. La posan de llarclt 367 si . si, dons vagi que 's diverteixin; trobaran un bon dia; oh, no, ja venint desseguida; pcro es lo cas que à la senyora Madalena per mes que li consti la tafaneria de la del segon pis, frisa perquè aquesta "n digui alguna cosa, y per altra part com la vchina no vol que sigui dit que nota, de segú que la deixa anar sense complaure; aixís es qu' aquesta no té mes remey qu' obrí la següent conversa: — Donchs, que no ha vist com hem posat la noya? Y mentres la vehina, com sorpresa, busca alguna cosa que li cride l1 atenció segueix I" altra. — De March, dona, de Ilarch... — Ay, ay, no m" en havia adonat! carambas y te rahó! y que bé t' està noya: semblas una senyorassa, m" en alegro, m" cn alegro. Veyàm, entra, dona, vina a la claror. La noya tota cnrajolada ab los ulls baixos, franqueja la porta a una empenta de sa mare. — Bè, noya, bè, fa la vehina, no deixant perdre cap detall del vestit, fas goig; y dirigintse a la mare: encare com no li feyan de moda, las noyas han de lluir, diferent de nosaltres: miri la mèva, sempre li dich lo mateix, mentres sigues jove no "t planyis res. També tot passa... — Ay, ay, aquesta hechura no troba de moda, respon mitg picada la senyora Madalena, a fé que si aixó no es de moda ni may ;vol saber quant costa de mans?.. — Be, si vostè vol, fà la vehina interrompintla y fent lo desentès, cada hu se la fà la moda... Be, noya, be, ja pots ben anar per aixó, mes de quatre voldrian anar com tu — Oh, aixó prou, fa la Senyora Madalena, creyentse aprofitar una ocasió per tornar las pilotas, y mes de quatre que jo 'n conech, fa ab certa intenció y volguent dir: entmtne. La vehina segueix com si sentis ploure, ysens dcsclavar los ulls del vestit. — Ay, ay, fa de sopte, aquest /ii;', qu" cs/aj' aixó? La senyora Madalena acaba la paciència y deixant mu-