7^4 L& Renaixensa. sentint bategar son cor, sentint la rojó en sas galtas, sentint lo goig omplenar de content à la seva ànima. Al volguer depressa omplir lo gay cantiret de nàcar, com que li tremola '1 pols, se li vessa tota 1' aygua. Ell, sorprès, queda atmirat al veure hermosura tanta; y, sens volguer, un sospir per los seus llabis s' escapa. — Nineta dels cabells d' or, la que té lo rostre d' àngel, ton amor fora per mi com per las flors la rosada. Si ma esclava tu vols ser, jo 't pagaré vassallatje de gratitut, y seràs reyna per compte d' esclava. Ella vers ell alsa 'Is ulls, à poch à poquet lo guayta, y una sortida de sol semblan sas hermosas galtas. Ruborosa baixa '1 cap, un sí sos llabis esclatan y un cant de glòria en lo cel varen entonar los àngels.