LA PUBLICITAT OMimif, ÜS nu. Foment del Treball i» al B) oonlrsotr dol Treball Ki Foment dol Trrball Kacio nal, consiítpranl masr» Ileinds prowdtnieTit d'ugïnciar-se orja wisiiiM oficints IntercssaJs acoria gravfeAiins aus «ferien foiMlamcnl e!» inriustríBls, i d'mrnesla in.inera influir íwr & fMulr al seu dialsl iVxftcttóiii dtils (lit* K«onÍB^ Heva, al minislre do] TinfcUil, la següent ex|>osie:A, evcnmineiíti a reesplar ia seva oomiilela indipondíncia ; "Execl.Icnllssim S'·nyoi··. Amb «T tllol do projecte rtc tífii sobra cl Conlraclc «le Treball, redailaL, segons s'hi ciiii'essa, conforma als aforrfa dol Conjclí de Direscií ile rinslilul de Hoformea Saclala, ca va a sobmclre a l'aprovacitf de > .hi nia í^ncral una sòrle de mcenres d'enorme grave Cslatuts? Perqiiò cl pattò no té llibertat do rel)ulj&r-laa._ D.L s'osfà auo a'oblJfaeiff i» MnziUament intllaterat, donat qno només oHtga alj patrona, sens dub14 pnr manca de sa noi d, ftdhue mós, de disclp llna dels oi rera. Per, si e! leit no «embia prou c|arK ens troi\ tot dubte1 t'article 50. 1^ coiifabul·ició f cr a crear fioJffinmiínt enIStaiï quw eefebrtir • coniractes euUcctins porlatl eri ' sf !a nul.Jilat deté colebratí «enI (9 perjudici et Oontracts eol.lectin, ja que a sent Ai íjuà cl paini s'iia de oonfab-.íar 1 fingir-ll ül no tri ve obligat. Esta, clar cruc des del moment que lat (IKC jutgem conveníeiilfasim : aquesla obli^aciïS ba do conaig. qv.c arribin- a concraomenl da nar-íe ata Eatatuts o Keslamcnts, V. E.; Umbí del púMic, i cppecial- I e!s qnntg, demda, han (T^aacr con- 1 ment dels inrliiítrials. L'absorciít de qui bcdoiint i calà donant mos OSMi la. no mUrvtncid i altuaratnent dels grans centres Intere*sals; l'allissima convejiiíncia ■13 iquè no lli. h.igin poders col.latírarls; Minsiderr.i'ii>n9 fàcils (finterprelar, ciïs imluíïixen a la previsió d'acudir a V. E. com a minlsiro dei Treball i de !a tndú-itria, encara ane cs tracti de maIfries a tln=cnlir. Xo som, ewe.l.leiitÍ3:.ni çenvor, encitnr? dfl CBniraeBB de Treball, I ens decantem a ftretiw qi^ els qnc ara llian propofJl, s'ir.«?iren en giggMHana íenaroars; perd jutarm que la seva lealitlicid co corre la ^r^a que ela seus autors prflKonen. perquè les ■solucions i íraratilit'-; .jiirWIqiies mti niairltlii jtTii\ isles ístan. anys La. ca e| Co li civil i en «I de Cíimerç: anar tan enllà íjom es pretén, o=íciit \i\ niiücra de la feccionalí per l'Iiistitut de "eformns Socials, l'artieíe JO is on corollri molt Idgic, perquè' rcalmenl, podria liavor-!os fingit. I/rnílilnt cs wíona sempre la tn'ervencM immediata, i de tots els paefes o ronvenis exiffe-'T qto se II tràmeli edpia aolíTrllEatta, Aixf. díinc», que de tot ronlraet» col.leoliu ilo ItebaH s'eslendran tants ejeplarf quantes ïi?u;entea parli i un ati» yr a la seva remesa oblip-aliiria a rinstitut 'le Itefcírmcs S*ASRhar5a aquf ruasj no hi Sa nne'ii de la disciplina, Cs .