »iiib els •ntcrtois per si tingaessln alguna complicitat en el íct que es persegueix. La més significada d'aquestes de: 11 nina, per la relació del parentesc Uel detingut nmb uu dels sentenciats pel crim que privà dc la vida al senyor Dato. és Ja d'Albert Matheu Cneidó. gernià de Pere, el qual s'estatja precisameot al domlciH del lletrat don Cecll Ortiz, qui. com se sap, és l'advocM defensor de l'esmentat UaUuru, al qual sen-elx en qualitat de \i>fer. Registrat el domicili tle Tomàs Sales Caldiich — que ^eB·'ns tots els Indicis és l'individu que va venir de teiirtlona per a dirigir ei pla d'evarió o nUnenys peuiire-hl part molt principalment — es va trobar en uu calxó, s.ita el llit. sis pistoles au■Jomólliiues amb el nftmero i marca Uimals i uun altra sistema Lefau■ heaux. 'in xerrac per a mulalls amb set fulles de recanvi, dotze carregadors. tiC càpsules soltes l quatre raixes niés d'aque.-tes. des ganivet*, una navalla, un punyal, una llanterna sord», dues llanternes de pila «■le trica amb sis piles de recanvi, un esl let, papers 1 opuscles, entre els OiMli lli havia 7erò com se suposa es pot assegurar que la tem trobadé a casa de Josep Maruii era per a senar els barrot-, de la presó, que «bans d'ahir en Sales féu un plànol de la presó model, i que els individus que eren esperats dc u..·.clonB anaven a parar a casa I \ibcii Mbtneu. qui ha negat que c«uetru,-n • .Sales ni a Manin. alguna cosa relacionada amb aquest assumpte. L'esmentada taverna fou anunciada en traspàs l'any passat. Tomàs Sales ha reconegut com de la seva propietat i lets per ell els dos dibuixos o plànols que II foren ocupats, nixl com també l'aulenücitat de la carta en la qual se li paria d'Albert Maüteu i d'altres assumptes. Cal fer avinent que Sales és molt conegut de Wi policia de Barcelona com a perillós sindicalista d'acció, havent estat detingut diverses vegades per ordre de! general Arlegul. aleshores cap superior de la policia d'aquella capital. Figurava entre els més exaltats que es reunien a la Cooperativa La Flor de Mayo. de Barcelona. I era considerat com a eleinent disposat jier a ies més atrevides empreses criminals. lla estat comprovat que al carrer del General Pardlrtas. 9. hi ha una ciclonetn marca Pheneumòbiie. de quatre cilindres, l'import de la qual fou pflgat a Barcelona. 1 que havia dVsser retirada per Sales de l'esmentat establiment. Això és tot el que flns ara es pot fer pAbllc de les diligències que han estat practicades, les quals continuen activament per al complet aclariment del fet» pracslre a de la ip M irobava L'actualitat i el règim futur OPINIÓ DEL SR. LÓPEZ TUDELA Madrid. 30. — Don Eugeni López Tude4«. president de la Cambra de Comen; Espanyola de Paris, publica cn «El Sol» un artiele responent a l'enquesta d'aipiest periòdic sobre • L'actualitat d'Espanya I el seu règim de l'esdex-enidor». EI senyor López Tudela diu que el nirei-tori no ha de marcar termini •le la seva aciuarió. sinó romandre iot e Itemps precís per a realitzar la seva obra revolucionària i quirúrsica, deixant després el llibre el lloo a homes civils que imprlmelxin una sana dlreerió a i'Eslat. Afegeix nue el programi i roaljt/ar lin d'arribar a tols els sectors do la vkla espanyola, en l'ordre administratiu, en el social, cn el de la justícia i en l'econòmic, sobretot en aquest Ultlm, que és la clau de tota transcedental i vigoroea revolució. L'antic règim féu en matèria econòmica coses que exigeixen una absoluta