La Viola d' or. 2^0 Ire; 110 lio cregau, es una calumnia, es una infàmia. Jo amo à ma reyna, com a ma soberana, ab 1' amor íeal d* un bon vassall y res més. Qui digui altra cosa falla a la veritat. Qui llavors faltava a la veritat era ell mateix. Pons de Evol> per contra de lo ([ne assegurava se sentia devorat per un amor insensat li rosegava las eiitranyas. La bellesa de la reyna havia fet en ell una notable impresió, y hauria donat ab gust la meylat dels dias de vida que li quedavan por poder Raure als pous de Dona Violant y ourede sos llabis una sola paraula de esperansa. Sa passió, no obstant y ésser moll violenta, eslava comprimida per lo respecte de la magestat real, pero havia arribat ií ésser tant excessiva , y ;i falla de sos llabis habian parlat tant sos ulls que son amor fou fàcilment endevinat per molls senyors de la cort. Lo calor y vivesa ab que '1 de Evol s1 apressura í\ negar lo que havia dil Senmanat, feu compendre als demés que no seria prudent conlinuar la conversa sobre aquell piml; aixis è8, que Berenguer de Oms csclama de prompte, al objecte de donarli un giro diferent. —Lo senyor camarlench major, per 1' empleo que té en la cort y per los favors de que disfrula, deu saber lo color que cada dama deu haber elegit pera sa careta, y si no fos indiscreció preguníarli... — Verdaderament es una indiscreció, contestà Ramon dc PerèlIÓS somriguent. Jo no pucli vendre 1111 secret de Estat; — No obstant, digué 1 de Fenollel, nosaltres som la mateixa sensatés y la mateixa cordura Gpnfiennos part d" aquest secret. Serà com si ho euterresseu en un pou. — Nos creyeu capassos de fallar a la confiansa que dipositariau en nosaltres? afegi M de Senmanat. — Donchs be. ja que vos hi empenyeu \()s diré lò podi que sé. No tinch memòria pera retenir eri ma imaginació tots los colors, y sols ne recordo alguns. — Vejam. — La de Cardona portarà careta negra, la de Afonçàda groga, la de Cruilles vermella, la de Pallars verda, la de Vilaregut blava y blanca y la reyna blanca solsainent. De moment, ab franquesa no n recordo cap mes. — iQuina nit anem à passar! digué '1 de Fenollel fregantse las mans lot content. — Lo rey ha baixat al jardí, senyors, esctamà Berenguer de Oms; raireülo alli baix ab alguns cavallers. — Anemshi a reunir, digué '1 de Perellós, pero sobretot senyors, discreció en tol lo que havem parlat.