«ottnes i. eia oasau. Els dúc ssxes An,b l'obierie d'afavorir eM ihre-£ amb fil!» s'es-ablefs. cn 1 r^=ament amenaçada de gravi' i-Ia=-=e dtn-era de natar-ilca ecindmi·· nuls que jui liiiea, i^s la d'mer el seu ineonm^iucnl, i que i yogí a par.ir al munt de s bons p-o . l'ósits. I diem aisü f.erqiià fra- 1 eassazon cn lòflo «1= projecti* 'la la Cnmise'iS parlamentària.; cn lf.73 •.í i,.rüjccle de llaj de Ferran . GipiizkIci í ti Hei Benot, com lam- j pec han artüial a etecïe e!s dlvcr. | sos f.rw.?c!e» do l'Inslitul de Rrt- j formes Siicials p.-Sj.erte n! ci·o'.raj j te de Treball eí projoc'.c de Il·I d·-1 ■ mimstre te la OovemaeM si- "Bl Govern, 1 Institut i nver Dkvi'a. en ISCC; el preï- n. , tj'e IWornies brwiais i cl .Nacional l fat al SMit cn rSÓÍ'pel senjwr . de ^rcvl«!!:ú; ^'-'^ «» ^egiv | La Orva: e| de tíl·lfl del tenvur , n^nt especial p.;r a Mnifliíncntar l'origen d'aquesta mutualitat titanya de costoses obligacions, d'atiueata conexiò p afinitat amb et (pic no atiny oi contracto, perd sf mall discutides Institucions: s primera vista es diria iuo Os obra, tot, fis la mateixa mi. Et» Estatuts o Reglar.-.·nta Se-'ls doelara abli^otorls, t no ban d'dseer obra dels patrona, &tnd qne per l'article 30 cs disposa qua l'inatttut dc Reformes Socinta formuíartapígiamen'.a tipus, se jous ica*lí»renla olawroa de treball, 1 com no seria tan fàcil com. a primera visia semble par a arribar a aquestes fórmules, s'afegeix, que es dictaran dosprís díhavcr escoltat les Associacions patronals i obreres, i quo a IVfecta es procurarà la constitneid. de ponències de tols ets clement* inlecessals, ois quals, per a redactar els projectes, hauran, de fer-ho cn unid do (a seceid lüenica eorraaponcnt de ITnitilat. Els industrials es faran tacilmeni càrrec do com és. possible que per rbisMtut do fteionr.cs ■Socials es redacti l'así-atut o Reglament de casa seva i amb tnls erigiíBCirs do (Hreeeid i dé eomandameut que no podrien donar un pas senso obrar d'acord amb el dü Institut. lís praols llegrr lot el projecte per- o, veurà fina. i quin punt es trac'a de e.oostituir ai més nronstmds monoprill ds reglamentació cn poder d'una mtilat dedicaria a: estudis sochtiMjfics, quo dent at marge del ministeri del Treball da recent creació. No posem en dubta la batia voInníat de les persones que toor'^ai» íi v«-r+^pTp tine acabem bon xic per alt (ffndicar, però creí" qi:e bo es deixen portar, sind arrastrar dc corrents quo s'impulsen des de paísns estrangers, \íelir::e= de C()nvulsicn3 epilí'iitiques. I ^i.