rectifleacló. Ei seu sslema era incoherent, amb un rg!m aranzelnri falsejat a la seva base, per la forma de conslitnir-se la Junta 'Aranzels, en la qual no estaven repreítnials tots els sectors de la riquesa d'Espanya. El règim fiscal castiga I persegueix al capital que treballa, el pressupost és abrumador per a la classe contributiva i la Tresoreria està exhausta, amb un terrible déule flotant, la limitació del qual és tan necessària com dtfloU. La moneda està depreciada, malgrat els grandiosos beneficis de la guerra. Hi ba una emigració que és la més gran de les vergonyes, perquè no es de ua l'excés de població, com en altres estat europeus, sinó a la impos■(UUtft de', viure en la península. El règim de ferrocarrils 4s dolent 1 si no es tranformen farà inefleassos tots els esforços de reorganització, econòmica EI problema de la llar és greu a Espanya i la llei de l'inqulllnaf i poc meditada, ho has enverinat. També s'ha de reformar ei règim bnneori. les subvencions, eia monopolis, elc. Per a tornar als prestigi d'Espanya no sBia de pensar en solucions transitòries. El Directori ha de crear organismes que 11 serveixin de col·laboradors tècnics que liltra de procurar-li els homes nous que necessita oden facültar-li el període de transició necessària entre el règim d'excepció actual l el riïgim normal i parlamentari a que aspirem. No es possible que es tomi al funoionament de l'antic règim parlamentari. Ve?eu l'exemple que ofereixen Itàlia i Grècia. El Directori ha acabat amb l'antiga organització política i aquesta no ha de tomar. Per «ixò ara unes eleccions precipitades, jeneara que portessin una virltnble representació del país, no formarien un Instrument ütll de govern. Es necessari, abans, despertar l'opinió, que esta adormida, perquè nn ha sentit les sotragades cruentes de les grans revolucions. La revolució d'Espanya l'ha fet sols un sector i sense persecucions, nl represàlies, ni violències. Per alxó no ban sorgit ela homes nous que sorgeixen de les grans sotragades que experimenten els pobles en les seves revolneions: per això els espanyols segueixen indiferents i es limiten amb satisteccló a esperar cl manà governatiu amb que els obsequla tots els matins la •Gaceta·. D'aquesta manera acabaríem d'atrofiar en absolut a Espanya l'organ Ja moll debilitat de l'opinió pública. Per aquestes raons creiem necessari modiflear l'actual règimen del Directori, evitant-li certes responsabilitats. N.> creiem oportuna la tomada ràpina al ríçim parlamentari, i davant la necessitat d'armonitzar ambdues solucions, considerem convenient establir un règimen tranzitori que a manera de convalescència permetés al país tomar a exercir la seva sobirania, manifestar la seva opinió I seutir-se directament associat ol Govem i a te solució dels greus problemes que avui dia es plantegen a Espanya EI programa hauria de reduir-se a l'estudi, discussió 1 solució dels problemes que II sotmetés el Directori, limitant així les seves facultats de dellberurió. por a evitar es sortís de sa esfera d'acció, obeint al reglament, evitant dilacions, obstruccions i altres «rgtlcles del vell règiment. el qual permetria donar solució als assumptes sotmesos al seu estudi en fornia que el Directori poguís després traduir-los ràpidament en lleis. Aquesta solució no és una panacea, però té la venietja de resoldre els problemes urgents, qoe donarien pas n l'opinió ptiblica i gerani itzarien la tranquiiltat d'Espanya. -©•«■•o Detencions a Saragossa SON AGAFATS DIVERSOS SINDICA. LISTE8 DELS QUE ES FEREN ESCÀPOLS DE LA PRESÓ Saragossa. 