7-38 La Renaixensa. dos vagons y no hi hagué remey: per salvar la vida hagué de sacrificar una cama. La companyia pagà la curació y li donà després a guardar la barrera més inmediata à las agullas, à distancia de tres cents metres. Podia seguir vivint al poble. La tranquilitat tornà à son cor; V alegria nó. Ella era bona, la Llussieta; era un tros de pa, y procurava aconsolarlo; peró tenían ja tres fills, y '1 gasto era gros y '1 guany esquifit. S' acabava '1 pa més aviat que la gana. Y vingué 'i cuart infantó, plorant com tots; peró aqueix plor del nàixer anà seguint días y días sense que ningú 1' acallàs. jPobret! tenia fam y dels pits de la mare no 'n brotava la llet. Aquella font, abundosa avans, 1' havia assecada '1 llamp de la desgracia. Las donas del vehinat s' oferiren per cuatre días; després se trobà una dida barata. Peró la malalta recaygué y alashoras s' ho menjaren tot las medicinas. Y passava '1 temps y ella. flaca, esllanguida, aclaparada, no podia abarse d1 aquell llit, amarat' de sas Uàgrimàs. Era nit de Nadal y ell entrava afectuós en la cambra. Peró ja sabia ella que '1 rebost era vuyt com lo dia avans y encara no feya un quan que havia sentit à las criaturas plorar de fret y de gana. — Bé. Cintet, bé. Me. sentó valenta y 'm sembla que demà podré alsarme un moment d' aquest llit. Demà es Nadal. — (Nadal! ^Cóm pot ésser Nadal per nosaltres? — Sí, per tots. Es la festa del bon Jesús, Cintet, del bon Jesús que nasqué entre pa 11 as, en llit més pobre que aquest méu; del bon Jesús que vingué al mon, no per fer richs, per fer contents y resignats als pobres. Provà ell d' arrancarse una llàgrima d' allà dins y no pogué. Y la necessitava de valent de valent y la buscava ab 1' afany del que entre la fredor de 1' ayga y'ls ronchs de l'onada cerca '1 maresch en la roca. No la trobà. — Me 'n vaig. — Nó, no te 'n vajas aixís trist y desconsolat. Ja ho veus, no 't demano pa, no 't demano lo que no tens; no més afecte, Cintet. Aixó ho tens y no ho pots negarmho. Y ell burxà y tampoch sortí la Uàgrimà. — Vés, Cintet, que 's fa tan. Demà serà Nadal y '1 bon Jesús nos vindrà à veure. Un somrís amarch brotà d' aquells llabis... y soní de la