I Costums nupcials catalanas en lo segle XIV 403 na (iSoy-SG), quals egregis Consellers, com a caps directrius d' est municipi, ajudats dels prohomens del savi Concell de Cent, dictaren varias lleys suntuarias, paginas preciosas de la historia popular de Catalunya. Si os plau ab mi fullejarlas, veureu: qu' cn lo dia del prometatge, jurídicament parlant esponsals, ço es esposayes ó afennaj-es, conegudas ja del poble Hebreu (3), se tractava de formar lo patrimoni de la família ab las donacions y heretamcnts, constitucions del dot ó del aixafar, donació esponsalicia ó creix (4) y demés pactes nupcials. Allí, devant d' un autorisat deixeble del noble art que, seguint las petjadas d' Irneri (segle xn), doctrinaren Ranieri de Perusa, Salatiel y Rolandino de Bolonia (segle un) (3), del tabelió real, ministre de la fé pública, y ab lo concurs de la parentela mes pròxima, tenia lloch lo contracte matrimonial considerat baix lo prisma purament huma, es a dir, se formulava la promesa de T unió futura, mitjansant las paraulas de present, pronunciadas per los futurs cónyuges, en proba del mútuo consentiment de juntar sas existencias, promesa que V Iglesia havia desprès de santificar ab lo sacrament. Lo símbol del Has nupcial que s" iniciava, consistia en la dadiva de dos anells (6) per lo nuvi à la núvia, aixis com per aquesta a aquell, d" una bossa y d' un lavacap ó gorra domestica, adornada de perias y pedras preciosas, cn representació del caudal y de P autoritat propis del espòs com à cap de la família. Durant lo período de quínse dias ò un mes que transcorria entre las esposallas y lo jorn del matrimoni, anava lo nuvi a la casa payral de sa futura muller pera ferli una ceremoniosa visita, acompanyat d' altre persona y de dos escuders, ò be únicament de dos personas, que no hi ha dupte scrian parents seus. Rodejavan també à la núvia los de son bras y, fixan nostras lleys suntuarias, no podian ésser mes de tres prohomens y quatre donas. Llavors se celebravan las esposallas, si per cas no se havian verificat al firmarse las cartas dotals /y), pero particular- m