51NYXLV Kúm. 15,542 REDACCIÓ I OFICINES PASSEIO DEOIUCIA, li. BADtOS. — 7 EL EP iUI-A, BARCELONA, divendres, 34 de novembre de 1922 TALLERS D'IMPREMTA cuura di b»»"»»^. ii i .11.— fiur in* E D I T O R I A L· La bufetada del governador Com si l'atmosfera catalana comencés a carregar-se novament d'el^tricitat política, esclaten aquests dies, Van darrera l'altre, ei, incideuts i els conflicte.?. Anàvem a escriure uu plany contra ei nou acte de profunda hostilitat a la llengua catalana comte pel de ^Ticli, doctor Munoz, quan ens assabentem de l'incident esdevingut entie cl general ijovernador civil de ia província de DES D'ALCMANYA eitma ï e! president de la Manccmunitat de Catalunya. Don Julio (ie Ardauaz ha retornat al senyor Puig i Gadafalch ma comunicació que aquest li adreçà dies enrera, contestant en itvwi afectuosos l'ofici «le saJutaeió que aquell li transmeté en prendre possse.ísió del seu càiTcc. La causa del retorn és l'estar escrita la jcomunicació del pi-usideut en llengua catalana. El senyor Ar..;in:iz troba això intolerable, la seva indignació arriba fins al punt de fer-li cometre la incorrecció de retornar un document, acompari.vant-lo d'una aspra advertència, en ta qual es fa constar cl;? In AÍancomumlst ha d'usar la llengua castellana quan ea diriíc.xi a l'autoritat del governador. Traduint en la mtmica l'ofici del senyor Ardanaz, irodum dir que aquest ha llançat a la cara del president de la Iiíancomunitat de Catalunya la comunicació escrita en Ja paria de's c;tií>'aiis. Ei president i el Coüstil de la Mancomunitat han sentit el cop tom si fos una bufetada. I bo és realment. No seran ella sols a sentir-la. Tots els catalans la sentiran. Hi ha potser en el caa del governador civil les atenuants de la inexperiència i del desconeixement de Catalunya. l'eró la possible ingenuitat del seu gest d'ira ens mostra encara més clarament la concepció hegemònica espanyola, que considera els catalans com uns criats, als quals pot oblidar-se a parlar la llengua dels senyors. Així, quan algun català plenament digne fa ús del dret elemental d'usar dins Catalunya la llengua eatakna, a'ba de veure reptat com un servent, vexat aaii Inimilia'its paraules, ofès en el seu amor propi personal i nacional Oh vergonya del present rè^im! Hauríem d'ésser nosaltres, els catalans, els qui exigíssim que els homes que tenen jurisdicció a Catalunya fossin fills de la terra i que s'expressessin en la llesgua de! país. Hauríem d'ésser nosaltres els que, dintre del sistona polític attu;;!, exitjissim almenys la coneixença de l'idioma lioitre a les autoritats i als funcionaris de Catalunya. I succeben al revés. Les autoritats i els funcionaris que vénen ací sense ssber el oafalà i sense conèixer el nostre poble, es creuen amb dret, no solament a usar nna llengua que no és la nostra, sinó a obligar que la usin davant d'ells els catalans que es troben en llur pròpia casa. Altres vegades k MaMomdnitat i el seu president s'han dirigit a ics autoritats i fils organismes espanyols de Catalunya en llengua catalana, i aquesta lósica consuetut estava acceptada de fet. Secundant, qui sap si sense adonar-se'n, un moviment d'oíenï'.ví. nvticatalana que es va dibuixant temps ha, el general govertatbr civil (le Barcelona trenca la tolerància i ordena sorrudament £ ía primera autoritat popular de Catalunya que li escrigui en castellà. No ens sorprèn, però, l'actitud ne! senyor Ardanaz. No reservfm i ei" a ell la r ostra indignació. Preferim reservar-la per a a;/;.!:.