'58 JOVENTUT Avuy. asseguda darrera la taula petitoria', lluhinl luxós vestit y escaycnta mantellina, es la rcyna del dia. Regnat efimcr el s6u, que s'enfosquirà ab la nit y s'esvahirà per complert a la llum del nou jorn, perquè es el regnat de la mentida. La safata es al seu devant plena de monedas de coure; algunas de plata hi jauhen també escampadas, excitant a íer ostentació de prodigalitat als que hi passan a frech. A banda y banda de taula'ls canalobres encesos illuminan esplèndidament cl rostre d'ella, son rostre blanch, immaculat... «No passéu endevant— diu s» mirada. — Aboquéu vostres cabals, qu'es per la Verge.» Y las monçdas van cayent l'una darrera l'altrt, y el séu so met;\lich retruny per las voltas. s'escampa per iots els indrets del temple profanant la solemnitat dels actes piadosos. Mes ella no hi pensa en això: sols veu las monedas, las de plata sobre lot, que representan el séu triomf, la estima y consideració que mereix a las personas com cal, a lo bo y millor de la societat, a la gent de supòsit... Y somriu afablement... Però somriu ab serenitat dubtosa, perquè allá, al fons de la gran nau, entré is nombrosos fidels, veu agitarse un clap confós, una testa humana, ab dos pichs per ulls que com dos darts de foch li esqueixan las entranyas. Tanca las parpellas pera no vCurels, mesen- cara sent que la penetran, y li sembla que van apropantse, y prega a la Verge no ab prech humil, sinó ab desesperació, dirigintli un esguart prenyat de llàgrimas; y la Verge li correspòn ab un de trist, ple d'amarchs reptes... ja no prega, ni pensa, ni sent, ni desitjaNo més veu aquells ulls de foch encastáis en aquella testa ombrosa, de faccions indefinibles, que avansa vers ella lentament... Ja sols li mancan quatre passas. tres, dugas... Ja ha arribat devant d'ellal... Un sarcàstich somriure dilata grotescament aquellas faccions boi rosas, una mà descarnada y ossosa diposita en la safata un bitllet de vinticinch pessetas... y alhora, eixida d'una invisible boca, ella creu sentir una veu fonda, misteriosa, terrorífica, que sentenciosament li diu: «Deute d'honor es deute sagrat, y vinch a pagarlo». La gent s'agombola entorn de la taula: «¿Qué es? dQué ha passat?...» — Res, la presidenta s'ha desmayat. La escalfor, l'olor dels ciris, tanta munió de gent... — ¿S ha aplegat molt aquest any? — Molt. May s navia vist cosa semblant. Fins hi ha qui ha donat cinch duros per la Verge. - JoAQufM ROSSELLÓ Y ROURA REINCIDENCIA L'AYMANT AGOTAT Per I* mii elu tincb de mu proesai hiver tornat d'amor a la fe pura. Deadenjrani del repòs la pau segura, te prrpara'l meu cor a grans empresas. Ni emboscadas ro'espantan, ni sorpresas, ni reflexió'l meu ardiment delnra. Só al comensar no més, y se'm figura que tinch el cor pcr'adorar marquesas. A la llujrla d'amor, prenem bransida, sens escut que m'ampari, vull lleusarme: las feridas que sangnan són las bonàs. • Y la que dèu rendirse esporuguida y ab cl llorer dels héroes coronarme, els tu, la més shiva de las dònasl Las amorosas penas, tant se val, si bé amsgrelxen, són lleuger torment, y encara al qui Iss pren iràgicamenl donan anomenada universal. Prò las joyas d'amor, aquest es mal, aquest es dany, de tots el més dolent-. compadiulo al qu'està a cada moment ofeganlse en el mar del ideal. Plers he fruhil, gastanilos al engròs, prò la Mort son esguart m'està fixant. No vull jeure, quan mori, dins d'un clos: prefereixo'l camp ras. Polsí'l vianant exclami: < Merescut es el repòs dels qui moren del goig de estimar tants. P. RIERA v RIQUÉ.