30. — La guàrdia civil ha detingui en una casa del barri de Colomb. el sindicalista Antoni Mir. processa: per l'assasslnai d'un agent SepOicia a la plaça de la Independència: a Gregori Sobrevella Larena prossumpte autor da l'assasanat del cardenal Saldevila. 1 a Lluís Blera Plana*, complicat en altre assassinat. Els tres fugiren rescenttnem de la presó d'aquesta capital. El servei realitzat per la guàrdia civil durà sis hores i interveoiren en la detenció 80 guàrdies. Citació al senyor Alba A VALLADOLID Valladolid. 30. — En el «ButUeli OHdai> es publica una requisitòria del Jutge e^ecial don Josep Valverde, citant per tal que es presenti en el terminí de 10 dies, davant del dit jutjat especial don Santiago Alba i Boulfaz. sota aperclviment que si procedeix lieciarar-lo rebel li pervwdrà el perjudici a què hi hagués lloc. O··-O L'Administració municipal EX-ALCALDES EMPRESONATS Alacant, 30. — Conduïts per la guàrdia civil han ingressat a la presó da Monòvar. Manuel Serna. Eusebi Jiménez. Josep Tamora. Nicasi Guardiola i Francesc Serrano. Tols ells ex-alcaldes del veí poMe de Salinas per aparèixer inclosos en rc-!ponsabllliat derivada de l'expedient instruli pel delagat governatiu. Acords de govem REUNIÓ Madrid, 30; — Prop de tres hores hnn romangui reunits aquesta nit els individus del Directori. En sortir ei general Vallespinosa Isa manifestat que l'enobiTegat de Marina i el d'Instrucció pública havien assistit nl Consell donant compte de nombrosos assumptes, per la qual cosa el Directori no s'havia pogut ocupar de res més. ELS SOMETENISTES MADRILENYS Per iniciativa del comandant general dels Sometents de Madrid, s'ha passat avis ais sometenistes assabentant-lus que rebran del caporal de districte l'ijporluna ordre per a assistir a la recepció dels reis el proper dia 4. FEMINISME EI general Nouvltes ha rebut ai seu despatx la preeidentn de la Societat Internacional Feminista, donya Ceian Ros. CAP A BARCELONA A la Presidència ha estat el president de la Cambra de Comerç da Sevilla, don Dídac Gómez. Demà ortirà cap a Barcelona amb l'objecte d'incorporar-se als sometents que han d'escortar els reis durant llur estada a Barcelore. Els temporals A HUELVA. — NAUFRAGIS Huelva, 30. — Ahir 1 avui s'ha desencadenat un fort temporal. El mar presenta imponent aspecte. Al lloc conegut per Masagan s'enfonsà el veler cSiete Hombres». La tripulació s'ba salvat. A les dotze del matí ha naufragat im altre vaücell de la matricula de Sanlúcar, salvant-se també tota la tripulació. Després s'enfonsaren tres baiques més, saivanl-so la tripulació. L'n altre vaixell naufragà al lloc conegut per Puma Humbria Dels tripulante no se'n té notícies. Es tem que t'hagin ofegat. A VALENCIÀ. — UN NAUFRAGI València. 30. — La darrera matinada, a causa del temporal regnant, ha r.aufragat prop del port de Dénia el falutxo «Luis», de la matrícula d'aquesi port S'han ofegat dos tripulants. A OADIZ Càdíz, 30. — Continua el temporal en aquesta costa. Ha entrat d'arribada forçosa d cor.reu de Tànger i per persistir el temporal, no ha pogut rependre el seu viatge. El governador civil en rebre ela periodites, es lamentava dc la situació en la qual quedaran moltes famílies a conseqüència dels darrers temporals. A SEVILLA Sevilla, 30. — L'arquebisbe ha visitat avui les barraques de Valletatas I de Ja Vega de Triana, repartint socorsos entre ois damniflcais. Una comissió de senyores de la bona societat, també m contribuït al repartiment de socorsos i peces de vestir. La Germandat de la Verge de l'Empar ha repartit lambé socorsos. A l'AJuntoment ha començat a funcionar una oficina per a encarregar-se de la recaptació dels socorsos. Al Rif COMUNICAT OFICIAL Madrid. 