La Renaixensa. Del relat qu' anava à fer, un xich llarch y detallat potser en detnasía, volia la marquesa tréuren un doble partit; posar en evidencia que no es lo mateix caritat que almoyna, per gran y cuantiosa que esta sia, y quedarse la modesta narradora en 10 Uoch humil y recatat que sos sentiments cristians li imposa van. — No 'm parlin — comensà per dir — d' aqueix donatiu en diner que sols m' ha costat lo treball de dar una orde al meu administrador. Lo que jo voldria es tenir forsas y abnegació suficient per emular als qui saben fer la caritat de bo de bo y sense soroll. L' essència de la caritat, entench jo que està en la afecció y sacrifici que un hi posa; no en la vàlua material de lo que dona. Lo que jo he donat no val la pena ni may podrà compararse en sos efectes à lo que valgué cert dia una mísera magrana, ^Quín mèrit te que doném lo supérfluo, lo que 'ns sobra, lo que no 'ns ha costat cap esíors? Escoltin lo cas que vaig à contalshi... — Alguns, aquí, prenent las teorías de la marquesa per alusió personal, se mossegaren la llengua; d'altres, poch disposats à escoltar, giraren cua; sols dos ó tres, massa entussiastas de la caritativa senyora pera deixaria humiliar fins ahont ella volia, tractaren de demostrar que la caritat y 1' almoyna dignifican igualment à qui las fa, quan se tenen en compte la complexió, las ocupacions y las costums contretas. La narradora 'Is deixava dir sens contradirlos... (Y era precisament al fort de la festa, quan, sobreixint de las grans salas dels balladors, algunas parellas elegantíssimas entravan aturdidas à trencar l' apacívola tranquilitat d' aquella saleia perla y or, giravoltant vertiginosas al compàs de la llunyana orquesta ) Quan aquells acabaren, la marquesa continuà: — Viuda y despossehída ja de totas las gracias de la joventut, qué son per nosaltres, pobres donas, la més falsa y volguda ilusió de la vida... — Aquí tres ó quatre homes afrontaren en alas de la galantería lo ridícul de protestar de que la marquesa, aquella bona senyora de seixanta anys, grossa y ampla com una calaixera y flonja y arrugada ja com un tomàtech pansit, las hagués perdut ni ara mateix. Pero l' interessada, plena d1 una rialla que 11 feu rebotre totas las carns del cos, passa per alt 1' incident