- oataians que creguin que tenen l'obligació d'oxpressar-se cu la llengua dels funcionaris forasters. Es que ignoren aquests, és que ignoren els catalans abjectes, que les corporacions catalaEes, abans del Dret de Nova Planta, s'adreçaven en català al Y, ;■)■ ;, A qual teniu més categoria que un governador civil d'ara, al Govwk de .Madrid i fins al rei d'Espanya? Es que ignoren que avui mateix, dins un país unitari com és Bèlgica, les autoritats i els funcionaris, incloent-hi els militars, estan obligats a contestar iea comunicacions d'entitats o de particulars en la mateixa llengua en què estan redactades, sigui la llengua francesa o la llengua flamenca? N'o sabem si el Govern de Madrid desautoritzarà la conducta dd senyor Ardanaz. Suposem que no. Si és així, serà un nou greuge rebut pels catalans en e! temps del ministeri Sànchez Guerra. Els mèrits anticatalans contrets pel Govern actual en el plet dels telèfons, cn la qüestió del llegat Pere Vila i en la prohibició dels concursos de ramaderia de la Mancomunitat, són augmentats ara amb una facècia més. En aiuestes circumstàncies, ve a recollir els llorers el ministre del Treball, senyor Calderón, que arriba demà a Barcelona per a presidir la ses?.:ó de clausura de la Conferencia d'Assegurances socials. Política cT efusió Dos oficis-Una visiti En ta rounïú ctílcbrada darro-· tairii-nL pal Consoli P-ermancnt íc Sa Mancomunitat do Catalunya, el senyor Puig i Ciidafaleii i'jnk compte d'hawr contestat fin cl? ,-pgiionls termes la co:nuïiicaci6 qufi <1 senyor governa*>r «ivil de Ja provincià de Barí.a. li dirigí, participant-li torer-s-; posscssioiiat del seu cà- ■Mancomunitat dc Calalimy.i. — Pvc-iliiència. — Excet.Ienllssim Wnyor: En acusar-li rebut de la seva mmunicacií) assab^ntanl- - ■"o d'baver prss possessió d'aI'-esí Gm crn cïvíl per al qual rà- 1 Koe (ou nomenat per H. D. de 24 dVl·ibre proppassat, plau-mc d'a Pair-li els seus ofírirocnls amb iQueil motiu, i íer-li avinent com "■es grat de correspondre-hi amb "a» Cjr.lial riciprocilal de senli'iir-nls, — díu guardi a V. E. "idlls ariyS |a vida. — Palau da ^ Onüralilat lü de novembre de — j. Puig i Cadatalch, — ^'^eelJivíifssim sej>yror governaíor civií de ij província." El Benyot gubcrnailnr civil ha 'ftornal :1a referida cDinuniua™4, acíimpanyada del següent ofl- | "üohierno civil de la província 115 íinivelona. — Sccrataria General. _ xúmeTO G,(o2. njci_ «daay.'r U comunieición de V. S. 13 íl^l actua!, que *s adjunta, «"llestando a la mla del 2T del W*ado, en que tuve el guslo d* NOTES D'ITALIA darle ronorimicnlo do haherme nei bn cargo de este Gobicrno civil, ruego n V. S, se sirva reproducirta en idioma castcllano, nus considero es el qup corresponíte usar por csa eïDelcntísima Maneomunidad en (os escrltoa oRola'les dïrigiílos a mi autoridad. — Duis gnarde a V. 8. muobos afios. — Barcelona 22 de noviembre de 1922. — Julio de Aritanaz. — Scnor prcsidenle de la oxcelentfslma Mancomunidad de Calaluna." El Consell Irooa profundament lamontablj l'actitud del senyor don Juli Ardanaz, per constituir a l'hora una desconsidoracid a )a persona de^ senyor president de la Mancomunitat, 1 unà greu ofensa a la llengua catalana, a ía qual no vol admetrà, dina la nostra prúpia torra, ni per contestar una salutació. No tindrà el senyor Ardanaï ocasió de repetir-bo. • > • A la mateixa hora que a la 'Mancomunitat es rebia aquest ofici dol governador, una represenlp.ció de la Comissió provincial era a fcr-li una visita do compliment. vos, nacionalista; que us heu lamentat de ta pooa premea oataiana, que heu enyorat anys aegutu un diari integralmeni naolonadsta, JA SOU SUBSCRIT A . "LA PUBLICITAT"? Stinnes, la indústria i la política Els nostres llegidors hauran observat quo cada vegada parlèm menys de He política alcmanye. La raó es que els petllics oada vegada juguen un rol més petit en la vida d'aquest pafs. Davant Stinnes, el conseller Wirth representa una força minúscula^ Et factor econóniio dominí Iota ta vida alemanya. La vida política alemanya tant com ela altres aspectes resulta intervinguda per aquest factor. Es moitt probaWe que en un esdeveniment tant important no sols per Alemanya, sinó