30 — Nota oflclai de Guerra. Zona orienta!.— A causa del mal temps 110 han pogut sortir cap a Mà. laga dues expedli ions de repatriats. Els nyirells d'aviació bombardejaren ahir tarda, els poblats del camí d'Annual. Avui no s'han efectuat vols. NOTES DE MELILLA MeiliJla. 30. — Amb motiu del temporal ha suspès la seva excursió a la Restingu el comandant general Han començat els treballs d'ampüació del pobJat dc Nador. Han retornat a Dar QuebdanI les forces que sortiren per a efectuar una marxa tàctica Les bateries de Tafereit dispersaren alguns grups de rebels, que s'havien refugiat cn uneg cove». Els Reis han sortit de Mallorca EL TEMPORAL Palma de Mallorca. 30. — Durant la nií ba bufat fort vent, diflctiltant els treballs de guarniment dels carrers d'aquesta capital que no han terminat flns en apuntar el dia Des de molt aviat inflniíat de bacons llueixen penjolls i banderes. En les primeres hores del matí ha començat ploure 1 al mar el temporal augmenta Malgrat d'això at port 1 als principals carrers hi havia animació extrordinària. Ahir els trens arribaren abarrotats de viatgers procedents dc diversos punts de l'illa, essent moltes les perones que es veieren obligades a refugiar-se durant la nH als cafès 1 establiments ptlblics. I-es auToritals han rebut un radlograma del «Jaimo !• avisant que en vista del mal estat del mar. qii« fa penosa i difícil la navegació, els reis i el general Prlmo de Rivera desembarcaran al port d'Alcódia, en el petit golf del qual trobaran els navilis exceUent refugi. La comitiva règia ocuparà un tren especial que es detindrà uns moments a Inca EL DESEMBARO A ALCUDIA Palma de Mallorca, 30. — Telegrafien d'Alcúdia que el» rels han desembarcat feliçment a les nou del matí i han sortit cap a Palma. L'ARRIBADA A PALMA Palma de Mallorca. 3n — A dos quarts de duea de la tarda ban arribat a aquesta capital els rMs. Enorme públic ' s'amuntonava al» carrers que estaven guarnits. Els reis han ocupat un laudan amb l'alcalde. S'han dirigit a la catedral, on s'ha cantat un Te Deum. Després s'han traslladat a Capitania. En fot el trajecte han e.-fat aclamats amb entusiasme. A Alcúdia han estat compiimcntats els sobirans per les aulori'ats. A Inca s'han detingut uns moments essent rebutó ala acords de la Marxa Reial I aclamats pel públic El rel vestia uniforme d'almirall. El general Prlmo le Rivera ha visitat la caserna on s'estatgen les forces del regiment d'Infanteria d'Inca, També ha aotrat al port el vapor ■Jaime I», en el qual venien el cardenal Reig J als periodistes madrilenys. CAP ALCUDIA 1 BARCE ACTES. LONA Palma de Mallorca. 30. — Després de l'esmorzar dels reis i del geneial Primo de Rivera, a rasa de l-i mar qnca de Vivot, s'ha eelebrat a cnpitnia ur.