vue el HOC no té caii criteri sobre cj. tema de les eleccions i els candidats que s'hagi d 'assumir per part dels seus membres. Així, tenim des de qui defensa el més rabiant abstencionisme fins qui s'ha presentat en diverses llistes. I un darrer element que és una rnict la mare dels ous: en Cesc quan va ser empresonat al Bruc, ara fa més d'un any, no tenia altra notícia soDre el fcOC , l'oB jecció i l'antimilitarisme que la que li havien ofert els seus més immediats amics: "i-er què no et vas declarar objector?" "... jo sabia que tenia diòptries suficients per lliurar-me'n i, en canvi, no te nia ni puta idea de com funcionava tota la qtiestió de fer-se objecfcr..." (CONVERSES A1¿B CESC ALEXAIJDEI, revista VIA ?üRA ne 13, hivern 1987). 1 la veritat és que mai va tenir interès per procurar-se aquesta informació. «JECTffiS i-erò el seu cas, no cal recor dar-ho, no ve ser el d'un de tar.tf "esoavilatt" que cauen en n.ans de la Plí, sinó que els seus companys, alguns d'ells membres del KOC, varen aixecar la llebre amb tota la ■btfUMi oue ve comportar. Al llarg ut la història del UOC , casos semblants hi ha hagut 1 força, «olles vegades arribaven notícies d'algú empresonat o amb problemes, e través oe companys o familiars que demanaven consell o ajut. El h.OC, normalment, els assumia com a propis sense que hi hagués aquella connexió ideològica que existia amb els "militants". En alguns casos la sintonització de la persona afectada amb el tema de l'anti militarisme arribava després d'un procés més o menys llarg de contactes i relacions, una mica per contagi. Per exemple, al Miquel Rodríguet : quan es va declarar objector i va ser empresonat, no es pot dir que fos un iniciat en el tema. Però, posteriorment, quan estava en llibertat provisional, va participar de manera molt activa en la campanya del Cese; a part de la relació personal que s'inicià entre ell i tots els que havíem seguit el seu cas. Però també hi ha casos que després ce trencar-te l'esquena per ells no s'estableix cap mena de connexió i ni tan sols es produeix un simple i simbòlic acte d'agraïment. £1 tema en altres contexts no és tan greu: que un malalt recuperat abandoni l'hospital d'amagat i sense dir "ni ase ni bèstia" no crec que sigui pel metge un cop massa fort. Peiò, en un "negoci" com el nostre, que més aviat sembla una casa de beneficència i on la gent treballa més per estímuls que nc per una possible paga, el fet és més greu. Pora de la Justificació ideològica, en constant renovació a través de lee lectures, -7-