-jï:n(-no3 al-scnyors minislre, pcrTK'li que 11 prepuem quo no doni a l'oblit qn* la Inililstra racional eslít molt LA PREMSA ESTRANGERA UNA SARICATCnA EIXELABRADA -r- EL BtOO ALlAt l IX BLOC BAtCV^rC - H. DCCE LA VEU DEL SEXÏ TANMATEIX FE11LE Cií RECflftD A VATTBL OVÍ TIMOTES CTf MÜ9SOL1HI En el ' Popolu d'Ifafia." al costat do les, editorials quo d'ençà dc la seva fundaeid hl ba vingut publicant fins ara, sota lo ae- a signatura, Mussulini (així, a seques, i amb titulars negreta ), la earlesfora pnlftica immoneablcment diària, ho vingíit fent nn bell paper. Agudes, ponxants, d'una altiva plasticitat, cadasquna d'a·iuesle* cai teaturcs val per deu articles de propaganda. Gum amb els nnuncíai* dels eslablimenta Chalolam, m us encomana un maleslar o us en sentiu alliberat. lleus nef, .peró, qi;e en aqucítn cirrera folla de l'erprcssioniinie feixista, tot d'una, el corecr cavalcat pot obligar a calirioles perillose-». Per exemple: en el "Pojiolo d'Ualia' de dijous, l'alt ivoaa esdevé insolència o àdlinc, si us plau, desveigonjiuienl. TbòbM nn corciir simbiilic, rebel a la Brida fpanco-ansrlfsa, i's cavalcat, nir.iKamcut pel Dueo feixiala, dispo.-:ií a botre al heli. plaer de Nits. Aipiesta gosadia de l'organ finxisía, avui nrgan fificiús del Oovern ilaüà, descaradament impolitii-n, na, lindríi, sc.gtiranicitl, ca]i eünscqpüínciai Per ta! com peleamf empres peís esdoveninveuts aciuals, les nreravelles mó'S singulars sún possibles i un conte fíui-' cíe no i's pas n:-''? niiraeiiM:3. F,l --;,!( déttóitíli ilels aüaís a r.ausiiiire el Consrk ttnBSORnt; el Koe ■.·\.:tl el eonsofMri Mussnlini; veïen que s'arriba a dir. Car ell maleix, el dietadur rem^., cn <* «eíaraeUírií: fetes ni "M.i- tdii" ■·n ftrs eiia'.í ^ tia lanienh.! ' a^8,. ï» 1 SOÍBrtK sima eri.l davant l'enorme nom- I & ,..„.,.,,, ,10 roa nos s La fixar els sous r« procura- » brí df ïStttj,w ^ esta* recor- \ los seves «hn-ei-s 1··.n«..|üAr.i:les, i·à tnniríjieomp'c el nombre de • Pe,lt ,a, p^í^om, i que xifren j a;ï(} .„<. „), r;;,ncesos arri- f"!í ' "f;r ['f 01.f\ra ck: ta *«v« prepam^ en «1 que Ja t^in > rterlín i cli italians a rri:e, P..c a l apl.cacid d awi.1 tenlemi # t !a iiMntiít je B„.;np,.,, , a Viena. Ii.i prec-uit- in-ircipi 6 onuHuUaau Mutuèli- i B<„,ada. , ,. ,a r,,.„..,i,lli.!:l .i,-. £ ,PS fl,r. lals paironala, q%.R 1 cuiprcrl ■ no png'.s) f er si su'a a.enj recArrec el Professem pi»afuod respecte BuitJwiéaí» i eS Jel senyor Buf- , f;o« Vri?» en totü. D* manera que , ban trascovrefcut iil^uns ut-cennis 1 des He aae s'.-n'eiit. Sobre Ws ha , nifnrmut Foment Ianiilri! :int i que sí^:í; .seneprí'' l'aríenlac!^, m 's , que supriniir abusos O'^e l'expc- i Mèncis i no Rcia'.a oidics o lleiuls i decrets ban anat supriminl, vers | la cupret* :d de la ILbcrtul ijai.^i- i nal. r..-líi L-iar que aquestes i a.>ns | no hauran estat les m.'s eficiet»; f. rtuatjloïi.euL t'ajarnas a que no senten la teva r.ec a's antors d'aqucsU prujecles i de sou a que acosta i c(>nri0TO en(.a.a que OT ,,(.,i„(irim 1 dwa^t les.coiiseqiiíiiicies ^ in, •d quem: no atribueixin a i..ii'e?a cl r.oslrc sentii llei guatire. Per a ,dri. iírrec nostre^ uirem. resuniíut, que nnniís aii'b c's pocs '■o que es di«i)psa en aquest article.