pel socialisme mundial com és la unió de les duos branques sooialislcs hi tinguin una no petita influència, les dificuitats económiq-ues creades als dos par-, tits com conseqüència de la dJpreeiació del marc. Aquest éa un petit cxcmpilc de corn les actitud» polítiques poden ésser aiterade? per causes econòmiques. El mariresulta íújíí cl centro d'on parteixen lots els impulsos i lolei les actituds. I és clar que com més a prop s'esli del marc, millor ob pot avui influir sobre la vida det liafs. La gran indústria, la Banca, estan avui a Ailcinanya cn^condicions íln. lluitar amb èxit contra un Estat en bancarrota per a la governació del país. Aquestes forces inlcrviniucrcn cn la vida política del pals, primer per mit- , jà del partit dcinócrala, nies tar,! per mitjà del parlit popular alemany. La prorhícció alemanya, co ta seva activitat poíitica, esti dividida: él inirta demócraia representa la Banca i la gran indústria jueva; ei partit popnlrxr alemany r'-presenla la gran niilústria nncionaí. El cap dc la primera tendència era Italhenau; cl de la segona és Slinnes. Els primers tnlervingiiereTi aviat en d Ciovcrn, pràcies a l'extraordinària ductilitat — atiomenem-ho aixi — , pròpia i peruliar dels jn^us. Els que avui eren moniniuies, demà es feren reimMicans; els que bavien eslol militarisles, es tornaren sooialilzants. Començaren de retreure írasca (iels ternps de >;tmrraj I'oti havín dit que Alemanya havia provocat la guerra, l'altre iRathenau) que si Alemanya guanyés la llislória pordria el seu sentit. El mal és qne, cum deia faltro jnoii, Harden. qvie- ba rpíj^ul evotuciniiar des de defensor emusinsta de la política de Bismarck, fins al socialisine-més enoés. tot aixú bo havien dit a mitja veu. Eis alemanys iiurs evolucionareu mís lentamenl. Entre els dus grups hi ha hasut sempre i hi ha sobretot ara una lluita sorda. No cai sinó llegir la Premsa jueva, per exemple, el "ileiilincr Tagíhlatt", per a veure com a totes hores i ijer qualsevol motiu s'ataca a Slinnes. Avui, cl parlit popular aljmany. o sigui la gran indústria, 0 si^ui Stinnes, es disposa a governar. Els alírcs partits, sobretot demòcrates i socialistes, veuen aixó amb terror. Fins fa poc, peni, es consideraven derrotats, perquè creien que l'opinió públieü alemanya havia evolueíónat rap a la dreta. Poró les eleccions a SaiOnia, provocades pela partits de dreta ami auxili dels conmnisles, han demostrat que el socialisme conserva Ics seves posicions. I ara es preparen a defensar-se. En els pròxims mesos— potser ja en les pròximes setmanes — assistirem e una lluita entre Ja indústria i la política. El discurs d'ahir de Stinnes n'és potser cl senyal, Stinnea ha assenyalat els punts que .cl seu partit defenaaríi; abolició de la jornada de vuit hores, supressió del control oficial per als preua de tota mena de proiluclcs, traspàs de Ica empreses soslingudps per les corporaoioní públiques, ferrocarrils, tramvies, fàbriques de gas i d'electricitat a particulars, estabilització del mare a un tipus suficientment baix oer a evitar la crisi que altrament es produiria. Aquest programa lia de provn^ car nccessèrienienl l'oposició del socialisme. Car el primer punl representa la p&rdua do l'única conquista real obtinguda pels treballadors. El segon signiflo» un ràpid encariment del^ queviures, que, gràcies a la intervenció oficiat, os mantenen a baix preu. El tercer is l'abandó dels principis de eocialiUaoíó per a tornar a l'economta purament lliberal en rems de Sa producció, que ja nbaOB do la guerra estaven en mans de. l'Estat. £1 darrer, final- Entre la flemeGricia i la dictadora < Del nostro rstlaotor - esorra·pon·Al) Mili, novembre. La declaració de UutSOUnl a la Cambra i la seva defensa dels drct9 de la revolució feixista als mètodes d'acció directa ha cstal com una lenlc d'augment quo ha servit als