162 JOVENTUT la vida comissió al company que li envia malalts, perquè un malalt no es un pedido y no s'hi ha de mercadejar: y per lo mateix cap metje deu cóbrame de comissió , perqué aquestas almoynas tant rcbaixan la dignitat del que las reb, com la del que las dona. El metje catalanista no deu posar son nom al balcó ni al ayre lliure, puig que'ls noms ab la humitat se malmenan, y un nom malmenat no's cotisa al mercat de las personas de seny. El metje catalanista no ha de pactar ab cap apotecari: sempre ha de procurar que al malalt li quedi la complerta llibertat d'acció de escullir al que més li plascia. En lloch de indicarli ahónt pot anar a cercar el remey. més val dirli ahónt no es convenient que vagi, sempre que pera fer la exclussió's tinguin motius sobierament fundats y certs de falta d'escrupulositat en el despatx de las receptas. El metje catalanista no deu rebutjar un malalt perquè sos cabals no li permetin pagar la visita. La caritat, per molla que se'n fassi, no enfarfega; y ademés, s'ha de tenir en compte que ningú está malalt per gust, y molt menys els pobres. Els metjes catalanistas qu'exerceixen en els Hospitals y altras casas de Beneficencia, s'han de fer el cárrech que no visitan cassos, sinó que visitan semblants seus que pe l naixement, l'etzar de la fortuna ó las vicissituts de la vida, se troban sols, abandonats y malalts, allunyats de la familia, cuydats per mans qu'encara que sian de la Caritat son forasteras, que sos ulls brillants per la febre ó entelats per l'alenada de la mort, esguardan la espona deserta de fills, de pares, de parents, d'amichs, y sols els fereix l'espectacle del Viátich que sovint passa y traspassa, ó la vista d'una caixa qu'enclóu unas despullas. Qu'cn lloch d'escoltar paraulas de conhort, senten la ranera del que agonitza à la dreta y els crits del que desvarieja a la esquerra. Cuydeulos ab carinyo à n'aquests sers desgraciats: son germans nostres. Amanyagueulos y feu per ells lo que voldriau que per vosaltres fessin si estiguéssiu en son lloch. Procuréu que no vos temin, sinó que vos respetin; que vegin en vosaltres quelcóm de lo que'ls manca, de lo qu'anyoran. Y'ls qu' exerciu la Beneficencia domici¬ liat ia, els metjes d'Ajuntament, de Monlefins, y d'Associacions benfactoras, soportéu ab paciencia vostra missió, no tractéu ab urch als pobrets que necessitan que la Ciutat y sos habitants caritatius els facilitin metje y medicinas; no is escatiméu las visitas, que à voltas una paraula vostra de consol farà més que tots els bàlsams. Si aixis ho fa'l brillant estol de metjes que s'aixopluga sota'ls plechs de la Santa Senyera de nostra Patria, al mateix temps que dignificarán la professió per tants menyspreuhada y per tan pochs coneguda, lograrán que la seva propaganda catalanista ferma y enérgica sia de resultats práctichs y positius, perqué las ideas exposadas per boca d'un home qu' exerceix dignament una carrera ü ofici, tenen molta més forsa moral, son d'éxit més segur, perquè las revesteix del seu prestigi, de la seva integritat professional. Josepii M." Roca. FAUST Las vidrieras de la cambra's veuhen inflamadas de la part' d'afora y's destacan de la massa ombriva que forma la torre, com si fossin els finestrals d'una casa incendiada; las campanas escampan els tochs potents de la Nit; y devant del forn qu'espetega, dessota de la fumada volta del laboratori, el doctor Faust escalfa'ls grcsols y fa cruixir las retortas. Y la seva barba blanca y'ls seus cabells onejan al impuls del foch del forn, y'ls seus ulls semblan guspiras; y la seva ombra's projecta en els prestatjes plens de filtres v's retorsa també al impuls de las flamas. De las flamas que surten y s'empenyan llensant clarors infernals... de las flamas que's cargolan resplandint en els vermells vidres... Y tota la cambra del doctor Faust ressona y vibra al seu espetech... y las redonas embruixadas se dilatan y sembla que vulguin reventarse. El doctor Faust, dins de la cambra plena de fum, escalfa'ls gresols y fa cruixir las retortas... Y aquell foch simula fantasmas que s'allargan y s'escursan en dansas horribles... y aquell foch simula gemechs fondos de condempnat. Cada flamarada es com una vida sacrificada per la felicitat del doctor