* "En el (ill Reglament es deier- Btinavà iu .-tibvejieiú an.b que l'Es I articles aul^riors de qu* fem cs»:«rl, ns deduirà qi-fl, d*a;Ji!'Ovarsc aiiucít avanUproJ·íote • noe es lat to d'auxiliar les Muluaíilat* I K'"^.!* a»rt.t pd ^km^WM. .i empruses, i la. forma i coadi- I 'T^,' Wa.menl mp-b. ciona sota 'es quals l'esmcntoaa i m 'l-\ P^'·"*» «-.f " subvencid ha d'aplicar-w." | 1 "'tTlr, Jc S. aiTÓ s aj.T.nís, ultra la per- i r-speedves ca^s; a durada Je torbaciú enJíMcenradmiaistra- I ** ^bal1' n*n cií üe les fàbriques, tornaríem a i""'Da. remmieitvc^ aiuel's ternes qu" eneara avui .1 «l»^»".' ^"«W» 3 •,;-ü7_ ' ; Xina i altri.» j-ulsos orientals, i i coUeetins iMjp*'^ amb preus taoiM atganea de les empreses ( pof^^oemcíona i tot* d "Espanya on els obrer i ohrer.s i els clenfeuts dol treball suboidi- lat ni e:a patrou. ..i els ebrer.. , I^" '"c^ vjàt V '«^"càsa - Te ^Da i i-at 5-p*rii*è »eKBr-ho.t-a wa 1 no la senU-n, perquè la i^.fjr ( *(}" -com.ajats t n ^asd.-se. De , inÍBesemb-ant ,iii.n mrt ,1.-^ V.i aii·iif .1' i i inauera ^ue en lluc J afavorir el* t «"•-a^·a un erseinn. jni q.mn K ü d uoü a-n-e' dv" ^ N i .Vi ínsats, fo que cs fomentaria, sc- i ï»**** f '« ]^ mí«n* ^etfa^ I W oué no ria cl ceübat. Uit e.li,«e dona- ""•'•"S. dictadura anA angçea- paiMus, aquesia l» i nura que na , ,.-„„,». . « tions polu-laques que s'ane.·ar.a bi ba hagut fornia e niaj.r , ^ ^ t^^Ts ^^Í JtL ««» » Cort, amb erta hostl- DonAre portin cu reala llibres oe i nu I"*1 ™ipr«acii poi.i.no no Slco i C..mptnt:i!!tat. La necessitat, i na i d;'e aiuest revarrec, i és evident | les reformes, han puríat la mfi ( «ue L'a prcsenUr-sa un obrer a g: a:i elevació de la cía-.·.e obi 0 si^ui i'all^uiveH dels jornn1^. De mfiiie: a que el pruo'ucte C» ^oiiti':;.'ie yi kj t's um erL'Hilií d'arlillut i cuia a tal, si'U·e cu.*.si.-íèini.a real, tainpuc i» una n;eessibit sentida. Seran ai es vot, ans Imposició Je niltnra i·ird la cu.Murií no es put íjii-pofur de f hte a kiííii,^ masues 'le la nacïA, i forear-la éa pertorbar, i no atii'it cosa: com e*là pertorbunl a tota Europa ía Iraooslció deia uovevns, de les vuit in.·r· -. «jue iiipil nieura nn liel. Si( procurar é» no dictar mesures que puguin loüivai* trcliall a un diiía sexes, cum està passant cn algunes iadóati'tca y comerços Ela Comitès parltarls en les grans empr^aca Pot a cul.ir eoiiriicU's; r no, brètut d'c-lciocn's estranys a les f&briquea s'iuiviu ofert i repetit, q'iie ies empresi s de mi!s de "Ou obrers, depoivleuls o ciupicals, budióp tenir Cuiuitè pi'opi. l)oiic> bé; aqilesla c^puruiiva cs treu cu l'arlkio IS,- eu els s.'g ■ien ts termes : "Re.-i.eeli; y'.j Cnnillos j„i:-;::), ris iio ciiiprcr.i's, innni's po'U'.in cslahlic-.