italians per g desco~ brir-se a si mateixos i per a descobrir una altra vegada e Itàlia. Ui ha una mena de deliri nacionail per Mu$solini dictador. Es inútil, d'altra part, cercar subterfugis al profund sentit àntidemocríitie i antiparlamenlari de Ja declaració ministerial. Dir que s'ha volgut donar gust a l'osquadrisme subversiu per for passar de contraban un programa moderat, semblant als anteriors, és una ingenuïtat. En les zones polítiques de sensibilitat mís treballada s'eslfi descobrint — i aixó no deixa tí'dfer còmic — 'la impossibilitat de convivíncia a Itàlia d'elements ideològics o senlimen tals diversos o conlraris, s'està eeccanl, inútilment el fons demneràtio del pais Potser (losde l'últim ministeri Crispi al primer ministeri Mussolini, tothom s'havia fel masses il.iusíons. Dintre da-queatg temps, homes com Do Pretis o com GioOiíti — polítics dc tipus piamonlés com es diu aquí per a subratllar un cert sentit polític pragmàtic, astut, picant — amb els seus mètodes més corrosius que violents, més silenciosos que cridaners, havien creat la il·lusió d'nua Itàlia seriosament, demoeràlica i d'una atmosfera de convivència dels contraria. Perd heu's sel qne ora es dcscobreii que allò verilablemenl viu ha estat i és la conspiració, la lògia, la rívolueió garibaldina o la marxa feixista, la "guerrilla" social. Potser la raó de la infiltració del sorialisme ha eslaí mús l'agressivitat i possibililel de produir una prepntència amb lea novee idees que el grau dc bondat ó d'hunianilat que poguessin contenir. El ras és qne de Cavour en çà, nonnr; Mnssolini ha arribat a (cuir la ivmniarilat de Crispi. r..a qual cosa vol dir que els e'oments més raeialrncnt lúcids de la política italiana Són els jnnnifnls do "Cnniffa" í qne Ics desviarien s d'aquests moracnls fonipnrlr.n el regnal de 3a "trnffa" i dol 'Turbo". Més concretamnnt i tr^duinl aquestes paraules al eiilalà més vulgar: la poIflir'a üaliana sembla oscil·lar entre i>l "mullader" i la política "d'amagar l'on". La simple leclura dols tolo.grames •l'aquests dics haurà donat al tíeïidor la intuicirt que si l:i ha en nqucsí Tiinmont un IIpus de i-iiilndà quo intenta semhlar-se p«l color del seu sentin menialisinr patriòtic ,^1 tipus alemany inü.ià d'abans de !a guc-· rrn. és l'üalià. Aquestes infla-cions palriíjfiquns — abans do la unilot. do localisme — s'han donat sempre a Itàlia en temps de guerra ovil i a més a més tothom sap que la guerra exterior ha eslat desde Roma la cura do Iotes Ics guerres civils d'ilàlia. F.l fons racial insubornable suri a flor de pell sempre que un hom torna sobre si mateix. No és. dones, nceessarl qne a. derrera hora ois SoBHSorales detallin per a domnslrar que la revolució feixista ha estat una empresa inútil contra un.s molins de vent imaginaris, que !a democrài-ia r,o ha existit mai seriosament a Itàlia, que ba eslal una paraula perversament otieaç por a amagar la posició equívoca d'una classe delormlnadn. Pins a les elee.dons de 1012, l'opinió pública no fon eonstilUda mai a Itàlia, i de 1912 fins ara, Jes élo incapacitat de treballar segons cl ritmo del tó menor, sembla manifesta en homes com d'Annunzio, l'eslettcisme i el refinament del qualt és perfectament ofensiu, en homes com Papini, com Fogaizaro. La fredor que rodeja l'obra de l'escriplnr italià dels nostres temps més natural i més viu, cl *?irandello, no és res més que un altre argument, el més conlun. doni, del que diem. ■I en In mateixa organil.?ació dc ta vida podríem veure-hi taníes saher donar a les roses un aspede tBonumentai, pi'ró que no es Iroha, en nquesles poMarinns un iulerior eonfortahlo. Jo ja comeneo de constatar que dnsnrés rt'F'-nanya i segurament de Gracia f' pafs niés fred d'Europa és JOSEP PLA CARNET DE LES LLETRES "Sol d3 posta' Lea primeres paraules dc "Sol dc posta" (petit recull de proseí de l'Isern