-a bnllant recepció, a la qual concorregueren elements militrs, civils, gras d'Espanya, corporacions i Durant el trajecte, des de la casa de la marquesa de Vivot a capitania es repsüren, al pas del sobirà, les ovacions t aclampc'ons entusiastes de la multitud. Per la seva part, la reina donya Victòria, acompanyada del capità senyor Gual de Torrella, ha visitat el castell de Hallvcr. La sobirana hn estat objecte d'entusiastes manifestacions de slmpa'la. En terminar In recepció a Capitania general, el g?neral Prlmo de Rivera ha promès que els reis visitaran novament aquests* Ule.s en la primavera pròxima, romanent aquí quatre o cinc dies. El president del Direclori fou saludat després per diversos companys de promoció, als quals ha presentar després al rel. El monarca, després de salndarlos afectuosament Ois va dir: — Vaig a pegar-vog un «sablazo». M'heu de regalar te bandera per a la nova Acadèmia General. Aleshores el marquès d'Estella va dir: — Per a donar lloc a la reorgr.nització de les Acadèmias Militars, aquestes romandran tantades durant dos anys. inaugurant-se després l'Acadèmia General, projectada per S. M. el rel. Des de Capitania, don Alfons, ncom panyat del general "Prlmo de Rivera. s'ha traslladat a! Clrcol Mallorquí, on es serví un ie en honor del monarca, resultant la festa en extrem brillant. Durant l'acte. ha erribat al Circol Mallorquí la reina donya Victòria, de tornada de la visita al castell de Bellver, amb objecte de reunir-se al seu august espòs i empendre la marxa a Alcúdia. Ambdós sobirans 1 el president del Direc'ori han estat acomiadats amb majors aclamacions si cap, que cn rrlbar. La població ofereix animadlsslm aspecte. Els rels amb el general Primo de Bivera I sèquitfl han sortit en direcció a Alcúdia, a dos quarts de set. A Alcudia embarcaran l empendran el viatge a Barcelona. Segons notícies del Govern cIvH. havent amainat el temporal, els Reie a dos quarts de dotze de la nit. es posaren en camí cap a Barcelona, acompanyats del general Primo de Rivera. La Junta de govern del Clrcu! Militar ha acordat oferir a la Beina un ramell, format per un gerro de flors, anímicament combinat. més gran 1 gradual Integració de vocals de te Comissió Parltàrla, tant en eia organismes generals com cn els regionals de previsió, respectant l'autonomia de les Caixes col·laboradores i especialment de les Bnsco-navarrepes. El conseller de Catalunya i Balears, senyor Moragas, expresà la spva conformitat amb aquesta orientació, agraint al vocal patró senyor Díaz de la Cebosa. lajut a aquestes normes àmpliamem progressives. Els carrilaires ASSEMBLEA A VIGO Vigo, 30. — A la Cusa del Poble slia celebrat una Assemblea de ferroviaris. N'hi assistiren 200 La directiva donà compte de les gestions reaUlzinlos per tal d'aconseguir que la comiKinyia de Madrid. Saragossa I Alacant, aboni als obrers una paga extraordinària amb d producte de l'augment del cinc per cent de les tarifes. Les estrenes Teatre Victòria LA DAGA (Lo ferrer de tall). Obra d'En Frederic Soler (Pltarra), adaptada a l'escena lirioa per En Francesc Pujols, traducció castellana d'A. d'Orrlols, música del mestre N'Enric Morera. Ho confessem amb sinceritat: l'audlció de .1,1 XXuga», estrenada la nit del dijous «1 Teatre Victoria, ens causà tristesa. Ens explicarem. Ningú Ignora que el mestre Morera és un músic expert. Bepresenta una de les nostres valors. Ara bé. ens dol (i ens dol d'haver-ho de dir un cop mes), çue un músic, un artista de la seva categoria esdevingui tan modest. L'obra estrenada és tal volia inferior a les darrerament oferies al públic pel mestre Morera. Hi ha monyii musicaiiiat. No hi batega, ens semblà, cl viu daler que impulsa els grans artistes a ler obra definitiva. La móslca que el talentós 1 sovint aplaudit mestre català ha escrit per a l'- l.ra d'En Serafí Pltarra no