-c Tp:iiii no hi bogi ja ooosljluit un iluimlè beat coruarcal, in uvineini, re., i.nnij n nacionul que cnniíireuaiii els oftelj prrq.is du l enipj·i.· a te qui es Iraola." l'it aiti que hi ha o os van u crear Cuüiilàa ioeaía i quan no eoiniireal reyiíli.^Is o uaeujiiaU, l'eïéj(npí|0 * ^ s gicrat çn ja no tindrà Wm. Loa aaseauranna socials No sabem *\ en un projecte bohro Coliliai·le i!c 'l'ivki 1 1 hi diif (uoll Inn'tar extcusiiineiit do Cómilis patilaiis, peró lii diu cu. cara menys ia dcclaiació que, s'c giAts l'arLielc 12, hauria dc consignar-se cu tot contraatc de traball com o. condició del niatelt, o sigui ja de solmelrc's a les dia. posicions sobre nssegnrancÈs soiclnbi i In ileíerminució de Ift forma (fé rompliíoeiil, de les obliga, emns que s'til cslablcixin. N» direm, per al Doguós semblar ofensa, qui ï» el mpleix lital n[ patronat, a les enervies del qual os deo la gran civilització econòmica contcfnyoràjtia. Sentim miJt axpicssar-ho; j.ilgen; que d'aquesta nia-noia, cn un aiiibieu'. saturat dc violència que mai farà (jràctiea fa utopia, ínulós clcniciits que liauricn dfSfa ser govevnamealar, van a cercar una nova organit^iició sobre la base iiicoiisi;ii;iit li'urji igualtat impossible, uo vacil·lant davant la supressió de la llilfrlal que ís el bó que més aprecien els homes, mediatiUant tuls ds nrganisinrs dc la pi'^Jiiciiió i Ha*(aiil-&e uiiib assaigs a un esdevenidor obscur, quo bé pot és^er nu abira. Aixó que no. poj-im creu/o que "l'IfaV avant-prujeci-j cs porti a la realitat tal com eMi; perquè -d'dsiíer aprovat ens reslaria dir que Díu salvi Espanya. V. E. pot dir-nos que no ea do la sev aiucunibéncia tractar d'uu projeele a qui nu lia oontribuit. h ilubtal·leineiil, i Ufr to prelol'ivn, Tainpoc fem d'cll'un exumen detingut, article per article, lirniiaiit l·iis ^ eo que és una amei)iu;a u la uaUraJe-a lutin.a ds t'economia naeionai. r.l nostre <\h jocte és prevenir amb toinp», ír 'sc perjudici sl'adduir-Ioi en ej du ta Junta tfauerur dc l'iiistíful, Sobre to', enlonem que ta ereaoió I utilitat del tninisleri del Troiiall, e.vlgcíxen !a seva lotaj untonoiii ia. Déu guardi a V. E. niülls anys, EarCeloOii. ïl de novembre de IÍIÍ12.— Kl president, Uomènee Sírt.-^Evnel.íenll.· siui senyor Bit f.lsire dol Treball, Comerç i Inliúsli'in, ' ces i.ii;eit!eiiía!s ÍHúlin, Françi i RèlgM-a en el ci-nlíneul i, si comprin id. seu Inteví^, Ànglai<2ria\ en In qual ri-fe'a alliïnra, Itàtia lii entraria amb el eap ail, com m ii Bgan potència, d'igual a i^iuil amb França i Ang^alerra. I d"ai\ú -Muí ïoiiiú cu diu uu rnsclo; bó «Wi'ta dmií'iii, qus l'auliííu Ijlhlsa ptr ía g-'íadia uiei'ilissiuia do ríjí-suliui csutevin^ués un feix occidental^ '.'Xs.eliíf 4'Je. aOf-totlloni s'üi p:1.grceca de 'a mateixa maneig. L considerant l'opinió dels més adversaris; puseiii per cas-r'"ÍIumanite", diari