i Dalmau, de- Ics quals n'acaba d'aparèixer una segona edició) sòn: "En la tortura de la vida..." El liibrc acaba amb aquests mots: "i la nit vc crua i enigmàtica, com cl viure", A les pàgines da "Sol de posta", en lot moment, bl ha aquest sentiment tràgis de la vida, l'angúnia d'un viure malaltís, dissortat. Les quatre proses que fan cl petit volum de l'Isern i Dalmau són nna elegia roniínua. En un estil viu, tterhol d'emoció, una mica incorrecte i [-la d'imnlgcs, l'autor evoca fels dolorosos i tristes recordances. Evo ca també un paisatge que fa d'escenari a lot aixó, un paisatge as-, pre i sagnant. Una aceió vaga i melangiosa en un fons precís i fort. SJeu'a aquí el quo ha descrit l'Isern i Dalmau. La primera paraula que sí us acut és dir: Aixó és malalüs D*. Peré no podeu defugir l'encís d'una narració plàstica, i us atrau el contrast de l'home íeh.lc i ni paisatge fort. A! cap i a la fi, aquesta lluita us deixa un Just agre-dolç ben tu La prosa do "Sot do posta" és tota lírica. La imatge és abundosa 1, moltes vegades, suggestiva. Les descripcions, acolorides i de^ tallades, revelen un instint da mesura, moll empordanès. suhp-hoy f/ii apartgaí cl wauro nV- "La KrvUta" correst·ojií·i'.l at mí·s j.·í.·míjr^. Insereix, mirí altres coirí inUrcsrauls, iíkcs cançons del poda Kossenà Lhles, — Spíibïa que el wU früjectc dc l'Escola Catalana d'Art Dramàtic d'editar twju biblioteca teatral serà molt firial ns fet. lloïn diu que el primer Tchm d'aQuesta bibloteca seriï una de Ics olwcs de iealre estranger selecte que veurem ret·reseKtodes a Romca. — Esmentem la purlieipacià de Crístéfol ie Domintc en In sessii tieerolvfftea que Í'A* E. P. dedicà a Pampett Gener. 121 treball d'En Domènec no és un zulgar elogi incondicionnl, ans iwm crítica seriosa i honesta. Converses filològiques xvu AcUvarió. cc\\rnli)ri. Ja ndvcrtlrcm i-n imn conversa iíg la primera sèrie qiw nr'iinii-'tí és imj ca^eümiismc. Ho ís igualment achu r.i.-.'i. Tenim l?.íitsdc mals cu -(Ií-ZJ presos (JlI Ilnrt, qm- es comprèn que acíaracití, ii-'': no és sinó una imitació fl^ j espanyol r.dnrmrión (i el maleir po<ÍJ Kni dïr dc mhmínri, imitació dc ficUn^úrío), \v £\ pof^it í'SScr considerat com un llïiliniíjne i, com z íüI, usat scnJC tip malfiança per la majoria dels msírcs cicrípto. j. 07di:ii\riujnr:it els nints espanyols tn •aciún ( d'Afers i sc-í nador, baró de íonnino.— Hàdio. ELS PREPIARATtUS DE LA CONFERENCIA DE BRUSSEL·LES , Bnrssel.les, 2ii. — •L'agòncia le< Icgriífira belga diu qne on i-ls i i·i-clea fraufcsos s'assegura (|ue ei president dol Consell de Bèlgica no Vol convocar hi oohforènciík econíimica de Ttrussel.les fina i lant quo aquesta linsi el.lalioral lots elJ dolalls financiers necessaris perquè uquiiKln Confcn^ncis ohtingui rosullals pràctics. — Ha^ vas. París, 23. — El senyor Poincarí lia relnil aqucsl mall al president del Conaell i al minislro d'Afers estrangera de HM^ira senyora Tlicnnis i Jaspar respectivament. Aquests minislres anaven aeonipanyals per l'ambaixador d» J&lgloa a Pnris.- .Hnvas. París, 23. — M. Poineiii'i'· lin ofert avui uh banquet a MMj Thoiiuis i Jnspar. — Itkdio. KOTA.— A h ralli» í dc ta Conversa pulilícada ahir, on din ; eorrenl tm dívMil nticí ■ eor* ha de dir : fiaisar i» dividit sixl, fort KOUS DETALLS DEL SAQUCifl DEL "SUI AM" PELS PIRATES XINESOS Bong-Xonf, 3S. — S'Iia «ompro^ vnt que dos dels passntfrera xi-t nesos de! vaixell angles "Soiam", atacat rccnnlment per una pira-i tes, resullareu forils. Un passat* ger desaparegui1. F.s creu qne els pirates pren «n la seva major pari soldats desern lovs. lil botí que s'emporlaivn s'ostimn en 35,onu dollars, El "Summ" no pintava leleRrafia sense fil». — llíulio. VAPOR ITÀLIA A FONS Malla. 23.— Kl vnpor Itsitit *Sí« rn" se n'im anal n fons cn aquest port, • Un neonseguil salvar-so (nin 1a tripulacid, ^er