aspira certameni a ésser nl a eemblar transcendental. Hom bl sent ritmes Ja familiars al mestre Morera, s'bl descobreixen pàgines que revelen traçaCítarem, (per exemple, la cançó de Jordi del primer acte: •Un dia entre muchos un noble llegó». Arreu de l'obra bl palplten encerts, troballes. Peró aquests moment» lluminosos (reveladors, un cop més, d'unà mà experta i d'una bella Imaginació d'artista creador), no són caproütate». L'ambient general fa l'efe-Me d'una improvisació. Però com succeeix sempre en tals casos, to mateixa temàtica ha estat, es dirà. hen pos seleccionada. XI mateix es pot dir de la forma, de l'expressió. I ho repetirem, l'audioio causa tristesa. 1 ens Interessa fer constar que no ens proposem ni ens havem proposat mai ésser desagnadosos al mestre Morera, en el talent de músic del qual havem sempre cregut. Peró ns dol. bo direm també un cop més, que un mestre do la seva categoria s'abandoni, un cop més, cl gènere fàcil. Improvisat, lleuger (flns ja gastat!). Ens plauria veure el nostre músic, fer el que tela un Frank, el que feia un Beethoven, el que han fet, en una iparaula (i que hauran de fer sempre, tothora), els grans artistes de tots els temps: pensar, lescolllri. treballar, polir. Així, cercant, lluitant, so írint («írulnt·, però) és com sorgeixen lo> cl res pures, completes, belles de fons I de forma que no poden morir!... .SI. ens plauria veure el mestre Morera abandonar la música fàcil, passatgera, per a donar-se (com el! saliria fer-ho!) amb sant daler, a la 1 ronció d'obres llargament 1 amorosament pensade--. deAnillves. I tots les adminariem, les agrairíem les oplaiidlriem. L'obra fou ben presentada. Els decorats són esçalents. I els aJlVtes que dirigeixen N'Anselm Fernàndez, i En Lluís Calvo, representaren l'obra amb mteni'íó de salvar-le. L'orquestra 110 sempre prou íiisipini la. F. LL. Premis Mtaril L'Institut de Previsió ACORDS DEL CONSELL DE PATRONAT Madrid, 30. — El Conecli dc Patronat de l'Institut de Previsió, ha aprovat l'orientació exposada en el seu informe pel vice-president primer de l'Institut, don Elies Tormo, d'efectuar inversions financieres de finalitat social que tendeixin a afavorir la construcció d'escolea, especielment a les modestes poblacions on no n'hi ha cap. El vocal obrer don Remlgi Cabello expressà ço que això significa per a ta indispensable cultura del poble davant del problema de la manca d'escoles. Al mateix temps es proposà sotmetre l'Institut a la Comissió de Mutualitat Escolar, nocions d'educació de patriotisme basat en l'amor a Espanya. EI Consell acordà per uuauiniltat la IV Concurs :: Any 1921 VEREDICTE L Premi de 2.000 pessetes a la més important col·lecció, tant en quantitat com en qualitat, d'obres antigues (vocals, insimmentals 0 mixtes) d'autors de terres de llengua catalana (Catalunya, Balears. Vailència, Rosselló, etc.) anteriors a l'any 1630, no publicades en notació moderna. No s'adjudica. H. Premi de 1.00 pessetes (extraordinari, per no haver-se adjudicat cn el Concurs anterior), al millor Poema olioral a veus soles, sobre text català. S'adjudica al mim. 3: La cançó del vell Cahrés. Poema thoral. Lema: d.a Verge de Aurana». L'autor, guanyador de premi en aquest Concurs, trametrà, tan aviat com pugui, còpia dols sis primers compassos do la seva obra, acompanyant cl seu nom i residència. Les obres no premiades es retornaran a llurs autors durant els tres mesos següents a la publicació del veredicte, mitjançant