bolxe.viuaut a Paris, el quai cs mofa d'uquer-ta pretesa habilitat puli'-iea JÜUlt 1 CllCld U Ma" Sesnbla quo Museolinl ba defensat aquesta pol lliça, unti ària cit els paisos baleSnics, cqntrolais per PEntesa, la qual curaria qnc, malconlents, eaigu«Esui na dia o altre sota l'òrbita deia v^afute. A tot això i davant ona altra declaració del Ça\> del Govern italià, íeta cn partir de Lausaiui·!, on s'nfirmaML quo Alemaaja pqt pagar 1 ha." de pi. .;ir, Gogllelnlo Forrero, al "'Sícolu", vol fer 800lit tei .veu del - aouy .-l cocarda aqjtesta curiosa teoria pajodoxal, da Valtel, jurista famós d«! segle divuitè: "Quo quan dos sobirans estan en gocrra, cap dels dos no ba do pretendrà que la causa pròpia és més justa que l'adversària a. que Tadvorsari va errat; tots de» han dc considerar la causa, adversa tan justa com la prbpia i, fins i tot, avançar-so a ndmelro que cl mateix, adversari té raó." D'aci que Forrcro ercsul qiu les dificultats per la pau. definitiva provenen que cn la Oran Guerra els ànims han estat ;nflaraats dc la idea de justícia. No ha bastat l'haver vençut : Sta talgut, sobretot per França i Bèlgica, restaurar cl dret violat i fer ' justícia. Poden onlondre's a base aquesl llenguatge aquestes duca nacions amb Anglaterra, Itàlia tia que cl consideren com vna i qüestió do dounr i ndwc? S'ha : cregut quo la insolvència. d'Alc' manya era passatgera; no tardarem a veure que és definitiva. Què passarà aleshores? Potser un retorn a la teoria de Taltel aprofitaria a's orsauitradors do là pau. Aleshores s'adonaran quo si el vèncer és poí.-ible, el fer Justícia és cosa de Déu. Caldrà venve si els feixistes diran també que és eoria ile Mua^olini. Perquè, davant l'Liitusiasmc d'una part de la premsa europea, bé s'fio poden arribar a creure. Aqui teniin ei "Times"', que du pon que no demana un Cami-iaK»gra per Anglaterra.; d "Oaubüs", qr.e irl ^ri'.-ici4 del Cnrs compleiucntari de l'A», scciblea d'Asseguranoes. Dissertà en priímr-r bime el sols-director de l'Inslitul Kaeioj naJ do Previsió, N'Alvar l.iip^i i Hútez, sobre la "Hpcdnrarirt dels invàlida del treball", eiiínía it els procediments mcidcrns curprala per a rcabililnció dels rantüai.s, tècs i sordo-muls, i dataUaul la tasca que en aquest sentit P"alitzada-par l'Estat. Et senyor Mnragas i Barret parlà segnidar. su^ explicant la creaeió dc l'Instilut Català per a la reuliililacíó íísíea de mutilats. Aprofità la prcfèneia dels reprcseníarls d,r les Cuiica Col·laboradcn-e.» de l'Espanya per a oferir-los ds «erwis dc dit Institut per a mutilats d? jei íeves respectives tci'^s. El senyor Cusi expe-à dflfítlla^ dament la tasra que l'InUUrí ve (fesnenotHant, prnpnreiorant al» motilats la substitució mnrir.ioa d'aquells membres quo c!s ERÉV quen, exteuent-se la. aeva aetr.a* oió, així a les classes· ac^ba'-'des com a les populars i