-*{ 229 )*- lar las viamlas que veyan al pas. De tant en tant En Hoch s' aturava , 's plegava de brassos y deya algun reny al mosso de peu, en que 'Is calificalius de ase, tou, llanut y altres s' hi barrejavan d' una manera tant gaya, que feyan riure y arronsarse d' espatllas à la persona que 'Is rebia. Per li, I' oncle de l' Agneta ( la que raès d' un y de dos cops bavia fet còm qui 'm liras quelcom , pera jugar) se dccidi a cavalcar. Me fiu en darrera, y ell queda tantost al mitx de la pell y jo tanlost a las ancas de la cavalcadura , a la qui per de prompte dona ell una bergassada tal, que fèu conèixer i la pobra bèstia lo nou cavaller, mès que '1 pes ab que s' havia aumenlada sa carrega. Mes , còm Déu es just , 1' euga benta una branzida galopant , y poch se n' hi manca que jo amarrantme en ma sorpresa a En Rodi no 'I fes caure. Al cap d' una hora escassa eram a una pujada suau d' Usay y 'I paisatge havia cambiat enterament. — Ja no 's veyan aquells canamars, aquellas allas fasoleras , aquellas llegums y vcrduras de tot genre del pla de Banyolas, que cubrcxen enterament la terra, salvadas las clarianas indispensables pera camins y llochs de pas. Ja no veyam aquellas barraquetas amagadas entre la verdor, y en una de las que s' hi arriva a guanyar la vida per' ell y sa familia un home, aprofitant saltets d' aygua pera esmolar ganibets, é instruments de pagès, ó pera guardar y aconduhir lo canam , qual major part s' axuga après en 1' estenedor comú. Haviam també perdut poch a poch de veure la vila, y sols un tros dl estany, que de tant en tant oviravam, permetia completar dins nostra imaginació Danyolas ab tots sòs atractius. En Roch solia botzinarme perquè no estava jo gayre quiet: pcro no tenia mès que una engruna de raho , puix , en substància, tòt lo que jo feya era mirarm' à I! Agneta pel cim de sa espatlla mes baxa. D' aytal culpa ( si culpa la judica la severitat d' algú) n' era responsable no sols lo plaher de contemplar la gentilesa de la noyeta baiandrejantse sobre la mula, mes la por que tenia jo de que pogués caure. — Pero, parlant d' axó, ja m' oblidava del paisalje. He dit que aquest havia completament variat , y còm no penso dir res que provarse no 's puga, vaig a provarvos' ho. Teniam margcnadas de boscb i cada costat de cami que alravcs-