imL 230 )*- sarem durant mes de mitja hora , y lluny ohiam 1' apagat ressò i' alguna esquella ó esquellarinch , que 'm feya pensar, còm es natural, ab lo remat d' En Vicens. Era la primera volta després de dos anys que dexava la companyia d' aquest pera mès d' algunas horas , y dcya jo entre mi : — A 1' hora d' ara ja deu coraensar a traure fora las ovellas : ja '1 Moriscot li deu estar fent festas. Passat lo bosch, travessarem uns llochs de garrigas y migradas vinyas y alguna pobra olivera , sens altra importància que la de ferme pensar : Còm pot aquella ò P altra caseta mantenirse en terras tant migradas y pobres?» Emperò aquesta estranyesa diu que s' ocorra a tants, vianant per terras catalanas, que ja lanlost no es tal estranyesa. Haviam, còm he dit , passat lo terme d' Usay y algun altre poble (qual nom no tinch present) y arrivarem al de Serinyà, segons clarament nos ho indicaren alguns guixaters blanchs de cap a peus , que anavan renyant i llurs respectius matxos d' un sol esquellarinch , ab sòn sach alravessat damunt \' esquena , sòn cap miòch , sòn roncament especial à cada branzida de cos , y 'Is cops de bastons ab que llurs amos acompanyavan l' tarri fort, arri negre, arri flamant,* etc. Tirarem a la dreta , y devallarem al marge del Fluvià. — L' espectacle que 's veu en aquella part de la conca que fa '1 riu es trist y bonich ensemps. — Per tots aquells margenars , prats y sorreigs hi pastoran bèn segur milers de caps de bestiar cada dia. Mès ay! que axó no equival de molt a la meylat de lo que llevaria aquella terra si fos cultiva. Aquesta es la part trista y llastimosa. — En quant à la boniquesa, es sobre tota ponderació per aquell que sia aficionat a espectacles sens límits determinats. Una colla d' alls y baxos de poca elevació , prop del pedreguet, vorejan lo riu que 's tors còm una serp en ondulacions las mès suaus y bellas ; la balca y algunas canyas a claps, que s' inclinan còm pera besar agrahidas a f aygua que las alimenta; la corrent d' aquesta, que ja 's partex en fonts al passar per damunt las resclosas ; ja llepa los rodons marges de las illelas del riu ; ja s' enfonza saltant y escumejant y torna à exir mès tart blanca y mansa còm si estigués rendida de la cayguda; la calma, cn