neecss'tadea; féu constar qae l'btfUlut té cn projecte cumpliíUir la sr.a organitxació amb escoles pn.fessionats i tallers cooperatius p.ir a mutilats. Aquesta conferència ton ilduslrada amb intercssimls projeccions. Els conferenciants foren merescudament aplaudit», Sessloasi ptantrlce La Secció prirneTa de la Ccníc» rència celeürà la seva sisrra reunió, presidint N'Innoeeniíi Wuiénez i deliberant sobre h porèneia dol üima sets, refarení a l'.r.rgïmt^ació sdminislrativa de l'csseguram;» de malaltia, invalidcïa I malernitaí. Foren acceptade? qualques samcr.es, Intervin^ent a la discussió ela senyors Ferrer SmHh, Gunxàlcz. Iràiuo, .l-domiiv Alvarez, Herrero, Si arl i Gascón i els ponents senyors Forçat i Vallejo; cn vrriació nominal es rehiatja una esmena del se< nyor Delàs, en la quo ea demaaa ELS TEATRES OíWCO OMIOUENC Es d'csp'rar q^ic es veurà molt j va que fossin admes-s les con-.pat. V FOIX i n-■'c, d'a-sseguranecs per atiaar .' , dntro del nua règim, quedml aprovades la totaüiat dfclca esaclusions. Seguiduaient, I desprts d'ànrplia detilieració, ea In qne intervenen els senyors Crespo, Salas Anton, Jordana, Girona. Fïrrer Emilh, Biusíf), Sancüis, Bergon i Oascon Marin, s'aprova la éHtíi diumf n} . a i« farda iiaVMrt de nores eaneí, ns popiilim, premiades • 4a T'^'i do la Música, u l'inlson, haricouilzuüeii, a solos per 1' Orfeó Català dirigit pn> pu^slrc En Lkiia Wllet Palau de la M jsfca Catalana / corifirregut iS saló d>.··j..··cl»çle» dc l'Orfeó Grïi:ie;Lr avui, diumenge, a les deu nit. amb Ia.fcpre3cn- ' part de la ponència que fi—. Ics tació de la comèdia dramàtica en ' bases de la colJaboració mídioa quatre actes, dcB^ornson, "Lleó- j i larmaeàutica a l'organització nerda", obra dc iran Interès 1 ds ^ administrativa de les isaegraan* la qual la senyora Srcdlau ea fa oea. uní üiéació. I Aíilr dissabte al mati ía secció El teatre eslrangOr a , primera va celebrar la seva reRomea , i unió setena, sota la prr^idènuia En lea sis fun-'ioni qoc baor- ^ miniatre del Treball, OL 'e la ' ganitzat cl Teatre Català Romea j aeasió el senyor Salillas. El cs presenten ai^niis "rtTns dar la j senyor Mocagp.s i litirr^t t^:-i literatura escènica universal: p«t- : pressa la satisfacció de la Caixa feclament dcE^uncgulE del oaatre ! de Pensions por l'èxit a.'e.arieat públicí ïetiel.hov, Vildrae, Miln»-, ! pjr la Confcréiieia. EL ministre Jeromc i Ooyeaa-DosUievskí. Al- i del 'Crclaill, don Abilio Calderón, guiïs d'ella, inülor que repi-csen- | aeluda ala cssembícisUa i Eaüuin tants i'uua tcnilincia.aóa autors j' festa al seu agraiiucnl ptr is» de comèdies que poden servir da j atencions rebudes, ir-iUcajvt que model. Parlem especialment per ■ Jcroiuo i per Slifcic. A. A- Itiloa ia un autor jove, un tí«:riptar que ha compartit, cúia Vildran Ica tasques de la literatura dramàtica amb la vida tràgica de