la presentació del tema 1 els sis primers compassos. Les que no es retirin durant el dit terme, l'Orfeó Català es desentén del compromís de guardar-les. La propietat de l'obra premiada queda a favor dol seu autor. — Antoni Nicolau. — Lluís Millet. — Lluís Romeu, pvre. Barcelona, primer de desembre de 1023. — Joaquim Cabot. pregidem de l'Orfeó Català: Posqual Boada, secretari de l'Orfeó Català. V Concurs :: Any 1923 N'Eusebi Patxol i Llagustera. pianista empordanès, natural de Sant Feliu do Guíxols, mori cn aquella ciutat el 12 de Juny de 1893, a l'edat de 47 anys. L'Orfeó Català de Barcelona, associant-se als desitjós d'En Bafel Patxot i Jubert, d qual amb aquests Premis musicate ha volgut honorar •«,4. la memòria pietosament 1 «^'^ ' ' als comSel seu J'^rals Sc^fs en posilors catalans í ais mu» general ei present CABTELL t Premi '4 ^ llor Poema simfònic per a a (i"^tTn- , ,,„ 0000 pessetes (cstfaU ^emi ^r ^^ adjudicat en ordinari,: i*r no haver ^ i el Concurs anterior), a » ' „ , eom bml col·lecció, tan. en ^n'U (v0. én qualitat. * f rfniS d'autors cals, instrumentals 0 ''''^ (Cata. „, .erres de ^^S^BOttStó. Innya, Balears, Vafcnm Pi.r.·i anteriors a I an> KW, no i etc.) anterio cade* en notació moderna Cada C0H««tó ft»"* ^'«fc6^ panvada de dades 1.. es totografl.i de la portada. . Els compositors que ^"^'".^ tema I del present Concurs han d^sser de terres de llengua catalana (i-aUluuya Balears. València. Rosselló. S o 1 an de tenir, quan menys deu anvs de residència en alguna de les en ontrades on es parla la llengua nostra. L'Orfeó Català podrà exigir dels autors premiats la documentació necesl·la i>er a justificar aquesta condició. . : „„ A. Els concursants al tema 11 no és obligatori el que siguin de naturalesa catalana. , Les composicions no hauran d ésser escrites de mà dels mateixos autors, sinó de copista, procurant en elles la major claredat. La propietat de les ohree premiades queda a favor de llurs autors. Es potestatiu del Jurat el deixar d'adjudicar els premis, en tot o en part. per raó del magre valer de les obres presentades. Les composicions es trametran a l'Orfeó Català (carrer Alt de Sant de Pere. 1*) a nom de Joan Salvat, secretari dels Concursos Eusebi Patportarà un lema. Les que portin al texot i Llagustera. 1 cada una delies ma I hauran d'ésser rigorosament inèdites. , Terme d'admissió: Fins per tot e! dia 15 d'agost de 1925. El veredicte d€4 Jurat es tarà públic el dia primer de desembre de 1(65. EI Jurat del present Concurs serà el mateix que actuarà per al III Concurs dels Premis Musicals Concepció Babell 1 Cibils. Vda. Bomaguera. Barcelona primer de desembre de 1923. — Joaquim Cabot. president de l'Orfeó Català: Pasqual Buada. secretari de l'Orfeó Català. La discòrdia entre els separatistes renans Els vinyaters andalusos UNA ASSEMBLEA A CÒRDOVA „, i„..o 10 — En el Círcul de Llau- SS productors i .xportadors de ^ '-rrlirtaren de la Jornada mercontil. S'a'S la "n"J df!l le V S'acordà sol·licitar la suspensió del tancament de tavernes, cafès i bars. i DISOLUCIO DEL GOVERN PROVISIONAL El •govern provisional renài que s'havia constituií a Coblensa, acalA de (Usoldre's a conseqüència d una sèrie diincidents provocats pel desacord entre els Srs. Matteis 1 Dorten. Ja la dimissió presentada recentment per von Meizen. tministre provisional d'Estat» d'aquest govem provisional, havia revelat aquest estat de discòrdia. Mattties ha sortit de Coblensa i se n'ha entomat a Dusseldorí. Heu's aquí els telegrames, un xic contradictori, que relaten aquests incidents : Dusseldorf, 28 de novembre. El govern separatista de Coblensa acaba d'enfonsar-se en una espècie de revolució. M. Matlhe« ha arribat a Dusseldorf dii 111 .pic el cap de les .tropes separaii-ic-.