JOVENTUT 2'5 amo, llensa un udol dolorós, y, caminant reverentment, anà à raulirse sota'ls peus d'abdós esposos, y, plorós y compungit. no's cansà de beures las llàgrimas qu'aquells desgraciats llensavan.- NARCÍS OLLER. LA PALMA Ayrosa y gentil com gay aucell de primavera, la Roseta porta sa palma à benehir. Rumbcjantla ab goig sobirà, 's va encaminant cap á la església. Totbóm al véurela tan alegroya's gira à contemplaria. Els seus paies no caben en si de satisfacció al veure que sa filla se'n emporta totas las miradas; y quan ella alguna qu'ahra vegada's tomba pera miràrsels, ells, no podent més, esclatan à riure. — {Te'n recordas de quan cras petita... de aquell jorn que vas anar d benehir aquesta palma, que toihóm te mirava trobante bella, plena de salut y vida?... Avuy t'has d'estar al llit, atormentada per la febre... Mira, míratela la palma!... Es la mateixa que portavas aquell dia... Es la mateixa que feya que totas las miradas estessin fitas en tu!... Aquell jorn, frcsquivola, compartia ab tu'l goig; avuy, esfullantse, sembla que vulgui compartir ab tu las penas tevas!... Si fins sembla qu'al tocaria gemegui ab gemech tristoyl... Oh, palma! jo tioch fe en tu!... Jo tinch fe en que la teva presencia farà recobrar la salut perduda à la meva filial... — No pot seguir mós; la emoció li priva la paraula, mentres dugas llàgrimas, contiogudas tins alashoras ab cor valent, volen escapàrseli dels ulls impregnats de tendre misticisme. Als llabis de la filla s'hi dibuixa una rialleta; dugas rosas van apareixent en las sevas gaitas... La Roseta s'ha fet gran. Fa ja algún temps qu'està esgroguehida y al últim cau malalta. Ajeguda en son llit, contempla indiferentment els días que passan, passan... ■ Un jorn que de lluny ja's comprèn qu'està més abatuda qu'altras vegadas, que'l nas perfilat y'ls ulls fondos indican que la febre implacablement la consumeix, sa mare, com inspirada per la Verge, té un felis pensament... ¿Qui sab si la impresió que li produheixi l presentarli la palma de sobte li tornarà la salut? Y anantsen de la cambra de la malalta, busca, busca per tota llur casa'l talismán qu'ha de tornar la salut à sa filla. Y allà, en un dels calaixos de rònega calaixera, troba l'objecte dels seus afanys; y corrents, ab el cor ple d'alegria, retorna à la cambra hont sa filla resta malalta. Una volta hi es, aixecant ab ayre triomfal la palma, que de tan vella té un color esgroguehit fosch, y las fullas tot cruixint li cauhen, mira á la seva filla, y ab veu vibrant d'emoció li diu: La Roseta, millorant cada dia més, pot ja aixecarse del llit... Al cap de poch temps està bona del tot. La palma, aquell recort de la infantesa, ha fet el miracle. Y quan se veu ardida, forta, ella mateixa deposita la palma dintre l'escaparata, als peus de la Verge Dolorosa que guardan à casa seva. La hi deposita, com à tribut filial d'agrahiment pel . felis terme de la seva malaltia. Y diu ella que aquella palma serà lo primer qu'ensenyarà al seu aymador, quan ne tingui... que aquella palma la farà besar al seu estimat, perqué si la posseheix á n'ella, à la palma y á ningú més que aquesta tindrà qu'agrahirho... Salve, palma bella!... Tu ets l'emblema del goig sant y de la ignocentesa... Tu donas els plahers més sublims y l'alegria més solemne! ALFONS SANS Y ROSSELL.