Ics. trinxeres. I nu obstant, les saves obres són plenes d'uu aauior ^a. cl "huinour" anglès, La faniÓT, tan Uuat, tan poc comprés i tan deliciós, tanmateix. Peró volem partari! eiigi;:'ai.icat de Jcrama. Ea fajna &A grau humuriaía an gics no li ve et;- louicat de tes seves coinèdiea. Amb la novella ha conquerit cl mó.i: la seva auvella, deliciosa, íiua, aiuda., de un to de gràcia purauic^ü. britànica, dita: "Tres anglesos cu m» ba»-cu", és uua.avoutu:^ ciptica-Ja aii.'o tota Ca senzillesa i tota ta grài ia dels niés ívaiis caricalu-" risles anglesos, Jarcune tt. Jui ouie ha e=crit algoucs obr>-s per & teat-'u, La més famosa, inJulit^bíemcut, ós la que v* a lopreseulat-ae a B^^-i: "b'amiy oud tho Ssàvaiit Prublcm", tradaida a diversos idiomes i portada a I» pantalla. JeriHiie, ueclauieitt, nu úa, com lu és Vildrue, el i ípnisaulan! d'una escola. L'euaptaba de ftomea dóim aquesta obra, l'gura ment com on mouel Ja comèdia fina, d'una iao»»HtiW unu m| ndliscadii, d'un inutrès consta't.' i d una construcció sói.'Jo. ROBza En' segona llista d'aiiiiiia^a n lea nnèwftna »all. Miquel A.·. iana·i Lluís Mbssol, senyoria Gabarró, Dídac 5íiii!eiicr. Ku&mi GiLilarl, secyors de ITorUitl, -■T^eT!. d» fioHuí·üV, Doctor Eayé, Tosaa i De!çarl ve a rccuUir sense intranfigíaeica el ponsai-ent i l'aspirajiú da rAssemMea. Fslcítà als mtext da la ponències i a quanta tiitervC' nen eo la seva discussió. Agraeix especiatment la sahitaení da la Caixa do Pensions, qnc ha n^u;'* tat els seus cnsenyair-euta i experiàncios a In Cuiííerincia. Fa Constar que l'L·istitut.Nacianal ds Previsió pot felicitar-se ruo fou aplaudit, Seguidament «'entrà ea deübf « ració, essent aprovada, ileiprea de cvleiLS debat, la. poué.'.cia d.;l Icüia.oiize, reialivii l'oisegurim ^a obligatwria da muli rnilal. Aquesta ponència Sslaíd^ii la fi-" nalilat de rAk3ogurau.;a dí maternitat i diuta les noruios pei a la seva apliuaonK scnyaiaiit els Jr efa i bunefirij que uu virtut del Bialei.v s'olorguen entrè (ds q'iifl figuren l'asshitèttoia. íaijultaüva, subsidis per al peciude de «fóscaat abans i desprès del paït i boaif.. ració no inferiur a cent pessetes per a Ics arlnacivttat d .d part i prerois cn mctàlic pur & cascs -^pi·iiials. Cal remarrar qua *1* asseailiïeialos catalans han purlai la auetra Uaugua Jíiiraní òil íjiíuííee espo-nyol. Sasari da elauauref Avui, a tes ookc ii< «li, s' falau de la GenrinliUl ilf Colaluaya, tindrà lloo In ' ió d» cluuaura de la Coiiferèneia. aaib ts»i»l«n«in del minwtre tiri Tmbell, pnrlant adn*^» d'ell els scyws .MTanoeMici Ximínes, p»1" les Caisea Cnl.lafcorador »-; 6an•liib Borgw», per taVederaciò Sa•iimal d» Oal.Irg™ de Hw'ícs; K" Unís Ferrar- Vidal, par la Caixa de Fuisioaa; al aeayur Maríi, per l lv-itiUt ía Previai'i, i l'ISf.■rLlciitlratm aenyo* pt«nd*nl d» ia Maiieumuiulat, La Jo» ep P»1* Ç^daíalob.