-., general Mertz batia volgut estoblir una di"tadura militar. Havent els membres del ministeri signiflcai llur adliessló a n'aquest petit cou d'Estat. M. Muitbcs decretà la dissolució de! goveht •Viiif-ia versió és rontradita per M. Dortei . el qual afirma que MalUies M estal ütmpleinéa) obligat a dimitir per «os subordinats, els quals el cridaran a n'ell oer a presidir-los. Sigui d'uixò d que es vulgui, se IWW ['Opinió de les autoritats aliades, el govern de Coblença està destinat a dsaparèixer. Dusseldorf. 28 novembre. Mslgral toies les temptatives de mnclliacto i totes les declaracions d'unliat .le front, des d'un principi hi hagué certa diversitat de criteri enire Dorten i Malilies. La dlssenció es féu més profunda aquestes darreres seUnanes i al mateix si del «govem provisional, es produí una excissió entre els ministres, prenent cada fracció decisslons contradictòries pel seu compte. Dorten no volgué mai venir a Coblença a fer causa comó amb Matthes. Tampoc volgué reconèxelr la disposició del «govem provisional, del 5 de novembre, estenent els plens poders de Matthee a tota la Benània llevat del Palatinat. ^ La fracció del .govem provisional, partidària dc Dorten es reuní el dia U de novembre i decidí que d'allí endavant Malthes devia residir a Bonn estant encarregat del poder executiu per a la Benània del nord I que Dorten. resident a Bad Ems estaria encarregat del poder executiu al sud de la Benània. .nr^"5?,'10***™ sots les ordres directes del .govern, republicà oaa hl resiarà. Mattbes, considerent-s" cap d aquests, refusà marxar de Coblensa. malgrat el descontenat dels parlidorls de Dorten. els quals l'acusaven dc volguer Jugar g la ml Dimasts entsegasen a Methes un uimatum. commlnant-lo d'anas ai Seu "oc de Bonn. abans de 21 hore, Malbes respongué disolent ei MrnTiLPiar,ÍuPa n'n,es,a ^isió a H Tirard, alt comissari dels terri tons renonts. en ,ma lleüa que i perquè cl govem era cn part Com post per homes Incapassos "í nò Z- Maitlies. actiwlnient a Dusseldorf declara quo s'ha tractat d'm, ^ d Estat militar organitzat peT .con^VT^,"8 Vexèrc" "nà., del fer-se passar Per tro'pes senaraS rnM EL DOCTOR ALBERT VA PER. ORE "NA CARTERA COMPROMETEDOBA. Ara auo el docttr Albert ha sona: eom e probable canceller U Alemanva s*ia contat que és un home dlsrei 1 aue !a seva distracció li va val^ i'«nv 1917. Perdre m metropolità Nova' York una cartera p -r-na de dociiments cemprometedors EI cas és xocant 1 val la pena d'esser rc- ,epoc després »i9 començades les hostilitats, l'anylum. an; uu directori de persones inirpetenls I d'individus susi"' Ür .-momínal Morlz. m'ha amenaç*';,^ ia seva carrabina; com quo no»^ no teníem armes, ena hem !ia«rd'inclinar. AIeMi«e he assabentat n M Ti111 ^''ír^' govem provisional, reconegu»- eH com -III poder de fet, havia Ki d'existir. "rm 1 teg sntlMU 1 alt _ rs que unen 1 04 trams* 'fí M fttetet 0 notes lupitcade». jutu n «fu AS sotUbU tern» ia nflC '.tai aOioiuta iens* IM n mer, .at l'acalar dsaida■""M « Ttí/inii» amb un ••J«i "-tjw ftnna r 1 1 B ■ A MUJER ^GOROSA *ílorio»«. Ptral·iea•'med·de» pcculiírei de la ' ler. tome ei — Gmpuesto Vegetal ^LjdiaE.Pinkhara "KX... COL m